FUNCIONARIS PÚBLICS. Acord de procedir a la provisió d'una plaça de funcionari que no es troba vacant no és de nova creació.AD-0010-2/03

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2005-47 DE 25 DE JULIOL DE 2005

FUNCIONARIS PÚBLICS. Acord de procedir a la provisió d'una plaça de funcionari que no es troba vacant no és de nova creació. JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA. Correspon als Tribunals civils el coneixement dels litigis sobre l'acomiadament d'un agent de l'administració de caràcter indefinit.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 26 d'abril de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda formulada per la Sra. Raya contra el M.I. Govern, anul·lant l'apartat 1r. de l'acord adoptat el 2 d'octubre de 2002, confirmat en alçada en haver-se desestimat per silenci administratiu el recurs interposat per la interessada, mitjançant el qual s'havia disposat que la plaça de Cap de la Unitat d'Atenció Social Primària del Departament de Benestar del Ministeri de Salut i Benestar fos coberta mitjançant el sistema de provisió de places dels funcionaris de l'Administració general, establert al capítol II del títol II de la Llei de la funció pública.

2n.- La representació del Govern va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que fonamenta en la extralimitació dels pronunciaments que ha realitzat el Tribunal a quo, ja que aquest s'ha pronunciat sobre la legalitat de l'acomiadament de la interessada, que venia ocupant la plaça de Cap de la Unitat d'Atenció Social Primària com a agent de l'administració de caràcter indefinit, quan correspon a la Jurisdicció civil resoldre aquesta qüestió, ja que l'agent mantenia una relació de caràcter laboral amb l'Administració. D'altra banda, es defensa la legalitat de la decisió de proveir amb un funcionari la plaça litigiosa, d'acord amb la facultat de dirigir la política de recursos humans que li reconeix la Llei de la funció pública, i amb la finalitat de servir amb objectivitat l'interès general, en els termes previstos a l'article 72.3 de la Constitució.

3r.- La representació de la Sra. Raya va contestar el recurs, oposant- se a les pretensions del Govern, atès que la legalitat de l'acomiadament s'ha examinat en la sentència apel·lada a títol prejudicial, que els agents de l'administració de caràcter indefinit gaudeixen d'estabilitat en el lloc de treball, i només pot ser resolt el contracte de treball per alguna de les causes previstes per la llei i, en darrer terme, que la provisió de llocs de treball només pot ser disposada quan es produeix una vacant o en el cas de places de nova creació. Subsidiàriament, s'invoca l'existència de desviació de poder en l'actuació administrativa, ja que el Govern hauria volgut apartar una empleada que havia denunciat una situació d'assetjament moral.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència apel·lada parteix de la consideració que els agents de l'administració de caràcter indefinit no poden ser acomiadats per causa diferent a les previstes en la Llei de la funció pública, és a dir, per causes disciplinàries o per l'aplicació de plans de reestructuració (articles 50 i 51 de la Llei). En conseqüència, procedeix a estimar la demanda formulada per la part agent, atès que la plaça que ocupava la interessada no podia considerar-se vacant i, per això, era improcedent procedir a la seva provisió entre funcionaris, d'acord amb l'article 27 de la Llei de funció pública, que limita aquest procés a les places vacants o de nova creació.

És cert, com afirma el Govern, que el primer d'aquests pronunciaments incideix sobre el procés seguit per ambdues parts davant de la Jurisdicció civil, que té per objecte la resolució per acomiadament de la relació laboral que venien mantenint. En efecte, com ja va declarar aquesta Sala en l'aute núm. 20-03, de 20 d'octubre de 2003, és competència dels Tribunals civils el coneixement dels litigis que es produeixin en el marc de la relació laboral que vincula l'Administració i els seus agents de caràcter indefinit, per la qual cosa no resulta procedent fer cap pronunciament sobre les causes que determinen l'extinció d'aquest tipus de relació contractual, i això ni tan sols a títol prejudicial, ja que no resulta necessari per examinar la legalitat de l'acord que se impugna en aquest procés.

Tercer.- Si es deixa de banda la qüestió de la legalitat de l'acomiadament de la interessada, que ha estat sotmès a la Jurisdicció civil segons s'acredita en les actuacions, l'objecte d'aquest litigi adquireix una dimensió més teòrica que real, ja que el veritable motiu d'enfrontament entre les parts no és altre que la possibilitat de que es procedeixi o no a l'esmentat acomiadament, i aquest és un extrem que ha de quedar al marge d'aquest procés.

Es discuteix aquí la legalitat del primer dels acords que va adoptar el Govern el 2 d'octubre de 2002, en disposar que la plaça de Cap de la Unitat d'Atenció Social Primària fos coberta mitjançant el sistema de provisió de places dels funcionaris que estableix el capítol II del títol II de la Llei de la funció pública. En termes generals, aquest procediment només ha de ser utilitzat per a la provisió de places vacants o de nova creació, segons ho disposa l'article 27 de la referida llei. En conseqüència, no resulta ajustat a dret el procedir a cobrir un lloc de treball que no estava vacant, ja que l'ocupava l'agent quan es va adoptar l'acord impugnat. Ara bé, aquesta conclusió no prejutja de cap manera la qüestió sotmesa a la Jurisdicció civil, és a dir, si l'acomiadament resulta ajustat a dret i, en cas afirmatiu, això pot donar lloc a que es produeixi la vacant i sigui necessària la seva cobertura mitjançant els sistemes previstos a la Llei de la funció pública.

En conseqüència, procedeix confirmar, encara que per diferents raonaments, la sentència apel·lada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del M.I. Govern contra la sentència dictada el 26 d'abril de 2004 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.