Laboral, comiat verbal, SÍ, exteriorització voluntat acomiadar (TSJC 195/2015)
- Resolució
- Sentència · 03/09/2015
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 230/2015
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2015:230
- Recurs
- 195/15
- Ponent
- Pere Pastor Vilanova
- Magistrats
- Pere Pastor Vilanova, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Família i successions Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- CURADOR SALARI CASS ADVOCAT PROCURADOR PROCEDIMENT LABORAL
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Moliner contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle que l'havia condemnat a pagar 9.365,51 euros a la Sra. Manzanares, una empleada domèstica que havia estat acomiadada sense seguir les formalitats legals. La sentència estableix que la conversa telefònica entre les dues parts el 19 d'agost de 2013 i l'intercanvi de missatges de WhatsApp el dia següent demostraven que la Sra. Moliner havia comès un comiat verbal sense observar les formalitats indispensables. La sala també considera que la circumstància que la Sra. Manzanares ocupés un nou lloc de treball a partir del 22 d'agost de 2013 no era insòlita, atès que havia estat acomiadada. Com a conseqüència, la Sra. Moliner ha estat condemnada a pagar les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000195/2015 ORIGEN:5001510/2013
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, 3 de setembre del 2015
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 5001510/2013, instades per la Sra. Manzanares contra la Sra. Moliner, en data 31 de març de 2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 8 d'octubre de 2013 per part de la Sra. Manzanares contra la Sra. Moliner. SEGON.- Condemnar a la part defenent al pagament de 9.365,51 EUR bruts, juntament amb els interessos legals que es meritin a comptar de la data de contesta a la demanda i per tant a partir del 8 de novembre de 2013, havent de cotitzar prop de la CASS els imports corresponents. TERCER.- Condemnar en costes a la part defenent d'acord amb l'establert al VI Considerant".
II.- La Sra. Moliner ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència de la instància.
Els arguments revocatoris són els següents: la confiança entre ambdues parts va quedar rompuda a partir de la desaparició de joies en el domicili particular de la recurrent; la prova de l'intercanvi de "WhatsApp" era invàlida; l'empleada ja tenia una altra feina el dia 22 d'agost del 2013; la interessada havia desistit unilateralment de la feina i no havia acudit al treball els dies 19-22 d'agost del 2013; volia discutir amb la Sra. Manzanares sobre la desaparició de les joies; les absències no van estar mai justificades.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Manzanares va presentar demanda laboral contra la Sra. Moliner. La treballadora defensava la producció d'un comiat verbal o fet en forma indeguda, en el decurs d'una conversa telefònica haguda el dia 19 d'agost del 2013. La treballadora exigeix la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals i la seva cotització a la CASS.
En contestar la demanda, la Sra. Moliner va indicar que l'assalariada no s'havia reincorporat al seu lloc de treball en tornar de vacances, raó per la qual l'havia acomiadat per motius disciplinaris per carta del 23 d'agost del 2013.
La instància ha estimat la demanda.
II.- El nucli d'aquesta apel·lació consisteix, principalment, en determinar qui esdevé responsable de l'extinció de la relació laboral.
Aquesta sala es mostra d'acord amb les deduccions de la instància i que conclou, amb encert, en la comissió d'un comiat sense observar les formalitats indispensables.
Com bé observa el Tribunal a quo, no consta provat a les actuacions cap trucada de la Sra. Moliner vers la seva treballadora domèstica (Sra. ENTITY_4) -malgrat ho sostenia en el seu escrit de contesta- sobre les raons de la seva manca de reincorporació. Per contra, sí que queda acreditat que l'empleada va trucar-la en tornar de vacances el dia 19 d'agost del 2013 i van mantenir aleshores una conversa de gairebé 14 minuts a les 18:26 (folis 37 i 70). La trucada es fa al número mòbil XXXX i que correspon a la societat "F,SA" (foli 71). La recurrent ha explicat, en aquesta alçada, que el telèfon correspon a la societat per la qual treballa (foli 4 d'aquest rotlle). Tot i així, és fàcil deduir que la conversa va tenir lloc entre ambdues si tenim en compte la duració de la conversació. A més, el número mòbil XXXX va estar utilitzat per la Batllia per establir contacte amb la Sra. Moliner dins l'expedient de dipòsit D-0185-2/13, del qual parlarem més avall.
Aquesta prova no és concloent sobre la producció d'un comiat verbal però sí quan la posem en relació amb un altre esdeveniment.
En efecte, tenim l'intercanvi de "WhatsApp" del matí del dia següent. En ell, l'assalariada sol·licita a la recurrent "la carta de despido" i la segona li contesta: "Ok. Lo correspondiente al salario ya lo tienes ingresado. Pásate por el despacho a las 18:30, y llevas las llaves allí" (folis 53-55). Aquest missatge és fidedigne doncs no ha estat objecte de prova en ordre a combatre objectivament el seu valor. El cert és que exigir el retorn de les claus del domicili de la Sra. Moliner és una conseqüència lògica de l'extinció de la relació laboral. I la treballadora hi va donar curs, però consignant les claus i el comandament de la porta del garatge a la Batllia el mateix dia (foli 12).
Afegirem, només a títol de reforç, que l'empleada va ser donada de baixa a la CASS el dia 23 d'agost del 2013 (foli 66), mentre la carta de comiat, malgrat dugui la mateixa data, va ser lliurada per la recurrent al notari Sr. E. el dia 27 del mateix mes (foli 15). Per tant, el comiat ja havia estat executat abans de "l'exteriorització" de la repetida carta, quins efectes només es despleguen a comptar d'aquella darrera data com assenyala la recent sentència d'aquesta Sala TSJC-403/2014 del 9 d'abril del 2015.
Per fi, la circumstància de que la Sra. Manzanares ocupi un nou lloc de treball a partir del 22 d'agost del 2013 (foli 52) no té res d'insòlit, tota vegada que és ben normal que hagi cercat una nova font d'ingressos en ser acomiadada.
Per tot l'exposat, escau denegar el recurs d'apel·lació.
III.- La desestimació del recurs de la Sra. Moliner condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_5;
CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 31 de març de 2015; condemnar la Sra. Moliner a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.