Legalitat d'un expedient adminsitratiu de delimitació de terrenys privats i comunals (0101/09)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0188-3/08 TSA: 044/09

S E N T È N C I A NÚM. 101-2009

PARTS:

Apel·lant: Campillo

Representant: Marti

Advocat: Almansa

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ENCAP

Representant: Canals

Advocat : Téllez

Apel·lada: M.I. GOVERN ( CTU)

Representant: Cañellas

Advocat : Aguilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 11 de desembre de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0188-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-66, de 15 de maig de 2009, va desestimar la demanda presentada per la Sra. Campillo i va declarar ajustat al Dret l'acord del Consell del Comú d'Encamp de 28 de gener de 2008 sobre la delimitació amb comunal de les Bordes de Rigoder dels Cortals d'Encamp i també va declarar ajustat al Dret la desestimació per silenci del Govern del recurs d'alçada formulat contra l'acord comunal.

La sentència apel·lada ha considerat que la prova aportada per la representació processal de la part agent no acredita de forma suficient la titularitat privada dels terrenys adjacents a les bordes ni dels malladors.

2.- La representació processal de la Sra. P. (C.V.) interposa un recurs d'apel·lació en el que manifesta que les proves aportades amb la demanda són suficients per a determinar l'àmbit de la possessió que no és comunal i en concret posa en relleu l'existència de fotografies aèries aportades amb la documentació de la demanda que palesen que hi ha una petita porció de terreny tancada per dos murs; també indica que les proves que va aportar abans del tràmit de conclusions complementàries han de ser valorades, contràriament a allò que ha fet el Tribunal de primera instància.

3.- La representació del Comú d'Encamp considera que la Sra. P. no ha aportat elements de prova que acreditin la propietat de terrenys adjacents a la seva borda i afegeix la consideració de que des de temps immemorial els terrenys dels Cortals d'Encamp són comunals. Demana la revocació de la sentència i la declaració de que l'acte de delimitació s'ajusta al Dret.

4.- La representació del Govern demana, com el Comú, la desestimació del recurs d'apel·lació i la conformació de la sentència

5.- Les parts han pogut fer, en els escrits de conclusions, les manifestacions més adients als seus interessos, quedant tot seguit els actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Comú d'Encamp, en el marc dels treballs sobre el cadastre comunal, va obrir expedient per a la delimitació de les Bordes de Rigoder, en els Cortals d'Encamp, i va decidir, en els actes que són objecte d'aquest litigi, que els terrenys eren comunals de manera que la única titularitat privada és la de les bordes que es troben en el indret esmentat. En els informes que consten a l'expedient s'indica que tot això ha de ser sens perjudici que els pujadors, accessos i malladors, que també són comunals, suportin les servituds de pas corresponents als titulars de les bordes.

La sentència de la Secció Administrativa ha desestimat la demanda interposada per la Sra. J.P., propietària d'una de les bordes (C.V.) en considerar que no ha acreditat suficientment que més enllà d'allò estrictament ocupat per la construcció hagi dut a terme actes de possessió o acrediti la titularitat dels sòls o terrenys adjacents.

Tercer.- Les qüestions que se susciten en aquest recurs han estat tractades en sentències d'aquesta mateixa Sala, com la 29/2009 i 31/2009, de 26 de març de 2009, que fan referència a altres propietaris, en les que diem que: "L'acord publicat ha estat dictat en el marc del que preveu l'article 4.4 de la Llei Qualificada de delimitació de competències dels comuns de 4 de novembre de 1993, que els atribueix la competència de "delimitació de terres comunals amb particulars" i de l'article 93 del Codi de l'Administració que diu que "l'Administració podrà procedir a la delimitació entre els béns que li pertanyen i els béns pertanyents a tercers quan els límits siguin imprecisos o apareguin indicis d'usurpació" i en la mesura que conforme l'article 105 del Codi els béns comunals estaran sempre sotmesos al règim jurídic dels béns de domini públic, també es beneficien del privilegi de delimitació de que gaudeix l'Administració que n'és titular.

Tanmateix, la delimitació te l'eficàcia que hem definit en sentències com la 2002-30, de 19 de juny de 2002: només empara situacions possessores, i per això "la prerrogativa de la qual disposa el Comú per delimitar els seus béns dels particulars s'ha d'entendre amb independència de què els particulars puguin plantejar una acció de delimitació de les seves propietats amb les de l'Administració davant la jurisdicció competent, en el si de la qual es puguin resoldre les qüestions relatives a l'existència dels drets de propietat i la seva delimitació sobre el terreny".

En conseqüència, l'acte de delimitació que és objecte d'aquesta causa no crea ni elimina drets de propietat, doncs només defineix situacions possessores i qualsevol expressió que continguin els informes tècnics que formen part de l'expedient que atribueixi "titularitats" no es pot interpretar en el sentit de que aquestes són de domini sinó que s'ha d'entendre de conformitat amb el que acabem de dir. I de la mateixa manera, l'expedient de delimitació no "crea" servituds, sens perjudici que aquestes -ens referim a les forçoses de pas- existeixin de fet i es puguin reconèixer per un títol jurídic diferent al de delimitació.

La zona de les Bordes de Rigoder als Cortals d'Encamp, pel lloc on se situa, reuneix les condicions per considerar-la comunal perquè ho és l'entorn i per què el conjunt de bordes que la composen fa pensar en que han estat associades a l'explotació de la riquesa natural pels veïns, fonamentalment pastures, que és precisament el que defineix la naturalesa comunal dels béns, enfront dels que són de domini públic ordinari o dels patrimonials"

En aquesta situació, els que vulguin fer valer drets de possessió impeditius de la demanialitat ho hauran de demostrar, bé aportant títols de propietat o d'altre naturalesa que portin implícita una presumpció de possessió, bé acreditant el simple fet possessori.

En el cas, la Sra. P. va aportar a l'expedient una fotocòpia d'un títol de propietat atorgat l'any 1.680 que no és útil per acreditar titularitat privada més enllà de la borda:

en primer lloc perquè allò que descriu no s'ha situat sobre un plànol que permeti definir on és i tampoc es va situar sobre el mateix terreny en l'acta de delimitació que va tenir lloc el dia 24 de juliol de 2007.

en segon lloc perquè en la pròpia demanda la Sra. P. indica que no és cert que la seva propietat es limiti al perímetre de la borda sense, però, indicar la situació i la superfície del terreny que considera seu, amb la qual cosa no ha estat possible contradir -ni en l'expedient administratiu ni en aquests autes- la definició possessòria comunal feta pel Comú.

en tercer lloc perquè tampoc ha acreditat una possessió dels terrenys adjacents a la borda amb caràcter exclusiu i excloent com consta en altres expedients, on apareixen tancats per un mur, circumstància que ha permès, en aquells casos, l'estimació parcial del recurs d'apel·lació.

Quart.- En el recurs d'apel·lació insisteix la part apel·lant en que es valorin, ara, les fotografies que es van aportar en el tràmit de conclusions complementàries de la primera instància amb les que es comprovaria que entre les dues bordes que diu de la seva propietat s'hi troba una petita porció de terreny tancada per un mur de tanca.

Com hem afirmat en la recent sentència 91-2009, de 5 de novembre, "aquestes proves no poden ser examinades per haver estat aportades fora del termini de proves. En conseqüència, l'Hble. Comú d'Encamp no es troba en situació de discutir aquests documents. En aquestes condicions, i cas d'acceptar-les, es trencaria el principi d'igualtat d'armes davant la jurisdicció i com encertadament ha remarcat la sentència de primera instància res privava a l'agent d'aportar-les juntament amb l'escrit de demanda".

Cal, per tant, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència apel·lada.

Cinquè.- No hi ha mèrits per a fer un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Campillo contra la sentència número 2009-66, de 15 de maig de 2009, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.