Laboral - 90.2 CRL - acomiadament no causal d'una dona embarassada - obligació del certificat del metge (6000347/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000358/2017 ORIGEN: 6000347/2016 - 00

NIG: 5300542120160002326

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data de registre 26-07-2016, la Sra. Luís va presentar demanda laboral en reclamació de quantitat contra el Sr. Farré com a propietari del supermercat A demanant la seva condemna a satisfer-li, en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda i improcedent, d'indemnització de danys morals, de salaris impagats i de despeses farmacèutiques i sanitàries, l'import total de 21.533,31.-euros, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda i les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal dels Srs. Vilar i Sainz Andrade, hereus universals del demandat, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva íntegra desestimació amb la imposició de totes les costes processals al demandant, i subsidiàriament va manifestar que una eventual indemnització seria inferior a la reclamada i va sol·licitar que es prenguin en compte les sumes consignades judicialment i rebudes a títol d'acompte.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 29-06-2017, decidint :

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Luís contra el Sr. Farré, succeït processalment pels Srs. Vilar i Sainz Andrade, havent d'absoldre aquests darrers de les pretensions que contra ells es dirigien.

Segon.- Fer imposició a la part agent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part demandada, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Luís demanant la seva revocació i que es dictes una nova estimant íntegrament la demanda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal dels Srs. Vilar i Sainz Andrade demana la confirmació íntegra de la sentència d'instància amb imposició a la recurrent de les costes d'aquest alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat que des del mes d'agost del 2014, la Sra. Luís treballava com a caixera al supermercat «A» pel salari mensual de 996.-euros més una tretzena paga de 1.200.-euros.

Al mes de març del 2015, l'empresa va voler practicar un comiat no causal però donat que la Sra. Luís es trobava embarassada dit comiat va quedar sense efecte. No hi han proves documentals en autes de si en aquest moment la treballadora havia justificat del seu estat o si només ho havia manifestat verbalment a l'empresa però les administratives que van comparèixer com a testimonis van manifestar que sí que, en aquest moment, la Sra. Luís havia portat un certificat acreditatiu del seu metge.

A partir del mes de març del 2015 es va trobar en vàries ocasions en situació d'atur de treball i de manera continuada a partir del 09-03-2016 per entesopatia, bursitis i periartritis del canell.

Havia de reincorporar-se al seu lloc de treball el 01-06-2016 però l'empresa va decidir posar fi a la relació laboral el mateix dia practicant un acomiadament no causal mitjançant la remesa d'una carta de data 31-05-2016 que invoca l'article 90 del codi de relacions laborals i allibera totalment l'assalariada del període de preavís. Dita carta es va remetre en mà a la treballadora qui la va firmar tot i portant la menció manuscrita "no conforme".

Per carta del 20-06-2016, l'empresa li va comunicar que si bé al rebre la carta havia comunicat verbalment a una responsable del departament administratiu que estava embarassada, tanmateix no havia portat el certificat corresponent a l'empresa per a acreditar de manera fefaent el seu estat en el termini legal i això malgrat els requeriments de l'empresa, i que per tant l'empresa considerava el comiat no causal com a perfecte a partir del 01-06- 2016.

No consta que la treballadora va contestar a aquesta carta sinó que va presentar la demanda que dona lloc al present procediment.

El dia 21-06-2016, l'empresa va consignar judicialment la quitança de data 31-05-2016, per un import total de 3.338,69.-euros acceptat per la Sra. Luís en concepte d'acompte.

II.- El primer aspecte del recurs és relatiu al respecte per part de l'empresa de l'article 99.3 del Codi de relacions donat que considera que el comiat seria contrari a dret pel fet per part de l'empresa per no haver satisfet la quitança en el termini legal obligatori. Argumenta al respecte en resumit que: 1) l'empresa coneixia l'estat d'embaràs de la treballadora i el propi tribunal reconeix que l'empresa va tenir aquest coneixement immediatament abans de procedir al comiat ; 2) no ha quedat acreditada en autes l'afirmació del tribunal que la representant de l'empresa va proposar a la Sra. Luís de fer els seus 15 dies de vacances i que lliuri el certificat durant aquest termini ; 3) no és cert que la relació laboral es va trobar en suspens i la relació es va acabar el 01-06- 2016 i 4) a partir d'aquest moment l'empresa tenia 5 dies per dipositar la quitança però no ho va fer fins al 21.

III.- El segon aspecte del recurs concerneix l'aplicació de l'article 90.2 del Codi de relacions laborals donat que l'apel·lant sosté que no està d'acord amb la conclusió del tribunal que la conducta de l'empresa no ha estat contrària a la bona fe contractual. Argumenta de forma esquemàtica que justament la bona fe hauria d'haver portat l'empresa qui coneixia fefaentment l'estat de gestació de la treballadora a desistir del seu acomiadament ; que no és cert que la Sra. Luís no ha acreditat de manera fefaent el seu estat i era difícil provar el fet que havia exhibit la seva analítica ; que no tenia perquè provar res més i no podia l'empresa exigir-li una prova més de l'embaràs i finalment que molta jurisprudència espanyola afirma el principi que l'empresa no pot exigir una prova de l'embaràs quan ja en té coneixement.

IV.- Els dos aspectes del recurs tenen elements comuns i podem aportar- hi una resposta comuna ja que la problemàtica plantejada és la de l'aplicació i del mecanisme de l'article 90.2 del Codi de relacions laborals.

Començarem per recordar que la jurisprudència estrangera no pot ser d'aplicació a Andorra. Si bé, donat el caràcter internacional de les fonts del dret laboral i l'existència de principis rectors comuns a quasi totes les legislacions socials modernes, sempre és interessant a nivell comparatiu tenir en ment les solucions dels països més propers, no obstant això, és només en base a la legislació andorrana tal com interpretada pels òrgans jurisdiccionals andorrans i en particular aquesta Sala que els litigis s'han de resoldre.

Justament, el Codi de relacions laborals regula una modalitat particular d'extinció de la relació laboral. Es tracta del comiat dit lliure o no causal que permet a l'empresari en els contractes per temps indefinit acomiadar l'assalariat només respectant una notificació escrita, un preavís determinat per la llei i amb el pagament d'una compensació econòmica variable segons l'antiguitat (articles 89 h. i 90 del Codi de relacions laborals).

Ara bé, aquesta possibilitat té una limitació legal essencial ja que segons l'article 90.2 del mateix codi : "Si una treballadora embarassada rep la carta d'acomiadament no causal ha de notificar a l'empresa que està embarassada en el termini màxim de 15 dies, per mitjà de qualsevol conducte fefaent dels previstos a l'article 96, i adjuntar-hi un certificat mèdic que ho acrediti. Un cop efectuada la notificació esmentada i no acceptat el comiat per la dona, l'avís d'acomiadament es considera nul i sense efecte."

Així, l'article 90.2 funciona de manera retroactiva ja que si la treballadora no accepta el comiat i informa l'empresari de manera fefaent i en el termini legal, el comiat malgrat haver-se practicat legalment esdevé nul per l'efecte de la Llei.

En el present cas, l'argument principal de l'agent ha sigut que l'empresa coneixia el seu embaràs amb anterioritat i que per tant no podia practicar cap comiat i que no seria d'aplicació l'article 90.2 del codi de relacions laborals.

Però, no és cert que queda provat que l'empresa coneixia l'estat d'embaràs al moment de decidir i practicar el comiat. Al contrari ressurt de les actuacions que la Sra. Luís va informar del seu estat després d'haver rebut la notificació.

En particular, el fet que la Sra. Luís hauria exhibit la seva analítica no queda establert.

Contràriament al que sosté la recurrent, en cap moment el tribunal unipersonal ha admès que l'empresa tenia coneixement de l'embaràs abans de practicar-lo sinó que va indicar que la manifestació de la treballadora al respecte havia sigut coetània al lliurament de la carta.

En efecte, el que ressurt de les testificals de la Sra. Benitez i de la Sra. Blasco és que és després del lliurament de la carta que la Sra. Luís va dir que estava embarassada i que no podia acceptar l'acomiadament però que abans la Sra. Blasco ho ignorava, i que llavors aquesta darrera li va demanar d'aportar el certificat corresponent en el termini legal cosa a la qual la Sra. Luís es va comprometre però que no es va tornar mai a presentar a la feina per treballar, indicant finalment que la seva advocada li hauria aconsellat no portar cap certificat.

D'altra banda, res permet considerar que l'estat d'embaràs seria la causa del comiat.

Essent així les coses, segons els propis termes de l'article 90.2, a partir del moment on havia rebut la carta de comiat no causal, la Sra. Luís havia de notificar a l'empresa que estava embarassada en el termini màxim de 15 dies.

Al respecte, poca importància té el fet de si se li va proposar o no prendre vacances o que la relació s'hauria quedat com suspesa puix no és aquesta circumstància que explica que no va notificar res a l'empresa.

Només li pertocava notificar un certificat d'un metge per deixar el comiat sense efecte com apareix que ho havia fet al mes de març del 2015. Però no ho va fer.

A més a més, si bé l'analítica del 26-05-2016 que diu que va exhibir sembla establir que segons el nivell de l'hormona BHCG la Sra. Luís es trobava embarassada essent l'estat de gestació d'entre 6 o 7 setmanes, força és de constatar que no és equiparable al certificat d'un metge o qualsevol document d'un metge fent probable l'embaràs. De fet, el laboratori ha explicat que tal analítica també potser el símptoma d'una patologia i que s'ha de confirmar pel metge prescriptor. Però justament, en cap moment s'ha aportat un certificat d'un metge i és només durant les actuacions que s'ha justificat l'existència del certificat d'un tocoginecòleg de data 16-12-2016 (sia 6 mesos més tard del moment on s'hauria d'haver produït tal document) indicant que en aquesta data la Sra. Luís estava gestant de 35 setmanes.

D'altra banda, apareix certa contradicció en les manifestacions de la Sra. Luís tota vegada que a la qüestió de confessar com després d'haver rebut la carta havia dit a la Sra. Blasco que estava embarassada, va contestar que "ho va dir abans de signar, i que els hi va referir que no signaria fins que ho parlés amb la seva advocada, a la qual cosa li van referir que havia de signar i posteriorment ja portaria el paper del metge."

Mentre que a la qüestió de confessar si a comptar del mes juny del 2016 s'havia presentat o havia lliurat cap certificat mèdic acreditant el seu estat d'embaràs va manifestar que "si bé va proposar de portar un certificat mèdic l'empresa li va dir que ja no calia."

Per tant, no es pot afirmar que l'empresari no li podia exigir res més. Al contrari, atès que l'assalariada no va justificar mitjançant el certificat d'un metge que estava embarassada, el comiat practicat de manera legal podia produir els seus efectes. Aleshores, no era a l'empresa renunciar al comiat sinó a l'assalariada refusant-lo de provocar la seva nul·litat retroactiva per la producció d'un certificat d'un metge.

V.- Pel que fa al pagament de la compensació econòmica, la jurisprudència d'aquesta Sala ha establert que, en cas d'un acomiadament no causal, el fet de no procedir al pagament íntegre i efectiu dels imports fixats per la Llei comporta que dit comiat s'ha de considerar com fet de forma indeguda (vg. per exemple i entre d'altres TSJC 91/14 de data 30-06-2014 que cita la sentència 219/11 de 29-11-2011).

Però en el present cas, no es tracta del mateix supòsit tota vegada que no estem en front d'un impagament donat que ressurt de les actuacions que al moment de notificar el comiat a la Sra. Luís se li va també indicar que tenia la liquidació a la seva disposició. De fet, constatem que el document de liquidació porta la data del 31-05-2017 i que la Sra. Luís ha admès en la seva confessió en judici que se li havia ofert la quitança al moment del comiat.

Aleshores, i partir del moment on la treballadora va manifestar que era embarassada i que no era conforme amb el seu comiat l'empresa era legitimada a esperar el final del termini de quinze dies abans de dipositar la quitança a la batllia. En efecte, o bé la treballadora justificava legalment del seu estat d'embaràs i el comiat trobant-se anul·lat la quitança perdia el seu objecte. O bé la treballadora no justificava de res i el comiat havent conservat els seus efectes, la compensació s'havia de satisfer. Es tracta d'una situació particular i en aquestes circumstàncies el fet que la quitança no es va pagar en el termini de cinc dies des de la notificació del comiat invocat per la demandant no pot canviar aquest en un acomiadament irregular.

VI.- L'últim aspecte del recurs és relatiu a les costes de primera instància tota vegada que considera l'agent que no ha actuat de manera temerària sinó que es va trobar en situació difícil.

Però, si bé en matèria laboral no s'imposen les costes al treballador fins i tot quan s'estima la seva demanda de manera parcial (ja que en tal cas, s'ha de fer prevaler el fet que ha tingut de presentar una demanda judicial per obtenir la total satisfacció dels seus drets laborals, quan en principi l'empresari li ha de satisfer espontàniament i sense cap dilatació), és diferent quan la demanda del treballador es desestima íntegrament.

En tal cas, s'aplica el principi general, i que és el del venciment objectiu.

En efecte, en dret civil andorrà, la imposició de costes es regeix pel criteri objectiu del venciment i és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tretes circumstàncies especials que permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la NOVEL.LA 82 Capítol 10 - que no es donen en el nostre cas-, essent precisat que la mala fe i la temeritat poden actuar, però com argument de reforç de la condemna en costes.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

VII.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant vençuda.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Luís contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 29-06-2017 que confirmem íntegrament, imposant a la mateixa les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.