REGLAMENT DE SISTEMES DE COMPENSACIO DE LA FUNCIO PUBLICA-AD-0103-1/2003

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2004-71 DE 20 DE DESEMBRE DE 2004

REGLAMENT DE SISTEMES DE COMPENSACIO DE LA FUNCIO PUBLICA

La reserva de llei es respectada - les disposicions del dret de treball que es refereixen al contracte de treball son inaplicables als funcionaris - el decret sobre la realització de guàrdies és conforme a la llei.

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- USDA va interposar recurs contra la resolució desestimatòria del Govern de data 22 d'octubre del 2003, en relació amb el recurs de reposició formulat per la part agent contra el Reglament de sistemes de compensació del 9 de juliol del 2003.

2.- En la sentència de 10 de juny del 2004, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda per l'USDA i ha declarat que el Reglament de sistemes de compensació del 9 de juliol del 2003 com també el Decret del 27 d'agost del 2003 sobre guàrdies localitzables són ajustats a dret, excepció feta de l'article 17.b del Reglament de sistemes de compensació del 9 de juliol del 2003, del qual es declara la seva nul·litat radical.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 1 de setembre del 2004, UDSA manifesta principalment que:

-l'USDA demana l'obertura d'un procés incidental d'inconstitucionalitat contra l'article 63 g de la Llei de la Funció Pública: no ha fixat cap principi ni directriu mínima, ni tant sols ha identificat quins son els conceptes de l'estructura retributiva que donen lloc a les 12 o 13 pagues que s'estableixen, ni quina és la quantia d'aquestes pagues. L'article 63 g de la Llei de la Funció Publica fa una « remissió en blanc » d'una matèria objecte de reserva de llei, al Govern, i que, per tant, dit article és inconstitucional.

-l'article 29 de la Constitució es d'aplicació als funcionaris i aquest article reconeix drets tant bàsics com un salari digne, una jornada de durada raonable i el repòs setmanal, entre altres.

-la llei que regula les condicions laborals dels funcionaris és la llei de la Funció Pública, però justament dins de dita llei no hi han regulats extrems tant importants i essencials com són la jornada laboral, les hores extraordinàries, les guàrdies... Per tant, és en defecte d'una Llei de la Funció Publica més detallada que l'UDSA reclama s'apliqui la Llei sobre el contracte laboral.

-el Reglament posa els treballadors de l'administració en una situació molt més desfavorable que la resta de treballadors del Principat.

-el Decret no estableix clarament que les guàrdies son voluntàries, a excepció dels casos de força major.

-USDA demana la pràctica de les proves denegades pel Tribunal de Batlles. L'USDA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 27 de setembre del 2004.

4.- En la seva contesta de data 9 de setembre del 2004, el MI Govern manifesta principalment que:

-el MI Govern demana la confirmació íntegra de la sentencia de primera instància.

-no hi ha cap element d'inconstitucionalitat ni en la llei de la Funció Pública amb caràcter general ni concretament en l'article 63. g de referència. L'aprovació del Reglament i del Decret impugnats són aplicació d'aquesta potestat reglamentaria.

-no es pot pretendre aplicar analògicament als funcionaris i al personal estatutari les disposicions de la nova Llei del contracte de treball.

-no hi cap vulneració del principi d'igualtat ni cap vulneració al principi de jerarquia de normes perquè la igualtat s'ha de comparar entre casos iguals i no entre supòsits diferents i la jerarquia de normes està clarament respectada per l'aprovació de la llei de la Funció Publica.

-la demanda de practicar una prova documental s'ha de rebutjar.

El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 15 de setembre del 2004.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre les proves :

La pràctica de proves en segona instància és excepcional. En aquest cas, la practica de noves proves és innecessària per a la resolució d'aquest plet. Per tant aquesta sol·licitud s'ha de rebutjar.

Tercer.- Sobre la reserva de llei :

Com ha jutjat el Tribunal Constitucional, la reserva de llei no significa que cap mesura reglamentària no pugui intervenir per prevenir les modalitats d'aplicació de la llei. Podem citar, per exemple, la sentència del Tribunal Constitucional de data 22 de juny del 2001 (recurs d'inconstitucionalitat 2001-1-L : BOPA, n° 60 del 2001):

« Pel que fa a la vulneració de la reserva de llei de l'article 40 de la Constitució, tampoc es pot acceptar l'argumentació dels recurrents. Aquest article, ubicat en el capítol VII "De les garanties dels drets i llibertats" té per objectiu, protegir efectivament els drets reconeguts en el títol II i pel que fa als seus capítols III i IV exigeix una regulació per llei qualificada. Però deduir d'aquesta reserva de llei que en cap cas no pugui intervenir cap norma reglamentària, en els termes previstos en les lleis que desenvolupen el desplegament i la defensa dels drets constitucionals, per tal de fer efectiva aquesta protecció, és jurídicament insostenible. No és necessari entrar, una vegada més a explicar el sentit de la reserva de llei, però potser cal recordar que pràcticament tota llei, per tal de garantir la seva plena eficàcia, necessita unes normes reglamentàries. La Llei contra la qual s'ha interposat recurs, en aquest sentit no incorre en vulneració de la reserva de llei. »

En aquest cas, l'article 63 g de la Llei de Funció Pública disposa:

« g) Altres conceptes:

El reglament de sistemes de compensació ha d'identificar i descriure altres conceptes, no inclosos en els complements anteriors, estructurals i no estructurals del lloc de treball, com a conseqüència de circumstàncies laborals i d'organització del treball. Aquests conceptes solament es compensen quan el funcionari ocupa una plaça d'un lloc de treball que els tingui assignats, i no es consoliden en l'estructura retributiva.

Les retribucions corresponents als conceptes estructurals del lloc de treball a què fa referència aquest apartat es perceben en tretze pagues: dotze pagues mensuals, més una paga extraordinària al mes de desembre, i les corresponents als conceptes no estructurals del lloc de treball es perceben en dotze pagues »

Podem constatar al llegir aquest text, que comporta disposicions precises i, contràriament a les afirmacions del demandant, no fa una « remissió en blanc » d'una matèria objecte de reserva de llei.

Per tant, la demanda d'obertura d'un procés incidental d'inconstitucionalitat s'ha de rebutjar.

Quart .- Sobre l'aplicació de la Llei sobre el contracte de treball:

La situació jurídica dels funcionaris és diferent d'aquella dels assalariats del sector privat lligats al seu contractant per un contracte de treball. Aquests últims es troben en una situació contractual, mentre que els funcionaris estan en una situació legal i reglamentaria, com indica clarament l'article 4 de la Llei de la Funció Pública :

« Tipus d'ocupació 1. El personal de l'Administració pública es classifica en: Funcionaris, Agents de l'Administració, Personal de relació especial.

El règim jurídic del personal és de naturalesa estatutària, contractual i de relació especial, respectivament.

2.- Els funcionaris estan subjectes a una relació de treball estatutària, regulada pel dret administratiu, que està definida per aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

3.- Els agents de l'Administració estan subjectes a una relació contractual que podrà ser indefinida o eventual, i es regula per les particularitats que, en cada cas, s'estableixen en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen, i per la normativa laboral.

4.- La relació especial es regula per les particularitats que s'estableixen en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen, i per la normativa que reguli la relació concreta »

Les disposicions del dret de treball que es refereixen al contracte de treball són per tant inaplicables als funcionaris, que estan sotmesos a les regles específiques previstes pel dret administratiu.

La demanda s'ha de rebutjar igualment sobre aquest punt..

Cinquè.- Sobre el decret del 27 d'agost del 2003:

El demandant contesta els termes del decret sobre les guàrdies i considera que hauria de precisar que « els funcionaris han de respondre en casos de força major, o subsidiàriament, aprovar-ne un on s'estableixin clarament aquesta voluntarietat de les guàrdies ».

El fonament jurídic d'aquest decret és l'article 60-6 de la Llei de la Funció Pública:

« Col·laborar en l'execució de funcions i/o treballs addicionals que el superior immediat els sol·liciti o, en cas de necessitat que l'Administració general requereixi, sempre que siguin afins o compatibles amb la plaça que ocupin del lloc de treball corresponent. »

El decret preveu la realització de guàrdies localitzables "per tal d'atendre les situacions d'urgència o de necessitat que es plantegin » (article 1).

La simple lectura d'aquest article mostra que el decret és conforme a les disposicions legislatives, que es refereixen igualment a les situacions "d'urgència o de necessitat": es tracta clarament d'assegurar la continuïtat del servei públic, que constitueix una de les missions essencials dels funcionaris.

La demanda s'ha de rebutjar igualment sobre aquest punt.

Sisè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per USDA

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que el reglament de sistemes de compensació del 9 de juliol del 2003 com també el Decret del 27 d'agost del 2003 sobre guàrdies localitzables són ajustats a dret, excepció feta de l'article 17.b del Reglament de sistemes de compensació del 9 de juliol del 2003 què es declara la seva nul·litat radical.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.