Desistiment laboral per rao? de pagament salaris, prova sobre establiment comissions (TSJC 184/2015)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000184/2015 ORIGEN: 3001938/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 3 de setembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 3001938/2013, instades per la Sra. Olmo contra el Sr. Benitez i la societat "Porras", en data 18 de març del 2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant majoritàriament la demanda principal interposada per la Sra. Olmo contra el Sr. Benitez així com contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Porras", prosperant respecte del Sr. Benitez l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva amb el pronunciament relatiu a les costes processals ocasionades al darrer segons s'ha motivat, ha de condemnar i condemna a la societat mercantil defenent a pagar a l'instant d'aquest plet la suma global bruta de vint-i-sis mil vuit-cents seixanta euros amb disset cèntims (26.860,17.- EUROS) pels conceptes desglossats en els II.- i III.- Considerant; tanmateix la referida també haurà de pagar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social les cotitzacions dels salaris dels mesos de juliol i setembre del dos mil tretze, regularitzar prop de dit organisme oficial tots els conceptes descrits anteriorment i que han prosperat, excepció feta de la indemnització per comiat injustificat; i finalment devent la societat defenent assumir les costes processals ocasionades a l'adversa, això és en l'amplitud descrita en el darrer Considerant".

II.- La Sra. Olmo i la societat "Porras" han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La Sra. Olmo reclama l'estimació íntegra de la seva demanda i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: la instància havia estimat una excepció mai plantejada per la part adversa; el Sr. Benitez no li havia mai comunicat el traspàs del negoci "N.P." a la societat "Porras"; havia mantingut tots els tractes amb el Sr. ENTITY_5; va conèixer la nova titularitat del negoci en preparar l'escrit de demanda; existia una confusió total de patrimonis entre el Sr. Benitez i la societat "Porras"; el negoci "N.P." cotitzava el seu salari; la indemnització laboral havia de ser cotitzada a la CASS.

La societat "Porras" sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials de primera i segona instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els arguments revocatoris són els següents: la treballadora va acceptar el retard en el pagament dels salaris durant dos anys i va avançar-se al comiat de l'empresa; gran part de la feina de la Sra. Olmo consistia en el repartiment del correu del Comú - ; resultava incoherent mantenir que la Sra. Olmo cobrava, a més del seu salari, una comissió consistent en el 90% de la facturació adreçada a l'esmentat Comú; subsidiàriament, la indemnització s'havia de calcular en funció del salari admès de 600 EUR.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Olmo va formular demanda laboral in solidum contra el Sr. Benitez i la societat "Porras". Més concretament, la reclamació era en concepte de salaris, comissions vençudes, indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals, interessos legals més la cotització a la CASS de les sumes objecte de condemna.

El motiu del desistiment queda contemplat en la carta del 20 de novembre del 2013:

"Els mesos de juliol, setembre i octubre del 2013 no m'ha estat abonat el salari, i l'empresa tampoc m'ha pagat els darrers mesos diferents comissions acordades per treballs de repartiment efectuats. La falta en el pagament del salari és una causa suficient per desistir justificadament del contracte laboral que m'unia amb vostès ..." (foli 20).

La instància ha donat lloc substancialment a la demanda interposada contra "Porras", però ha refusat fer-la extensiva al Sr. Benitez per manca de legitimació passiva.

II.- Començarem pel recurs formulat per la treballadora. Aquesta es queixa de l'absolució del Sr. Benitez (accionista i administrador únic de "Porras"), com també del refús judicial de fer cotitzar la indemnització concedida a títol de desistiment justificat.

És pacífic que, en contestar la demanda, el Sr. Benitez va plantejar "excepció peremptòria d'error de formulació de la demanda" (foli 44) perquè, segons l'interessat, havia traspassat, al mes de maig del 2012, el seu negoci ("N.P.") a la societat "Porras". Aquesta Sala constata que la demanda està correctament formulada des d'un punt de vista formal, essent perfectament clars els seus termes. Tot i així, la instància ha estimat "l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva" (mai mencionada pel co-demandat), tota vegada que la Sra. Olmo va ser contractada per "N.P." (propietat del Sr. ENTITY_5) el 10 de maig del 2005, quin negoci va esdevenir titularitat de "Porras" a comptar del 22 maig del 2012.

Ambdues dates no es discuteixen.

Es convé amb la recurrent que les excepcions de "manca de legitimació passiva" i "d'error de formulació de la demanda" tenen fonaments i conseqüències jurídiques distintes. L'èxit de l'excepció "d'error de formulació de la demanda" comporta el sobreseïment del litigi, mentre que l'òrgan judicial ha adoptat un pronunciament sobre el fons. Això no obstant, cal superar la literalitat de l'esmentada excepció. Per una banda, el "demano" de l'escrit de demanda perseguia el següent: "Per tant, caldrà desestimar la demanda de la Sra. D.A. contra el Sr. Benitez ..." (foli 45). Per tant, resulta incontestable que l'interessat pretenia, en realitat, la seva absolució. Per altra banda, el redactat que desenvolupa la mal anomenada excepció "d'error de formulació de la demanda" versava sobre la manca de legitimació del Sr. Benitez, de manera que es podia deduir, amb gran facilitat, el vertader caràcter de l'excepció. Per acabar, la Sra. Olmo no ha patit cap situació d'indefensió material al respecte, puix ha entès perfectament el sentit de l'excepció i ha tingut l'oportunitat (i ho ha fet) d'al·legar al respecte. Per conseqüent, la "requalificació" realitzada per la instància, en presència d'un defecte formal molt lleu, no ha menystingut les garanties processals de la treballadora i esdevé conforme amb el principi pro actione.

Efectuada aquesta premissa, esqueia denegar, en qualsevol cas, aquest greuge. En efecte, en la nostra sentència TSJC-264/14 del 5 de febrer del 2015, ja s'indicava que "en cas de modificació de la situació jurídica de l'empresari, llevat maniobra fraudulenta, els contractes de treball es transfereixen automàticament al nou empresari, sense que la llei exigeixi una prèvia notificació als treballadors. En efecte, els assalariats ja es troben protegits contra aquest canvi mitjançant una disposició legal d'ordre públic". En efecte, segons l'article 11 del Codi de relacions laborals: "La transmissió, la cessió o el canvi de titularitat d'una empresa comporta la subrogació del nou empresari en la titularitat dels drets i les obligacions laborals amb els treballadors, que conserven les mateixes condicions de treball i antiguitat. En cas de transmissió, cessió o canvi de titularitat de l'empresa, l'empresari cedent respon solidàriament amb el cessionari de les obligacions laborals amb els treballadors amb contracte de treball anterior a la cessió, derivades de la relació anterior a la cessió". Per conseqüent, no esdevenia oponible al Sr. Benitez ni el desistiment, doncs interessa els salaris dels mesos de juliol, setembre i octubre del 2013, ni les comissions posteriors al 22 de maig del 2012. Respecte de les comissions anteriors, l'Hble. Batlle les ha declarat prescrites, quina decisió no discuteix l'assalariada.

Escau afegir que la pretesa confusió de patrimonis entre el Sr. Benitez i la societat "Porras" no queda acreditada i que la cotització del salari per part de "N.P." no modifica la identitat de l'empresa contractant, extrem perfectament sabut per la treballadora, de conformitat amb el contingut del seu propi escrit de demanda (foli 2).

Quant a la cotització de la indemnització derivada del desistiment justificat, aquesta ha de cotitzar a la CASS segons les previsions diàfanes de l'article 98.1 de la llei de la seguretat social ("La base de cotització de les persones assalariades mentre presten serveis està constituïda pel salari global, en els termes definits a la legislació laboral, les indemnitzacions i quitances i qualsevol altra remuneració ...").

El recurs de la Sra. Olmo és acceptat parcialment per via de conseqüència, amb imposició de les costes judicials (inclosos honoraris d'advocat i de procurador) a la part adversa com és costum en aquesta matèria.

III.- El recurs de "Porras" es focalitza en el consentiment de la treballadora quant a la percepció tardana dels salaris i en la negació de pagament de comissions a la Sra. Olmo.

Pel que fa el primer greuge, a banda que no es prova l'acceptació esmentada, el cert és que, a la data d'emissió de la carta de desistiment (20 de novembre del 2013), "Porras" no demostra la realitat de la satisfacció dels salaris de juliol, setembre i octubre del 2013. Així les coses, no es pot parlar de retard, sinó d'impagament manifest de tres mensualitats, qual cosa obria dret al desistiment justificat.

L'Hble. Batlle entén igualment que les parts havien convingut que la Sra. Olmo cobraria, a més del seu salari (600 EUR mensuals a mitja jornada), el 90% de la facturació provinent del Comú - . Aquesta deducció deriva de dos elements: l'origen dubtós de dos xecs emesos per "N.P." en favor de l'assalariada i el fet que la mateixa ja repartia documentació comunal abans de ser contractada pel Sr. Benitez. L'existència dels dos xecs, per import respectiu de 1.376,50 EUR, és pacífica (foli 63). El primer queda relacionat amb el rebut de pagament del foli 14, de data 26 d'octubre del 2009, quina autenticitat no es discuteix. En ell, hi consta que correspon a la Sra. Olmo el 90% del preu "de la distribució - ". En ser preguntat sobre l'objecte dels xecs esmentats, el Sr. Benitez va contestar que corresponia "al pagament d'endarreriments en el pagament de les nòmines" (resposta 4, foli 246). La resposta del Sr. Benitez no resulta gaire convincent, però no escau oblidar que la càrrega de la prova sobre l'existència de les comissions recau en la treballadora.

És cert que l'any 2009, "N.P." va cobrar 15.071,01 EUR del Comú - pel repartiment de correu i enganxada de cartells (foli 223). La Sra. Olmo admet que el seu treball habitual consisteix en repartir la documentació del Comú - (resposta 4, foli 249). Com bé s'alça "Porras", esdevé inversemblant que una persona treballadora que es dedica a repartir correu, cobri, a més del seu sou per l'esmentada tasca, una comissió exorbitant del 90% sobre la totalitat de la facturació. Enlloc consta cap indici que deixi pensar que el Comú - hagi contractat "N.P." o "Porras" en motiu de la intercessió de la Sra. Olmo. És molt possible que aquesta darrera hagi percebut puntualment alguna comissió en motiu, entre altres possibilitats, de l'execució satisfactòria del treball encomanat, puix obra en autes el lliurament de tres xecs (1.376,50 EUR, 1.376,50 EUR i 350 EUR), però no es pot deduir, sense cap altre element suplementari, que les parts havien convingut el cobrament continu del 10% de la facturació comunal des de l'any 2009. I bona prova és, per exemple, que en la carta de desistiment, la Sra. Olmo només reclama les comissions dels "darrers mesos". Tanmateix, la circumstància de que la Sra. Olmo porti molt temps distribuint el correu del Comú - no constitueix prova sobre l'existència del repetit pacte. Per tot l'exposat, escau esmenar parcialment la sentència apel·lada, en el sentit de revocar el pronunciament relatiu a la condemna a satisfer el pagament de comissions (8.424,67 EUR) i d'establir la indemnització per desistiment justificat, en motiu de l'eliminació de la retribució variable, en l'import de 7.677 EUR (383,85 dies x 20 EUR), enlloc dels 17.235,50 EUR concedits per l'Hble. Batlle. D'aquesta manera, el crèdit laboral de la Sra. Olmo s'eleva a 8.877 EUR (1.200 + 7.677).

L'estimació parcial del recurs de la societat "Porras" aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials (arg novel.la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR els recursos d'apel·lació formulats per la Sra. Olmo i per la societat "Porras"; REFORMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 18 de març del 2015, en el sentit de condemnar la societat "Porras" a abonar a la Sra. Olmo l'import de 8.877 EUR, com també a cotitzar l'esmentada suma a la CASS; confirmar els demés pronunciaments de la sentència apel·lada; condemnar la societat "Porras" a satisfer les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, derivades del recurs interposat per la Sra. ENTITY_4; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada en motiu del recurs de la societat "Porras".

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.