SEGURETAT SOCIAL - CASS. Pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna. Cal estar en situació d'alta laboral. (2000084/2019)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000084/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-00000036/2021

SENTÈNCIA 63-2021

PARTS:

Apel·lant: Sra. Castrillo

Representant: Ídem

Advocada: Sra. Castrillo

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Sevillano

Advocat: Sra. Ribes

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, trenta de setembre de dos mil vint-i-u

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000084/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Castrillo va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de data 30 d'octubre de 2019, confirmant la decisió del 23 d'agost de 2019, mitjançant la qual es resolia denegar-li l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna.

2.- La sentència núm. 25/2021, de 19 de març, del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda de la part agent.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la Sra. Castrillo ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Que compleix els requisits per tenir dret al cobrament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna ço que té la cotització prèvia necessària i pateix un grau d'incapacitat del 64,7%.

Des de la seva arribada al Principat, sempre ha treballat i cotitzat a la CASS, però l'any 2015 va haver de deixar-ho de fer per les patologies que pateix, que han anant empitjorant, la qual cosa li ha impedit tornar a treballar.

El Tribunal de Batlles no ha fet una deguda valoració de la prova.

La situació que es produeix és injusta.

4.- La CASS s'ha oposat al recurs de la part agent i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri:

Es va declarar l'alta mèdica el 6 de maig de 2016 en trobar-se en aquell moment l'estat lesional consolidat, decisió que fou confirmada per sentència de data 9 de maig de 2018 del Tribunal de Batlles.

La part agent no acompleix els requisits per rebre una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna ja que no es trobava en situació d'alta laboral o assimilada a l'alta, i des del 2 de maig de 2017 figura com a assegurada indirecta del seu cònjuge.

La valoració de la prova realitzada pel Tribunal a quo és correcta. Tant la Dra. Sancho com el pèrit judicial, Dr. Diez, consideren que la Sra. Castrillo està capacitada per dur a terme una activitat de caire sedentari.

El percentatge de minva global que presenta l'assegurada una volta efectuada la regla de Balthazar és del 43,14%, percentatge que és inferior al exigit per la normativa per tal de poder ser considerada una persona assegurada com a invàlida per malaltia.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'art. 167 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social, segons text vigent (LSS) disposa el següent:

"1. Per tenir dret a la pensió d'invalidesa, la persona assegurada ha de complir els requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.

Quan la situació que produeix el dret a sol·licitar la pensió d'invalidesa derivi d'un accident no laboral o d'una malaltia comuna, la persona assegurada ha d'haver cotitzat a la branca general abans de l'últim certificat per incapacitat temporal que ha esdevingut invalidant, esmentat a l'article 144, o bé abans de la data del fet causant en cas que no hi hagi certificat, els terminis mínims següents:

Si la persona assegurada té entre cinquanta-set i seixanta-quatre anys, cent vint mesos.

Si la persona assegurada té entre vint-i-un i cinquanta-set anys, el nombre mínim de mesos resultant de l'aplicació de la fórmula (edat x 3) - 51; l'edat es compta en anys complerts per la persona interessada.

Si la persona assegurada té menys de vint-i-un anys, dotze mesos."

D'altra banda, l'article 117 del mateix text, intitulat "Prestacions per a les persones assalariades" preveu el que segueix:

"1. Les persones assalariades tenen dret a totes les prestacions previstes en aquesta branca quan, a més dels requisits particulars exigits per cada prestació, es troben en situació d'alta laboral o situació assimilada a l'alta en sobrevenir la contingència protegida, excepte que per aquesta Llei es fixi el contrari." (el subratllat no és de l'original).

D'aquesta previsió se'n deriva que és requisit per poder gaudir d'una pensió d'invalidesa que el treballador es trobi d'alta laboral o en situació assimilada a l'alta.

En el cas concret que ens ocupa, no hi ha dubte que l'agent no es trobava en situació d'alta laboral -fet, per altra banda, no negat per la Sra. ENTITY_4-, per la qual cosa, si no acompleix aquest requisit, no se li pot reconèixer aquesta prestació. A més, la decisió de la CASS de donar l'alta mèdica a la Sra. Castrillo a partir del 6 de maig de 2016 en trobar-se en aquell moment l'estat lesional consolidat, fou confirmada judicialment.

La part apel·lant al·lega que la seva és una situació injusta (sic), ja que ha cotitzat el temps necessari per rebre la prestació. Tanmateix, és el legislador qui ha d'establir els requisits per tenir dret a les prestacions, sempre a la vista dels recursos amb els que es disposa. I el legislador andorrà ho ha fet a través de la LSS que, pel que fa la pensió d'invalidesa, requereix estar l'alta laboral, com s'ha dit.

En aquest sentit, a la sentència apel·lada s'afirma amb encert que "en l'ordenament andorrà la jurisprudència no és font del dret sinó que "té la funció de complementar, amb la finalitat d'interpretar i aplicar, el dret privat" (disp. Add. segona Llei 46/2014) també el dret públic, quan per contra la declaració que es pretén implicaria de facto, sota el subterfugi interpretatiu, una modificació del text arrogant-nos una funció creadora que no ens és pròpia, extralimitant-nos indegudament en les competències legalment atribuïdes".

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Castrillo contra la sentència núm. 25/2021, de 19 de març, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.