Laboral- acomiadament injustificat, alteració dels motius (0098/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-098/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 13 de setembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1379-5/2011, instades pel Sr. Yuste contra la societat "E., SL", en data 16 de març de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar la demanda formulada pel Sr. Yuste en data 27 de setembre del 2011 contra E., SL i imposar les costes processals al demandant, inclosos els honoraris de representació lletrada i procuradoria".

II.- El Sr. Yuste ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: va ser donat de baixa a la CASS el dia 24 d'agost de 2011, mentre viatjava de Portugal a Andorra i, per tant, abans de rebre cap notificació de la causa del comiat; va ser acomiadat verbalment el dia 25 d'agost de 2011 quan pretenia reprendre el treball; la carta de comiat-rebuda pel fill- era extemporània; el dia 24 d'agost de 2011 no podia computar com absència; el dia 22 d'agost de 2011 era festiu; existia una tolerància per allargar les vacances 1 ó 2 dies, de conformitat amb la confessió en judici del patró i de la seva esposa; les tres absències quedaven justificades.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Yuste i la societat "E., SL", com tampoc la decisió de l'empresa d'acomiadar-lo, per motius disciplinaris, el 23 d'agost de 2011.

La sentència de primera instància considera que l'extinció del contracte de treball compleix els requisits de forma i de fons que imposa el Codi de relacions laborals, raó per la qual ha desestimat la indemnització laboral sol·licitada pel Sr. Yuste.

La carta que figura al foli 12 contempla el següent:

"Encamp, 23.08.2011 a les 18 hores

El que sotasigna Conde, propietari d'aquesta empresa.

Certifica Que actualment i fins la data el Sr. Yuste, que treballava en qualitat de manobre des del 02.07.2007, l'empresa ha pres la decisió d'acomiadar-lo a partir de la data de la present missiva, pel motiu que segons L'ARTICLE 104 DEL CODI DE RELACIONS LABORALS,

vostè ha deixat el seu treball el DIVENDRES 05.08.2011, sense avisar al seu superior, no content amb això a l'acabament de les seves vacances el DILLUNS 22.08 i el DIMARTS 23.08.2011, no ha reprès el seu treball per tant l'empresa no accepta la no presentació al seu treball. L'EMPRESA L'ACOMIADA SEGONS L'ARTICLE 104, PER ABSENCIA DE TRES DIES AL SEU TREBALL, CONSIDERAT COM A FALTA MOLT GREU.

Esperant sabrà comprendre la nostra decisió li comuniquem que la major brevetat rebrà liquidació quitança, amb el salari a cobrar i les vacances proporcionals des del gener 2011 fins el 04.08.2011 darrer dia de treball".

L'Hble. Batlle considera que: 1) el Sr. Yuste no va sol·licitar permís per dur el seu vehicle a reparar el dia 5 d'agost de 2011, 2) el dia 22 d'agost no era laborable, però sí el dia 24, data d'absència injustificada a la feina i 3) el treballador no demostrava que el seu cotxe es quedés avariat a Portugal el 23 d'agost, i menys encara la impossibilitat de retornar al Principat amb un altre mitjà de transport.

La part recurrent s'alça contra aquesta solució, entre altres, per la introducció dins el debat jurisdiccional de l'absència del dia 24 d'agost de 2011.

Aquest argument ha de triomfar. En efecte, en la carta de comiat del 23 d'agost de 2011, l'empresa justificava l'acomiadament, únicament i exclusivament, en el fet de faltar a la feina els dies 5, 22 i 23 d'agost de 2011. Per conseqüent, la rescissió laboral no es pot fonamentar en cap altre dia o motiu. Com bé posa de relleu la sentència recorreguda, el dia 22 d'agost de 2011 era festiu. Efectivament, el President de la societat "E., SL" (Sr. ENTITY_8) va confessar que els treballadors tenien dret a 15 dies de vacances durant el mes d'agost (resposta 3, foli 259). Altres treballadors de l'empresa han confirmat aquest extrem: Srs. Suárez (resposta 3, foli 258), Zapata (resposta 3, foli 260) i Zapata (resposta 3, foli 261). Si l'últim dia de feina va ser el divendres 5 d'agost de 2011 (Srs. ENTITY_6: resposta 7, foli 258; ENTITY_7: resposta 5, foli 260 i ENTITY_7: resposta 5, foli 261), això significa que el Sr. Yuste havia de tornar al treball el dimarts 23 d'agost de 2011, de conformitat amb la computació que realitza l'article 69 del Codi de relacions laborals ("El període de vacances ha d'iniciar-se en un dia que sigui laborable per a la persona treballadora i, a partir d'aquesta data, es compten com a dies de vacances tots els dies naturals del període de vacances realitzat"). De fet, el recurrent va fer exactament el mateix nombre de dies al mes d'agost de 2010, puix segons el llibre horari, confeccionat per l'empresa (foli 245), va començar les vacances d'agost d'aquell any el divendres dia 6 i no es va reincorporar fins el dimarts 24. Per acabar, el Sr. Castillo va admetre que existia, fins i tot, una tolerància de l'empresa en ordre a tolerar un allargament de "les vacances entre 1 ó 2 dies" (resposta 4, foli 259). Així les coses, l'empresa no podia exigir -ni molt menys sancionar- la manca de treball durant un dia no laboral ni aprofitar-se de la seva pròpia benevolència.

Per tot l'exposat fins aquí, sense necessitat d'examinar els restants punts del recurs, escau revocar la sentència en no quedar constituïda la falta molt greu de l'article 104.1 del Codi de relacions laborals que exigeix la comissió de tres o més faltes d'assistència a la feina en el període d'un mes. L'estimació del recurs també comporta l'estimació integral de la demanda, tota vegada que el muntant de la indemnització de l'article 98 no es discuteix en l'escrit de contesta.

III.- La revocació de la sentència d'instància aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10), mentre que l'estimació de la demanda condueix a la condemna de la societat "E., SL" a satisfer les costes judicials de primera instància (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 16 de març de 2012;

Estimar la demanda promoguda pel Sr. Yuste contra la societat "E., SL", en el sentit de condemnar aquesta darrera a: satisfer l'import de 8.716,07 EUR, més interessos legals des de la data de contesta a la demanda i les costes judicials de primera instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador;

No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.