Laboral- Acomiadament- Caducitat de la reclamació del treballador- copensació econòmica (0162/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0162/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella,el 29 de setembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Manso va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Galván en la seva qualitat de propietari del negoci I., en reclamació de la quantitat de 14.073,55 EUR, en concepte de complement de compensació econòmica, amb pagament de la totalitat de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Galván va plantejar les excepcions d'incorrecta formulació de la demanda i de caducitat de l'acció.

III.- Per sentència de data 27 d'abril del 2011 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant integrament la demanda de la part agent, va condemnar al Sr. Galván a satisfer al Sr. Manso la suma de 14.073,55 EUR en concepte de complement de la compensació econòmica individualitzada i ja liquidada en la quitança, amb condemna en costes d'aquesta instància a l'empresari, segons expressat en el darrer Considerant.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Galván ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que malgrat el canvi de terminologia empleat, l'acció exercitada deriva directament de l'acomiadament i per tant l'acció hauria sobrepassat els 60 dies establerts per la Llei, bé sigui a comptar de la carta d'acomiadament, de la liquidació o de les resolucions laborals anteriors que es remunten a l'any 1993 i l'any 2001; que la reclamació resulta improcedent per no haver estat una relació professional continuada des de l'any 1991; i també per contradir-se amb l'actuació del treballador, que amb ple coneixement dels seus drets i deures, acceptà una quitança concreta i precisa, sense discutir el concepte ara pretès tot i haver rectificat altres mancances del mateix document, ço que prova la seva preparació i coneixement previ.

II.- A finals de l'any 2001 el Sr. Manso, que prestava els seus serveis a la botiga M., va anar a treballar al negoci I. en qualitat de venedor, en raó del tancament de la botiga M.. Per carta entregada en mà al treballador el dia 1 de juliol del 2009, l'empresa va comunicar al Sr. Manso la seva decisió de rescindir el contracte de treball establert entre les parts, mitjançant un termini de preavís de 90 dies i pagament d'una compensació econòmica. En data 30 de setembre del 2009 les parts varen firmar la quitança fixant la compensació econòmica en l'import de 15.918,50 EUR.

III.- S'ha prèviament de resoldre la problemàtica derivada de la caducitat de la reclamació del treballador.

L'article 8 del Codi de les Relacions Laborals estableix que: "les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d'un any. Excepcionalment la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 60 dies a comptar del moment en que la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament..". Resulta d'aquesta disposició legislativa que: d'una banda, la caducitat només afecta les reclamacions d'indemnitzacions per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent o injustificat, tal que previstes en l'article 98 del mateix Codi, i que d'altra banda, el termini de caducitat es computa a comptar del dia de la notificació de l'acomiadament al treballador. Cap d'aquests criteris s'apliquen al cas d'autes. En efecte, el Sr. Manso no sol·licita cap indemnització per acomiadament improcedent, fet en forma indeguda o injustificat, sinó únicament que està disconforme amb la liquidació de la compensació econòmica oferta per l'empresa, encara que la mateixa sigui la conseqüència d'un acomiadament, però fet en forma deguda i procedent; i, d'altra banda, havent el treballador rebut comunicació de l'avís de comiat el dia 1 de juliol del 2009, el termini de caducitat va començar a transcórrer obligatòriament a comptar d'aquesta data i es va acabar el dia 1 de setembre, quan encara l'empresa no havia calculat ni ofert la compensació econòmica al treballador per ésser encara vigent el contracte de treball. Per tant queda clar que la caducitat de l'article 8 del Codi de les Relacions Laborals no es pot aplicar a la reclamació del Sr. Manso per no complir la mateixa els requisits i criteris exigits per la referida norma legislativa.

IV.- Respecte al fons del litigi, és cert que el treballador va firmar el dia 30 de setembre del 2009, una quitança en la qual va acceptar una compensació econòmica d'un import de 15.918,50 EUR. Tal com ho expressa la sentència impugnada, els drets dels treballadors reconeguts en el Codi de les Relacions Laborals, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris; per tant, l'acceptació per part de la persona treballadora de les quantitats ofertes en la quitança per l'empresari no implica cap renuncia a reclamar la resta que consideri deguda.

Resulta del certificat de vida laboral establert per la CASS que el Sr. Manso va treballar, del 1 d'abril de 1991 fins al 30 de novembre de 1993 al negoci I., del 1 de desembre de 1993 fins al 31 de desembre del 2001 al negoci M., i del 1 de gener del 2002 fins a la data del seu acomiadament, al negoci I.. El Sr. Galván reconeix en el seu escrit de conclusions que existeix una vinculació entre les diferents empreses en les quals el Sr. Manso va prestar els seus serveis, per fer part les mateixes del mateix grup empresarial. Si es comprova les dates d'alta i de baixa del Sr. Manso en cadascuna de les empreses del grup on va successivament prestar els seus serveis, es pot constatar que la relació laboral fou constant sense cap dia d'interrupció entre la data de baixa en una empresa i la data d'alta en una altra empresa. A més a més, no consta en autes la prova de que els períodes de treball del Sr. Manso en les diferents botigues del grup s'hagin finalitzat per un acomiadament, un desistiment del treballador, o un acord mutu esmentat en la quitança d'obligatori compliment.

V.- En conseqüència, s'ha de considerar que la relació laboral entre les parts va començar el dia 1 d'abril de 1991 i per tant, confirmar la resolució recorreguda, amb imposició de les costes processals de segona instància a la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat pel Sr. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 27 d'abril del 2011 en tots els seus extrems;

Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.