JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA. Anul·lació d'un article del Reglament del personal mèdic.AD-037-1/04

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA. Anul·lació d'un article del Reglament del personal mèdic. Incompetència de jurisdicció per correspondre a la jurisdicció civil. CENTRE HOSPITALARI ANDORRÀ. Relació dels metges assalariats amb el Centre: laboral. Relació estatutària del personal mèdic.

Potestats d'autoorganització en matèria laboral del ORG_1 i adscripció a l'Administració sanitària i prestació d'un servei públic; no permeten atribuir la competència a la jurisdicció administrativa.

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Mitjançant una sol·licitud presentada el 12 de novembre de 2003, el Secretariat del Consell de Metges del ORG_0 va demanar l'anul·lació de l'article 26 del Reglament del personal mèdic, aprovat pel Consell Directiu del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària el 28 de desembre de 1989, i va demanar que en conseqüència es reconegués al personal mèdic el dret a percebre el concepte salarial d'antiguitat. Davant del silenci de l'organisme esmentat, el 29 de gener de 2004 es formula recurs d'alçada davant el Govern, que es desestima de la mateixa maneta.

La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2004-14, de 19 de novembre de 2004, desestima la pretensió principal de la demandant i les excepcions de falta de personalitat i de legitimació activa del secretariat demandant, així com la d'incompetència d'aquesta jurisdicció per resoldre la qüestió plantejada.

2.- Contra la sentència esmentada la representació processal del Secretariat del Consell de Metges del ORG_1 formula un recurs d'apel·lació en el que demana la revocació de la sentència en raó a que l'article 26 del Reglament vulnera el principi d'igualtat en la mesura que exclou el personal mèdic d'un concepte salarial que es reconeix a altres professionals que presten serveis en la mateixa institució i el de jerarquia normativa en tant que desconeix normes de rang legal que en les relacions laborals reconeixen aquest concepte salarial. També demana la pràctica de la prova testifical i de confessió que li foren denegades en la primera instància.

3.- De l'escrit d'apel·lació se n'ha donat trasllat a la representació del ORG_1 i del Govern, que el contesten amb els mateixos arguments, dient que no es vulneren els principis abans esmentats perquè la situació del personal mèdic és específica i adduint, a més, i novament, les excepcions de manca de legitimació activa del Consell de Metges, incompetència de jurisdicció i extemporaneïtat del recurs interposat, i oposant-se a l'admissió de la prova proposada per la part contrària.

4.- Efectuada la designació del magistrat ponent, s'ha donat trasllat dels respectius escrits a les parts pel tràmit de conclusions escrites, i un cop presentades han quedat les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- L'article 74 de la Llei de la jurisdicció administrativa imposa als tribunals l'obligació de pronunciar-se sempre sobre la competència d'aquesta jurisdicció per conèixer de l'assumpte que se li sotmet a consideració, que en aquest cas adopta especial significació compte tingut que les parts demandades van formular l'excepció de manca de jurisdicció tant en la primera instància processal com en els respectius escrits d'impugnació del recurs d'apel·lació, en no haver estat estimada pel Tribunal de Batlles.

La pretensió processal que exerceix en la demanda el secretariat del ORG_0 és doble: en primer lloc sol·licita que s'anul·li l'article 26 del Reglament del personal mèdic aprovat pel consell de direcció del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària el 28 de desembre de 1989, que prohibeix remunerar l'antiguitat dels metges assalariats com incentiu econòmic; en segon lloc demana d'aquesta jurisdicció el reconeixement del dret dels metges assalariats a percebre una prima d'antiguitat en les mateixes condicions que la resta de personal titulat del ORG_1.

És evident que la pretensió substancial de la demanda és la segona de les exposades en l'anterior paràgraf i relacionant aquesta pretensió amb l'àmbit jurisdiccional en el que ens trobem cal no oblidar que el Reglament del personal mèdic defineix la relació dels metges assalariats amb el ORG_1 com laboral, i en el mateix sentit es pronuncia l'article 24 del Reglament general d'estructura i funcionament del ORG_1 de 4 de gener de 2001 (BOPA del 5 de gener). Les previsions estatutàries sobre el sistema retributiu dels metges en règim laboral s'integren en la relació jurídica contractual, de naturalesa laboral, i han de ser resoltes pels òrgans jurisdiccionals als que l'ordenament jurídic atribueix la competència per fer-ho.

L'article 6 de la Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball, ratificant el criteri de la normativa laboral anterior, sotmet a la jurisdicció civil els conflictes derivats de la interpretació i execució dels contractes laborals, per la qual cosa la pretensió substancial que s'exerceix en aquest litigi no correspon a aquesta jurisdicció sinó a la civil.

Segon.- La part agent justifica l'accés a la jurisdicció administrativa en la primera petició que formula, de nul·litat d'un precepte normatiu, que en el marc del control que a l'empara de l'article 39.3.b) de la Llei Qualificada de la Justícia exercim sobre la subjecció al Dret en l'activitat normativa i d'execució de l'Administració pública enumerada en l'article 13 del Codi de l'Administració, ens imposaria el coneixement de la seva pretensió.

En aquest punt cal significar que el fet de què el ORG_1 estigui adscrit a l'Administració sanitària i presti un servei públic no significa que les normes de que es va dotar en el marc de les seves potestats d'autoorganització en matèria laboral constitueixin activitat normativa de l'Administració en el sentit de l'article 39 de la Llei Qualificada de la Justícia, i més quan, com ja hem exposat, s'integren en l'estatut laboral i contractual del personal mèdic.

Per tot el que s'ha exposat es declararà la manca de competència d'aquesta jurisdicció per jutjar sobre les pretensions formulades en la demanda, que correspon a la jurisdicció civil.

Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses del procés.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix declarar la manca de competència d'aquesta jurisdicció per jutjar sobre les pretensions formulades en la demanda, que correspon a la jurisdicció civil, revocant el pronunciament desestimatori de la demanda que conté la sentència 2004-14, de 19 de novembre, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.