FUNCIÓ PÚBLICA. Complement salarial de la disposició addicional 2ª de la Llei del Cos penitenciari. Retribueix el caràcter permanent de les missions d'aquest Cos i no es manté quan es passa a un altre lloc de treball (1000011/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1000011/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000086/2016

SENTÈNCIA 54-2017

PARTS:

Apel·lant: Sr. Gomila

Representant: Sra. Martin

Advocat: Sr. Calatayud

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Cepeda

Advocat: Sra. Yuste

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000011/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Gomila va interposar demanda contra el GOVERN, en què impugnava l'acord adoptat el 21 de gener de 2015, que va desestimar el recurs de reposició formulat contra una anterior resolució de la Secretaria d'Estat de Funció Pública de 5 de novembre de 2014, i sol·licitava que es tingués en compte en el càlcul de les seves retribucions el complement salarial previst en la disposició addicional 2ª de la Llei del Cos penitenciari.

La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 6 de juliol de 2016 ha desestimat la demanda de la part agent i ha declarat que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- L'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El Tribunal de Batlles ha basat la seva decisió en l'exposició de motius de la Llei del Cos penitenciari, quan aquest preàmbul no té valor normatiu.

La disposició addicional 2ª de la Llei 3/2007 estableix que el complement que contempla aquesta norma té caràcter consolidable en l'estructura retributiva, de manera que no es perd que el funcionari canvia de lloc de treball, com ha succeït en aquest cas.

El complement litigiós s'havia de tenir en compte a l'hora de recalcular la nova posició retributiva, d'acord amb el que disposa l'article 44.2.c) del Reglament de selecció, promoció i carrera professional de l'Administració general.

3.- La representació del GOVERN s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, ja que el complement que es discuteix no forma part del càlcul de la posició retributiva ni està integrat en la taula salarial del Cos penitenciari, i es deixa de percebre quan l'interessat passa a formar part d'un altre cos de l'Administració i ja no realitza les funcions que justifiquen el complement.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest recurs consisteix en determinar si l'agent, que formava part del Cos penitenciari i va integrar-se posteriorment al Cos especial de prevenció i extinció d'incendis i salvament, té dret a mantenir el complement que preveu la disposició addicional 2ª de la Llei 3/2007, de 22 de març, del Cos penitenciari, a l'hora de procedir a la redistribució dels complements salarials, d'acord amb l'article 44.2.c) del Reglament de selecció, promoció i carrera professional de l'Administració general.

Tercer.- Com a punt de partida per a resoldre adequadament la qüestió controvertida, s'han de confirmar els raonaments de la sentència apel·lada, quan procedeix a interpretar la disposició addicional 2ª de la Llei 3/2007 en funció de la seva exposició de motius.

En efecte, encara que és indiscutible que el preàmbul d'una llei no té eficàcia normativa directa, no és menys cert que resulta d'una rellevància especial a l'hora de procedir a la interpretació del text, ja que expressa els motius i la finalitat que van conduir a l'adopció de la norma.

En aquest cas, la referida exposició de motius indica que:

"Atès el caràcter permanent de les missions encomanades al Cos Penitenciari, que han de ser exercides en qualsevol circumstància, moment i conjuntura, sense excepció, la Llei fixa també que els membres del Cos Penitenciari han de rebre, com a retribució consolidable en l'estructura retributiva, una quantitat mensual que compensi aquestes circumstàncies".

En base a aquesta motivació, la disposició addicional 2ª estableix que:

"Els administratius, els tècnics, i els membres del Cos especial penitenciari han de percebre també com a retribució consolidable en l'estructura retributiva una quantitat mensual equivalent al 3,5% de l'import vigent a cada moment de la base retributiva del nivell de classificació C1 del grup funcional C de la taula salarial anual de l'annex 5 de la Llei de la funció pública".

Resulta clar, doncs, que el complement litigiós retribueix la dedicació permanent dels membres del Cos penitenciari, que fa que les seves funcions s'exerceixin "en qualsevol circumstància, moment i conjuntura, sense excepció".

En conseqüència, la percepció d'aquest complement està lligada a l'exercici efectiu de les funcions que el justifiquen, de manera que els funcionaris no tenen dret a mantenir-lo quan deixen de formar part del Cos penitenciari.

Quart.- El fet que la Llei afirmi que es tracta d'una retribució consolidable no s'oposa a les anteriors conclusions, ja que s'ha d'entendre que aquest caràcter implica que el complement es manté amb independència de que es desenvolupin unes o altres funcions dins del mateix Cos penitenciari, però no quan es deixa de pertànyer al mateix, segons abans s'ha exposat.

De fet, com indica l'Administració, aquest complement no forma part de l'estructura retributiva que preveu l'article 63 de la Llei de la funció pública, ni de la taula salarial de l'annex 5 de la mateixa llei, sinó que es regula, per separat, en la disposició addicional 2ª de la Llei 3/2007.

En conseqüència, el complement litigiós no s'ha de tenir en compte a l'hora de procedir a la redistribució dels complements que regula l'article 44.2.c) del Reglament de selecció, promoció i carrera professional de l'Administració general.

Per tots aquests motius, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Gomila contra la sentència dictada el 6 de juliol de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.