Bancari - resolució anticipada improcedent (7100765/2013)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000354/2017 ORIGEN: 7100765/2013 - 01

NIG: 5300542120140001789

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de data 12.11.2013, en l'Audiència del dia 20.12.2013, la representació processal de l'entitat bancària Campillo, formulà demanda en reclamació de quantitat, contra la societat Amador, mitjançant la qual sol·licitava es dictés Sentència condemnant-se aquesta darrera a la quantitat de 42.294,33.- euros en concepte a la darrera liquidació practicada per la seva mandant en data 1 de juliol del 2013 de respecte a la Pòlissa per Operacions bancàries, quantitat incrementada amb aplicació dels interessos i comissions de descobert previstos en les condicions generals del contracte de constant referència, així com reclamava el pagament dels honoraris d'advocat i de Procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

II.- En període de proves i per escrit de data 31.03.2015 la representació processal de la part agent va interessar l'acumulació dels autes antigament numerats 0039-4/2014 -avui 4100039/2014- amb els presents.

Per aute de data 13.05.2015 es va donar lloc a l'acumulació interessada. Contra el referit aute la part defenent va interposar recurs d'apel·lació, el qual fou inadmès per Aute de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de data 30.07.2015.

III.- en l'Audiència de data 20.11.2014, la part agent formulava demanda en reclamació de quantitat contra el Sr. Almansa, i sol·licitava que es dictés sentència condemnant al Sr. Almansa, en la seva qualitat de fiador solidari de la mercantil B, SL, al pagament de la quantitat de 38.676,89.- euros, quina quantia és la que consta a la darrera liquidació practicada en respecte a la Pòlissa per Operacions bancàries, i quina quantitat ha de ser incrementada amb aplicació dels interessos i comissions de descobert previstos en les condicions generals del contracte de constant referència, a més reclamava el pagament dels honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència. Altrament interessava igualment l'acumulació d'aquella causa a la present causa inicial (7100765/2013).

IV.- En l'Audiència del subsegüent dia 18.12.2014 prevista inicialment per celebrar el tràmit de contesta a la demanda, la part defenent, sense contestar al fons, va oposar excepció dilatòria de litis dividuae, obrint-se aquell dia procediment incidental. Contestant la part defenent incidental en data 15.01.2015; proposant proves ambdues parts en data 5.02.2015.

Per Aute de data 23.12.2015 es va desestimar l'excepció dilatòria de litis dividuae, interposant contra el mateix, la part defenent, recurs d'apel·lació, el qual fou inadmès per Aute de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de data 17.03.2016.

V.- Per escrit de data 20.04.2016 el Sr. Almansa va contestar al fons a la demanda, tot interposant .excepció de manca de legitimació activa i sol·licitava que es dictés sentència desestimant la demanda formulada condemnant a l'adversa a pagament de les costes intrínseques i extrínseques del plet, incloing honoraris d'advocat i de procurador.

VI.- Les parts van replicar i duplicar de forma oportuna reproduint les seves pretensions.

VII.- Obert el judici a proves, en data 15.07.2016, van ser practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigant.

VIII.- Les parts van formular escrit de conclusions en què van reproduir les seves pretensions inicials.

IX.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 1 de juny de 2017, amb la següent part decisòria:

"Desestimar íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària A contra B, SL. i el Sr. Almansa, havent d'absoldre consegüentment a aquests darrers de les pretensions que contra ells s'hi contenen, tot imposant a la part agent el pagament de les costes processals causades, segons allò previst al darrer Fonament de dret de la present decisió."

X.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació les representació processal de l'entitat bancària Campillo SA, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la revocació de la sentència, estimant el seu recurs i condemnant solidàriament la societat Amador SL i al Sr. Almansa com a fiador solidari al pagament de la quantitat de 38.582,52.-euros, més l'aplicació dels interessos i comissions de descobert pactats a acreditar en període d'execució de sentència tot imposant-los-hi les costes processals de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent Campillo (en endavant ASA) reclama front la part defenent Amador U i el Sr. Almansa en demanda en la que sosté una petició de condemna per venciment anticipat del contracte de descompte d'efectes de data 9.11.2012 i al pagament de la suma final de 38.676,89EUR més interessos i comissions.

La sentència d'instància desestima les demandes acumulades amb imposició de costes a la part agent.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

II.- La sentència desestima la demanda en considerar que ni en el moment de cada demanda es donava la causa de venciment anticipat que denunciava el ASA (excedit del límit de 60.000EUR) i a més de fet l'entitat no havia donat per tancat el compte fins el 21.12.15 i abans no havia advertit amb un requeriment previ a la part defenent de la seva voluntat de resoldre anticipadament el contracte si no regularitzava el deute en un termini previ.

Contra tal decisió, s'alça la part dient que en realitat no ha resolt anticipadament el contracte de descompte d'efectes de 9.11.2012, sinó que el que ha fet en les dues demandes es reclamar el saldo deutor que presentava el compte com a conseqüència de no haver-se pogut rescabalar de nous efectes ingressats, mantenint la vigència del contracte. Per tant no se li pot exigir cap mena de requeriment previ extrajudicial.

III.- Però aquest canvi de pètita de la part agent i ara apel·lant no es pot acceptar perquè suposa modificar la causa petitòria en la segona instància. La part agent en la primera demanda de 20.12.2013 ja diu expressament que es troba facultada per a resoldre el contracte en base a la superació del límit pactat de descompte de 60.000EUR segons els apartats 1 i 2 de la clàusula 7. Venciment anticipat del contracte (fet Tercer de la seva demanda). O sigui que estan reclamant el venciment anticipat per l'excedit sobre els 60.000EUR pactats.

Però encara es més palès en la seva rèplica a la demanda (foli 66) on reconeix expressament "la resolució unilateral del contracte" a partir dels 8 dies següents a la notificació de la carta de 26.9.2013 que va rebre la part defenent el dia 3.10.2013, i segueix afirmant en la rèplica que "va interessar la resolució del contracte".

No resta, doncs cap dubte que la part agent a traves de la carta de 26.9.2013 va voler advertir a la part contrària de manera extrajudicial de la seva voluntat de resoldre anticipadament el contracte. Però es dóna la paradoxa de que en realitat va seguir mantenint la vigència del contracte (en tot allò que li convenia, com era el seguir rescabalant-se del descompte d'efectes) i així quan interposà la primera demanda en el dia 20.12.2013 ja no tenia un saldo excedit la societat sinó que era de 42.294,33EUR , cosa que ja no justifica la resolució anticipada del contracte.

Fins i tot ressurt de les actuacions que en la mateixa data del requeriment (26.9.2013) el saldo ja no era de 95.815,38 EUR com hi figura sinó que ja s'havia realitzat la penyora de dipòsit compromesa realitzada per la societat (34.879,14EUR), és a dir que el saldo era lleugerament superior als 60.000EUR (60.936,24EUR).

IV.- Dit això, hem de concloure que 1) la demanda principal, la primera interposada contra la societat i també la presentada contra el Sr. Almansa que anava vinculada a la primera tenia per finalitat la resolució anticipada del contracte per superació del límit pactat; 2) ni en la data de presentació de la primera i de la segona demanda, el saldo deutor excedia de 60.000EUR. Per aquesta raó no hi havia causa justificada de resolució contractual.

V.- Encara hi ha més. De fet, la voluntat expressada en el requeriment de 23.9.2013, que ja hem vist era d'advertir de la resolució anticipada del contracte, mai es va dur a terme sinó ans al contrari. Dels mateixos actes de la part agent es constata clarament la vigència dels efectes del contracte que va permetre nous descomptes i reemborsaments parcials del saldo del compte (per això anava disminuint del requeriment a la primera demanda i d'aquesta a la segona), i això fins que va arribar el 21.12.2015 on definitivament el saldo es va donar per tancat, com afirma la sentència d'instància.

Aleshores, abans d'aquest tancament, si definitivament volia la part agent resoldre anticipadament el contracte havia de fer allò que ja va fer en el dia 26.9.2013 com és d'avisar al client que estava disposat a resoldre el contracte si no regularitzava el seu deute amb el Banc. I no ho va fer.

Per tot el que hem dit, resulta que hem de desestimar el recurs interposat i confirmar íntegrament la sentència d'instància.

VI.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Campillo SA contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 1 de juny de 2017, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.