Laboral -personal de la CASS-prima- (1000492-2014)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TSJC.- 0000438/2016 ORIGEN: 1000492/2014 - 00

NIG: 5300542120150005034

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de gener del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 04-04-2014, el Sr. Miró va presentar demanda laboral contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social demanant que :

s'anul·lés la decisió adoptada el 27-1-2014 pel Consell d'Administració en relació amb la "prima de l'any 2014" del demandant,

es restablís la remuneració salarial de l'actor en les condicions anteriors a la decisió del 27-1-2014,

es condemni a la Caixa Andorrana de Seguretat Social a satisfer-li les quantitats que li han estat deduïdes per aquest concepte més els interessos legals corresponents,

es condemni a la Caixa Andorrana de Seguretat Social a la totalitat de les costes judicials ocasionades en aquest litigi, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, es va oposar a la demanda, formulant una excepció d'incompetència de la jurisdicció per anul·lar un acord del Consell d'administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i sobre el fons demanant la seva desestimació. Per altressí va sol·licitar la suspensió de la causa fins que es resolgui la demanda administrativa presentada pel Sr. Miró i que la jurisdicció laboral formuli declinatòria de la seva competència.

El Sr. Miró es va adherir a la petició de suspensió.

III.- Per Aute del 20-05-2014, es va acordar suspendre les actuacions fins que siguin resoltes les actuacions administratives registrades amb el número SS-0025-2/2014, sense però donar lloc a la petició declinatòria de competència.

IV.- Per Aute del 29-04-2015, el Tribunal Unipersonal secció administrativa es va declarar incompetent per conèixer de la demanda del Sr. Miró contra la resolució del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social del 27-01-2014. V.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data

11-07-2016, decidint : "Desestimar l'excepció d'incompetència de jurisdicció interposada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social al respecte de la demanda interposada pel Sr. Miró, i alhora estimar íntegrament la demanda formulada per aquest darrer contra la primera declarant-se que l'Acord del Consell d'Administració de 27-1-2014 en relació al demandant és irregular, condemnant-se la Caixa Andorrana de Seguretat Social a restablir la remuneració salarial del Sr. Miró en les condicions anteriors a la decisió del 27-1-2014, havent d'abonar les quantitats que li havien estat deduïdes per aquest concepte més els interessos legals devengats a partir del moment en que cadascuna de les primes havia de ser retribuïda i fins el seu total pagament i a pagar les costes processals causades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador de la part actora."

VI.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant íntegrament les pretensions de l'agent, condemnant-lo en les costes de la primera instància sense efectuar condemna de les de segona.

La representació processal del Sr. Miró demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix la relació de natura laboral existint entre les parts i, més precisament, que el Sr. Miró treballava per la Caixa Andorrana de Seguretat Social des del mes de juny de l'any 1974 si bé la relació va conèixer dues períodes de suspensió per excedència.

En data 30-01-2014, la Directora d'administració i finances de la Caixa Andorrana de Seguretat Social li va enviar la carta següent :

"Us comuniquem que en relació a la prima d'acompliment, el Consell d'Administració, en la reunió del 27 de gener del 2014, d'acord amb la proposta del Comitè Avaluador, ha decidit no atorgar-vos la prima per a l'any 2014.

Aquesta prima no ha pogut ser considerada en no haver complimentat el document d'avaluació que us va ser tramès als efectes de fer aplicació dels criteris previstos per l'article 5 del Reglament d'Aplicació nùm. 1 "el personal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social", actualment vigent.

En la nòmina del mes de febrer procedirem a regularitzar l'avançament fet al mes de gener.

Contra aquesta decisió podeu presentar recurs davant del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini de 13 dies hàbils següents a la present notificació, d'acord amb els articles 255 i 258 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social i els articles 19 i 20.1 del Reglament de procediment administratiu de la seguretat social."

El Tribunal Unipersonal ha considerat que el pagament de manera automàtica, perllongada, sense interrupció de la prima en la seva proporció màxima per part del patró el tot sense respectar la normativa d'aplicació per al seu pagament s'havia d'equiparar a una consolidació de l'esmentat concepte retributiu i de retruc a una incorporació al salari global de l'assalariat, plantejament que no accepta la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

II.- Malgrat la part defenent no formuli més la seva excepció d'incompetència, el primer greuge de la part recurrent és en relació amb la qüestió de la competència i al pronunciament de la instància de declarar irregular l'acord del 27-01-2014. Argumenta en essència que la Caixa Andorrana de Seguretat Social no qüestiona que la jurisdicció civil és la competent per conèixer d'una invocada violació d'un contracte laboral però no admet que el tribunal es pronunciï sobre la validesa de l'acord del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social aspecte del problema que només pertany a la jurisdicció administrativa. Per conseqüent, tot i reconeixent que aquesta qüestió té molt poca transcendència pràctica, demana que es revoqui la declaració d'irregularitat.

És cert que la demanda era de declarar la nul·litat de l'acord del Consell d'Administració de data 24-10-2011 quan tal pronunciament només correspon a la jurisdicció administrativa.

Però justament no es va pronunciar la nul·litat sinó que es va declarar el seu caràcter irregular.

Aquest pronunciament no té un abast general per tal d'aniquilar l'Acord erga omnes sinó que, com ho precisa el tribunal Unipersonal, la declaració d'irregularitat es fa "en relació al demandant".

La competència de la jurisdicció administrativa per pronunciar la nul·litat d'actes administratius no impedia a la jurisdicció d'instància encarregada d'estatuir sobre la violació del contracte de treball de constatar la irregularitat de l'acord en relació als drets laborals del demandant.

És aquesta irregularitat del punt de vista de la legislació laboral que fonamenta la decisió del tribunal de restablir el demandant en els seus drets salarials.

A més, l'acord del consell d'administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social és la forma que té aquesta entitat parapública per a formalitzar la seva voluntat. Per tant, seria impossible comprovar la conformitat d'un acord amb la legislació laboral en un cas individual si el jutge civil laboral no tingués la possibilitat de pronunciar-se sobre la regularitat del mateix en relació als drets de l'assalariat concernit del punt de vista de dita legislació.

Per conseqüent, cap violació de l'article 39 LQJ existeix i no cal revocar el pronunciament de la instància de declarar irregular l'Acord del Consell d'Administració de 27-1-2014 en relació al demandant.

III.- El segon greuge del recurs recau sobre la qüestió de fons ja considera l'apel·lant que: 1) no és cert que no s'hagi respectat les previsions reglamentàries relatives a la determinació de la prima ; 2) el director va optar per pressuposar que l'acompliment de la seva tasca pel personal era molt bo i que s'havia d'atribuir el màxim de la prima ; 3) no existeix cap element per afirmar que la percepció de la prima va esdevenir automàtica, i al fer-ho el tribunal només expressa una opinió pròpia, vulnerant ensems el dret a obtenir una decisió fonamentada en dret ; 4) el Sr. Miró no podia ignorar que es tractava d'una prima i no de salari base i 5) les parts no podien modificar les normes imperatives del Reglament d'aplicació nº1.

El reglament Nº1 de l'any 1966 disposa en el seu article 5 que :

"AI final de cada exercici, el director farà una puntuació professional per a cada empleat, prenent com a base 10 punts pels següents conceptes: puntualitat, assiduïtat, eficàcia professional, conducta, relació social.

Aquestes puntuacions hauran d'ésser presentades al Consell d'Administració per la seva aprovació i podran tenir com a conseqüència un augment del salari únicament per la durada de l'any següent, del 3% si la nota és 7, 4% si la nota és 8, 5% si la nota és 9."

Ha quedat acreditat que si aquesta manera de fer es va respectar durant uns anys, a partir d'un cert moment es va deixar de seguir i la prima es va pagar sense que es practiqui cap valoració o puntuació de l'activitat laboral. A més es va pagar al màxim nivell del 5%.

És així que el Sr. Miró va percebre l'import mensual del 5% fins al moment de l'acord del 27-01-2014.

L'agent afirma que és com a mínim des de l'inici dels anys 80 que es va practicar així i la Caixa Andorrana de Seguretat Social, si bé indica en aquesta alçada que no queda acreditat que el període és de més de 30 anys, no ho havia negat sinó que va indicar en el seu escrit de contesta que els fets exposats per l'agent eren bàsicament exactes.

Sobretot, la defenent també va manifestar que aquesta disposició del Reglament es va aplicar estrictament durant els primers anys de funcionament de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què el poc personal de l'entitat ocupava una oficina única, però que, amb el creixement del personal i la multiplicació dels espais d'oficina, va deixar de ser possible que el Director els avalués tots directament i, a la pràctica, durant molts anys, i per no perjudicar el dret dels empleats a la prima, es va atribuir d'ofici l'avaluació màxima a tot el personal, excepte en aquells supòsits en què s'havia produït durant l'any un fet prou greu com perquè el Director considerés necessari sotmetre al Consell una valoració inferior personalitzada.

Al respecte d'aquest darrer aspecte, s'han aportat una sèrie de notificacions a diversos empleats de reducció de la "prima de servei" per no haver respectat la normativa sobre horaris. Però, aquestes notificacions, totes dels anys 2002 i 2003 exclusivament, només concerneixen la reducció de la prima pel mes en el que s'han constatat els mancaments ço és diferent de la prima de l'article 5 que es fixa cada any per tot l'any següent. Per tant, no se'n pot treure la conclusió que les disposicions del referit article eren respectades.

Així les coses, s'ha de constatar que el reglament preveia una avaluació individual de la prima però amb el pas dels anys aquesta es va atribuir de forma quasi automàtica sense respectar les disposicions del Reglament Nº1. El fet d'atribuir la puntuació màxima a quasi tots els empleats no es pot considerar com equivalent a la puntualització personalitzada prevista pel Reglament.

Ressurt clarament de les actuacions que són les recomanacions del Tribunal de Comptes a partir dels anys 2010 sobre la manca de formalització sistemàtica de les avaluacions que va portar la Caixa Andorrana de Seguretat Social, fins a que s'elabori un reglament del personal, a recórrer a les disposicions del Reglament Nº1.

De fet, en l'informe 2010 del Tribunal de Comptes aportat per la part defenent, es pot llegir que "La Caixa Andorrana de Seguretat Social no ha realitzat una avaluació de l'acompliment d'acord amb el que estableix el propi reglament intern, liquidant mensualment a tot el seu personal per aquest concepte, l'assoliment corresponent a la màxima puntuació, com si es tractés d'un concepte retributiu fix més."

Difícilment pot la recurrent sostenir en aquestes condicions que l'afirmació del Tribunal que s'havia consolidat la percepció automàtica de la prima només seria el fruit d'una opinió pròpia infringint el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, quan al contrari es tracta d'una realitat establerta objectivament en autes.

Però, si és clar que no es pot retreure a la parapública el fet de respectar les recomanacions del Tribunal de comptes posant fi a una pràctica contrària a les regles administratives, això no podia portar a negar els drets adquirits individualment per un empleat, en el nostre cas, el Sr. Miró.

Ara bé, la part defenent i ara recurrent considera que la naturalesa jurídica de la prima no ha canviat durant tots aquests anys. Però aquesta afirmació no es pot compartir.

D'una banda, segons l'article 76 del Codi de relacions laborals, tenen la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en espècie, llevat de les liberalitats de l'empresa.

Quant a l'article 86 del mateix Codi, relatiu a les liberalitats de l'empresa, disposa que ocasionalment i excepcionalment l'empresa pot gratificar la persona treballadora de manera unilateral i voluntària però que, a manca de prova del caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades, la gratificació es considera retribució complementària i forma part del salari global.

D'altra banda, queda acreditat que el Sr. Miró va percebre mensualment durant tota la seva carrera i sense cap variació, l'import corresponent a 5% del salari, i això sense que es procedís a la puntualització prevista en el reglament des de dècades.

Per tant, malgrat la seva denominació de prima, aquest concepte de retribució va perdre el seu caràcter d'increment variable del salari en funció dels criteris propis a cada assalariat i valorats per la direcció, i va esdevenir avantatge social adquirit.

Al no tractar-se d'una simple gratificació o avantatge acordat unilateralment fora de les seves obligacions retributives per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ni tampoc d'una prima com ho acabem de determinar, sinó d'una retribució complementària integrant el salari, l'empresa no la podia suprimir sense obtenir l'acord previ de l'assalariat concernit.

Per conseqüent, els raonaments de la sentència d'instància s'han de confirmar.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 11-07- 2016 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.