Acomiadament o desistiment, comunicació, prova (TSJC 296/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000296/2014 ORIGEN: 3001186/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de gener del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1186-3/2011, instades pel Sr. Sancho contra la societat "X. SA", en data 9 de juliol del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que desestimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Sancho contra la societat mercantil andorrana per accions "X., S.A.", ha d'absoldre i absol a la darrera de tots i cadascun dels pediments de contrari, i tot això sense efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants segons s'ha raonat en el darrer Considerant".

II.- El Sr. Sancho ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència de la instància, en el sentit de condemnar la part adversa a satisfer i cotitzar l'import de 12.121,93 EUR, més interessos legals i costes judicials de les dues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: no havia estat mai objecte d'un comiat disciplinari, sinó que era ell qui havia desistit de la relació laboral; no havia anat uns dies a treballar per manca de satisfacció del seu salari; no havia acudit a l'empresa el dia 12 de juliol del 2011; la carta de comiat es va confeccionar després de conèixer el desistiment del treballador; el testimoni Sr. Moliner no havia estat escoltat; la Sra. Almansa no podia ser testimoni en el lliurament de la carta de comiat; el primer pagament de la quitança va tenir lloc, curiosament, l'endemà de la recepció del seu escrit de desistiment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Sancho i la societat "X. SA". El treballador sostenia, en el seu escrit de demanda, que va desistir de la relació laboral el dia 13 de juliol del 2011 per la falta i retards reiterats en el pagament dels salaris. L'interessat reclamava la indemnització corresponent més la satisfacció de les vacances pendents.

En contestar la demanda, la societat "X., SA" reconeixia els retards puntuals en el pagament de salaris, però afegia que la relació laboral va quedar extingida per comiat disciplinari comunicat personalment el 12 de juliol del 2011. En efecte, l'assalariat havia abandonar el lloc de treball a comptar del dia 1 de juliol del 2011. Per tant, el desistiment posterior era ineficaç, essent liquidats posteriorment els salaris i vacances pendents.

La instància ha desestimat la demanda en considerar que el comiat disciplinari era previ en el temps.

II.- El nucli d'aquest litigi consisteix, per tant, en determinar qui va extingir en primer lloc la relació laboral. Consta en autes una carta d'acomiadament del dia 12 de juliol del 2011. Hi figura que el treballador no va voler signar-la i que dos testimonis ho van certificar, tractant-se dels Srs. Almansa i Montenegro (foli 33).

La carta de desistiment va ser adreçada per burofax del 13 de juliol del 2011 (folis 66 bis i 66 ter) i fou rebuda el dia 14 de juliol del 2011 (foli 66 septies).

El recurrent insisteix en que no va rebre mai la carta de comiat. L'article 94 del Codi de relacions laborals exigeix que si la persona treballadora es nega a signar la recepció de l'avís de comiat, cal la presència de testimonis, un dels quals no ha de guardar relació de dependència amb l'empresari. L'article 10 del Codi esmentat confereix la condició d'empresari a les persones físiques i jurídiques. La Sra. Almansa admet que és accionista de la societat "X., SA" i ha confessat ésser present el dia de l'extinció del contracte de treball. Aquest testimoniatge mereix molta cautela. Pel que fa el Sr. Montenegro, sembla ser que és un empleat d'una societat proveïdora de "X., SA". Aquest testimoni cabdal no s'ha pogut escoltar, malgrat la tramesa d'una comissió rogatòria internacional, probablement perquè no resideix més a l'adreça indicada per "X., SA". En efecte, l'agent judicial que es va desplaçar al seu domicili indica que el nom del citat no figura a la bústia (foli 110). Curiosament, cap protesta ha formulat la societat "X., SA" contra la manca de realització efectiva de la prova ni ha facilitat cap dada suplementària per permetre localitzar l'interessat.

Per tant, subsisteixen dubtes molt raonables sobre la realitat de la reunió mantinguda el dia 12 de juliol del 2011 i que l'empresa no ha esvaït. En aquest sentit, el legal representant de la societat "X., SA" va explicar que havia convocat el treballador per telèfon pocs dies abans de la reunió del 12 de juliol del 2011 (resposta 4, folis 85-86). Aquesta prova era de fàcil subministrament amb la senzilla producció de les trucades emeses en aquells dies, quina llista no ha estat aportada. Tanmateix, va afirmar que la carta de comiat va ser redactada pel seu lletrat i que li va ser adreçada oportunament per correu electrònic. Cap prova avala aquest modus operandi. Si "X., SA" hagués volgut aclarir la veritat, "tenia a la seva mà rellevar al seu ... advocat del secret professional per tal que pogués explicar lliurement, sense el secret professional que li ho impedís" (sentència TSJC 74/01 del 18 d'octubre del 2001) allò que mantenia en la seva confessió. I aquestes mancances probatòries, de molt fàcil resolució, només poden perjudicar a la part apel·lada. En aquestes condicions, aquesta Sala estima no acreditada la comunicació de la carta de comiat.

Per contra, no és objecte de controvèrsia la notificació del desistiment, ni els seus motius intrínsecs, és a dir el pagament tardà del salari dels mesos d'abril, maig i juny del 2011. Per conseqüent, el desistiment quedava justificat en els termes de l'article 97.1.c del Codi de relacions laborals, sense que l'import de la indemnització es discuteixi.

Per tot l'exposat, escau donar lloc al recurs presentat.

III.- L'estimació del recurs de Sr. Sancho condueix a la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials de primera i segona instància (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_4; REVOCAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 9 de juliol del 2014; condemnar el Sr. Sancho a satisfer i cotitzar l'import de 12.121,93 EUR, més interessos legals des del 28 de setembre del 2011 i les costes judicials de primera i segona instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.