Demanda laboral reclamant retards constants en el pagament de la nòmina; realització d'una hora extraordinària diària pagada a preu d'ordinària; valoració de la prova (1000463/2017)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000281/2020 ORIGEN: 1000463/2017 - 00

NIG: 5300542120170003490

PARTS:

Apel·lant : Manzano

Procurador : Sra. Salcedo

Advocat : Sr. Sarabia

Apel·lat : Sr. Gomila

Procurador : Sr. Cañete

Advocat : Sra. Somoza

SENTÈNCIA 146-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Martin

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 22-11-2017, el Sr. Gomila formulava demanda pel procediment laboral contra la societat Manzano sol·licitant es dictés Sentència condemnant la societat demandada a satisfer la suma de 7.339,13.- EUR, incrementada dels interessos que assenyala. Tanmateix interessa que la quantitat assenyalada sigui declarada a la CASS i que les costes derivades del present litigi siguin imposades a la societat demandada.

Segon.- El 29-1-2018, la representació processal de la societat Manzano contestava la demanda articulada, tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimant-se les pretensions del demandant i imposant-li el pagament de les costes ocasionades.

Tercer.- Practicats els mitjans de prova considerats pertinents i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 7- 7-2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Que estima la demanda formulada pel senyor Gomila contra Manzano , condemnant a la part defenent a satisfer a l'agent l'import de :

6.652,23 euros en concepte de indemnització, suma que anirà augmentada de l'interès legal a comptar de la fermesa de la present resolució .-

152,10 euros en concepte d'hores extraordinàries, corresponent al mes d'octubre del 2017,

251,55 euros per l'increment - no abonat - de les hores extraordinàries efectuades .

anant aquestes 2 darreres sumes augmentades de l'interès legal corresponent a comptar del dia 27.10.2017.

Aquests imports hauran de ser declarats a la CASS, fent-se càrrec cada part : patronal i empleat dels percentatges que li corresponguin.

Segon.- Es condemna la part defenent a satisfer les costes processals inclosos honoraris d'advocat i de procurador, de l'agent".

Quart.- Contra aquesta decisió, la representació processal de la societat Manzano formula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el dia 1-10-2020, sol·licita es dicti Sentència revocant la decisió de la Sra. Batlle, substituint-la per altra, ajustada a dret, desestimatòria de la demanda.

Cinquè.- La representació processal del Sr. Gomila s'oposa al recurs d'apel·lació articulat i demana la íntegre confirmació de la Sentència recorreguda amb imposició al recurrent de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Resulta incontrovertit entre les parts que l'01-10-2014, el Sr. Gomila iniciava una prestació laboral per compte de Manzano en qualitat de manobre. També resulta admès que la societat demandada va trametre al defenent dues cartes certificades notificant la comissió d'una falta greu en cada ocasió que van ser rebudes pel seu destinatari el dia 9-10-2010. Tanmateix convenen les parts que el 27-10-2017, el treballador presentava una carta de desistiment justificat, deixant-ne una còpia a l'oficina i a la bústia del domicili del senyor V a través d'empresa de missatgeria i que el dia 02-11-2017, la societat Manzano trametia via correu certificat al treballador, una carta notificant-li el seu acomiadament disciplinari.

En aquest context, el dia 22-11-2017 el Sr. Gomila interposava una demanda laboral reprotxant a l'empresari retards constants en el pagament de la nòmina. També defensava que en horari de primavera i estiu tots els treballadors de l'empresa realitzaven diàriament (de dilluns a divendres) una hora extraordinària que no obstant es pagava a preu d'hora ordinària (7,80.- EUR/hora), sense aplicar els increments que segons el CRL corresponia. Referia endemés que aquesta hora de treball suplementària diària es pagava en efectiu, a part de la nòmina i no es cotitzava a la CASS. Considerant que l'empresa infringia les disposicions dels articles 97.1.c) i 97.3 del CRL, defensava que s'havia vist obligat a desistir de manera justificada del seu lloc de treball, interessant la condemna de la societat defenent a satisfer la indemnització contemplada en l'art. 98 de la Llei que situava en la quantitat de 6.652,23.- EUR. Tanmateix referia que al marge de la indemnització l'empresa havia de liquidar 15 hores extraordinàries (152,10.- EUR) més els increments del preu de les hores extraordinàries no satisfets durant el darrer any (251,55.- EUR). Finalment interessa la condemna de la societat defenent a satisfer els honoraris corresponents a la redacció de la carta de desistiment (214,22.- EUR) i el cost de l'empresa de missatgeria (69,03.- EUR).

La Sentència dictada per l'Òrgan judicial d'instància, descarta la concurrència de la causa de desistiment consistent en el retard en el pagament del salari en mèrits de la teoria de la immediatesa relativa construïda per aquesta Sala, però considera acreditada la realització de les hores extraordinàries en la modalitat descrita pel treballador. Considerant en conseqüència que el seu desistiment intervenia de manera ajustada a dret, estima substancialment la demanda, condemnant la societat demandada a satisfer la indemnització, hores extraordinàries i increments d'aquestes reclamades per la part actora.

I és contra aquesta decisió que la representació processal de Manzano planteja recurs d'apel·lació amb fonaments als greuges següents.

Segon.- L'únic motiu del recurs es planteja en relació a la valoració de la prova efectuada en la instància, quan es considera acreditada la realització d'una hora extraordinària diària per part del treballador. Refereix que el que la seva representada havia acreditat era que es va pagar el salari íntegre al treballador dels mesos de gener i febrer i això encara que molt dies no es pogués treballar a causa de les inclemències meteorològiques i que després el Sr. Gomila hauria recuperat alguna hora sense però mai fer-ne cap d'extraordinària. Afegia que sempre el treballador va ser degudament compensat com en dret corresponia i fins i tot en la liquidació que es va practicar va percebre molt més del que li pertocava. Afegia que el propi servei d'inspecció de treball no havia pogut apreciar cap altre falta imputable a l'empresari que el pagament en retard ocasional del salari, però res més. En definitiva considera que la conclusió que l'òrgan judicial d'instància assolia es recolzava exclusivament en la prova testifical practicada, la qual però no podia tenir el valor probatori que es pretenia: un testimoni manté un litigi amb la seva representada pels mateixos arguments que el Sr. Gomila, altre desmenteix la tesi del demandant, un tercer ho desconeixia tot en relació als fets pels quals se li preguntava i només un sol testimoni imparcial corroborava la versió del treballador.

Tercer.- En atenció als greuges articulats envers la Sentència dictada per la Sra. Batlle, l'objecte de la present Resolució es centrarà exclusivament en determinar si en la relació laboral haguda es generava aquella hora extraordinària diària pretesa pel treballador, atès que la decisió per la qual es considera que el retard en el pagament del salari no podia justificar el desistiment del treballador no ha estat recorreguda i ha esdevingut ferma.

La decisió impugnada es sustenta en el resultat de la testifical practicada pels Srs. Criado (foli 165) i Codina (foli 168) que han indicat que de l'abril a octubre del 2017 havien realitzat una hora extraordinària diària, la qual els hi era satisfeta en efectiu per tal de no haver-la de cotitzar a la CASS. La part recurrent intenta qüestionar la credibilitat d'aquests testimonis sustentant que existiria un treballador que hauria negat que realitzés hores extraordinàries tractant-se del Sr. Moliner (foli 187). Res més lluny de la realitat. El que aquest testimoni afirma és que des del mes d'abril del 2017 a l'octubre del mateix any realitzaven una hora extraordinària treballant 9 hores diàries i que amb ell, no li pagaven en efectiu sinó que li pagaven tot amb la nòmina. En tal situació, ens trobem davant de la circumstància que tres testimonis han corroborat les indicacions del treballador demandant, i encara que la declaració realitzada pel Sr. Criado hagi de ser valorada amb molta cautela atès l'interès indirecte que manté en haver instat un litigi idèntic al present, la seva versió dels fets es troba corroborada pels altres testimonis i no pot ser descartada. No podem oblidar que en l'àmbit del treball en hores extraordinàries, el recurs a la prova testifical constitueix sovint, l'únic mitjà de prova a l'abast del treballador per a acreditar la realització d'una jornada de treball superior a la jornada legal (Sentència dictada en el rotlle TSJC-102/2020).

La representació processal de la societat recurrent insisteix en aquesta alçada que si bé el treballador podia haver realitzat alguna hora suplementària en relació a la jornada legal, aquesta s'hauria destinat a recuperar les hores de treball que per incidències climatològiques no s'hauria pogut treballar i que havien estat efectivament satisfetes. No podem compartir aquest raonament. D'una banda els treballadors de l'empresa que han declarat en el present procediment han sostingut que es tractava d'hores extraordinàries que com a tal els eren retribuïdes per l'empresari (si bé sense aplicar els increments que corresponien). La seva efectiva retribució individual, exclou que ens puguem trobar davant de la noció d'hores de recuperació contemplades en l'article 59 del CRL doncs aquestes darreres, per essència ja han estat satisfetes amb les nòmines anteriors i no han de tornar a ser retribuïdes. En tot cas, corresponia a l'empresari acreditar les concretes dates en què el contracte de treball s'hauria trobat suspès per inclemències meteorològiques, i en el concret supòsit que s'examina no concorre la més mínima prova encaminada a acreditar-ho, el que impedeix en aquesta alçada controlar si aquella hora diària que es venia realitzant podia compensar les hores pagades amb anterioritat i que no havien estat treballades.

Pel que es refereix als incompliments diversos i desordres que l'empresari atribueix a l'assalariat, aquests si bé podrien tenir una rellevància significativa si ens situéssim en l'àmbit disciplinari de l'empresari, en el concret supòsit que s'examina resulta irrellevant atès que la resolució del contracte de treball intervenia a instància del Sr. Codina per uns incompliments que atribuïa a la societat Manzano, i que són els únics que per tant han de ser verificats.

Per tot l'exposat, quan la resolució d'instància considera que la prestació de treball realitzada pel Sr. Codina generava una hora extraordinària diària en els mesos compresos entre abril i octubre del 2017, i que aquesta era pagada sense aplicar però els increments corresponents en efectiu i sense ser declarada a la CASS, ho feia en mèrits d'una valoració ponderada dels diferents elements de prova que figuren en les actuacions que s'ajustava a dret i a les circumstàncies concurrents.

En conseqüència escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat i confirmar íntegrament la Sentència dictada en la instància.

Quart.- En mèrits de la regla del venciment objectiu s'han d'imposar a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part apel·lada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Manzano contra la Sentència dictada per la Senyora Batlle en data 7-7-2020 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part apel·lada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-