Prèstec-prova-actes propis-determinació de les condicions de retorn- resolució anticipada (TSJC-261/13)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-261/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 26-03-2012, la representació processal de la societat Gálvez, SA, va presentar demanda a judici verbal a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra la Sra. Vives, demanant que es condemnés la demandada a pagar-li les quantitats de 891,57.-euros -deute derivat del descobert - i de 8.358,64.-euros -deute derivat del préstec- ambdues incrementades amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats, als tipus per a "DESCOBERTS" -quant a l'interès - i per a "PRÉSTECS I CRÈDITS" -quant a la comissió- successivament en vigor, segons l'ORG_0, a partir del dia 5 de març de 2012 -data de la liquidació- fins al seu total pagament, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'Advocat i de Procurador.

II.- La Sra. Vives va oposar-se a la demanda, demanant la seva desestimació, amb imposició de les costes i va formular demanda reconvencional sol·licitant que es dictés Sentència declarant el seu dret a que li siguin retrocedits els càrrecs efectuats contra el seu compte en concepte d'interessos i comissions per un total de 2650,47.-euros i, per conseqüent, que se li aboni al seu compte la suma de 1.758,90.-EUR.

III.- Per Sentència de data 12-06-2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir "Que he d'estimar i estimo parcialment la demanda formulada per Gálvez contra la Sra. Vives i he d'estimar i estimo parcialment la demanda reconvencional formulada per aquesta darrera contra el primer i després de produir la compensació entre els respectius deutes he de condemnar i condemno la demandada a satisfer a l'agent les sumes de 7.653,34.- EUR més l'interès legal des de la data de contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i 264,57.- EUR més els interessos de descobert tipus ABA liquidats trimestralment generats a partir de la fermesa de la present Resolució i fins el dia del seu total pagament i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes.".

IV.- Contra aquesta resolució, la Sra. Vives ha interposat recurs d'apel·lació, demanant la seva revocació dictant-se una altra en el sentit exposat en el seu escrit de contesta i de demanda reconvencional, imposant les costes d'ambdues instàncies a l'adversa, inclosos les d'advocat i de procurador.

La societat Gálvez, SA demana la seva confirmació amb imposició de les costes a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer greuge que fonamenta el recurs és en relació amb el préstec i el tipus d'interès aplicat. La part recurrent argumenta que: 1) la Sentència ha reconegut la "inexistència escrita del contracte"; 2) el fet que la Sra. Vives hagi honorat 40 rebuts mensuals consecutius no podia permetre al Tribunal, fent aplicació del mecanisme dels actes propis, refusar admetre que el tipus d'interès aplicat en els rebuts pagats per ella fos irregular i 3) el mecanisme dels actes propis no és d'aplicació al present cas.

En primer lloc, s'ha de dir que no pot afirmar la part recurrent que "el contracte de préstec no existeix" ni invocar "la inexistència escrita del contracte" ja que el que no existeix -en tot cas no es justifica- és l'escrit corresponent al préstec i recollint les seves condicions particulars, però l'existència del préstec no és discutible puix es va realitzar el lliurament de la suma de 12.000 euros pel banc a la Sra. Vives quina va pagar 40 quotes a títol de reembossament com es detallarà després i finalment la part recurrent escriu també que "la meva mandant, sense negar l'existència del préstec".

És cert que el banc no pot (per culpa d'un problema d'arxiu segons diu) justificar del seu exemplar de la pòlissa de préstec, però es tracta d'una qüestió de prova en relació a la determinació, davant del jutge, de les condicions de reembossament del préstec però no del préstec en si.

Ara bé, s'ha d'explicar que pel que fa les pretensions condemnatòries del Banc en concepte de les sumes degudes com a conseqüència de la resolució del contracte de préstec, el primer jutjador ha tret les conseqüències d'aquesta realitat i ha considerat: 1) que el que quedava acreditat era la existència del capital pendent d'amortitzar al qual, falta pel banc d'aportar la prova que el tipus d'interès i les comissions reclamades s'havien pactat, s'havia d'aplicar el mecanisme subsidiari de l'interès legal i 2) que no podia pretendre el banc a que es condemni la defenent a pagar les comissions en relació amb el préstec. Aquests extrems no són objecte de recurs.

Una altra cosa és la qüestió dels imports ja cobrats pel banc.

Al respecte, l'Hble. Batlle, fent esment del mecanisme dels actes propis, va considerar que la Sra. Vives no podia sostenir que el tipus d'interès aplicat en els rebuts pagats per ella fos irregular.

La doctrina dels actes propis ("venire contra proprium actum non valet") és d'aplicació en el dret andorrà ( vg. TSJC 191/03, 135/04, 154/04, 293/07, 244/10, 366/11 i 020/12). Significa que ningú pot fer valer una pretensió que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat. Suposa una prova concloent i segura que l'autor d'un acte el va realitzar amb la finalitat de crear, modificar o extingir una relació jurídica de manera que no es pot tornar enrere del que va fer. No s'ha de perdre de vista que el fonament de dita doctrina és de protegir la bona fe i la confiança en les relacions jurídiques.

En el cas present és de manera ajusta a dret que el primer jutjador va aplicar dita doctrina.

En efecte, s'ha acreditat en autes que en data 13-07-2007 el banc va abonar al compte de la defenent l'import de 12.000.-euros (escriptura "Pre.0020140 6,50%") del qual aquesta darrera en va disposar el mateix dia per un import de 8.000.-euros en efectiu i per un import de 3.943,35.-euros per la liquidació d'un deute.

A partir d'aquell moment, la Sra. Vives va pagar, cada mes, entre agost de 2007 i setembre de 2010, 40 quotes mensuals que li va enviar el banc i cadascuna es refereix al "PRÉSTEC GTIA PERSONAL N° 515-0020140", fa esment del capital pendent de pagament abans i després del pagament de la quota, així com de l'import d'aquesta quota, amb el detall de la part corresponent a l'amortització del capital, la part dels interessos i la part de les comissions. En els rebuts de juliol de 2008, d'octubre de 2008, de novembre de 2008, de desembre de 2008 i d'abril de 2009 apareix la modificació del tipus d'interès. A més a més, la percepció d'aquests conceptes apareixen de manera detallada cada mes en l'extracte de compte.

Difícilment pot doncs sostenir la part recurrent que la quantia que abonava no era desglossada.

En aquestes condicions, hem de considerar que la Sra. Vives ha assumit i acceptat pagar els rebuts corresponents i es tracta d'uns actes jurídics, repetits i inequívocs de pagar les esmentades quotes amb la voluntat de fer front a les seves obligacions.

El fet de canviar la seva actitud, per una raó que no explica, i després de més de 3 anys, no pot donar un caràcter dubtós o equívoc als seus actes anteriors.

Per conseqüent, essent obligada pels seus propis actes, no podia pretendre la part defenent a la retrocessió dels interessos i comissions ja percebudes pel banc i és amb raó que el Tribunal ha rebutjat les seves pretensions al respecte.

II.- El segon motiu del recurs és en relació amb el reembossament anticipat del préstec ja que, al parer de la part recurrent, no essent justificades les condicions del retorn del dit préstec i el banc hagi reconegut que el dia de compliment de retorn era el dia 05-04-2014, no pot anar en contra dels seus propis actes i exigir el retorn de manera anticipada.

No és controvertit que la data prevista de venciment del préstec era el 05-07-2014, però, malgrat que no s'ha produït la pòlissa de préstec, no pot seriosament pretendre la part recurrent que no existeix "cap incompliment" per part seva ja que ha quedat plenament acreditat que les parts havien acordat, com és habitual, que el préstec s'havia de retornar mitjançant quotes mensuals, en el present cas entre el mes de juliol de 2007 i el mes de juliol de 2014, és a dir mitjançant 84 quotes.

Això ressurt en primer lloc del fet, detallat abans, que la Sra. Vives ha pagat 40 d'aquestes quotes.

Ressurt en segon lloc del certificat produït pel banc que indica que entre el mes de novembre de 2010 i el mes de febrer de 2012, són 17 les quotes que van quedar impagades per un total de 3.226,93.-euros.

Ressurt finalment de la carta certificada de data 15-03- 2011, no retirada per la Sra. Vives, per la qual l'agent li va reclamar pel préstec 515-0020140 el pagament de les quotes impagades des del mes de novembre de 2010 fins al mes de març de 2011, per un total en aquell moment de 951,40.-euros, indicant-li que en cas de no regularitzar la situació es reclamaria el deute per via judicial.

La manllevadora no va fer cap resposta i els impagaments van continuar fins al mes de febrer de 2012, moment en el qual el banc va considerar el préstec com vençut i va exigir el seu reembossament immediat per via judicial.

En aquestes condicions, enfront de l'incompliment rellevant de les seves obligacions contractuals per part de la Sra. Vives, el banc tenia la facultat de resoldre el contracte de conformitat amb els principis propis de les obligacions sinal·lagmàtiques (Decretals 5,75 i Digest 18,3,3i).

III.- El tercer motiu de recurs és en relació amb el saldo del compte corrent ja que la part recurrent reitera el seu argument segons el qual el banc va realitzar 72 càrrecs indeguts per un total de 2.650,47.-euros el qual s'hauria de retrocedir, amb conseqüència de que és el banc que li adeuteria 1.758,90.-euros.

Però, com s'ha motivat abans, els càrrecs en relació del préstec dels quals la part defenent ha demanat la retrocessió són del tot justificats i no es pot de cap manera procedir a l'operació sol·licitada.

El primer jutjador va considerar que s'havia de retrocedir els càrrecs posats al compte en relació al préstec i posteriors a l'últim rebut pagat de data 20-09- 10, així com les comissions no contractualment pactades, i aquests extrems, que no són objectes de recurs, s'han de confirmar, essent precisat que l'estudi de les escriptures del compte corrent, entre el mes de gener de 2007 i el mes de marc de 2012, certificades pel Banc, permeten constatar la regularitat de les altres operacions bancàries efectuades.

IV.- La desestimació íntegra del recurs de la Sra. Vives determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Vives i CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 12-06-2013 en tots els seus pronunciaments;

IMPOSAR a la Sra. Vives les costes processals de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-