Laboral-desistiment justificat-retard pagament salari-manca d'ocupació efectiva (TSJC-254/13)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TSJC-254/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Viñas va presentar demanda laboral contra la societat Calatayud, demanant que es condemnés la demandada a satisfer-li la suma total de 61.628,63.-EUR corresponent a l'indemnització de l'article 98 de la Llei 35/2008 del Codi de relacions laborals, al pagament dels interessos legals de la dita quantitat des de la data de la contesta a la demanda fins a la data del seu efectiu pagament, al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, així com a declarar i cotitzar dit import a la C.A.S.S..

II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 20-06-2013, decidint "Estimar la demanda formulada en data 31 d'agost de 2012 per part del Sr. Viñas contra la societat Calatayud, condemnar la defenent a satisfer la suma 61.628,63EUR més els interessos legals meritats a comptar de la data de contesta de la demanda i fins al total pagament del deute; condemnar a la defenent a satisfer les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

A més, la demandada haurà de cotitzar a la C.A.S.S. l'import brut de la quantitat esmentada."

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Calatayud demanant la seva revocació amb imposició de les costes de les dues instàncies.

El Sr. Viñas demana la confirmació íntegra de la Sentència amb imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant, compresos els honoraris d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat que el Sr. Viñas va començar a treballar com a muntador per la societat demandada el dia 16-02-2000 i això fins al dia 03-08-2012 on va enviar per correu certificat a l'empresari una carta de desistiment redactada de la manera següent: "Serveixi la present per comunicar-li que de conformitat amb l'article 97.1 apartats c) e) i g) de la Llei 35/2008 del 18 de desembre ,del Codi de Relacions Laborals, el sotasignat, ha decidit rescindir la relació laboral que ens unia des de l'any 2000, atès el fet que l'empresari ha incomplert greument diverses obligacions laborals, com son, la de pagar puntualment el salari, la de pactar el període de vacances amb una anticipació mínima de 45 dies, i la de donar-me ocupació laboral efectiva. En efecte, en primer lloc, i en relació amb l' obligació de pagament puntual de salari, cal exposar que des del mes de gener de 2012, l'empresari conculca aquesta obligació, doncs m'abona la nomina sempre mes tard del dia 10 de cada més, arribant inclòs durant un dels mesos a pagar-me'l el dia 25. igualment encara hem deu hores extraordinàries realitzades en els mesos de març i abril d'enguany.

Pel que fa l'obligació de l'empresari de pactar amb el treballador les vacances amb una antelació mínima de 45 dies, cal exposar que el dilluns dia 16 de juliol de 2012, quant vaig arribar a la feina, l'empresari hem va comunicar la meva obligació d'efectuar les vacances d'estiu, des del dia 16 al 30 de juliol, atès el fet que no hi havia feina a l'empresa, fet que òbviament, m'ha ocasionat certs perjudicis personals, doncs el període de vacances pactat era un altre. Ja per finalitzar, i en relació a l'obligació de donar-me ocupació laboral, cal afegir, que un cop finides les vacances que l'empresari hem va imposar , és a dir , el dilluns dia 30 de juliol , a primera hora del mati quant hem vaig personar a la feina, hem vaig trobar l'oficina de l'empresa, actualment ubicada a Sant Julià, a l'XXXX, tancada, fet que òbviament hem va ocasionar molt de neguit, havent tingut coneixement a través de trucades telefòniques, i d'un correu electrònic rebut a les 15:35 hores de 1a tarda, del mateix dia, que se'm donava permís per romandre al meu domicili fins a nou avis, atesa la incertesa de la situació actual de l'empresa.

Malgrat l'exposat anterior cal afegir que aquest part ha tingut coneixement que l' empresa ha contractat personal per efectuar tasques en una obra de l'empresa de ORG_0, a l'avinguda Carlemany Num. XX.XX d' Escaldes, havent constatat personalment que en el referit lloc de treball , s'hi troben dos operaris aliens a la plantilla de l'empresa, efectuant tasques per compte d'aquesta, amb la seva maquinària, motiu pel qual no entenc perquè no se'm dona ocupació laboral.

És, per lo exposat anteriorment, que procedeix rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball que tenim acordat entre ambdues parts segons les disposicions de l'Article 97.1 c) e) i g) de l'esmentada Llei. "

II.- El primer motiu que fonamenta el recurs és en relació amb el fet de pagar el salari amb retard ja que al parer de la part recurrent, la llei menciona el retard injustificat i per tant preveu el retard justificat; argumenta que el seu retard és conseqüència del retard dels seus deutors és a dir una causa objectiva aliena a la seva voluntat i que va afectar tots els assalariats i no solament al Sr. ENTITY_4; el demandant tenia coneixement d'aquestes dificultats; els remeis explicitats en la Sentència d'aquesta Sala del 29-01-2013 no es poden aplicar d'una manera generalitzada.

No és controvertit que des del mes de novembre de 2011 fins al mes de juliol de 2012 l'empresa va pagar els salaris amb retard i més precisament pel que fa al Sr. Viñas, ha quedat acreditat que, com a mínim, el salari del mes de gener del 2012 fou pagat el 8 de febrer, el salari del mes de març de 2012 el 13 d'abril, el salari del mes de maig de 2012 el 15 de juny de 2012, i el salari del mes de juny, el 17 de juliol de 2012.

És cert que l'article 97 c) del Codi de relacions laborals disposa que l'assalariat pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte en el supòsit de falta o retards injustificats i reiterats en el pagament del salari, però és encara més cert que l'empresari no pot justificar els retards reiterats en el pagament del salari per les seves pròpies dificultats de tresoreria les quals no poden de cap manera constituir una justificació suficient en front de l'assalariat.

Dit d'una altra manera, les dificultats econòmiques de l'empresari són totalment alienes a l'assalariat, quin prestant els seus serveis laborals té dret a percebre al salari corresponent.

És aquest principi cabdal, ja afirmat en sentències anteriors (Vg. per exemple TSJC 318/11 de data 20-12-2011 ) que recorda la Sentència d'aquesta Sala de data 29-01- 2013, esmentada per l'Hble. Batlle i comentada per les parts.

Al respecte, s'ha de precisar que és evidentment a títol de reforç que la Sentència precisa "A més, l'ordenament jurídic andorrà posa a disposició dels empresaris altres remeis, diferents del pagament extemporani dels salaris, per acabar amb les crises de tresoreria, com ara la suspensió de pagaments o la fallida. A això, també es pot afegir, sense ésser exhaustius ni efectuar cap ordre de prelació, que les entitats econòmiques disposen d'altres mitjans per resoldre els seus problemes, com ara la reducció dels costos de l'empresa, la venda d'actius, la utilització de les reserves, la contractació de noves línies de crèdit, el comiat per motius econòmics ...", però, no es pot, com ho fa la part recurrent, intentar justificar amb la suposada impossibilitat d'aplicar un d'aquests remeis, el retard en el pagament dels salaris.

Poc importa al respecte que els retards de pagament van afectar a altres assalariats de l'empresa, ja que el contracte de treball estableix una relació obligacional bilateral entre l'empresari i l'assalariat, en el marc de la qual el pagament del salari constitueix una obligació essencial.

A més a més, el pagament del salari en la forma i la periodicitat previstes té un caràcter imperatiu i inderogable en virtut de l'article 4 del Codi de relacions laborals. Per conseqüent, cap transcendència té el fet que l'assalariat era conscient de les dificultats econòmiques de l'empresa (no acreditades de manera objectiva en autes). Per la mateixa raó, no ha pogut el treballador renunciar al seu dret a percebre el seu salari en la forma i el termini pactat.

En aquestes condicions, és amb raó que el tribunal a quo ha jutjat que el desistiment era regular i justificat en presència de retards injustificats i reiterats.

III.- El segon motiu de recurs és en relació amb el fet de no donar ocupació efectiva al treballador ja que al parer de la part recurrent la manca d'ocupació efectiva no es va donar. Argumenta en essència que li va donar al treballador un permís retribuït i els dies 1, 2 i 3 d'agost no va treballar cap empleat degut a la incertesa de la situació econòmica de l'empresa; l'article 95 de Llei preveu un termini de 5 dies i per conseqüent el desistiment al cap de tres dies és prematur.

Aquest greuge tampoc es pot estimar. En efecte, respecte a la qüestió de determinar si l'empresari no va donar ocupació efectiva al treballador, les proves en autes estableixen que en data 30-07-2012, el Sr. Salamanca, actuant com a responsable de producció, (i contestant a una demanda formulada de la manera següent : "Hola Puig, siento mucho molestarte, pero les has dicho esta mañana a Viñas que le mandarias un documento diciendo que l'empresa estaba cerrada y aun no lo he recibido..") va transmetre en resposta un correu electrònic al Sr. Viñas, afirmant "Envio los permisos para que permanezcan en casa hasta nuevo aviso" i dit document adjuntat al coreu indica "Per la present es comunica que el Sr. Viñas pot restar a casa fins nou avis degut a la incertesa de la situació actual".

En aquestes condicions pot difícilment pretendre l'empresari que es tracta d'un permís retribuït ja que no correspon en res amb la definició de l'article 72 del Codi de relacions laborals quin concerneix els casos en els quals la persona treballadora pot pretendre al seu salari tot i tenint el dret d'absentar-se del seu lloc de treball. Molt diferent és el fet per part de l'empresari de demanar a l'assalariat de no presenciar-se al seu lloc de treball per raons pròpies a l'empresa.

Al contrari, els citats documents permeten considerar que no es tracta d'un permís retribuït sinó de la confirmació del fet que a partir del dia 30 de juliol de 2012 l'empresa no va donar ocupació efectiva al Sr. Viñas.

A més a més, de l'informe de l'inspector de treball, ressurt que, el dia 3 d'agost, va realitzar una inspecció en la què va controlar la presència en una obra situada a l'avinguda Carlemany de dos treballadors de l'empresa. Aquest fet contradiu l'afirmació de l'empresari segons la qual els dies 1, 2 i 3 d'agost no va treballar cap empleat degut a la incertesa de la situació econòmica de l'empresa, i al contrari confirma la versió de l'assalariat en la seva carta de desistiment, asseveració també confirmada pel certificat del Sr. Giner, representant de la societat ORG_0, manifestant que en data 30-07-2012, l'empresa Calatayud tenia treballadors a la seva obra situada a la mateixa adreça de l'avinguda Carlemany.

Així queda establert que entre el dia 30 de juliol i el dia 3 d'agost, dia del desistiment, no solament l'empresari no va donar ocupació efectiva al Sr. Viñas sinó que va donar ocupació a altres treballadors. Conseqüentment no es pot negar que l'empresa no va organitzar la seva activat ni va donar les directives necessàries a fi de complir amb la seva obligació legal consistent en donar ocupació efectiva al treballador.

Per acabar, la referència feta per la part recurrent a l'article 95 del Codi de relacions laborals no pot canviar el caràcter justificat del desistiment. En efecte, aquest article no és d'aplicació en el cas d'autes ja que és relatiu al desistiment en cas de suspensió per causa de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment l'activitat, mentre que en el cas present es tracta d'un desistiment justificat previst específicament per l'article 97 el qual sanciona el fet de no donar ocupació efectiva per si, i sense necessitat que transcorregui cap terminí legal.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat ENTITY_5;

CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 20-06-2013 en tots els seus pronunciaments;

IMPOSAR a la societat Calatayud, les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part apel·lada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.