Laboral - falta voluntària pagament del salari (0145/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.-145/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de setembre de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Esparza va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Briones en reclamació de la quantitat de 56.619,50 EUR en concepte de: salari del mes de juny (1.760 EUR), dels 21 dies de juliol (1.440 EUR), de vacances (967 EUR), d'hores extraordinàries (462,50 EUR) i d'indemnització per desistiment justificat (51.990 EUR), així com en declaració prop de la CASS dels salaris deixats de percebre i de l'import al pagament del qual resulti condemnat Briones SL.

II.- La societat Briones va contestar que no ha d'abonar cap indemnització al demandant perquè la causa al·legada per aquest no constitueix un dels supòsits previstos pel Codi, per la rescissió unilateral i sense preavís del contracte de treball, mancant en el motiu al·legat la reiteració en la falta de pagament, que en cas que es consideri que el treballador té dret a rebre una indemnització, aquesta hauria de ser de 33.290,81 EUR, ja que el treballador no ha fet les hores extraordinàries que reclama.

III.- Per sentència de data 31 de març del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant en part la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Briones SL a satisfer al Sr. Esparza, la quantitat global de 3.551 EUR, havent d'operar la declaració corresponent segons s'ha dit en el III Considerant, prop de la CASS, tot això amb imposició de les costes processals ocasionades, a la societat Briones SL, segons s'ha raonat en la fonamentació jurídica de la resolució.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Esparza ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius d'apel·lació de la part que recorre són els següents: malgrat la Batllia no ho tingués en compte, va aportar en l'escrit de demanda documentació demostrant que els retards injustificats del pagament del salari eren freqüents; que la intenció del legislador en el Codi laboral era indicar de manera clara i expressa que una falta o una manca de pagament de només un salari era motiu suficient pel qual una persona treballadora podia rescindir unilateralment el contracte de treball segons consta en l'article 97.1 C del codi laboral; que la doctrina del Tribunal Superior també ha confirmat que si el treballador no rep el seu salari el dia indicat pot rescindir unilateralment el contracte de treball, que nogensmenys, el seu càlcul de l'indemnització deguda pateix d'un error i per tant accepta la proposta de l'adversa, és a dir que l'indemnització hauria de ser de 33.290,81 EUR.

II.- El Sr. Esparza va començar a treballar pel compte de la societat Briones, el mes d'agost de 1997 en qualitat d'operari de la construcció. El dia 21 de juliol del 2009, juntament amb 19 altres treballadors de la societat, el Sr. Esparza va lliurar a l'empresa una carta comunicant-li el seu desistiment justificat en base de l'article 97 punt 1.C del Codi de Relacions Laborals, per falta o retards injustificats i reiterats en el pagament del salari.

III.- En tràmit d'apel·lació només queda per resoldre la problemàtica relacionada a la demanda del Sr. Esparza en concepte d'indemnització per desistiment justificat del treballador. L'article 97.1 C del Codi de relacions laborals estableix que la persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball, sigui quina sigui la seva modalitat, en el supòsit de falta o retards injustificats i reiterats en el pagament del salari. Aquesta disposició legal preveu, junts en la mateixa causa de desistiment justificat, dos casos concrets: d'una banda la falta de pagament del salari per la periodicitat de treball convinguda, i d'altra banda, els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari. En el present cas, no es negat que el Sr. Esparza va treballar tot el mes de juny del 2009 i arribat al final d'aquest mes no tant sol l'empresa no va satisfer el salari al treballador, sinó que el 21 de juliol del 2009, quan el Sr. Esparza va entregar a la societat Briones la carta de desistiment, l'empresa no havia encara regularitzat la situació. No es tracta doncs per part de l'empresa, d'un simple retard en el pagament del salari, sinó d'una veritable falta de pagament del salari del mes de juny del 2009, justificant el desistiment del treballador i donant dret a aquest darrer a l'indemnització corresponent al comiat injustificat, d'acord amb les disposicions de l'article 97.3 del Codi de les relacions laboral. S'ha per tant, de reformar la resolució impugnada en el sentit de condemnar a la societat Briones a satisfer al Sr. Esparza en concepte d'indemnització per desistiment justificat, la quantitat de 33.290,81 EUR, reconeguda per l'empresa i acceptada pel treballador.

IV.- L'estimació del recurs determina la condemna en costes de la part apel·lada en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 31 de març del 2010 en el sentit de condemnar a la societat Briones a satisfer al Sr. Esparza, la quantitat global de 36.841,81 EUR;

Confirmar-la per la resta de les seves disposicions, llevat pel que fa a les costes processals que aniran íntegrament a càrrec de la societat Briones, així com les de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.