Accident de circulació-força cosa jutjada al penal-concurrència de culpes (TSJC-151/13)
- Resolució
- Sentència · 28/11/2013
- Sentit
- estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 213/2013
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2013:213
- Recurs
- 151/13
- Ponent
- Eulàlia Amat Llari
- Magistrats
- Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- RESPONSABILITAT INDEMNITZACIONS CASS JURISDICCIÓ CIVIL COSTES PROCESSALS VALORACIÓ DE LA PROVA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va dictaminar parcialment a favor del recurs d'apel·lació presentat per la representació processal del Sr. Villegas i la companyia d'assegurances Luís contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 25-02-2013. La sentència original condemnava el Sr. Villegas i la companyia d'assegurances Luís a pagar diverses indemnitzacions a diferents parts afectades per un accident de circulació ocorregut el 29 de juliol de 2002. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia va considerar que la responsabilitat de l'accident no era exclusiva del Sr. Villegas, sinó que hi havia una concurrència de culpes entre ell i el Sr. Amador, altre conductor involucrat en l'accident. Per tant, el tribunal va fixar la responsabilitat del Sr. Villegas en un 15% dels imports originals, mentre que la resta de la responsabilitat corresponia al Sr. Amador. La decisió també estableix que cada part assumeixi les seves pròpies despeses processals i les comunes per meitat, sense efectuar especial pronunciament sobre les costes processals de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére
TSJC-151/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Vincent Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 06-06-2007, en el marc dels autes 0148-6/2007, la representació processal del Sr. Amador i de la companyia Montenegro va formular demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Villegas i la companyia d'assegurances Luís, demanant que es dictés Sentència condemnant a les demandades solidàriament al pagament, en concepte d'indemnització com a conseqüència d'un accident de circulació sobrevingut el 29 de juliol de 2002, de la quantitat de 8.725EUR al Sr. Amador i 5.583,09EUR a Montenegro, quantitats augmentades dels interessos legals comptats a partir de la data de l'accident o bé subsidiàriament des del dia de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència.
II.- La representació del Sr. Villegas i de la companyia d'assegurances Luís va formular una qüestió de prejudicialitat penal i subsidiàriament va contestar oposant-se a la demanda.
Per Aute de data 25-07-2007 es va decidir donar lloc a la qüestió de prejudicialitat i es va suspendre la tramitació dels autes fins a l'aute de data 16-01-2008 quin va decidir acordar la seva continuació.
Per Aute de data 30-01-2008 es va novament acordar la suspensió de les actuacions fins a la resolució de la petició d'acumulació presentada per la part agent. La part defenent també va sol·licitar l'acumulació d'autes. Per Aute de data 21-01-2019, es va decidir acumular als presents autes civils número 0148-6/2007 amb aquells registrats amb els números B-0221-1/2007, B-1716-2/2007 i 0085-2/2008 i suspendre la tramitació.
Per Aute de data 26-05-2009 es va decidir l'acumulació amb els autes B-1622-3/08.
Es va finalment evacuar el tràmit de duplica i després que s'hagin practicat les proves les parts van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
III.- En els autes B-0221-1/2007, per escrit de data 07-02-2007, la representació processal de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, va presentar demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment de mínima quantia contra el Sr. Villegas i la companyia d'assegurances Luís, demanant que es condemnés a la part defenent a pagar-li en concepte d'indemnització com a conseqüència de l'accident del 29-07-2002 l'import de 613.-euros, incrementats amb els interessos legals originats des de la data de contesta a la demanda, així com al pagament de les costes judicials i dels honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part.
IV.- En els autes B-1716-2/2007, per escrit de data 07-02-2007, la representació processal de la CASS va presentar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat, sol·licitant la condemna solidària del Sr. Villegas i de la seva Companyia d'Assegurances Luís a pagar-li en concepte de prestacions abonades a la Sra. Téllez com a conseqüència de l'accident del 29-07-2012, la quantitat de 6.136,50.- euros, així com els interessos legals devengats i les costes processals inclosos els honoraris d'Advocat i de Procurador causats pel present procediment.
V.- En els autes 0085-2/2008, per escrit de data 18- 03-2008, la representació processal del Sr. Marti va presentar demanda en judici civil a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Villegas i contra la Cia. d'assegurances Luís sol·licitant la seva condemna solidària a pagar en concepte d'indemnització com a conseqüència de l'accident del 29-07-2012, la quantitat de 144.088,05.-euros, més els corresponents interessos legals des de la data de la contesta a la demanda, i la totalitat de les costes inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
VI.- En els autes B-1622-3/2008, per escrit de data 14-11-2008, la representació processal del M.I. Govern d'Andorra, va presentar demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment de mínima quantia contra el Sr. Villegas i la companyia d'assegurances Luís, així com contra el Sr. Amador i la companyia d'Montenegro SA, demanant que es condemnés a les parts defenents a pagar-li en concepte d'indemnització com a conseqüència de l'accident del 29-07-2002 l'import de 604,39.-euros, incrementats amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de la factura o subsidiàriament des de la data de contesta a la demanda, així com al pagament dels honoraris d'advocat i de procuradora.
La representació processal del Sr. Amador i de la Cia Montenegro, S.A., va aixecar una excepció peremptòria de prescripció.
VII.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 25-02-2013, decidint:
"Que ha d'estimar i estima, l'excepció de prescripció al·legada per la representació processal del Sr. Amador i la Cia Montenegro, S.A., absolent aquests darrer de la totalitat de les pretensions del M.I. Govern d'Andorra, imposant a aquest darrer l'abonament de les despeses processals causades als dos primers en el marc de la causa registrada sota el numero B-1622-3/2008, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència. les costes processals dels dos primers.
Que ha d'estimar i estima, íntegrament, la demanda interposada pel Sr. Amador i la Cia Montenegro, S, A. , contra el Sr. Villegas i la Cia. d'assegurances Luís, condemnant solidàriament aquests darrers a pagar, a favor del primer dels demandants, la suma principal de VUIT MIL SET-CENTS VINT-I-CINC EUROS (8.725,00.-EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 27 de juny del 2009 i fins la seva total liquidació, i a favor de la segona demandant, la suma principal de CINC MIL CINQ- CENTS VUITANTA-TRES EUROS AMB NOU CENTIMS (5.583,09.-EUR),
millorada amb els interessos legals a comptar del dia 27 de juny del 2007 i fins a la seva total liquidació; i l'abonament de les despeses processals causades en el marc de la causa registrada sota el número 0148-6/2007, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.
Que ha d'estimar i estima, íntegrament, la demanda interposada pel Sr. Marti contra el Sr. Villegas i contra la Cia. d'assegurances Luís, condemnant solidàriament les dues darreres a abonar al demandant la suma principal de CENT QUARANTA-QUATRE MIL VUITANTA-VUIT EUROS AMB CINC CENTIMS (144.088,05.- EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 29 d'abril del 2008 i fins a la seva total liquidació, i l'abonament de les despeses processals causades en el marc de la causa registrada sota el número 0085-2/2008, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.
Que ha d'estimar i estima, íntegrament, la demanda interposada per la CASS contra el Sr. Villegas i contra la Cia. d'assegurances Luís, condemnant solidàriament les dues darreres a abonar al demandant la suma principal de SIS MIL CENT TRENTA-SIS EUROS AMB CINQUANTA CENTIMS (6.136,50.-EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 20 de novembre del 20007 i fins a la seva total liquidació, i l'abonament de les despeses processals causades en el marc de la causa registrada sota el numero B-1716-2/2007, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.
Que ha d'estimar i estima, íntegrament, la demanda interposada per l'Hble. Comú d'Andorra la Vella contra el Sr. Villegas i contra la Cia. d'assegurances Luís, condemnant solidàriament les dues darreres a abonar al demandant la suma principal de SIS-CENTS TRETZE EUROS(613,00.-EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 29.09.2008 i fins a la seva total liquidació i l'abonament de les despeses processals causades en el marc de la causa registrada sota el número B-0221-1/2007, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.
Que ha d'estimar i estima, íntegrament, la demanda interposada pel M.I. Govern d'Andorra contra el Sr. Villegas i contra la Cia. d' assegurances Luís, condemnant solidàriament les dues darreres a abonar al demandant la suma principal de SIS-CENTS QUATRE RUROS AMB TRENTA-NOU CENTIMS (604,39.-EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 14 de gener del 2009 i fins a la seva total liquidació, i l'abonament de les despeses processals causades en el marc de la causa registrada sota el número B-1622-3/2008, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència. ".
VIII.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Villegas i de la Cia. Luís demanant la seva revocació i llur absolució de les pretensions formulades, amb imposició als demandants del pagament de la totalitat de les costes de les dues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part.
La representació processal de cadascuna de les parts apel·lades demana la confirmació íntegra de la resolució impugnada i la condemna de la part apel·lant a pagar les costes de segona instància.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Vincent Vincent Anière
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 29 de juliol del 2002, a Andorra la vella, va tenir lloc un accident de circulació entre el cotxe de la seva propietat conduït pel Sr. Villegas, assegurat prop de la ORG_1 Luís i el cotxe de la seva propietat conduït pel Sr. Amador, assegurat prop de la companyia Montenegro.
Com a conseqüència de l'accident, el Sr. Marti i la Sra. Téllez van resultar ferits i la CASS va pagar prestacions a aquesta darrera. També es van provocar danys als cotxes, així com a una barana propietat del M.I. Govern d'Andorra i a un element de mobiliari urbà propietat de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella.
En data 13-12-2002 el Sr. Amador va formular querella penal.
Es va obrir una causa penal núm.TC 155-4/04, però en data 12-12-2006 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència penal absolent al Sr. Villegas, sentència que va confirmar íntegrament el M.I. Tribunal de Corts per sentència de data 16-11-2007.
II.- Els motius del recurs rauen en la qüestió de la valoració de la prova ja que la part recurrent argumenta en essència que: 1) la sentència impugnada contradiu i no pren en consideració les decisions penals que van absoldre el Sr. Villegas i 2) El tribunal a quo a obviat elements fonamentals i provats per considerar que l'únic responsable de l'accident és el Sr. Villegas quan al contrari l'únic responsable és el Sr. Amador.
S'ha primerament de posar de relleu que l'absolució del Sr. Villegas en el marc dels autes penals en cap cas és fonamentada sobre una absència de responsabilitat per part seva, sinó sobre el fet que les jurisdiccions penals van considerar que el comportament del Sr. Villegas no podia constituir més que una imprudència lleu. Per conseqüent, i en consideració del nou codi penal i del fet que tal imprudència solament pot ser constitutiva d'una contravenció penal i no d'un delicte menor, dites jurisdiccions aplicant els nous terminis de prescripció de sis mesos, van constatar aleshores que les infraccions aplicables al Sr. Villegas havien prescrit, i van pronunciar la seva lliure absolució.
En aquestes condicions, l'absolució per part de la jurisdicció penal no impedeix recercar la responsabilitat civil del Sr. Villegas.
Per resoldre aquesta qüestió, el Tribunal a quo ha considerat que la causa directe i eficient, i finalment únic, de l'accident era la maniobra del Sr. Villegas consistint en girar a l'esquera i obstruint la via de circulació del Sr. Amador que, ja en avançament, tenia la prioritat.
Però aquesta anàlisi dels fets no coincideix amb els fets provats tal com ressurten de les sentències penals.
Al respecte, hem de recordar que, com això ressurt molt clarament de la Sentència d'aquesta Sala TSJC- 061/09 de data 23-07-2009, en virtut de la jurisprudència del Tribunal Constitucional disposant per principi que seria contrari al bon sentit que dues sentències referents al mateix afer i entre els mateixos litigants puguin contenir sobre qüestions fonamentals del litigi, afirmacions radicalment contradictòries, el primer jutjador i aquesta Sala no poden anar en contra del què fou considerat provat per una resolució penal, que gaudeix de l'autoritat de la cosa jutjada.
Ara bé, en el cas d'autes, les sentències penals, per poder resoldre la qüestió de la prescripció, van tenir que qualificar els fets i pronunciar-se directament sobre la qüestió de la imputabilitat de l'esdevinença de l'accident.
Així, tant en la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, secció penal, de data 12-12-2006 com la del M.I. Tribunal de Corts de data 16-11-2007, es pot contemplar el següent:
"que són fets provats i així es declara, que en data 29 de juliol del 2.002 vers les 22:51 hores de la nit, es va produir un accident de circulació entre dos turismes a l'Av, de Salou de la vila d'Andorra la Vella, a l'alçada de l'estadi comunal i del centre de jardineria "T.N.", sent aquests un MERCEDES-BENZ model 230 E matricula andorrana XXXX, conduït pel processat Sr. Villegas, d'aleshores 47 anys d'edat i sense antecedents penals, i un BMW model 316 I matricula andorrana XXXX conduït pel Sr. Amador, que duia com a passatgers a la Sra. Téllez i al Sr. Marti.
Que a rel de la col·lisió la Sra. Téllez va patir lesions a la melsa i la graella costal que van comportar 63 dies de curació dels quals 14 va estar hospitalitzada, requerint tractament mèdic per a la seva curació, i el Sr. Marti va patir importants lesions que van comportar 98 dies de curació dels quals 28 va estar hospitalitzat, quedant-li seqüeles funcionals del 30%.....
L'accident es va produir quan el Sr. Villegas circulava per l'Av. de Salou en direcció a St. Julià de Lòria i va reduir la seva marxa, posant l'indicador òptic que assenyalava la seva voluntat de girar cap a seva esquerra i entrar en l'aparcament proper a l'estadi comunal. Que després de mirar per retrovisor que no venien vehicles, va iniciar la maniobra. Els dos cotxes que anaven darrera seu, conduïts per la Sra. C.P.C. i la Sra. M.S.C. també van reduir la seva marxa esperant que finalitzés la maniobra però el tercer vehicle que anava al darrera de elles, conduït pel Sr. Amador, va decidir sobtadament de procedir a un avançament a gran velocitat dels tres vehicles que el precedien, produint-se una col·lisió per raspat entre el cotxe del Sr. Amador i el del Sr. Villegas, que es trobava en curs de maniobrar, acabant el turisme del Sr. Amador xocant violentament contra el vallat metàl·lic i una farola, quedant el vehicle sinistre total. El Sr. Amador reconeix que va iniciar l'avançament en quan va veure l'indicador òptic del Sr. Villegas, i pensant que no tenia espai per frenar, va optar per accelerar el seu vehicle per intentar sobrepassar el tercer turisme, no aconseguint-ho."
A més a més, s'ha de citar la motivació del Tribunal de Corts segons la qual "l'accident d'autes és el resultat d'una doble maniobra, ambdues transcendents i perilloses, l'avançament i el gir a l'esquerra. És criteri jurisprudencial assentat que amb independència de la responsabilitat en que pot incórrer el conductor d'un vehicle que realitza un avançament de forma indeguda o descuidada, tota maniobra de canvi de direcció a l'esquerra, en quant significa una desviació i una ocupació transitòria de la part de la calçada destinada a la circulació d'altres vehicles, sigui en sentit contrari sigui avançant, crea una situació de risc evident que exigeix l'adopció de mesures especials de precaució per tal de realitzar dita maniobra amb les degudes condicions de seguretat, les quals no s'esgoten amb l'ús de l'intermitent dirigit a avisar el mencionat gir, ja que és absolutament necessari que el conductor comprovi l'estat del transit en aquell moment, i si bé és cert que en el present cas el conductor avisà d'aital maniobra i redueix la marxa cam així ho fan els vehicles que circulen al darrera, també és cert que no observà la presència del tercer vehicle que efectuava l'avançament atès que per la localització dels danys i lloc de la col·lisió aquest ja havia iniciat aquesta maniobra, essent doncs clara la seva contribució a la producció del resultat lesiu, no sent obstacle però per apreciar dita participació cam a lleu compte tingut la dinàmica d'aquest concret accident posada de relleu a la sentència recorreguda."
En aquestes condicions, és totalment impossible que el jutge civil consideri que la responsabilitat de l'accident s'ha d'atribuir únicament al Sr. Villegas. Tampoc, pot pretendre aquest darrer a la seva absolució. Al contrari, els fets provats han de portar a considerar que existeix una concurrència de culpes, la qual s'ha d'apreciar en funció de la manca de diligència de cadascun dels causants del dany, atès que cada un dels conductors van cometre una falta a l'origen de la col·lisió.
Queda doncs per establir el grau de participació dels implicats de l'accident en els resultats lesius.
Al respecte, hem de prendre en consideració d'una banda que és innegable que el Sr. Villegas, encara que hagi iniciat la seva maniobra de manera correcta, no va adoptar totes les mesures necessàries com, un cop començat a girar, assegurar-se durant tot el temps de la maniobra que no venia cap cotxe.
D'altra banda, s'ha de prendre en consideració el caràcter particularment perillós del comportament del Sr. Amador quin, trobant-se en una zona urbana, va decidir sobtadament avançar un seguit de tres cotxes sense assegurar-se de respectar totes les mesures adients definides per l'article 15 del codi de la circulació, accelerant, i finalment amb una velocitat tal que, després de xocar contra el vehicle del Sr. Villegas va acabar destrossant el mobiliari urbà, i els seus passatgers quedant greument ferits i el seu propi cotxe un sinistre total.
Aquests elements, confirmats per les declaracions dels testimonis de l'accident, és a dir la Sra. M.S.C. quina circulava just davant del Sr. Amador i la Sra. C.P.C. quina circulava just al darrere del Sr. Villegas (folis 38- 138 i 48-139 dels autes penals), han de portar a fixar la part de responsabilitat del Sr. Villegas a 15% i la del Sr. Amador a 85%, i per conseqüent les sumes al pagament de les quals el primer ha sigut condemnat han de ser reduïdes en aquestes proporcions.
III.- Atesa l'estimació parcial del recurs i per conseqüent l'estimació ara parcial i només íntegra de les demandes formulades contra el Sr. Villegas, escau no efectuar especial pronunciament sobre les costes processals de primera instància en relació en aquestes, havent cada part d'assumir les seves pròpies i les comunes per meitat.
IV.- En estimar-se parcialment el recurs procedeix no efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals de segona instància de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal del Sr. Villegas i de la ORG_1 Luís contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25-02-2013, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de fixar en 15% dels imports fixats pel Tribunal les sumes que el Sr. Villegas ha de pagar, sense efectuar especial pronunciament sobre les costes processals de primera instància en relació a les demandes fetes en contra del Sr. Villegas, havent cada part d'assumir les seves pròpies i les comunes per meitat;
NO EFECTUAR especial pronunciament en relació a les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal del Sr. Villegas i de la ORG_1 Luís contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25-02-2013, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de fixar en 15% dels imports fixats pel Tribunal les sumes que el Sr. Villegas ha de pagar, sense efectuar especial pronunciament sobre les costes processals de primera instància en relació a les demandes fetes en contra del Sr. Villegas, havent cada part d'assumir les seves pròpies i les comunes per meitat;
NO EFECTUAR especial pronunciament en relació a les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.