CASS. Consolidació malaltia, SÍ, data, fet causant en cas de pensió invalidesa. TSJA-0000027/2015

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1100085/2013 (SS-0085-1/2013) Núm. de Rotlle: TSJA-0000027/2015

SENTÈNCIA 57-2015

PARTS:

Apel·lant: Sr. Elías. Representant: ídem Advocat: Sra. Benítez.

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Farré. Advocat: Sr. Vilar.

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, vint-i-tres de juliol del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1100085/2013 (SS-0085-1/2013).

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Elías va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 30 de setembre del 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 19 d'agost del 2013, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a ser reposat en situació de baixa mèdica fins la consolidació de les dolències, subsidiàriament que la pensió d'invalidesa per accident de treball fos reconduïda en pensió de jubilació, la qual s'havia d'incrementar fins l'import més elevat.

2.- Mitjançant sentència del 17 de febrer del 2015, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Elías..

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 13 d'abril del 2015, la CASS manifesta principalment que:

l'assegurat presentava el mateix estat sis mesos després de l'alta mèdica i malgrat la realització de 200 sessions de fisioteràpia;

les lesions estaven consolidades al 9 de setembre del 2013 segons els forenses, la CASS i el metge tractant Sr. Valverde..

4.- Per la seva banda, el Sr. Elías al·lega que:

el fet generador de la pensió d'invalidesa per accident de treball era la data de l'accident (1 de desembre del 2011), de manera que, en aquell moment, no reunia els requisits necessaris per tenir dret a la pensió de jubilació doncs tenia 64 anys;

procedia la valoració de les seqüeles de l'accident (30%);

li era d'aplicació l'article 174 de la LSS;

subsidiàriament, calia revocar la sentència apel·lada, en el sentit d'atribuir-li una pensió d'invalidesa per accident de treball amb un grau de menyscabament del 30% a comptar de l'1 de desembre del 2014, a reconvertir en pensió de jubilació.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- No es discuteix que el Sr. Elías va patir un accident laboral el dia 1 de desembre del 2011. La CASS va ordenar la seva alta mèdica a comptar del 9 de setembre del 2013, en considerar que les seqüeles estaven consolidades. Tanmateix, la parapública va descartar la concessió d'una eventual pensió d'invalidesa, tota vegada que l'assegurat era tributari d'una prestació de jubilació.

L'assegurat va formular recurs administratiu i, més endavant, demanda jurisdiccional contra l'esmentada decisió. El Sr. Elías reclama actualment la seva reposició en situació de baixa i, subsidiàriament, l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per accident de treball, transformable en pensió de jubilació a comptar dels 65 anys, amb conservació de l'import més elevat.

El Tribunal a quo ha determinat que el Sr. Elías havia de romandre en situació de baixa mèdica entre els dies 9 de setembre de 2013 i 1 de desembre del 2014.

Ambdues parts s'alcen contra la sentència de la instància.

Tercer.- Començarem pel recurs de la CASS. Aquesta oposició es circumscriu, exclusivament, en l'anul·lació judicial de l'alta mèdica del dia 9 de setembre del 2013. L'Hble. Batlle dissenteix del criteri dels forenses - coincident amb aquell dels metges de la ENTITY_6- perquè el traumatòleg de l'assegurat (Dr. ENTITY_9) entenia que calia finalitzar el tractament de fisioteràpia prescrit i que l'estat psicològic del pacient no era compatible amb una tercera intervenció quirúrgica.

Pel que fa el tractament de recuperació funcional, el fisioterapeuta Sr. Vara es limita, en data 9 de setembre del 2013, a descriure l'estat del malalt i el tractament en curs (foli 16). Ara bé, en cap moment assenyala quina evolució ha experimentat des de l'inici de les sessions (19 de juliol del 2013, foli 18). De fet, el mateix professional explicava anteriorment (12 d'agost del 2013, foli 19) que, al cap de 20 sessions, el pacient encara presentava "dolor important" a nivell del turmell dret, qual cosa ja posava de manifest una certa cronicitat. A més, figura també a les actuacions, l'informe d'un altre fisioterapeuta (Sr. Esparza, foli 21) que va realitzar altres 15 sessions abans del Sr. Vara. Per tant, força és de constatar que l'estat del turmell del recurrent no havia experimentat cap millora substancial després de més de 35 sessions de rehabilitació. Els dolors són constatats també pels forenses en l'exploració del 12 de març del 2014.

També és cert que, en data 10 d'octubre del 2013, el Dr. Valverde advertia que l'assegurat requeriria "a mig plaç" una altra intervenció quirúrgica "si no millora amb fisioteràpia i/o infiltració" (foli 20). Enlloc figura que aquesta operació tingui data. La instància entén, endemés, que l'assegurat no està en condicions d'assumir-la. Aquesta Sala no comparteix aquesta afirmació, doncs el psiquiatra del Sr. Elías atribueix el trastorn depressiu que pateix a l'alta mèdica, objecte d'aquesta apel·lació, i, en cap cas, refereix que aquest estat sigui incompatible amb una operació de turmell (foli 128). En qualsevol cas, els problemes psicològics del Sr. Elías s'exterioritzen posteriorment a l'acte impugnat, doncs la primera visita al Centre de salut mental té lloc el 15 de gener del 2014.

Per conseqüent, aquesta Sala no veu motius suficients per apartar-se de l'opinió mèdica dels forenses. El recurs de la CASS ha de ser estimat per aquest motiu.

Quart.- Quant al recurs del Sr. Elías, l'interessat persegueix, en aquesta alçada, l'atribució d'una pensió d'invalidesa per accident de treball amb un grau de menyscabament del 30%.

El Sr. Elías va néixer el dia 26 de febrer de 1947 (foli 23) i va assolir el 65 anys en data 26 de febrer del 2012. L'assegurat és titular d'una prestació de jubilació amb efectes des d'aquell mateix dia en mèrits de la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 27 de maig del 2013. Aquesta decisió és ferma segons resulta de la sentència d'aquesta Sala 22-2014 del 27 de juny del 2014.

El recurrent fonamenta la seva petició en base a l'article 174 de la LSS del 3 d'octubre del 2008: "Pensió d'invalidesa en arribar als seixanta-cinc anys.

En arribar als seixanta-cinc anys, les persones beneficiàries d'una pensió d'invalidesa han de fer valer els seus drets a la jubilació prenent com a base les regles fixades als articles 194 i següents.

Si la pensió de jubilació resultant és inferior en quantitat a la pensió d'invalidesa que rebia, la pensió de jubilació s'incrementa automàticament fins a igualar l'import de la pensió d'invalidesa que percebia.

Si la persona beneficiària d'una pensió d'invalidesa, en arribar als seixanta-cinc anys, té dret al capital de jubilació, percep una pensió de jubilació igual a la pensió d'invalidesa que rebia, sense tenir dret a percebre el capital de jubilació que li correspondria".

Per contra, tant el Tribunal a quo com la CASS, fan aplicació de l'article 175.1: "Pensió d'invalidesa després dels seixanta-cinc anys.

No tenen dret a la pensió d'invalidesa les persones que a la data del fet causant reuneixin els requisits per accedir a la pensió de jubilació".

El punt litigiós consisteix en situar la data del fet causant, doncs d'aquest punt de partida dependrà l'aplicació de l'article 174 o 175 de la LSS.

En aquest sentit, l'article 121.3 de la LSS ubica temporalment el fet causant a "la data en què es sofreix la reducció de la capacitat de guany o el moment que es declara la deterioració prematura de l'organisme". Els conceptes relatius a la "reducció de la capacitat de guany" i a "la deterioració prematura de l'organisme" queden definits a l'article 2 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social del 26 de gener del 2011. Ambdós queden connectats amb l'apreciació objectiva de la consolidació de les seqüeles:

"Reducció de la capacitat de guany: És la pèrdua consolidada de capacitat de treball que sofreix la persona assegurada com a conseqüència de malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals invalidants, que pot comportar la reducció dels ingressos derivats de l'activitat laboral o professional",

"Deteriorament prematur de l'organisme: En la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna, és l'alteració de l'estat de l'organisme de la persona assegurada, presumiblement definitiva i mèdicament comprovada, que li produeix una pèrdua de la capacitat de treball".

Endemés, cal recordar que el fet causant, per a la prestació econòmica d'incapacitat temporal, queda constituït pel certificat mèdic (inicial) que estableix un metge a resultes de malaltia o accident (articles 121.3 i 144). Si seguíssim el raonament del recurrent, arribaríem al resultat absurd que la data de l'accident seria el punt de partida de la prestació d'incapacitat temporal i de la prestació d'invalidesa. Per tant, cal confirmar el criteri de la instància, en el sentit que el fet causant s'ha d'establir a comptar del 9 de setembre del 2013 pel que fa la prestació d'invalidesa. Compte tingut que el Sr. Elías reunia els requisits per accedir a la pensió de jubilació en aquella data, resultava d'aplicació l'article 175.1 de la LSS. El recurs de l'assegurat no pot prosperar per via de conseqüència.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 06/2015, de 17 de febrer del 2015, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia; revocar la sentència apel·lada; declarar ajustada a dret la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 30 de setembre del 2013.

Segon.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Elías.

Tercer.- no efectuar cap condemna en costes judicials.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.