Pagament de tercer (TSJC-225/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-225/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 13 de desembre del 2010 la representació processal de la societat "Alfaro" va formular demanda contra la societat "Machado" i contra els Srs. Farré, Manzano i Gutierrez, en tant que administradors de la societat defenent, sol·licitant que fossin condemnats a abonar a la seva mandant la suma de 25.851,14 euros per tal de rescabalar-la dels pagaments fets per compte d'ells, incrementada amb els interessos legals d'aquesta suma des de la data de la interposició de la demanda, així com al pagament de les costes judicials.

II.- La representació processal del Sr. Manzano va contestar a la demanda promoguda contra el seu mandant oposant-se a la mateixa i formulant excepció peremptòria de manca de legitimació passiva.

III.- El Sr. Farré, en nom propi i en tant que legal representant de "Machado" i la Sra. Gutierrez van reconèixer el deute que se'ls hi reclamava i es van aplanar a la demanda en data 17 de gener del 2011.

IV.- Les parts van replicar i duplicar oportunament i, posteriorment, van presentar els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

V.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 11 de març del 2013 va decidir desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva oposada pel Sr. Manzano a la demanda formulada per "Alfaro" i estimar substancialment la plantejada per aquesta darrera contra la societat "Machado" i els Srs. Farré, Manzano i Gutierrez, condemnant a aquests darrers al pagament a l'actora de la suma de 25.851,14 euros més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i imposant als defenents les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, excepte pel que feia al Sr. Manzano respecte del qual no va fer pronunciament en costes.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Manzano i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en l'aspecte que l'afecta i que es condemni a l'adversa a abonar-li les costes del procediment tant de la primera com de la segona instància, incloent en elles els honoraris d'advocat i procurador i les taxes judicials.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que per Ofici de data 12 d'octubre del 2009, en el marc de l'execució dels autes del judici civil amb número de causa EX-B-2224-2/2005, es va requerir a l'entitat "Alfaro" per tal que transmetés al compte de l'INAF que assenyalava la suma de 24.767,24 euros, corresponent al saldo actualitzat pendent de liquidar per part de la societat executada en el marc d'aquelles actuacions, atès que aquesta havia permès a "Machado" disposar de dita quantitat quan existia un embargament preexistent del compte corrent del qual era titular i quan l'ingrés d'aquesta suma havia estat posterior a ell (folis 33 a 35).

Una vegada feta l'esmentada transferència, l'entitat "Alfaro" va formular la demanda que dóna origen al present procediment reclamant el pagament de la suma transferida a la societat que s'havia beneficiat de la mateixa i als seus administradors, ja que aquesta no havia adaptat els seus Estatuts a la Llei 20/2007 de 18 d'octubre de Societats Anònimes i de Responsabilitat Limitada i, per tant, aquests responien solidàriament amb ella dels deutes socials generats.

La Sentència objecte del present recurs va estimar íntegrament la demanda de "Alfaro" i va condemnar a la societat "Machado" i als Srs. Farré, Manzano i Gutierrez, desestimant l'excepció de manca de legitimació passiva i els arguments de fons exposats per aquest darrer.

II.- La Sentència d'instància desestimava l'excepció plantejada pel Sr. Manzano entenent que l'acció de "Alfaro" va nàixer en el moment en què es va transferir a l'INAF la suma de 25.851,14 euros a saber el mes de març del 2010 i per tant quan la Llei 20/2007 de Societats Anònimes i de Responsabilitat Limitada estava plenament vigent i el condemnava solidàriament amb els altres defenents. Pel contrari, el Sr. Manzano no nega, en principi, que la societat no va adaptar els seus Estatuts a la Llei, però argumenta en el seu recurs que la data que cal tenir en compte és aquella en què es va generar el deute de "Machado" respecte de tercers, que era anterior a la vigència de la dita Llei, de tal manera que els seus administradors no poden ser penalitzats i no han de respondre solidàriament d'ell perquè quan es va generar ells no havien incomplert les obligacions fixades per la Llei.

Per tal de defensar la seva tesi la part recurrent argumenta que l'acció exercitada per "Alfaro" tendeix a evitar l'enriquiment injust arrel del pagament per compte de tercer que va efectuar, de tal manera que cal examinar els efectes que aquest pot produir i cal valorar si el deutor l'havia conegut, com és el cas, perquè llavors no s'extingeix la relació obligatòria, el que paga es subroga en la posició del primitiu creditor i conserva la mateixa antiguitat, garanties i accessoris que aquest tenia i, per tant, la data a tenir en compte és la del naixement del deute primitiu, però aquests arguments no es poden estimar.

En primer lloc, cal dir que per tal que puguem parlar de pagament de tercer és necessari que la prestació que aquest fa reuneixi els requisits objectius del mateix, que el que paga tingui la capacitat necessària per fer-ho, que l'obligació que es pretén complir existeixi i que el tercer tingui animus solvendi i en el cas present l'agent no va pagar un deute de la defenent als seus creditors, sinó que va dipositar a l'INAF les sumes necessàries per tal de cobrir els seus deutes, ni tenia ànim de pagar i extingir-los, sinó que la seva actuació resultava obligada pel seu error a l'hora d'entregar a la societat embargada unes quantitats que hauria d'haver retingut.

Per aquestes raons, entenem que l'agent exercita una acció per tal d'evitar l'enriquiment injust dels defenents que van retirar uns diners del Banc, malgrat el compte estava embargat, els van emprar en allò que van voler i posteriorment els van tornar a rebre per tal de fer front als seus deutes i no els van retornar, de tal manera que els administradors van continuar operant una vegada aprovada la Llei sense actualitzar els Estatuts, raó per la qual el legislador els penalitza fent-los responsables solidaris.

D'altra banda, el principi que impedeix l'enriquiment injust recull els supòsits que en la tradició jurídica d'arrel romana es resolen per la via de les condictiones i en aquest cas concret el que s'exercita és una condictio per inversió, que es dóna quan una persona realitza una despesa o pagament que redunda en benefici d'un tercer sorgint un dret de reemborsament, de tal manera que el que ha pagat té dret a la restitució de la suma lliurada en la mesura de l'enriquiment que ha sofert el seu destinatari i es tracta d'una acció que neix, per tant, amb la inversió feta, en aquest cas la transferència dels diners.

En qualsevol cas, fins i tot si admetéssim l'opció que defensa el recurrent, quan una persona paga un deute d'un tercer i aquest ho coneix i ho aprova pot demanar al creditor que el subrogui en la seva posició, com preveu el Codi 8,14,22, però pot preferir exercitar una acció contrària de mandat que el facultarà per exigir l'import pagat (Digest 17,1,6-2) i si ho ignora podrà exercitar l'actio negotiorum gestorum contraria, és a dir també una acció de reemborsament i en el cas present no s'ha acreditat que l'agent conegués que "Alfaro" acabaria pagant els seus deutes i, en tot cas, entenem que l'agent va exercitar una acció per recobrar allò lliurat i, per tant, aquesta va nàixer en el moment en què va fer la transferència a l'INAF i, per tant, quan la Llei del 2007 estava vigent.

III.- Argumenta en segon lloc la recurrent que l'agent no va manifestar en la demanda en quin punt els Estatuts de la societat "Machado" eren contraris a la Llei 20/2007. No obstant, cal destacar, en el mateix sentit de la Sentència d'instància, que en la demanda ja es fa referència al fet que la defenent no ha adaptat els seus Estatuts a la Llei 20/2007 obtenint dita informació del Registre de Societats que és públic, però a més a més en el seu escrit de Rèplica l'agent concreta que la Llei exigeix que les societats anònimes tinguin un capital social de 60.000 euros i "Machado" en té 30.050,61 i en període de proves s'aporta una certificació del Ministre d'Economia i Finances que posa de relleu que al Registre de Societats Mercantils no hi consta cap inscripció de modificació i adaptació estatutària de la societat "Machado" a la Llei 20/ 2007 del 18 d'octubre de Societats Anònimes i de Responsabilitat Limitada (foli 128), de tal manera que aquest punt ha quedat abastament acreditat i la recurrent ha pogut defensar-se de les manifestacions fetes per l'agent i en cap cas se li ha produït indefensió.

IV.- Per últim, argumenta el recurrent que ha estat la conducta de l'agent la que ha produït la situació en la què avui ens trobem, ja que no hauria d'haver fet el pagament per compte de tercer. No obstant, cal recordar que "Alfaro" fa el pagament per ordre judicial, no per voluntat pròpia i si el que es vol dir és que el problema es genera pel fet que l'agent va permetre retirar uns diners quan el compte estava embargat, cal assenyalar que va ser la societat de la qual era secretari el recurrent qui va retirar aquesta suma quan evidentment coneixia l'embargament, de tal manera que si l'agent va cometre un error la seva penitència és haver de reclamar un import que era seu, mentre que la defenent no pot pretendre que es justifiqui la seva actuació fraudulenta i que s'enriqueixi com a conseqüència d'ella.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Manzano contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 11 de març del 2013 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.