Nova delimitació de la UA (POUP) (0051/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0208-3/08 TSA: 050/10

S E N T È N C I A NÚM. 51-2011

PARTS:

Apel·lant: Rius

Representant: Puig

Advocat: Pina

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY

Representant: Jover

Advocat : Soriano

Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)

Representant: Canals

Advocat : Martin

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de setembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0208-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de data 11 de març de 2010 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Rius contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany, en què s'impugnava la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 29 d'abril de 2008, que al seu torn havia desestimat el recurs d'alçada interposat per l'agent contra l'acord d'aprovació definitiva del Pla d'ordenació i urbanisme de la referida Parròquia.

2n.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les dues argumentacions següents:

-És necessari que el P.O.U.P. d'Escaldes-Engordany inclogui l'assignació d'usos, de tipologies de construcció, d'aprofitament urbanístic, percentatge de terreny de cessió obligatòria, definició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i llurs entorns respecte del terrenys actualment integrats en la unitat d'actuació UA-SUBLE-48 "El Madriu", entre els quals s'inclou l'immoble del recurrent. Aquestes determinacions no poden mancar en el Pla urbanístic, encara que la totalitat dels terrenys que integren aquesta unitat d'actuació estiguin declarats com a bé immoble d'interès cultural, en la categoria de paisatge cultural, ja que es troben situats en la Canals del Madriu-Perafita- Claror.

-El sostre edificable que la normativa urbanística i de la construcció vigent abans de l'entrada en vigor de la Llei d'ordenació del territori i urbanisme reconeixia als terrenys integrats en la referida unitat d'actuació ha de poder ser materialitzat i patrimonialitzat pels seus propietaris, una vegada s'hagin complert les obligacions imposades per la llei.

3r.- Les respectives representacions del M.I. Govern i de l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany es van oposar al recurs plantejat per la part agent, i van sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en els termes que resulten dels seus escrits de contestació, ja que consideren que la sentència impugnada ha realitzat una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a punt de partida per a la resolució de les qüestions litigioses, convé recordar que la sentència d'aquesta Sala núm. 74-2009, de 14 de setembre, ja va examinar la legalitat de l'acord d'aprovació definitiva del P.O.U.P. d'Escaldes-Engordany, pel que fa a la mateixa unitat d'actuació (UA-SUBLE-48 "El Madriu") que és objecte d'aquest procés.

Encara que la part apel·lant insisteixi en la singularitat de les qüestions que es plantegen en aquest recurs, la realitat és que ambdós processos presenten indubtables concomitàncies, ja que tant en l'un com en l'altre es discuteixen els efectes que comporta la declaració de la Canals del Madriu-Perafita-Claror com a bé immoble d'interès cultural respecte de la situació urbanística dels terrenys afectats per aquesta declaració i, més en concret, sobre les previsions del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial en aquesta matèria.

En conseqüència, en aplicació del principi d'unitat de doctrina, s'ha de partir dels fonaments de la sentència núm. 74-2009, abans esmentada, que resulten plenament aplicables en aquest supòsit.

Tercer.- El recurrent al·lega que el P.O.U.P. ha de determinar l'assignació d'usos, de tipologies de construcció, d'aprofitament urbanístic, percentatge de terreny de cessió obligatòria, definició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i llurs entorns respecte del terrenys actualment integrats en la unitat d'actuació UA-SUBLE-48 "El Madriu", en aplicació dels articles 69 i 72.1 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, així com en els preceptes concordants del Reglament urbanístic. Per resoldre aquesta qüestió, convé reproduir el fonament jurídic 3r. de la sentència núm. 74-2009, al qual ja fa referència la sentència apel·lada.

Com es va dir llavors, "aquests terrenys del Canals del Madriu- Perafita-Claror han estat declarats com a patrimoni mundial i bé d'interès cultural. S'han aplicat les disposicions de l'article 11 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra, segons el qual:

« Classificació: Els béns immobles d'interès cultural es classifiquen en:

c) Paisatge cultural: obra conjunta de l'home i la natura que forma una unitat coherent pels seus valors estètics, històrics o culturals. »

L'article 12 de la mateixa Llei preveu el procediment aplicable en la matèria:

2. El decret de declaració d'un bé immoble d'interès cultural ha d'incloure els criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el bé declarat d'interès cultural i sobre l'entorn de protecció definit en la declaració. Aquests criteris també es poden establir mitjançant decret posterior, durant l'any següent al decret de declaració del bé, en la tramitació del qual cal donar audiència a les persones interessades i al comú, i s'ha d'obrir un període d'informació pública.

En aplicació d'aquest text, s'han publicat els decrets següents:

-Decret del 19-10-2005 de declaració de la vall del Madriu-Perafita- Claror, patrimoni mundial, com a bé immoble d'interès cultural en la classificació de paisatge cultural. (BOPA 090/2005).

-Decret del 8-3-2006 de delimitació de l'entorn de protecció del paisatge cultural de la vall del Madriu-Perafita-Claror, patrimoni mundial, i d'obertura d'un període d'audiència i d'informació pública amb relació als criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el paisatge cultural declarat i sobre el seu entorn de protecció (BOPA 21/2006)

-Decret del 26-7-2006 que estableix els criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el paisatge cultural de la vall del Madriu- Perafita-Claror, patrimoni mundial, i sobre el seu entorn de protecció (BOPA 61/2006 )

En el POUP de la parròquia d'Escaldes-Engordany (aprovat el dia 31 de desembre de 2007) aquests terrenys s'han inclòs dins l'UA-SUble-48

« El Madriu ».

Ha estat acreditat que aquesta UA «es troba dins l'àrea del bé d'interès cultural, paisatge cultural de la Canals del Madriu-Perafita-Claror, declarat mitjançant Decret del Govern de data 26 de juliol del 2006, núm. 180/06 » (certificació de l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany de data 21 de gener del 2009, a instància de la Batllia d'Andorra per providencia de data 12 de gener del 2009, veure foli 169). El MI Govern ha presentat un certificat idèntic (veure informe de data 26 de gener del 2009, foli 170).

En aplicació de les disposicions de l'article 71 de la LGOTU, la fitxa d'aquesta UA reprèn els criteris arquitectònics i urbanístics que s'han fixat pel decret ja mencionat del 26 de juliol de 2006 (veure foli 19).

Segons aquest article 71: Contingut general dels plans d'ordenació i urbanisme parroquial. Els plans d'ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les determinacions de caràcter general següents.....

f) Mesures de protecció que s'adopten amb relació als edificis, espais o elements d'interès històric, monumental o cultural.

En efecte, segons els termes de l'article 12-2 de la Llei del patrimoni cultural d'Andorra, els plans urbanístics s'han d'adaptar a aquests criteris:

3.- Els criteris establerts pel Govern en aplicació del que preveu l'apartat 2 (veure mes amunt aquest apartat) són executius a partir de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i prevalen sobre els plans urbanístics, els quals s'hi han d'adaptar.

Aquest anàlisi demostra que el POUP de la parròquia d'Escaldes- Engordany ha respectat el procediment prevists pels texts citats.

Dels raonaments precedents, i especialment de la prevalença i especialitat de la normativa de protecció del patrimoni cultural respecte dels plans urbanístics, es desprèn que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Escaldes-Engordany no podia contenir unes determinacions diferents de les que recull el Decret del Govern de 26 de juliol de 2006, que estableix els criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el paisatge cultural de la vall del Madriu-Perafita-Claror, patrimoni mundial, i sobre el seu entorn de protecció. Així ho recull efectivament el Pla impugnat, que es remet en quant a la unitat d'actuació litigiosa a les previsions del Decret esmentat. D'aquesta manera, es dóna compliment a l'article 71.f) de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, segons el qual el P.O.U.P. ha de contenir les mesures de protecció que s'adopten amb relació als edificis, espais o elements d'interès històric, monumental o cultural.

Procedeix, doncs, desestimar el primer motiu d'impugnació.

Quart.- El recurrent postula en segon lloc que es reconegui el dret a mantenir i materialitzar el sostre edificable que reconeixia la normativa anterior a l'entrada en vigor de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, i això en virtut de la disposició transitòria 1ª, apartat 2n., de la pròpia llei i de la memòria del Pla impugnat.

Aquesta Sala ha examinat en diverses ocasions la significació de l'esmentada disposició transitòria, de manera que procedeix reproduir ara els criteris que van servir de base a les respectives resolucions. Com es va dir en la sentència núm. 61-2009, de 19 de juny:

"Segons els termes de l'article 23 de la LGTOU: "Edificabilitat global de la planificació

Els plans d'ordenació i urbanisme parroquial fixen l'edificabilitat global en cada parròquia. Aquesta edificabilitat global no pot ser superior a la que resulta del càlcul fet en aplicació de la normativa urbanística i de construcció vigent abans de l'entrada en vigor de la present Llei....."

Segons el Punt segon de la Disposició transitòria primera de la LGOTU:

« 2. Durant el període de 6 anys abans de la primera revisió, els plans d'ordenació i urbanisme parroquials han de mantenir l'edificabilitat global que resulta del càlcul fet en aplicació de la normativa urbanística i de la construcció vigent abans de l'entrada en vigor de la present Llei. »

L'article 28-3 del Reglament urbanístic disposa : « El Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ha de distribuir l'edificabilitat global....entre les diverses unitats d'actuació de sol urbà i de sol urbanitzable que estableixi... ».

La interpretació d'aquests texts s'han d'efectuar en relació amb la lògica urbanística que les sosté. La planificació urbanística es fonamenta en la consideració del desenvolupament del conjunt del territori de la parròquia. Els termes utilitzats en els textos ja mencionats són d'altra banda, significatius; fan referència a una edificabilitat « global ». L'objectiu per tant no és de considerar un índex d'edificabilitat particular per cada UA o cada finca, però si de retenir un vista conjunta de « l'edificabilitat global » de la parròquia.

En aquest cas, els recurrents es limiten a indicar en el recurs, que « correspondrà la resultant d'aplicar els càlculs que s'especifiquen en la demanda d'aquesta part....la qual cosa suposarà passar a una edificabilitat d'un índex de 2 m quadrats de sostre per metre quadrat de sol, en comptes de l'índex d'1,60 que s'aplica en el POUP definitiu ». Aquest argument s'ha de rebutjar, ja que no respecta la lògica d'aquests texts que són com ja s'ha recordat més amunt, de considerar una edificabilitat « global » i no d'índex particulars a certes UA o a certes finques particulars".

En conseqüència, la disposició transitòria 1ª, apartat 2n., de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme no garanteix el manteniment de l'edificabilitat de cadascuna de les finques, individualment considerada, que derivava de la normativa anterior a la Llei, sinó l'edificabilitat global del conjunt de la Parròquia. D'aquesta manera, no resulta procedent reconèixer el dret a materialitzar el sostre edificable reconegut per les normes anteriors, en els termes que postula el recurrent.

Cinquè.- En darrer terme, cal tenir en compte que l'abans esmentada sentència de 14 de setembre de 2009 ja va abordar també la qüestió referida a la patrimonialització del sostre edificable derivat de la normativa anterior a la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, encara que en aquell cas es va fer des de la perspectiva de la pretensió d'obtenir una indemnització econòmica per les limitacions que resulten de la declaració de la vall del Madriu-Perafita-Claror com a bé immoble d'interès cultural. En conseqüència, també resulten aplicables en aquest cas les consideracions que van donar lloc a la referida sentència.

Segons es va dir llavors:

"Aquesta pretensió (indemnitzatòria) no pot prosperar, ja que l'article 6 de la LGOTU exposa el principi de la no indemnització:

« Principi de no indemnització: Les limitacions d'aprofitament i d'ús dels terrenys i de les edificacions, derivades de l'ordenació del sòl i l'urbanisme de conformitat amb les previsions d'aquesta Llei, no confereixen drets d'indemnització de cap mena. »

Contràriament a l'afirmació continguda en el recurs d'apel·lació (punt Cinquè), aquest principi és d'aplicació general i no s'aplica solament "a les cessions clarament identificades en l'esmentada llei".

D'altra banda aquest principi el confirma l'article 4 del reglament urbanístic:

3.- No indemnitzabilitat per les condicions d'ordenació establertes pel planejament:

El contingut urbanístic de la propietat immobiliària és conseqüència directa de la planificació. Per això, les limitacions d'aprofitament i d'ús dels terrenys i de les edificacions derivades de l'ordenació establerta pel planejament urbanístic no confereixen drets d'indemnització de cap mena, sense perjudici del dret dels propietaris a la distribució equitativa dels beneficis i les càrregues urbanístiques que se'n derivin, en els termes que disposa l'apartat següent.

Els demandants sostenen que aquesta situació constitueix un atemptat al dret de propietat. Però, podem remarcar, com la CTU (...) « únicament disposaven de simples expectatives o de drets potencials (no de drets adquirits) que no s'han materialitzat ni patrimonialitzat en cap moment ».

A més, convé tenir en compte la « lògica » de la planificació urbanística. Podem remarcar principalment que l'article 16 de la LGOTU es titula « Contingut urbanístic de la propietat »

El contingut urbanístic de la propietat immobiliària és conseqüència directa de la planificació i queda integrat per l'adquisició successiva o, en determinats supòsits i condicions, simultània, del dret a urbanitzar i del dret a edificar. »

Igualment podem citar el principi que figura a l'article 4 del Reglament urbanístic :

Funció social de la propietat

Conforme a la funció social de la propietat que consagra l'article 27 de la Constitució, les facultats dels propietaris del sòl s'han d'exercir dins dels límits i amb compliment dels deures que preveu la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i, per remissió d'aquesta Llei, els plans, d'acord amb la classificació urbanística assignada als terrenys".

També des d'aquesta perspectiva procedeix denegar, doncs, el reconeixement de la materialització del sostre edificable que preveia la normativa anterior a l'entrada en vigor de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la part agent i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Rius contra la sentència dictada l'11 de març de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.