BANCARI: impugnació compra venda d'accions preferents. Manca de legitimació activa apreciable d'ofici (2000460/2018)
- Resolució
- Sentència · 17/07/2023
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 199/2023
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2023:199
- Recurs
- 304/22
- Ponent
- Alexandra Cornelia Sola
- Magistrats
- Alexandra Cornelia Sola, Carles Cruz Moratones, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- CONSENTIMENT ERROR MANDANT BANC LEGITIMACIÓ
La sentència judicial tracta sobre una disputa entre els senyors Jover i Puig i l'entitat bancària Téllez. Els primers van interposar una demanda per la nul·litat de la subscripció de certs productes financers, argumentant que hi havia hagut un error en el consentiment contractual. La sentència inicial va estimar la demanda i va declarar l'anul·labilitat dels contractes de compra dels productes financers, condemnant l'entitat bancària a pagar una suma de diners als demandants. No obstant això, l'entitat bancària va interposar un recurs d'apel·lació, argumentant que la sentència inicial havia vulnerat els seus drets fonamentals. El Tribunal Superior de Justícia va estimar el recurs d'apel·lació i va revocar la sentència inicial, declarant la manca de legitimació activa dels senyors Jover i Puig per impugnar els contractes de compra dels productes financers, ja que no havien acreditat ser els adquirents de les accions preferents que impugnaven. Com a conseqüència, el tribunal va decidir que les costes processals generades en la instància havien de ser satisfetes pels demandants.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSPuig.- 0000304/2022 ORIGEN: 2000460/2018 - 0
NIG: 5300542120180003130
PARTS:
Apel·lant: Téllez
Representant: Sr. Esparza
Advocat: Sra. Vendrell
Apel·lat: Srs. Jover i Puig
Representant: Sra. Alvarado
Advocat: Sra. Garzón
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Vincent Anière
Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones
Sra. Alexandra Cornella Sola
OBJECTE: BANCARI: impugnació compra venda d'accions preferents. Manca de legitimació activa apreciable d'ofici.
SENTÈNCIA 000104/2023
Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 11 de desembre de 2018, la representació processal dels senyors Jover i Puig interposà demanda pel procediment ordinari contra l'entitat Téllez, tot sol·licitant que es declarés la nul·litat de la subscripció dels productes B CF EUR3M +160BP 1,678% i B CF LIUSD3M +160BP 1,8551% per vici del consentiment contractual en la modalitat d'error, en les característiques exactes dels productes d'inversió referenciats, propiciant una compravenda del producte financer, que en el cas que els seus clients haguessin disposat d'aquesta informació, mai haguessin formalitzat la seva compravenda. A més, una volta declarada aquesta nul·litat de la subscripció dels productes referits demanava que es condemnés a Téllez al pagament de la suma de 150.000 USD corresponents al capital que fou invertit pel banc, augmentada de l'interès legal des de la data de la seva respectiva compra i fins a l'efectiu i total pagament de dita suma, més el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda i en general, totes les despeses i comissions percebudes pel banc amb motiu de la venda del producte referenciat.
Subsidiàriament, sol·licitava també que es declarés la resolució de tots els contractes de compra dels mateixos dits productes d'accions preferents, i la responsabilitat de l'entitat bancària per haver estat negligent en el compliment de les seves obligacions d'informació, i els principis bàsics de lleialtat i bona fe contractual, condemnant-la al pagament dels danys i perjudicis causats, i a l'ensems, al pagament de la suma de 150.000 USD corresponent al capital que fou invertit pel banc, augmentada de l'interès legals des de la data de la seva respectiva compra i fins a l'efectiu i total pagament de dita suma, més el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda i en general, totes les despeses i comissions percebudes pel banc amb motiu de la venda dels productes d'autes.
I més subsidiàriament, que es declarés la resolució de tots els contractes de compra de les accions preferents B referenciades, i la responsabilitat de l'entitat bancària per incompliment de la normativa de competència efectiva i protecció del consumidor, condemnant-la al pagament dels danys i perjudicis, a l'ensems, al pagament de la suma de 150.000 USD corresponent al capital que fou invertit pel banc, augmentada de l'interès legals des de la data de la seva respectiva compra i fins a l'efectiu i total pagament de dita suma, més el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda i en general, totes les despeses i comissions percebudes pel banc amb motiu de la venda del producte referenciat. A més, també demanava que es condemnés a la defenent a pagar les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits.
2.- En data 9 d'abril de 2019, la representació processal de l'entitat Téllez contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant principalment la seva desestimació, amb expressa imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador amb caràcter solidari i, subsidiàriament, en cas d'estimació total o parcial de la demanda, demanava la deducció de l'import de la condemna dels dividends percebuts per la part demandant, augmentats cadascun de l'interès legal a comptar del seu respectiu pagament, així com les comissions i despeses generades, sense fer especial condemna en costes processals.
3.- En data 20 de setembre de 2022, el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:
"DECIDEIX:
Primer.- Estimar la demanda interposada de la representació processal dels Srs. Jover i Puig i declarar l'anul·labilitat dels contractes de compra dels productes B CF EUR3M +160BP 1,678% i B CF LIUSD3M +160BP 1,8551%, per error-vici en el consentiment, i en conseqüència, condemnar la part defenent a: - al pagament de la suma de 150.000USD corresponents al capital que fou invertit pel banc, augmentada de l'interès legal des de la data de contesta a la demanda, i fins a l'efectiu i total pagament de dita suma, més el retorn de les depeses de custòdia, comissions de compravenda i en general totes les despeses i comissions percebudes pels banc amb motiu de la venda dels productes B CF EUR3M +160BP 1,678% i B CF LIUSD3M +160BP 1,8551% als seus mandants. A aquesta suma se li haurà de descomptar els eventuals interessos que s'hagin pogut percebre per raó d'aquest contracte.
Segon.- Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part defenent, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat, de procurador, i de perit, a acreditar en període d'execució de sentència."
4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de l'entitat Téllez, en considerar, en síntesi, que l'argumentació jurídica continguda en la mateixa vulnera els drets fonamentals de la seva mandant, concretament, l'article 10 de la Constitució; que no recull la realitat del procés; que la situa en greu indefensió; que conté un error en la quantia del procediment; i que no aplica correctament els efectes de l'anul·labilitat, tot sol·licitant que es declari la nul·litat de la sentència impugnada i la retroacció dels autes al moment de la pràctica de les proves, amb conservació de totes les proves practicades que obren a les actuacions. Subsidiàriament, que es tinguin per proposades les proves interessades per la mateixa, es declarin pertinents i se n'ordeni la seva pràctica. Més subsidiàriament que es corregeixi l'error que afecta a les quantitats a retornar; que es condemni a l'agent a restituir a B les quantitat percebudes per raó dels contractes de dates 1 de desembre de 2009 i 22 de març de 2010 amb els seus interessos legals a comptar de la data de la seva respectiva percepció i fins el seu total pagament i que no s'efectuï especial condemna en costes processals de la instància
5.- La representació processal dels senyors Jover i Puig s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, tot sol·licitant la seva íntegra desestimació i al confirmació de la resolució impugnada, amb la condemna de la part recurrent al pagament de les costes judicials generades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment la representació processal dels senyors Jover i Puig reclama front a l'entitat bancària Téllez la nul·litat de la subscripció dels productes B CF EUR3M +160BP 1,678% i B CF LIUSD3M +160BP 1,8551% per vici del consentiment contractual en la modalitat d'error, el pagament de la suma de 150.000 USD corresponents al capital que afirma fou invertit pel banc, augmentada de l'interès legal des de la data de la seva respectiva compra i fins a l'efectiu i total pagament de dita suma, més el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda i en general, totes les despeses i comissions percebudes pel banc amb motiu de la venda del producte referenciat. Subsidiàriament, demana la resolució de tots els contractes de compra dels mateixos dits productes d'accions preferents, i la responsabilitat de l'entitat bancària per haver estat negligent en el compliment de les seves obligacions d'informació i, encara més subsidiàriament, la resolució de tots els contractes de compra de les accions preferents B referenciades, i la responsabilitat de l'entitat bancària per incompliment de la normativa de competència efectiva i protecció del consumidor, demanant en ambdós casos la seva condemna, entre altres, al pagament de la suma i conceptes dalt mencionats.
La Sentència d'instància estima la pretensió principal i declara l'anul·labilitat dels contractes de compra dels productes financers esmentats per error vici en el consentiment amb les conseqüències de pagament interessades per la part agent, tot i haver-s'hi de descomptar els eventuals interessos que s'hagin pogut percebre per raó del contracte, i la imposició del pagament de les costes generades a la part defenent.
Contra tal decisió s'alça la part defenent.
Segon.- Cap de les parts litigants no discuteix que el compte bancari 0000....0000, obert a l'entitat Téllez el 18 d'octubre de 2005 era de titularitat indistinta entre la senyora Toll i els seus tres fills, Jover, Puig i Amador, i girava sota la denominació "XXXXXX -MP".
La discussió entre les parts -a banda de les altres ja descrites en els antecedents- radica en la identitat de la persona que va atorgar les ordres de compra dels productes financers esmentats. Qüestió que la Sala entén que ha de ser valorada en primer terme, hagut compte que determina la legitimació dels actors per exercir l'acció de nul·litat (de fet, ha de ser d'anul·labilitat) pretesa ja que, en conseqüència, el seu resultat condicionarà que la Sala valori o no la resta de qüestions plantejades.
Tercer-. Malgrat la part defenent en cap moment ha interposat formalment l'excepció de manca de legitimació activa de la part agent per impugnar els contractes de compra dels productes financers referits, durant la instància sí que va posar de relleu que la persona que els va signar era la senyora Toll i no els germans Jover i Puig (fills de la primera i co-titulars indistints del compte on es va materialitzar la compra de les accions).
En tot cas, la manca de legitimació activa pot ser apreciada d'ofici pels tribunals. Al respecte, la mateixa la Sala s'ha pronunciat en diferents ocasions, com per exemple en la Sentència dictada en data 4 de març de 2022, rotlle TSJC-281/2021:
"La legitimació per a ser part (activa o passiva en un procés) consisteix en una qüestió preliminar i consisteix en la posició o condició objectiva en connexió amb la relació material objecte del plet que determina l'aptitud o idoneïtat per ser part processal activa o passiva. La legitimació exigeix una adequació entre la titularitat jurídica afirmada (activa o passiva) i l'objecte jurídic que es pretén. Justifica la qualitat atribuïda per l'agent en la demanda i les conseqüències jurídiques preteses i d'aquí que cal examinar la relació jurídica invocada. La doctrina més acreditada l'ha dotat de dues característiques que li són inherents: una, de que atès el seu caràcter preliminar al debat, és una qüestió iuris i no facti) i d'aquí que pugui i hagi de ser estimada d'ofici. Pot resultar que una part estigui legitimada a priori per instar una reclamació, però no té el dret que es discuteix, la qual cosa exigeix la comprovació d'altres elements fàctics que configuren aquell dret. Això fa que en estar relacionada la legitimació amb el fons de l'assumpte, es confongui la legitimació amb l'existència del dret discutit. No és d'estranyar doncs que, en casos de rebel·lia processal de la part contrària, pugui la demanda no prosperar. O bé que es detecti la manca de legitimació ad causam a la vista de les conclusions de les parts en les quals introdueixen alguna informació que obliga al Tribunal a concloure que no hi havia legitimació de cap de les parts.
La segona característica és, que ha d'apreciar-se en qualsevol instància del procés pel Tribunal corresponent atès el seu caràcter preliminar al debat de fons."
I pel que fa a la legitimació activa per a la impugnació d'aquests tipus de contractes, ja vam posar també de relleu en la Sentencia dictada en data 12 de maig de 2022 i rotlle TSJC-407/2021:
"Quart.- A diferència del que estableix la resolució d'instància, i tal i com la Sala ja va tenir ocasió de manifestar en la seva Sentència de data 20 de desembre de 2021, rotlle número 152/2021, dictada en el marc del recurs d'apel·lació interposat contra Sentència de la Batllia de data 25 de març de 2021 -que invoca la part agent-; en aquest cas concret -a l'igual que succeïa en l'analitzat en la suara calendada resolució anterior d'aquesta Sala- les senyores ...no gaudeixen de legitimació activa per exercitar l'acció de nul·litat i/o de resolució del contracte de subscripció d'accions preferents atorgat pel senyor ........ amb l'entitat bancària ..... .
I no només perquè l'acció es fonamenta en un pretès error-vici de consentiment que hauria patit el dit senyor al moment d'atorgar el mencionat contracte sinó perquè -i relacionat amb l'anterior- malgrat les senyores fossin també titulars indistintes del compte bancari on es trobava el saldo amb el que es va finançar la subscripció, no van ser part del negoci jurídic atorgat, encara que amb posterioritat no manifestessin cap oposició al respecte. I en no haver-ne estat part no tenen vinculació amb l'objecte del plet, ja que individualment no haguessin pogut exercitar l'acció objecte del mateix. I això sense perjudici de les accions que es derivin del caràcter indistint de la titularitat del compte entre els seus titulars i/o de l'interès que pugui tenir en què el plet finalitzi d'una o altra manera.
Concretament, en relació a les facultats que corresponen als titulars d'un compte corrent indistint o solidari, en la Sentència de data 29 de setembre de 2011, rotlle número TSJC-352/10, vam establir que " el que es tracta de resoldre en el present procediment és, si al marge de la liquidació del règim econòmic matrimonial dels litigants, l'àmbit de les facultats que corresponen als titulars d'un compte corrent indistint o solidari. I en aquest sentit, reconegut i acceptat que el compte corrent esdevé solidari, qualsevol dels titulars del mateix pot portar a terme els actes de disposició que consideri adients en la relació externa; és a dir, en la relació que vincula a l'entitat bancària amb els titulars del compte. I això sens perjudici que, després, en la relació interna solidària procedeixi, si s'escau, el reequilibri econòmic derivat d'aquests actes de disposició que corresponen,(..)".
Altrament dit, en matèria de comptes indistints, en el seu aspecte extern, que fa referència a la relació jurídica existent entre l'entitat bancària i les persones que dipositen els seus diners en el compte, qualsevol dels seus titulars està legitimat per disposar lliurement i de forma individual de les quantitats que es troben dipositades en el mateix. En canvi, pel que fa a la relació interna, la que regula la titularitat dels diners dipositats en el banc, la solució és diferent, ja que la legitimat per disposar-ne front al banc, que es deriva de la titularitat formal no suposa la titularitat material sobre els diners dipositats, sinó que aquests pertanyen a cadascun dels titulars en la proporció en la que en fossin propietaris. No obstant, si no es prova el contrari, es presumeix que els titulars formals del compte en són titulars materials en parts iguals i la càrrega de la prova en contrari correspon al que afirmi que aquesta atribució no és correcta. (Sentència de data 24 de novembre de 2005).
Per tant, encara que en aquest supòsit es pressuposés que els diners pertanyen a parts iguals a tots els co-titulars indistints del compte que integren el pol actiu de l'acció, l'acció per demanar la nul·litat o anul·labilitat del contracte fet per un d'ells amb l'entitat bancària, només pot correspondre a l'atorgant del mateix, sense perjudici de què en funció del seu resultat, els altres co-titulars puguin accionar contra l'atorgant del contracte per efectuar-li les reclamacions que consideri escaients. La presumpció de co-titularitat dels diners no legitima per reclamar en mèrits d'un contacte del que no s'ha sigut part."
Conseqüència d'aquesta doctrina és que únicament té legitimació activa per impugnar els contractes d'adquisició dels productes financers, la persona que n'hagi ordenat la seva compra, sense perjudici de si la mateixa es materialitza en un compte indistint. Els titulars del compte indistint tindran legitimació per exercir les accions derivades del mateix, però no per impugnar la compra referida, sinó són els atorgants del contractes d'adquisició impugnat. Perquè és evident que únicament pot invocar o demanar la nul·litat o anul·labilitat del contracte de compra d'accions la persona que efectivament l'hagi atorgat, per ser l?única que pot haver incurregut en error de consentiment. I això amb independència de què el compte afectat sigui indistint.
Procedeix, en conseqüència, analitzar la prova existent respecte de la identitat de l'ordenant de la compra del producte financer de constant referència.
Quart.- Consta acreditat en autes -donat que ningú no ho ha impugnat tot i que no han aparegut els documents originals-, que els dies 1 de desembre de 2009 i 22 de març de 2010 es va ordenar la compra d'accions preferents per la suma de 50.000 EUR el primer dia i de 100.000 $, el segon (folis 39 i 40 i 118 i 119). Tampoc és discutit per ningú que aquestes compres es van materialitzar sobre el compte corrent indistint abans referit
I tot i que la part agent afirma que van ser els seus representats els que van ordenar l'esmentada compra i, per tant, els que van incórrer en error, l'entitat bancària defenent i avui recurrent considera acreditat que l'ordenant de la compra va ser la senyora Toll i no cap dels seus fills.
Al respecte, la Sentència impugnada afirma que es desconeix la persona que signà els contractes de compra de les accions preferents, però tot i així considera que aquesta prova l'havia d'aportar l'entitat bancaria -per gaudir d'una major facilitat probatòria- i, per tant, en no haver-ho fet, dona per bona la legitimació de la part agent.
Cinquè.- Efectivament, com conclou la resolució d'instància en el present cas no es pot arribar a determinar amb la necessària exactitud la identitat de la persona que ordenà la compara de les accions preferents. Perquè tot i que els germans C afirmin haver estat ells mateixos, la seva signatura no apareix en lloc. Ben al contrari, en els documents de compra que obren als autes -i que són còpies simples- apareix una sola signatura que lluny de guardar similituds amb la de cap d'ells, les manté amb la de la senyora Toll. Vegi's al respecte que les signatures dels germans C obren en els originals dels seus KYC (revés foli 329 i 332), així com totes apareixen en l'original del document de registre de signatures, que també apareix al foli 333. Documents originals que permeten apreciar les semblances i diferències entre les signatures, sense necessitat de gaudir d'una prova pericial cal·ligràfica. Semblances i diferències que permeten, almenys, descartar als senyors C com a signants de la que obra als esmentats documents de compra, a banda de ser-ne una de sola, com hem dit.
El que en canvi no s'ha pogut verificar, com apunta la part recurrent, per no disposar-se de l'original dels documents de compra és si la signatura que hi obra és, sense cap mena de dubte, efectuada per la senyora Toll. I com sigui que ella mateixa ho nega -sense perjudici del valor probatori que es pugui atribuir a la seva declaració manuscrita que obra als folis 451 i ss.- la Sala ha de confirmar que a data d'avui es desconeix la identitat de l'adquirent de les accions preferents, tot i que fins ara cap queixa consta que s'hagués efectuat al respecte, ni sobre el càrrec de comissions ni tampoc sobre l'abonament dels dividends que es van materialitzar en diferents anys sobre el dit compte (cfr. documents obrant als folis 120 i ss.).
Ara bé, a diferència de les conclusions que extreu d'aquest extrem la resolució d'instància, la Sala considera que l'única que procedeix apreciar és la manca de legitimació activa de la part agent i avui apel·lant. Perquè el que és clar és que -com ja hem dit- la signatura no es correspon amb cap de les seves, els originals dels documents obrant en autes permeten arribar a aquesta conclusió. I no procedeix anar més enllà. Les valoracions i conseqüències sobre la pretesa falsificació de la signatura de la senyora Toll, que ella afirma que s'ha produït sense donar més detalls al respecte, hauran de seguir la via escaient, no podent ser objecte del present procediment en el que la mateixa no és ni tan sols part.
Sisè.- Procedeix, en conseqüència, declarar la manca de legitimació activa dels senyors C per efectuar la impugnació dels contractes de compra de constant referència, per no haver acreditat ser els adquirents de les accions preferents que impugnen, sense perjudici de no gaudir en aquest cas de l'original dels documents de compra, ja que els altres documents originals on consten les signatures de la part agent i avui recorreguda, aportats per l'entitat bancària, han permès a la Sala arribar a l'oportú convenciment.
Aquesta manca de legitimació de la part agent impedeix que la Sala pugui entrar a valorar les qüestions de fons.
Setè.- En base a l'anterior, procedeix revocar la resolució recorreguda en base a la manca de legitimació activa dels senyors C per impugnar els contractes d'adquisició de les accions preferents que impugnen i que s'aprecia d'ofici.
Vuitè.- L'estimació del recurs d'apel·lació impugnat ha de comportar que les costes processals generades en la instància s'imposin a la part agent de forma solidària, sense que es pugui fer cap pronunciament en relació a les generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'entitat Téllez (B) contra la Sentència dictada en data 20 de setembre de 2022 pel Tribunal de Batlles, en el sentit d'apreciar-se d'ofici la manca de legitimació passiva de la part agent per exercitar l'acció d'impugnació pretesa, havent de satisfer les costes generades en la instància.
Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.