Prova del pagament TSJC 192/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-192/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'XXXX, el 9 d'octubre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 25 de febrer del 2013 la representació processal de la companyia "U." (U.) va formular demanda contra els hereus de la Sra. Andrade sol·licitant que es condemnés als defenents a abonar a la seva mandant la suma de 28.053 euros, import de les primes d'assegurança que havia mantingut vigents en relació a dos vehicles, un habitatge i un negoci de la seva propietat durant els anys 2009 a 2012 i en ocasions fins el 2013 i que no havia abonat, més interessos i costes.

II.- El Sr. Araujo va contestar a la demanda en data 3 de juny del 2013 oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació amb imposició a l'adversa de les costes del procediment.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, en data 12 de març del 2014 va decidir: Estimar la demanda interposada per la representació processal de U., contra el Sr. Araujo, condemnant-se aquest darrer, a satisfer a l'agent la suma de 28.053.- EUR que ha de veure's incrementada dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Araujo i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació desestimant en tots els seus extrems la demanda formulada contra ell i imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que l'avui difunta Sra. Andrade va contractar amb la companyia "U." (U.) diverses pòlisses d'assegurança pels seus dos vehicles (Toyota RAV 4 matrícula XXXX i BMW matrícula --), pel seu habitatge a XXXX i pel seu negoci de venda de cuir i pells a XXXX (folis 15 a 126). Tampoc es discuteix que la citada senyora va morir el dia 7 de setembre del 2008, acceptant el Sr. Araujo la seva herència com hereu universal de la mateixa. Finalment, tampoc és objecte de debat que les primes de l'assegurança del vehicle marca Toyota dels anys 2009 a 2013 amb un import de 3.617 euros, així com les del BMW pels anys 2009 a 2012 per la suma de 1.731 euros, les de l'habitatge pels anys 2009 a 2012 per 4.812 euros i les referides al negoci pels anys 2009 a 2012 amb un cost de 17.893 euros no van ser mai abonades a la companyia asseguradora (folis 127 a 152), que, per aquest motiu, va formular la demanda que dóna origen al present procediment reclamant la suma resultant al Sr. Araujo, demanda que va ser íntegrament estimada per la Sentència objecte del present recurs.

II.- Contra l'esmentada resolució s'alça el Sr. Araujo argumentant, com a únic motiu d'oposició, que ell va resoldre verbalment els citats contractes l'any 2008 davant del Sr. Agullo, que era empleat de la companyia i amic de la seva família.

Per tal de fonamentar aquesta afirmació, el Sr. Araujo aporta el testimoni de la seva tia, la Sra. Izquierdo (foli 204 en relació al 2002), que manifesta que li consta que el seu nebot va comunicar al Sr. Agullo la seva voluntat de rescindir les pòlisses de les què era titular la seva mare. No obstant, aquest testimoni per si sol no pot acreditar la veracitat d'aquestes afirmacions, no sols pel parentiu que existeix entre ells, sinó especialment perquè la Sra. de Izquierdo no estava present en el moment que el defenent es va entrevistar amb l'empleat de l'agent i, per tant, sols pot acreditar el què li va dir el seu nebot.

Per defensar la veracitat de les seves afirmacions, el Sr. Araujo argumenta, igualment, que ell va contractar una nova pòlissa pels seus vehicles, fet que no hauria estat lògic si ja disposava d'una assegurança amb l'agent. No obstant, consten a les actuacions dues certificacions de "M." en les què es posa de relleu que aquestes pòlisses es van contractar el 15 de gener del 2010 (folis 184 i 189) i no és creïble que el Sr. Araujo s'arrisqués a circular sense assegurança des de l'any 2008, en que afirma que va rescindir les pòlisses amb l'agent, fins el 2010 que va contractar les noves, sinó que pel contrari tot sembla indicar que ell sabia que entre tant ja estava assegurat. D'altra banda, celebrar un nou contracte amb una companyia amb la què no tenia deutes pendents li era favorable en quant podia creure que d'aquesta manera no li reclamarien els contrets amb anterioritat amb un altre, o, com a mínim, no ho farien judicialment.

Pel que fa a la pòlissa referida al negoci ORG_0 situat al XXXX, és cert que aquest negoci es va donar finalment de baixa, però segons consta a la fitxa que s'adjunta al foli 166, aquest fet es va produir el dia 11 de febrer del 2011, de tal manera que des de l'any 2008 fins a aquesta data, el negoci va gaudir d'una cobertura que el seu titular no va abonar.

Per totes aquestes raons, considerem que procedeix desestimar aquest motiu del recurs, ja que, una vegada acreditada per l'agent l'existència presumpta d'un deute, era el defenent el que havia de provar que l'havia pagat, o que aquest no existia, perquè la solució contrària suposaria exigir al creditor una prova negativa que resultaria gairebé impossible, mentre que, actuant amb la deguda diligència, el deutor havia de disposar de la prova d'haver sol·licitat la resolució del contracte.

III.- Finalment, el Sr. Araujo reclama que les costes del procediment s'imposin a l'adversa tant en primera com en segona instància, però aquesta petició tampoc es pot estimar, ja que s'ha estimat íntegrament la demanda. No obstant, entenem que la companyia agent tampoc ha actuat amb la diligència deguda permetent que el deute es perllongués durant tres anys, o en algunes ocasions quatre, sense donar per resolt el contracte, sense que sigui una excusa prou complerta el fet que existís uns antecedents d'actuació permissiva respecte de la mare del defenent, o l'amistat existent entre el Sr. Agullo i la família d'aquest, o la situació econòmica en la què es trobava el Sr. Araujo, raó per la qual no fem expressa imposició ni de les costes de la instància, ni tampoc pel que fa referència a aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Araujo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 12 de març de l'any 2014, que REVOQUEM PARCIALMENT sols en el sentit de no fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.