Laboral-desistiment justificat.

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Arnau

Representant: Sr. Galván

Advocat: Sr. Nogués

Apel·lat: Sra. Machado

Advocat: Sr. Somoza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral-desistiment justificat.

TSJC.- 0000277/2023 ORIGEN: 1000137/2015 - 0

NIG: 5300542120150003695

SENTÈNCIA 000088/2024

Andorra la Vella, a 13 de maig del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Segons contracte de data 01-02-2013, de durada indefinida, i amb efecte al 18-02-2013, la Sra. Machado, qui és titulada a França en quiropràctica, treballava com quiropràctic per la societat Arnau, titularitat del Sr. Gaya i de la Sra. Plaza, que regentava el negoci "Q", que fou creat a l'octubre del 2012.

El contracte estipula que la remuneració és de 1.500.-euros mensuals, més una retribució variable en funció del número de visites superior a les 240 visites mínimes previstes (retribució modificada per contracte del 30-01- 2014 i per contracte del 31-10-2014), més una prima mensual de 500.- euros en concepte de compensació per la clàusula de no competència post contractual essent però previst que aquesta prima forma part de la remuneració principal fix i variable.

També, segons certificat d'allotjament de data 24-01-2013, la societat va cedir a la Sra. Machado, i fins a la finalització de la seva vinculació amb la societat, un pis que aquesta darrera te arrendat des del 22-01-2013 per un lloguer de 450.-euros mensuals.

Per carta del 14-1-2015, l'empresa va notificar a la CASS que volia regularitzar les cotitzacions en relació a aquest concepte ja que fins al moment no ho havia considerat com a concepte salarial.

Per carta de data 17-02-2015 remesa per via notarial el mateix dia, la Sra. Machado va notificar a l'empresa el seu desistiment justificat a l'empara de l'article 97 c), d), e) i h).

El 19-02-2015, l'empresa va dipositar a la Batllia l'import de 1.133,84.-euros en concepte de liquidació de la relació laboral.

Per carta de data 10-03-2015, l'empresa es va oposar al motius de desistiment.

El 24-03-2015, la Sra. Machado va sol·licitar prop del Registre de Professionals Sanitaris la seva inscripció com quiropràctica per compte propi, sol·licitud que es va resoldre favorablement el 12-06-2015.

2.- Per escrit de data del registre 16-03-2015 complementat el 17-03-2015, la Sra. Machado va presentar demanda laboral sol·licitant la condemna de la societat Arnau, al pagament de la quantitat total bruta de 10.099,75.-euros (1.712,65.-euros en concepte d'hores extres, i 8.387,10.-euros en concepte d'indemnització), juntament amb els interessos legals a comptar del desistiment o subsidiàriament des de la contesta a la demanda, a declarar prop de la CASS , i al pagament de les costes, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

3.- Per escrit de data 11-05-2015, la representació processal de la societat Arnau es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació íntegra, tot i formulant una demanda reconvencional en el sentit de condemnar la Sra. Machado a abonar-li la quantitat de 34.808,42.-euros amb els interessos legals a comptar de la contesta, i en el sentit d'abonar a Arnau, a l'atenció de la seva gerent senyora Plaza l'import que, a tall d'indemnització, resulti fixat per la pràctica de les proves adients per raó del patiment i dany moral efectiu soferts per la gerent, segons es determini arran de la pràctica probatòria escaient, i en període d'execució de sentència si correspon, condemnant també la Sra. Machado a abonar totes les costes judicials que generi el present procediment, incloent honoraris d'advocat, de procurador i de perit si escau.

4.- Per escrit de data del 06-07-2015, la Sra. Machado es va oposar a la demanda reconvencional sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de costes.

5.- Per Aute del 08-10-2015, es va desestimar la petició d'acumulació formulada per la representació processal de la societat Arnau dels Autes 3000326/2015 instats per la mateixa en contra de la Sra. Machado.

6.- En data 25-08-2023, la Sra. Batlle actuant com a tribunal unipersonal va decidir "Que estimant majoritàriament la demanda formulada per la Sra. Machado contra Arnau, i desestimant en la seva totalitat la demanda reconvencional formulada per aquesta societat contra la primera, ha de declarar que : Primer.- El desistiment de la demandant fou justificat, corresponent-li una indemnització per aquest concepte de 8.387,10 euros que augmentarà de l'interès legal a comptar de la contesta a la demanda. Segon.- Condemna a la part defenent a la cotització de la quantia objecte d'indemnització prop de la CASS. Tercer.- Condemna a la part defenent a sufragar les despeses processals causades segons allò previst a l'anterior Fonament de Dret 13è.-."

7.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Arnau.

Demana la seva revocació íntegra i que se'n dicti una que desestimi totalment la demanda presentada per la contrapart i s'estimi íntegrament la demanda reconvencional, condemnant també, a la Sra. Machado a abonar totes les costes judicials de primera i segona instància, el tot amb expressa reserva d'acció de reclamació dels 24.807,28 EUR cobrats per un concepte no complert.

Fonamenta el seu recurs en l'error en la valoració de la prova i error en el dret aplicable als supòsits de fet provats en Autes pel que fa als 4 aspectes que llista.

Després d'exposar de manera extensa la seva versió dels fets d'Autes i realitzar consideracions sobre els escrits de primera instància, així com sobre punts que no són més litigiosos tota vegada que van ser desestimats per la sentència i no recorreguts per la Sra. Machado, argumenta en primer lloc, pel que fa al desistiment justificat, que existeix una maquinació per part de l'assalariada per poder instal·lar-se a Andorra com quiropràctica ; que no ha existit cap tractament vexatori ni constitutiu d'assetjament moral per part de la part empresarial envers la Sra. Machado ni tampoc cap maltractament ; que no és cert que s'hagin modificat de manera discrecional i unilateral els horaris de treball de la Sra. Machado ni tampoc que s'hagin qüestionat, mai, els tractaments dels pacients, ni que s'hagi produït cap ingerència patronal ; que no hi ha hagut amenaces d'acomiadar la Sra. Machado, menys encara repetides i que mai la part patronal ha generat angoixa a la Sra. Machado ; que no hi ha hagut cap problema, ni en el pagament del salari a la Sra. Machado, ni en les cotitzacions del mateix a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la qual no ha obert cap expedient i que cap retard en el pagament del salari ha estat acreditat; que sí que el professor quiropràctic Sr. Palmer va col·laborar amb Arnau ; que sempre s'ha respectat els horaris de la Sra. Machado i que mai l'empresa ha incomplert el contracte de treball, i finalment que no ha concorregut cap dels supòsits invocats per desistir de manera justificada.

En segon lloc, pel que fa a la indemnització per preavís, sosté que el desistiment s'ha de tenir no només per unilateral, sinó per premeditat, i realitzat amb mala fe, per portar el màxim perjudici a l'empresa que ha volgut fer servir sols de palanca de llançament professional, i que per tant s'havia de donar lloc a la demanda reconvencional d'indemnització per desistiment unilateral sense preavís.

En tercer lloc, pel que fa a la indemnització les vacances efectuades de més afirma que la Sra. Machado porta realitzades 68 dies de vacances de més que les que li pertocaven.

En darrer lloc, pel que fa a la indemnització per la cancel·lació de les visites de clients programats, pel lucre cessant i pel període d'inactivitat de 2 mesos al centre sosté que la Sra. Machado mantingué l'agenda del Centre amb molt poques visites pels primers quinze dies del mes febrer, però per la segona part del mes la tenia plena de gom a gom quan desistí del seu contracte de treball, devent-se anul·lar per manca d'efectius professionals per practicar-les.

8.- La Sra. Machado demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència, condemnant a costes, tant extrajudicials com judicials, a la part recurrent per aquesta segona instància amb motiu de la seva reiteració i improcedència de motius de recurs.

Argüeix que l'escrit d'apel·lació és simplement una còpia de l'escrit de conclusions sense cap revalorització de la prova, ni cap invocació als pretesos errors en l'aplicació del dret als quals hauria incurregut la sentència ; que els incompliments acreditats i constatats per la sentència que justifiquen el desistiment justificat queden abastament raonats en els fonaments de dret vuitè, novè i tretzè de la resolució ara apel·lada

9.- Per Aute de data 30-01-2024, vam decidir no admetre les proves proposades per la part apel·lant.

El 20-02-2024, la representació de la societat Arnau ha formulat recurs de reposició envers l'aute esmentat anteriorment, i per aute de data 29-04- 2024 el magistrat ponent va desestimar-lo.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Cal precisar d'antuvi que el canvi de representació lletrada de la part defenent i demandant reconvencional que va advenir després de la presentació de l'escrit de conclusions no pot justificar que la part apel·lant presenti nous arguments i noves al·legacions que no foren degudament formulats en primera instància.

Els mateixos no es tindran en compte ja que de contrari es provocaria indefensió a la part agent i defenent reconvencional, sinó que l'escrit d'apel·lació s'analitzarà de conformitat, d'una part, amb les exigències del principi "Pendente apellatione nihil innovetur" i de l'article 330.2 CPC, i d'altra part, de l'article 334.3 CPC que obliga l'apel·lant a assenyalar i argumentar els pronunciaments de la sentència objecte de recurs que s'impugnen i els motius d'apel·lació en què fonamenta el recurs, sense poder limitar-se a declarar els seus motius d'apel·lació.

Segon.- Pel que fa a les proves, ja vam decidir no admetre les proves proposades per la part apel·lant i no tenim res a afegir als nostres Autes de data 30-01-2024 i 29-04-2024 al respecte.

Quant a la petició de nul·litat de la prova Xll.- PERlClAL, ja hem assenyalat que, per Aute de data 05-02-2021, la Sra. Batlle va decidir declarar pertinent dita prova proposada per la part defenent però amb una reformulació de la missió del perit donat que, essent l'objecte de dita pericial forense determinar les conseqüències que podia haver tingut el comportament de la Sra. Machado sobre la salut de la Sra. Plaza, era necessari redactar la missió sense cap prejudici de valor sobre la Sra. Machado.

Contra aquest Aute la part defenent no va presentar cap recurs com tampoc va recusar el perit. El psiquiatre va trametre el seu dictamen per informes de data 24-08-2021 i 24- 07-2021 i del mateix no en ressurt cap parcialitat del perit sinó, al contrari, que per poder pronunciar-se sobre la qüestió a ell feta, es va entrevistar amb profunditat amb les dues persones concernides per tal de determinar la interacció que havia pogut existir entre elles, i concloent que si bé les dues dones s'havien disgustat i que això tenia una repercussió emocional òbvia no era fins al punt d'atribuir a la Sra. Machado la responsabilitat en l'estat de salut de la Sra. Plaza i encara menys en la manca de viabilitat d'un dels dos embrions de què estava embarassada.

Així les coses, i a manca de qualsevol altra prova útil al respecte, la Sra. Batlle no podia més que constatar que no existien les condicions per indemnitzar el dany moral que la Sra. Plaza pretenia haver sofert per culpa de la Sra. Machado (essent a més aquesta demanda presentada per la societat Arnau pel compte de la seva sòcia i no pas per la Sra. Plaza, presumptament personalment perjudicada).

Tercer.- Pel que fa al caràcter justificat del desistiment, l'assalariada invocava els apartats c), d), e) i h) de l'article 97 CRL, a saber:

la falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari.

la manca d'afiliació de la persona treballadora a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per part de l'empresa de les declaracions corresponents.

l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa.

h) en general, qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora, ofengui la seva dignitat com a persona, o suposi una conducta constitutiva d'assetjament moral, sexual o per raó de sexe.

El Tribunal ha considerat que no constava acreditada la intromissió, flagrant i contravenint en les clàusules del contracte de treball, per part dels defenents, en la seva llibertat d'actuació denunciada per la demandant, ni tampoc acreditat cap retard en el pagament del salari.

No havent l'assalariada recorregut aquestes conclusions, les mateixes són fermes.

Per la resta, el plantejament bàsic de la part empresarial per oposar-se al desistiment justificat és que tota l'actitud de la Sra. Machado durant la relació laboral, com el present procediment, correspondria a un estratagema destinat a poder instal·lar-se com a quiropràctic sense suportar la clàusula de no competència post contractual.

Però, això no queda acreditat.

I el fet que s'instal·lés ràpidament per compte propi després del desistiment no és suficient per demostrar el contrari ja que, essent una professional ja instal·lada a Andorra, bé havia de treballar i practicar la seva professió.

Quant als motius del desistiment, l'afirmació de la part apel·lant que mai hi ha hagut cap problema, ni en el pagament del salari a la Sra. Machado, ni en les cotitzacions del mateix a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, respectant escrupolosament el contracte, és totalment contrària a la realitat establerta en Autes.

En efecte com bé ho ha motivat el Tribunal ha quedat acreditat que l'empresa no va cotitzar durant mesos l'avantatge material constituït pel gaudiment d'un pis per import mensual de 450 euros, malgrat les peticions de regularització de l'assalariada, i que si bé l'empresa va acabar regularitzant la situació prop de la CASS a partir del 15-01-2015, aquesta regularització no va ser complerta, no podent l'empresa imputar la responsabilitat a la seva gestoria de confiança doncs és l'empresari que té la responsabilitat de vetllar al respecte de les disposicions legals ; que l'empresa va pretendre obtenir de l'assalariada la regularització dels butlletins de salari ; que els mateixos comptabilitzaven irregularment dins de la prima de no competència, l'avantatge material de salari ; que es feia constar, també irregularment, en el concepte de prima de no competència tant els avantatges materials, com l'increment proporcional per les visites de la demandant com una obligació de no competència, i finalment que tampoc es va respectar el salari base.

Així les coses, tenint en compte les nombroses irregularitats constatades, el seu temps de duració malgrat les queixes de l'assalariada i els intents de regularització a posteriori, compartim la conclusió del Tribunal que és en ple coneixement de causa, i sense poder invocar un simple error involuntari, que la societat demandada no va cotitzar degudament a la Sra. Machado en funció de la realitat del salari i dels avantatges materials deguts, essent per tant constituït l'incompliment de l'article 97 d).

Tals incompliments serien suficients per justificar el desistiment.

Quant a la qüestió de l'assetjament i/o del tractament vexatori, ha quedat establert que en el marc de les discussions entre els representants de l'empresa, que no tenen cap titulació en quiropràctica, i la doctora en quiropràctica suposadament encarregada de determinar els tractaments específics per cada pacient, el gerent, Sr. Gaya va adoptar una actitud que va més enllà del què un empresari pot adoptar en la recerca d'una millor productivitat. l això ressurt dels nombrosos correus electrònics que revelen una forma de menyspreu en relació a la pràctica professional i als trets de personalitat de la Sra. Machado. Això també es va manifestar en el fet d'interrompre-la durant una sessió i cridar-la al davant d'un tercer i fins al punt que el company de feina i un pacient ho sentin.

L'empresa considera que l'assalariada va demostrar un excés d'individualisme i de protagonisme però no ho consideren així sinó més aviat que és l'empresa que va qüestionar el normal desenvolupament per part de la quiropràctica de les seves tasques específiques, adoptant així una conducta clarament vexatòria.

A més, si bé no s'ha pogut provar la realització d'hores extres, és de notar que la secretària de recepció de l'empresa va confirmar que l'empresa no portava cap llibre horari i que no es respectaven els horaris de la Sra. Machado, fins a arribar al punt d'impedir a la quiropràctica accedir a la seva agenda.

En tals paràmetres, s'ha de confirmar la conclusió del Tribunal d'haver qualificat com a justificat el desistiment de la Sra. Machado, donant-se lloc a la corresponent indemnització legal.

Quart.- Essent considerat com a justificat el desistiment, per definició legal, l'assalariat es troba alliberat de l'obligació de preavís. Per tant, no existeix cap fonament a la reclamació de la part empresarial per aquest concepte.

Cinquè.- De la mateixa manera, essent considerat com a justificat el desistiment, de cap manera es pot considerar que les dificultats que el mateix va generar en la gestió del Centre s'haurien d'imputar a l'assalariada.

No calia més motivació al respecte per part del Tribunal.

Sisè.- Pel que fa als 68 dies de vacances gaudides de més (23,02 dies al 2013, 43 al 2014 i 1,98 al 2015) i de les quals es demanava el reembossament per import total de 4.479,16.-euros, oposant la part demandada reconvencional la prescripció anyal i la inexistència d'aquells dies gaudits de més, tampoc pot reeixir el recurs.

Al respecte, la part apel·lant no diu en què la sentència d'instància seria criticable sobre aquest tema sinó que repeteix els arguments de l'escrit de demanda reconvencional (punt cinquè B de l'escrit d'apel·lació).

Tanmateix, estem obligats de constatar que el tribunal no ha aportat cap motivació específica sobre aquesta petició reconvencional.

No obstant, podem subsanar aquest defecte, motivant el següent.

En primer lloc, l'article 8 CRL disposa que les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d'un any. Per tant tota reclamació per unes vacances indegudament gaudides anteriorment al 11-05-2004 es trobaria prescrita, no podent de cap de les maneres el fet de presentar la demanda en el marc d'una demanda reconvencional permetre fer desaparèixer una prescripció ja adquirida.

En segon lloc, la prova aportada per la part demandant reconvencional per establir la realitat d'aquests dies de vacances (foli 222) és un document establert de manera unilateral i que no ve confirmat per l'examen de la resta de documentació obrant en autes, i per tant és totalment insuficient per fonamentar qualsevol condemna.

Així les coses, aquesta petició reconvencional s'havia de desestimar i no existeix aquí cap motiu de revocació de la sentència.

Setè.- Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs i confirmar la sentència. La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent vençuda a pagar les costes d'aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- DESESTlMAR el recurs de la representació processal de la societat Arnau, contra la Sentència del Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 25-08-2023 que confirmem íntegrament;

Segon.- IMPOSAR a la societat Arnau, les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.