Acció hipotecària (TSJC 273/2015)
- Resolució
- Sentència · 31/05/2016
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 189/2016
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2016:189
- Recurs
- 273/15
- Ponent
- Carles Cruz Moratones
- Magistrats
- Carles Cruz Moratones, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- HIPOTECA MORA PAGAMENT ERROR PRESTÉC BANC COSTES PROCESSALS
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat els recursos d'apel·lació interposats pels Srs. Luís i Espada i el Sr. Talavera contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 20 de maig de 2015. Aquesta sentència condemnava els Srs. Luís i Espada a pagar a l'entitat bancària X., SA la suma de 805.480,98 euros, incrementada amb interessos moratoris, i imposava les costes processals als recurrents. El tribunal considera que els recursos no presenten arguments suficients per revertir la sentència, ja que els Srs. Luís i Espada no han demostrat errors greus en el càlcul del deute i el Sr. Talavera no era el deutor del préstec i, per tant, no necessitava una notificació prèvia de pagament. La sala confirma íntegrament la sentència original i imposa les costes d'aquesta alçada als recurrents.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000273/2015 ORIGEN: 3100790/2013 - 00
NIG: 5300542120140002645
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 08.01.14 la representació processal de l'entitat bancària ORG_0 va formular formulà demanda en judici civil en reclamació de quantitat, exercitant acumulativament l'acció hipotecària, pel procediment declaratiu ordinari contra els Srs. Luís i Espada.
II.- La representació processal dels Srs. Luís i Espada va contestar la demanda en data 26.02.14 tot dient que és de veure que la suma principal reclamada, més interessos, no són exigits a aquesta part, qüestió absolutament lògica doncs el seu patrocinat en cap moment sol·licità el préstec al banc i per tant no li correspon assumir-lo
III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 20.05.15 i va decidir : "que estimant íntegrament la demanda principal formulada per l'entitat bancària "X., S.A." contra els Srs. Luís, Espada i Talavera, ha de condemnar i condemna solidàriament als Srs. Luís i Espada a pagar a l'entitat bancària agent la suma de vuit-cents cinc mil quatre-cents vuitanta euros amb noranta-vuit cèntims (805.480,98.- EUROS), incrementada d'aquells interessos moratoris pactats i sol·licitats per l'instant d'aquest plet en el seu escrit de demanda, imposant tanmateix als darrers així com al Sr. Talavera, les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució.
Que pel cas que els deutors no complissin voluntàriament amb aquesta condemna -una volta sigui ferma-, procedirà disposar la realització en pública subhasta de la unitat immobiliària número xx, formant part de l'Edifici "S." situat a l'XXXX, i això seguint la Llei aplicable."
V.- Contra l'esmentada resolució formulen recurs d'apel·lació les representacions processals del Sr. Talavera quina en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la sentència revocant l'emesa per l'Hble. Tribunal de Batlles, en el sentit plasmat a la part expositiva del present escrit, compte tingut que cal desestimar les pretensions contingudes a la demanda, ni imposant cap mena de costes al Sr. Talavera i condemnant a la part demandant al pagament de les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part per ambdues instàncies.
Altrament, la representació processal dels Srs. Luís i Espada, segons els arguments que exposa en les seves conclusions, demana la revocació de la Sentència emesa per l'Hble. Tribunal de Batlles, en el sentit plasmat a la part expositiva del present escrit, compte tingut que cal desestimar les pretensions contingudes a la demanda, limitar en el pitjor dels supòsits les costes processals, als efectes escaients.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. La sentència d'instància estima íntegrament la demanda interposada per X., SA contra els Srs. Luís i Espada en reclamació de quantitat pel venciment anticipat d'un préstec amb garantia hipotecària i al mateix temps acumula una acció hipotecària subsidiària contra els mateixos senyors i el seu fill Talavera, els quals varen garantir el compliment de la devolució del préstec amb la constitució d'una hipoteca sobre unitat immobiliària del seva propietat.
Contra tal decisió s'alcen les dues parts defenents.
SEGON.- Per la seva banda, els pares condemnats a la devolució del préstec insisteixen en un breu i poc clar recurs en les mateixes objeccions que havien fet a la demanda rectora, sense especificar en quins greuges ha incorregut la sentència d'instància. Ja es criteri reiterat d'aquesta Sala que aquest motiu ja seria suficient per desestimar el seu recurs (TSJC 11.7.02 - R 46/02-; TSJC 23.12.08 -R 060/06- i STJC 27.5.10 -R. 024/10-, entre d'altres). Però fent el màxim esforç de resposta a la impugnació dels dits defenents, hem de dir que el fet que el contracte d'obertura de compte corrent on es comptabilitzava el préstec no estigués signat per la Sra. Espada en res afecta a la seva obligació que es va comprometre en contractar el préstec del qual en deriva la seva obligació de pagament. Tampoc el fet de la gènesi de les converses mantingudes amb l'entitat bancària per intentar solucionar el deute pendent poden tenir cap mena d'incidència en l'obligació de pagament, doncs no pot ser obligada l'entitat a acceptar la solució que millor convingui a la part deutora i en canvi s'ha vist obligada a acudir a la via judicial per demanar el reconeixement del seu dret.
Finalment, ni consta ni es determina quins "errors greus i mancances" ha incorregut l'entitat en el càlculs efectuats. Si la part havia detectat aquests suposats errors en el càlcul els havia de denunciar i demostrar en la contesta a la demanda i no fer una al·legació genèrica i abstracta. I encara sorprèn més que es denunciï el desconeixement del seu fill Talavera sobre el deute amb l'entitat, perquè aquesta no li va trametre cap mena de requeriment de pagament. Però el seu fill no era el deutor del préstec (prestamista) i, en canvi, els deutors prestamistes eren els seus pares que es de suposar li ho devien comunicar, atès que en cas d'executar-se la garantia, el seu fill també es veuria perjudicat. Tampoc veiem cap motiu que permeti limitar l'import de les costes quan en realitat les podien haver evitat en no resultar dubtosa la qüestió litigiosa.
En conclusió el recurs ha de ser desestimat
TERCER.- Pel que fa al recurs del fill, insisteix en el mateix motiu que el recurs dels seus pares quant al requeriment de pagament previ. Insistim en que ell no era el deutor i per això no calia que li fessin cap notificació prèvia instant-lo al pagament. Però es que tampoc en la pètita de la demanda se'l demana la condemna al pagament del principal i si únicament a les costes s'hi s'oposa a la demanda, cosa que va fer de manera difícilment explicable quan ell només era part en el procediment com a hipotecant (d'una tercera part de la unitat immobiliària) no deutor i la petició d'acció hipotecària era subsidiària a la personal de quantitat contra el seus pares.
Tampoc pot passar per alt que es va oposar a la demanda en base a que: 1) la manca de notificació prèvia a l'hipotecant no deutor havia d'impedir l'acció hipotecària subsidiària; 2) que la mateixa manca de requeriment prèvia havia de comportar la desestimació de la condemna en costes a ENTITY_6; i 3) que segons l'escriptura de préstec -clàusula XI- en cas de reclamació judicial o extrajudicial a la part prestatària, aquesta hauria de fer- se càrrec de la imposició de les costes, inclosos els serveis d'advocat i de procurador.
Com es pot comprovar, si les dues últimes pretensions tindrien la seva significació envers la petició de condemna en costes, la primera no tenia res a veure hi era una oposició a l'acció hipotecària exercitada per la part agent.
En conseqüència, la part va fer una oposició a la demanda quan a la part que l'afectava (l'acció hipotecària) i per aquesta raó, en no haver prosperat aquesta oposició, se'l fa mereixedor de la imposició de les costes de la instància, tal i com va decidir la sentència d'instància.
El seu recurs també ha de ser desestimat.
QUART.- En resultar desestimats els recursos procedeix imposar les costes per ell generades a les parts recurrents, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Luís i Espada i el recurs interposat pel Sr. Talavera contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 20 de maig de 2015, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a les parts recurrents.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.