Acomiadament verbal, judici probabilístic (TSJC-123/13)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-123/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 31 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0302-1/2012, instades pel Sr. Anaya contra la societat "T., S.L.", en data 17 de febrer de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar la demanda formulada pel Sr. Anaya contra la societat T., S.L., absolent-se aquesta darrera de les pretensions de l'agent i imposant a l'actor les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador quins però no podran excedir la suma de 300.- EUR".

II.- El Sr. Anaya ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: va estar acomiadat verbalment el dia 18 de febrer de 2012; no va anar a treballar durant els dies 20, 21 i 22 de febrer de 2012, hagut compte de les instruccions del Sr. ENTITY_5; si no hagués estat acomiadat, no s'hauria dirigit a un lletrat; conscient del seu error, el Sr. Pérez li va adreçar un sms i un e-mail, sol·licitant la seva reincorporació immediata; treballava tots els dies festius.

II.- El Sr. L. va començar a treballar pel compte de la societat defenent (quin gerent és el Sr. ENTITY_5) el dia 20 de juliol de 2010, en concepte de cuiner. És pacífic que va romandre de baixa entre el mes de març de 2011 i el 19 de febrer de 2012. Les parts s'acorden en què van mantenir una reunió el dia 18 de febrer de 2012. Les versions són oposades a partir d'aquell moment.

En efecte, el treballador manté que va ser acomiadat aleshores, doncs l'empresa tenia un altre cuiner en plantilla i que va ser convocat pel dia 22 (a les 19h) als efectes de recollir la liquidació laboral corresponent. Malgrat el Sr. Pérez no hi era, va lliurar a l'encarregat (Sr. ENTITY_6) un carta exigint el pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per comiat fet en forma indeguda. L'assalariat continua explicant que el Sr. Pérez -conscient del seu error- el va contactar poc després, convocant-lo per anar a treballar l'endemà.

Per contra, l'empresa defensa una versió radicalment distinta, consistent en exposar que durant la reunió del 18 de febrer de 2012, se li va comunicar que les seves tasques es veurien adaptades per raó de la contractació d'un cuiner substitut i que la incorporació es faria el dia 23 de febrer de 2012, perquè el dia 20 de febrer era festiu i que els dos següents eren els seus dies de festa setmanal. La societat "T., S.L." acaba el seu relat, al·legant no haver rebut la carta del Sr. L. i que va acomiadar disciplinàriament el seu empleat perquè va abandonar el seu lloc de treball els dies 23, 24 i 25 de febrer de 2012.

L'Hble. Batlle ha desestimat la demanda laboral del Sr. L., perquè considera que la prova del comiat verbal no quedava acreditada i que el contracte era vigent quan el recurrent va rebre durant la nit del 22 de febrer de 2012 el missatge del Sr. Pérez.

Aquesta Sala no comparteix el raonament de la instància, doncs entenem que hi ha prous indicis per concloure en un comiat verbal. En efecte, tenim per una banda, unes actuacions coherents i lògiques per part de l'assalariat. Així, front al resultat de la reunió celebrada el dia 18 de febrer de 2012, es va fer assessorar per un lletrat, va comunicar a l'empresa la producció d'un comiat verbal (22 de febrer, vers les 19h00) i, finalment, va interposar demanda laboral (24 de febrer). Aquesta concatenació d'actuacions fa versemblant la seva versió.

Pel que fa a l'empresa, per començar, sobta molt que l'escrit de contesta refereixi el desconeixement de la carta del 22 de febrer de 2012 ("La carta que adjunta l'adversa de document número 5 juntament amb l'escrit de demanda, no fou rebuda pel meu mandant i tampoc en tenia coneixement de la mateixa", foli 32), quan resulta que l'encarregat del restaurant (Sr. ENTITY_6) va confirmar la seva remesa, per tal de comunicar-la al Sr. Pérez (resposta 18, foli 103). És més, dos testimonis (Srs. Castrillo i ENTITY_8) han confirmat l'autenticitat del relat del treballador (folis 100 i 101). El correu electrònic que adreça el Sr. Pérez al Sr. L., instant-lo a presentar-se l'endemà, es produeix el 22 de febrer de 2012 a les 20h05 (foli 34), és dir poc desprès de la notificació de la missiva del treballador, circumstància de la qual s'infereix que l'actuació de l'empresa perseguia posar remei a la consumació d'un comiat il·legal.

Encara hi ha més. La societat "T., S.L." defensa que el Sr. L. es tenia que reincorporar a la feina el dijous 23 de febrer de 2012 ja que el dia 20 de febrer era festiu i els dos següents corresponien als seus dos dies de festa setmanal. La baixa mèdica del Sr. L. va expirar el 19 de febrer de 2012, de manera que no s'entén gaire perquè no podia tornar a treballar el dia 20. De fet, fins i tot el propi Sr. Querol va admetre que la represa es tenia que realitzar en aquella data (resposta 6, foli 102). En el judici de proves, el Sr. Querol va respondre "manifesta que podria ésser" a la pregunta "Digui com és cert que en la conversa ans esmentada, el Sr. Pérez li va dir al Sr. L. que la seva incorporació a la feina seria el primer dia laboral següent, passada la festa de carnaval i els dies en que el restaurant tanca per festa setmanal" formulada per "T., S.L." (resposta 6, foli 103). Aquesta contesta evasiva no pot perjudicar a l'apel·lant (D 11, 1, 11-7 i D 11, 1, 11-12) i menys quan el mateix testimoni va convenir que el local era obert el dia de Carnaval (resposta 10, foli 102). Cap element avala el tancament del negoci els 21 i 22 de febrer de 2012, essent una prova plenament a l'abast de la part apel·lada segons la doctrina de la facilitat probatòria.

Per si no fos suficient, res indica que els dimarts i dimecres fossin els dies de descans setmanal del treballador. L'aportació del llibre horari podia ser d'utilitat, però la societat "T., S.L." va refusar el seu lliurament, doncs "de res serveix per la resolució del present afer" (foli 60), privant així el dret de defensa del treballador, cosa que tampoc la pot afavorir.

Per tot l'exposat i fent aplicació, en el cas d'espècie, de la doctrina anglosaxona del judici probabilístic ("more probable than not") o, més propera al nostre ordenament jurídic, la màxima romana "res loquitir ipsa, iudices, quae semper valet plurimum" donada per Yuste, aquest Tribunal considera que la versió del treballador esdevé més factible, de manera que la seva demanda ha de prosperar.

III.- L'estimació del recurs suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Per contra, les costes judicials de primera instància són a càrrec de la societat "T., S.L." per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_4; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 17 de febrer de 2013; ESTIMAR LA DEMANDA formulada pel Sr. Anaya, en el sentit de condemnar la societat "T., S.L." a: satisfer l'import de 3.600,97 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, més interessos legals des del 19 de febrer de 2012; declarar a la CASS la quantitat de 3.600,97 EUR i abonar les costes judicials de primera instància, inclosos els honoraris d'advocat. Sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.