Desistiment laboral per raó de pagament salaris amb retard, prova hores extraordinàries (TSJC-085/13)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-085/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0180-3/2012, instades pel Sr. Ayuso contra la societat "Toll", en data 30 de gener de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant parcialment la demanda principal interessada pel Sr. Ayuso contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Toll", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar al primer la quantitat de trenta-quatre mil vuit-cents quaranta-vuit euros (34.848.- EUROS) a títol d'indemnització per desistiment justificat, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, això és el set de març del dos mil dotze, i fins que sigui íntegrament liquidada, devent tanmateix l'empresari satisfer les costes processals ocasionades al treballador en aquesta instància segons s'ha raonat en el darrer Considerant".

II.- Ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat "Toll" s'alça contra la Sentència recorreguda pels motius següents: el retard en el pagament dels salaris va ser acceptat pel treballador; el Tribunal a quo tampoc prenia en consideració les dificultats econòmiques per les quals passava l'empresa; els eventuals retards eren justificats i obeïen a la crisi del sector; els retards no eren injustificats, doncs l'empresa havia reduït de meitat la plantilla; el treballador no havia mai comunicat el seu desacord i no podia anar contra els seus propis actes; l'empleat va desistir un cop gaudia d'una altra feina a mitjans de gener de 2012; el retràs perseguia evitar més comiats; la desestimació de la demanda suposava la condemna en costes judicials de la part adversa en ambdues instàncies.

El Sr. Ayuso no es mostra d'acord amb la resolució de l'Hble. Batlle en la part relativa a la reclamació de les hores extraordinàries, tota vegada que estima provada la seva realització.

II.- Començarem pel recurs d'apel·lació que ha formulat la societat "Toll".

No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Ayuso i la societat "Toll", com tampoc la decisió del treballador de desistir de la relació laboral per carta de l'11 de gener de 2012, amb motiu de percepció dels salaris amb retard des del mes d'agost de 2012 (folis 18-19).

La societat "Toll" reitera en aquesta alçada els mateixos arguments defensats en la instància, és a dir que els retards: a) no eren injustificats, sinó deguts a les dificultats econòmiques experimentades i b) estaven consentits pel treballador.

L'article 97.1.c del Codi de relacions laborals disposa que el treballador està fundat en rescindir unilateralment el contracte de treball en cas de falta o retard injustificat i reiterat en el pagament del salari. Segons l'article 84 de la norma esmentada, l'empresa ha de satisfer el salari "com a molt tard, dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat", essent pactat, en el cas que ens interessa, el pagament amb una periodicitat mensual.

Força és de constatar, com bé assenyala l'Hble. Batlle, que el salari del Sr. Ayuso va ser abonat amb retard els mesos següents: 141 dies (agost de 2011), 110 dies (setembre de 2011), 80 dies (octubre de 2011), 49 dies (novembre de 2011) i 54 dies (desembre de 2011).

Les dificultats econòmiques al·legades per la societat "Toll" no queden demostrades i, en qualsevol cas, són totalment alienes als empleats de la recurrent. A més, l'ordenament jurídic andorrà posa a disposició dels empresaris altres remeis, diferents del pagament extemporani dels salaris, per acabar amb les crises de tresoreria, com ara la suspensió de pagaments o la fallida. A això, també es pot afegir, sense ésser exhaustius ni efectuar cap ordre de prelació, que les entitats econòmiques disposen d'altres mitjans per resoldre els seus problemes, com ara la reducció dels costos de l'empresa, la venda d'actius, la utilització de les reserves, la contractació de noves línies de crèdit, el comiat per motius econòmics ...

La dilació en el pagament dels salaris va ser igualment reiterada, doncs es produeix en cinc ocasions.

Per tant, amb independència de l'eventual mala fe del treballador (al·legada per la societat recurrent), el desistiment era regular i justificat en presència de retards injustificats i reiterats.

La societat apel·lant al·lega també que el Sr. Ayuso es mostrava d'acord amb la forma de procedir de l'empresa. Els contractes privats no poden derogar les lleis que contenen disposicions d'ordre públic -entre elles: el temps de pagament de la remuneració- inderogables (article 4 del Codi) doncs interessen, en particular, la protecció de la dignitat de la persona treballadora. La societat "Toll" no pot defensar, per tant, l'existència d'un pacte exprés o tàcit entre ambdós sobre la data de pagament del salari perquè, insistim, els contractants no podien mai modificar voluntàriament, in peius, el moment d'abonament del sou imposat per la llei.

Per acabar, la societat apel·lant es queixa de la condemna a satisfer les costes judicials de primera instància. Com hem vist, el pronunciament de la sentència esdevé ajustat a dret i, amb ell, l'esmentada condemna.

La desestimació del recurs de la societat "Toll" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

III.- El treballador es queixa només sobre el refús de pagament de les hores extraordinàries efectuades entre els mesos de març i desembre de 2011. El Tribunal a quo estima insuficients les proves aportades.

El Sr. Ayuso fonamenta la seva pretensió en dos testimoniatges (Srs. Sandoval i ENTITY_7) i en uns fulls de control d'hores (folis 55-64). Es convé amb "Toll" que la declaració del Sr. Sandoval no és idònia doncs va treballar pel compte de l'empresa entre juny de 2007 i febrer de 2010 (foli 123), de manera que no va coincidir amb el demandant durant el període litigiós. Per contra, les afirmacions del Sr. Pino -que no ha tingut cap lligam amb "Toll"- corroboren el plantejament de l'assalariat, en explicar que la jornada comuna anava de les 8 hores a les 19 hores (resposta 2, foli 126). Aquesta Sala ha tingut darrerament l'ocasió de pronunciar que: "quan el treballador aporta, almenys, un principi de prova -que revesteixi un mínim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part- i que l'empresari no produeix cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden dur a la seva condemna" (TSJA 267/12 del 25 de febrer de 2013). Ens trobem en aquest cas de figura. En efecte, l'empleat ha produït aquest principi de prova, en el sentit que ha aportat a les actuacions una relació detallada dels dies en què s'haurien generat les hores extraordinàries i el lloc corresponent. "Toll" s'ha limitat a negar ser a l'origen dels documents. Endemés, l'empresari mai ha aportat el llibre de treball, de confecció obligatòria, el qual podia contradir la tesi del treballador. Per tant, havent aportat el treballador aquest inici de prova (corroborada per la testifical del Sr. ENTITY_7), la qual no ha estat rebatut mínimament per la societat defenent, malgrat podia acreditar l'horari efectiu de treball del Sr. Ayuso, escau donar lloc al pagament de les 119 hores extraordinàries exigides, és a dir la suma de 2.388 EUR, quin càlcul no es discuteix.

L'estimació del recurs d'apel·lació del Sr. Ayuso ha de dur a la condemna en costes judicials de la part adversa (inclosos honoraris d'advocat i de procurador) com és costum en aquesta matèria.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Toll"; ESTIMAR el recurs del Sr. ENTITY_4; REVOCAR PARCIALMENT la part dispositiva de la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 30 de gener de 2013 en el sentit d'afegir la condemna de la societat "Toll" a satisfer l'import de 2.388 EUR; condemnar la societat "Toll" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.