Distinció entre modificació del contracte de treball i de les condicions laborals (TSJC-026/13)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-026/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1715-3/2011, instades pel Sr. Pombo contra la societat "Escolano", en data 9 de gener de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que desestimant la demanda principal interessada pel Sr. Pombo contra la societat mercantil andorrana unipersonal per accions "Escolano", ha d'absoldre i absol a la darrera de tots els pediments efectuats de contrari, amb imposició de les costes processals causades en aquesta instància al treballador segons s'ha raonat en el darrer Considerant".

II.- El Sr. Pombo ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: l'empresa havia imposat a tots els seus treballadors una reducció salarial del 5%, a comptar de la mensualitat de setembre de 2011; no es tractava de cap error, sinó d'una decisió deliberada de la part adversa; la societat "Escolano" havia procedit a canvis substancials en les condicions de treball inicialment pactades a partir del 26 de setembre de 2011 (tipus de feina i horaris); els tacògrafs eren documents personals del treballador; es vulnerava la doctrina establerta en la sentència 134/10 del 22 de juliol de 2010; "Escolano" no produïa el registre d'hores dels seus empleats.

II.- El Sr. F. va treballar per compte de la societat defenent entre el 2 de maig de 2003 i el 26 d'octubre de 2011, moment en què el treballador va desistir de la relació laboral.

La carta corresponent contenia la motivació que segueix:

"Tal com se'ls ha manifestat de forma verbal, el motiu de la present no és altre que procedir al desistiment justificat per la meva part, de la relació laboral que em vincula a vostès, d'ençà l'any 2003, i amb efectes a partir de la data d'avui, tal com preveu l'article 97 del Codi de Relacions laborals de data 18 de desembre de 2.008.

Efectivament, existeixen diversos motius per procedir a l'acabament per la meva part, i de forma totalment justificada de la relació laboral, els quals han estat comunicats a vostès, no havent però procedit a solventar la situació. En particular:

L'exigència d'un treball diferent a l'estipulat, havent tingut que passar del càrrec de xofer de camió efectuant el transport de mercaderies entre Barcelona i Andorra, al de repartidor i venedor, amb els corresponents canvis d'horaris mai acceptats per la meva part.

La falta en el pagament del salari, puix com vostès saben, a banda d'haver procedit durant el proppassat mes de setembre de 2011, de forma unilateral, a la reducció en un 5% del meu salari contractualment pactat, resulta igualment que heu suprimit, sense el meu acord, la prima mensual de 315,79 euros que percebia d'ençà l'inici de la nostra relació laboral. Tot l'anterior que s'afegeix al fet que mai em van ésser pagades les nombroses hores extraordinàries per mi realitzades durant els anys que vaig estar al vostre servei.

L'incompliment greu del contracte de treball que ens uneix per no respectar la legislació vigent en quant a la planificació horària i compte d'hores i en particular l'article 63 del Codi de relacions laborals que obliga totes les empreses a tenir en un lloc visible per als treballadors el pla de treball horari de cadascun o de cada torn de servei, que fixa les hores de treball que s'han de realitzar i el temps de descans o d'àpats, així com un compte d'hores, on s'inscriuen, entre altres, les hores extraordinàries fetes. Malgrat és cert que durant la darrera setmana han procedit vostès a la creació d'aquest llibre de treball, el cert és que no hi ha cap mena de respecte, ni d'horaris, ni de la planificació prevista, modificant-la per la seva part, a la seva sencera i íntegra voluntat, fet que em provoca nombrosos perjudicis de planificació de la meva vida personal. Totes modificacions han estat comunicades a més, de forma verbal.

Així les coses, és evident que no puc suportar més aquesta situació i, a partir de la data d'avui, la nostra relació laboral queda totalment resolta i sense efecte, procedint l'aplicació de les conseqüències legalment previstes pel comportament de l'empresa.

Resta ben entès però que aquest desistiment justificat de la relació laboral no els eximeix del pagament dels imports que m'adeuten, així com del compliment de les obligacions que la llei laboral els hi imposa. Per tant, els hi formulo requeriment exprés perquè en el termini màxim de tres dies, a comptar de la data d'avui, procedeixin a liquidar-me tots els havers laborals que l'empresa tingui pendents, per la deguda liquidació d'aquesta relació laboral, puix altrament, hauré d'emprar les vies al meu abast en defensa dels meus legítims interessos" (folis 10-11).

El Tribunal a quo ha considerat que el desistiment no era justificat i ha desestimat, per conseqüent, el pagament de la indemnització de l'article 98. El mateix òrgan jurisdiccional ha refusat, almenys tàcitament, el pagament d'hores extraordinàries.

La part recurrent s'alça contra la resolució de la instància, tota vegada que considera que l'Hble. Batlle no ha valorat correctament el material probatori que obra a les actuacions.

El desistiment del treballador es fonamenta en la infracció als paràgrafs b, c i e de l'article 97.1 del Codi de relacions laborals, és a dir respectivament: "l'exigència d'un treball diferent a l'estipulat", "la falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari" i "l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa".

El control jurisdiccional passa doncs per esbrinar si qualsevol d'aquests mancaments s'ha produït efectivament.

Per començar, l'apel·lant al·lega una modificació de les condicions laborals pactades, en el sentit que l'empresa hauria canviat, unilateralment, la seva plaça de treball i els horaris. En efecte, el Sr. F. manté que havia estat contractat com a xofer i que la seva missió principal consistia en efectuar tres viatges setmanals a Barcelona per recollir peix. El recurrent ha afegit que, a comptar del 26 de setembre de 2011, havia estat reemplaçat per una altra persona, essent aleshores destinat a repartir mercaderia en distints establiments del Principat.

Cal efectuar dues remarques prèvies.

La primera, que el canvi de treball o, millor dit, de les funcions de l'assalariat, només constitueix una modificació del contracte laboral quan l'empresa destina la persona interessada a una tasca que no correspon a la seva qualificació professional. I aquesta alteració d'un element essencial del contracte, requereix, és clar, l'acord del treballador. Per contra, l'empresa pot dur a terme els canvis que estima oportuns, de conformitat amb el seu poder de direcció i d'organització (article 75),

si respecta l'esmentada qualificació. En suma, escau distingir els canvis en el contracte de treball i en les condicions laborals, essent només imperatiu l'acord de l'empleat en el primer supòsit.

La segona remarca interessa la càrrega de la prova, essent jurisprudència d'aquesta Sala que aquesta recau en el demandant.

Si traslladem aquests postulats al cas que ens ocupa, se'n desprèn clarament que la qualificació professional del Sr. F. ha estat respectada. Efectivament, aquesta Sala no copsa cap diferència sensible entre transportar mercaderia entre Andorra i Barcelona o fer-ho exclusivament al país, com sembla va ocórrer durant el darrer mes de treball del recurrent. No s'ha acreditat quin desprestigi ha pogut patir l'interessat per raó d'aquest canvi i que l'empresa qualifica com una decisió conjuntural. Tampoc el Sr. F. ha establert quins són els nous horaris de treball i quina pertorbació li ha estat ocasionada. Per fi, el fet de no viatjar i no pernoctar a l'estranger pot aparèixer, fins i tot, més beneficiós per l'assalariat. A més, els propis testimonis de l'apel·lant han confirmat que compaginava les tasques de transportista (entre Andorra i Barcelona) amb aquelles de venedor i repartidor al país (resposta 3, folis 156 i 162). Per conseqüent i en no apreciar-se cap mena de degradació professional o d'abús, el Sr. F. no pot seriosament invocar un "treball diferent a l'estipulat".

El treballador es queixa també de la reducció salarial de 110,69 EUR (-5%) que va experimentar al mes de setembre de 2011, doncs el seu salari brut va passar de 2.213,72 EUR a 2.103,03 EUR (foli 6). L'empresa ha reconegut la comissió d'un error, però el va esmenar immediatament en liquidar la quitança. El Codi de relacions laborals requereix la falta de pagament del salari als efectes d'extingir el contracte de treball, qualificació que no es dóna en el litigi present, perquè ni el treballador va donar l'oportunitat de reparar la hipotètica errada, oblidant el principi de bona fe que presideix l'execució del contracte de treball (article 4 de la llei), ni la disminució realitzada té l'entitat suficient per justificar una conseqüència tan dràstica com és la rescissió d'un contracte. El fet que "Escolano" hagi, eventualment, reduït el sou de la resta de la plantilla resulta aquí indiferent, doncs pot resultar d'un pacte entre l'empresa i els altres assalariats.

El tercer greuge no constitueix cap incompliment de contracte, sinó d'una obligació formal que imposa la normativa laboral als empresaris, com és l'establiment d'un pla de treball horari i del compte d'hores (article 63). En qualsevol cas, malgrat l'apel·lant es queixa sobre la realització de nombroses hores extraordinàries, enlloc consta la seva manca de satisfacció i de cotització a la CASS, de manera que no pot atribuir cap mena de culpa a la part adversa per raó d'aquests extrems.

Per tot l'exposat, és amb bon criteri que l'Hble. Batlle ha refusat la reclamació del Sr. F., el qual, potser, s'ha precipitat en adoptar la decisió de desistir del contracte.

III.- La desestimació del recurs interposat pel Sr. Pombo condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Fonaments de dret

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_4; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 9 de gener de 2013; condemnar el Sr. Pombo a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.