Laboral-Acomiadament, aplicació norma laboral en el temps TSJC 209/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-209/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1007-3/2012, instades pel Sr. Blasco contra la societat "Conde", en data 21 de maig del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant parcialment la demanda principal interessada pel Sr. Blasco contra la societat mercantil andorrana per accions "Conde", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar al primer la quantitat global de vint-i-tres mil dos-cents setanta-sis euros amb quaranta-vuit cèntims (23.276,48.- EUROS), això és pels conceptes de preavís i compensació econòmica segons s'ha raonat anteriorment, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, això és el dotze de setembre del dos mil dotze, i fins que sigui íntegrament liquidada, devent tanmateix l'empresari satisfer les costes processals ocasionades al treballador en aquesta instància segons s'ha raonat en el darrer Considerant".

II.- Ambdós litigants han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La societat "Conde" sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna del treballador a satisfer les costes judicials de les dues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: la patologia invalidant del Sr. Blasco constituïa un motiu d'extinció del contracte de treball, essent indiferent la manca d'ocupació; no podia mantenir l'activitat de l'empresa per donar feina a la part adversa; el treballador va instar la baixa mèdica per neutralitzar els efectes de la carta d'acomiadament; el comiat havia desplegat les seves conseqüències abans de la baixa mèdica.

El Sr. Blasco tampoc es mostra d'acord amb la resolució de la instància i sol·licita l'estimació íntegra de la seva demanda.

Els seus greuges s'exposen tot seguit: era d'aplicació el vigent Codi de relacions laborals, de manera que la compensació econòmica s'elevava a 20.407,66 EUR doncs s'havien de computar 315,63 dies, enlloc de 270; el període de baixa meritava vacances segons l'article 35 del Codi de relacions laborals; els interessos legals s'havien de computar des del 4 de juny del 2014 segons l'article 84.3 del Codi esmentat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Blasco va formular demanda laboral contra la societat "Conde", sol·licitant la seva condemna al pagament de 90 dies de preavís, la compensació econòmica corresponent (315,63 dies), les vacances generades durant el període de baixa mèdica (103,75 dies), interessos legals i costes judicials. L'Hble. Batlle va donar lloc parcialment a la demanda, tota vegada que, a banda d'aplicar la llei sobre el contracte de treball del 12 de juny del 2003, va refusar el pagament de les vacances i va fer computar els interessos a comptar de la data de contesta a la demanda.

II.- Començarem pel recurs interposat per la societat recurrent, hagut compte que ambdues parts han formulat oposició a la sentència adoptada per la instància.

De forma preliminar, escau establir la cronologia dels fets majors que envolten aquest litigi:

25 d'octubre de 1999: inici de la relació laboral;

8 d'octubre del 2007: el treballador pateix un accident laboral;

19 de maig del 2008: l'assalariat obté la baixa mèdica, a resultes de les lesions derivades de l'accident abans mencionat;

21 de maig del 2008: la societat "Conde" procedeix al comiat no causal del Sr. ENTITY_4;

30 de setembre del 2011: obtenció de la baixa administrativa del negoci pel qual treballava el treballador;

4 de juny del 2012: fi de la baixa mèdica i reconeixement d'una incapacitat laboral del 63% al Sr. ENTITY_4;

No es discuteix que el Sr. Blasco no va poder reincorporar-se al treball el dia 4 de juny del 2012, tota vegada que l'empresa no tenia més activitat.

III.- En primer lloc, la part apel·lant refereix que la baixa mèdica constituïa una estratègia per impedir els efectes extintius del comiat. Aquest greuge enlloc queda acreditat i menys encara quan el Sr. Blasco ha estat objecte de tres intervencions quirúrgiques (folis 82 i 83) després de la seva baixa del dia 19 de maig del 2008. Per contra, queda plenament provat que l'assalariat va rebre la carta de comiat després de la baixa, qual cosa suspenia el còmput del preavís fins l'obtenció de l'alta mèdica. Així les coses, el contracte laboral era plenament vigent el dia 4 de juny del 2012.

La societat "Conde" sosté, en segon lloc, que el contracte de treball havia quedat resolt en motiu de la incapacitat total permanent de la persona treballadora. Força és de constatar que l'empresa no ha notificat mai el comiat per aquesta raó, subsistint així la voluntat primitiva de l'empresa d'extingir el contracte laboral "per raons de reestructuració de l'empresa" (foli 8).

Per aquests motius, l'empresa no estava fundada en refusar el pagament del preavís i de la compensació econòmica.

IV.- Ara pertoca analitzar el recurs formulat pel treballador.

El pagament del preavís no posa especial problema perquè és de 90 dies en l'antiga llei sobre el contracte de treball (article 70) i en l'actual Codi de relacions laborals (article 90).

No succeeix el mateix quant a la compensació econòmica, doncs la norma actual és més beneficiosa que l'anterior. Escau recordar que ni la llei sobre el contracte de treball ni el Codi de relacions laborals contenen disposicions transitòries relatives als contractes de treball aleshores vigents, de manera que cal recórrer als principis generals que regeixen l'aplicació de les normes laborals en el temps. El Tribunal a quo ha emprat la llei sobre el contracte de treball, perquè era la norma vigent en el moment de la notificació de la carta de comiat (21 de maig de 1998).

Aquest pronunciament esdevé correcte car la decisió d'acomiadar el treballador constitueix un acte jurídic passat i definitivament adoptat abans de la intervenció de la nova llei, de manera que escau confirmar la condemna de la societat "Conde" a satisfer una compensació econòmica de 17.457,60 EUR -com ho ha establert la instància- tot refusant l'aplicació retroactiva de la norma posterior.

Aquesta Sala no es troba però d'acord amb el refús judicial de reconèixer el dret al pagament de les vacances generades a comptar de l'any 2009 i que es basa en l'article 20 de la llei sobre el contracte de treball:

"El termini de suspensió per causa de malaltia superior a quatre mesos en una anualitat natural no computa a efectes de vacances". En efecte, la nova regulació del règim de les vacances, introduïda a l'article 35.a del Codi de relacions laborals i que és d'ordre públic, va entrar en vigor el 21 d'abril del 2009 i s'havia d'aplicar a les situacions contractuals en curs. L'article 20 de la llei sobre el contracte de treball no es podia emprar perquè, en entrar en vigor la nova normativa, no s'havien ni tan sols escolat els quatre mesos exigits. I, a partir del 21 d'abril del 2009, el treballador s'havia d'acollir a les previsions de l'article 35.a del Codi de relacions laborals que, a efectes de vacances, computa tot el període en què una persona treballadora es troba en situació de baixa mèdica per causa d'accident de treball. Escau, per tant, fer aplicació de la llei més moderna a les situacions jurídiques en curs, la qual governa, des d'aleshores, els seus efectes futurs. Per conseqüent, cal revocar la sentència i donar lloc a la pretensió del recurrent (6.708,15 EUR), quin càlcul no es discuteix.

Per acabar, el recurrent s'alça contra el còmput dels interessos -a comptar de la data de contesta- que realitza l'Hble. Batlle. El Sr. Blasco sol·licita que comencin a comptar des del 4 de juny del 2014 en base a l'article 84.3 del Codi esmentat. La societat "Conde" defensa, subsidiàriament, la data d'inici dels interessos legals a partir de la contesta a la demanda.

L'article 99 del Codi de relacions laborals estableix que la liquidació s'ha d'efectuar el darrer dia de la relació contractual o, com a màxim, l'endemà. Per conseqüent, el pagament del preavís i de les vacances pendents de pagament s'havia de dur a terme en aquell moment. Pel que fa la compensació econòmica, caldria fer- la computar, en puresa, a partir de la data de fermesa d'aquesta resolució segons la jurisprudència d'aquesta Sala basada en el Digest 50, 17, 99. Es mantindrà però la data de contesta als efectes de respectar el principi de congruència.

V.- La desestimació del recurs de la societat "Conde" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador. L'estimació parcial del recurs del treballador suposa la condemna de la part adversa a satisfer les seves costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, com és costum en aquesta matèria.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Conde"; estimar parcialment el recurs del Sr. ENTITY_4; reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 21 de maig del 2014, en el sentit de: a) afegir la condemna de la societat "Conde" a satisfer l'import de 6.708,15 EUR en concepte de vacances i b) reformar la data d'inici de la computació dels interessos legals, essent a comptar del 4 de juny del 2012 pel que fa l'import de 23.276,48 EUR i a partir de la data de contesta a la demanda quant a la quantitat de 6.708,15 EUR; condemnar la societat "Conde" a satisfer totes les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.