Laboral -desestiment justificat- impagament 13na paga i no simple retard (5000591-2014)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000413/2016 ORIGEN: 5000185/2015 - 00

NIG: 5300542120150001225

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de gener del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit del 12-03-2014, el Sr. Mena va presentar demanda laboral per desistiment justificat i en reclamació d'havers laborals contra la societat S.., SAU, demanant que es condemnés a aquesta darrera a pagar-li la suma total de 21.513,41.-euros, més els interessos legals corresponents, així com al pagament de la totalitat de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i eventual perit.

II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 11-07-2016, decidint "PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 12 de març de 2014 per part del Sr. Mena contra la societat S.., S.A.U.

SEGON.- Declarar com a justificat el desistiment laboral presentat per part del Sr. Mena en relació al contracte laboral que la vinculava amb la societat S..,S.A.U.

TERCER.- Condemnar a la part defenent al pagament de 21.513,41EUR bruts, juntament amb els interessos legals que es meritin a comptar de la data de contesta a la demanda i per tant a partir del 25 d'abril de 2014, havent de declarar i cotitzar prop de la CASS els imports corresponents.

QUART.- Condemnar en costes a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador."

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat S.., SAU, sol·licitant la seva revocació i que es dictés una sentència absolent a la societat amb condemna de costes al demandant.

La representació processal del Sr. Mena demana la confirmació de la sentència amb imposició de les costes ocasionades amb el present recurs a la part apel·lant, compresos els honoraris d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- És pacífic que el Sr. Mena va treballar com a vigilant pel compte de la societat demandada i això fins al dia 05-03-2014, dia del seu desistiment via la remesa d'una carta indicant :

"Mitjançant el present li comunico la meva decisió de rescindir unilateralment i sense preavís, i a comptar del dia 5 de març de l'any 2014, el contracte laboral que m'unia amb la societat mercantil andorrana S.. SAU de la qual vostè n'és president, degut a la falta del pagament del salari corresponent a la tretzena paga del salari anual de l'any 2013, de conformitat amb el que preveu el redactat de l'article 97 1 c) de la Llei 35/2008 de 18 de desembre del Codi de relacions laborals.".

II.- La representació processal de la part empresarial s'alça contra el raonament de la sentència del Batlle exposat en el fonament de dret tercer de la resolució sobre la causa de desistiment. Els arguments revocatoris són en resumit que : 1) davant de la greu situació en que el retard en el pagament o el no pagament de la tretzena paga va portar l'empresa, aquesta va haver d'aconseguir una pòlissa de crèdit per procedir als pagaments ; 2) les transferències corresponents a tots aquells treballadors que no havien acceptat el pagament fraccionat en dotze mensualitats i havien interposat denúncia contra l'empresa al Servei d'inspecció del treball (inclòs el Sr. Mena ...) es van ordenar el dia 05-03-2014 i tothom en l'empresa ho sabia ; 3) els diners del Sr. Mena van arribar al seu compte corrent el dia XXXX però va decidir a ciència i a consciència desistir del seu lloc de treball ; 4) el Sr. Mena hauria pogut desistir del contracte durant els llargs tres mesos que varen passar entre Nadal i l'efectiu pagament ; 5) el lapse de temps hagut entre els dos fets no té cap rellevància jurídica als efectes de la inferència a la qual arriba finalment el Batlle i el raonament de la sentència s'aparta de la realitat del món laboral i de les seves relacions, connexions i problemàtiques internes i 6) sigui el que sigui i passi el que passi, la Batllia considera que existeix un impagament i acaba condemnant sistemàticament a S...

A nivell dels principis, hem de recordar que l'article 83.2 disposa que el salari s'ha de satisfer seguint el principi de post remuneració, per feina realitzada, a la fi del període de pagament que s'hagi pactat sense que, en cap cas, el pagament del salari pugui tenir una periodicitat superior a un mes. L'article 84.1 precisa que l'empresa està obligada a pagar puntualment el salari, en la forma descrita a l'article anterior, amb la periodicitat convinguda, mensual, quinzenal, setmanal o diària, i com a màxim tard dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat.

Aquestes disposicions tenen un caràcter imperatiu i inderrogable en virtut de l'article 4 del Codi de relacions laborals i com recordat per la instància ja hem precisat en varies sentències que el salari no és qualsevol deute i que la falta de pagament del mateix constitueix una greu violació del contracte laboral i de la Llei vulnerant els drets del treballador i fonamentant l'acció rescissòria del contracte laboral mitjançant el desistiment.

La part empresarial sosté que ens trobaríem en front d'un únic retard en pagament, el qual pel fet de no poder-se qualificar com a reiterat ni injustificat no permetria el desistiment del treballador a l'empara de l'article 97.1 c) (La falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari.).

Però, considerem que la situació d'autes correspon clarament a un supòsit de falta de pagament tal com el tribunal unipersonal ho ja jutjat.

En efecte, dues series de consideracions han de portar a aquesta conclusió.

En primer lloc, no es discuteix que la tretzena paga de desembre era prevista contractualment, que integrava el salari i que s'havia de pagar en el decurs del mes de desembre i com a màxim el dia 25.

Malgrat això, apareix que al mes de juny del 2013, la nova direcció de l'empresa va informar a tota la plantilla que a partir del mateix any 2013 es deixaria de pagar aquesta part del salari.

Al respecte, ressurt de les testificals i en particular de les manifestacions dels més alts responsables de l'empresa (Sr. Castillo, folis 221-996, i Sra. Julián, folis 223-991), que el primer va indicar a tots els assalariats de manera molt contundent que "la tretzena havia de passar a millor vida" i fins i tot que si no hi renunciaven l'empresa la direcció seria obligada a reduir la massa salarial i començar a acomiadar personal "jugant a la ruleta russa", és a dir a l'atzar.

Aleshores, va començar en l'empresa una sèrie de reunions però més aviat en el sentit de fer renunciar d'una manera o altra a la paga extra, i de fet certs empleats van acceptar la proposició de l'empresa.

La tretzena paga no es va pagar en desembre i en data 07-01-2014, els més de 80 treballadors que no van voler renunciar a dita paga extra van denunciar l'empresa prop del servei d'inspecció de treball justament pel seu impagament.

Davant de dit servei, el representant de l'empresa va declarar el dia 05- 02-2014 que encara l'empresa no havia retribuït la tretzena paga i que no tenia prevista retribuir-la en el futur. En la carta del director que es va remetre aleshores s'explica que s'havia previst suspendre la tretzena paga durant dos anys i que s'havia demanat al personal renunciar a les dues pagues 2013 i 2014 perquè la societat no podia pagar-les.

L'inspector del treball va recordar als responsables de l'empresa que havien d'actuar de bona fe i respectant les condicions contractuals pactades, i es va obrir un expedient sancionador.

Paral·lelament certs empleats van presentar una demanda judicial.

És finalment en data 05-03-2014 que, segons ordre del president de la societat del mateix dia, i precisament a les 15:16, el banc de la societat va abonar la paga de Nadal al compte bancari dels empleats.

Per conseqüent, sí que existeix una falta de pagament, doncs no només es tracta d'un retard de més de dos mesos al moment de desistir, sinó que ens trobem en un cas on l'empresari va decidir unilateralment no pagar una part important del salari, ho va comunicar als empleats intentant fer-los renunciar als seus drets, però en front de la resistència de certs d'ells va finalment procedir al seu pagament.

III.- En segon lloc, es dona la circumstància en el present cas que el desistiment va tenir lloc el mateix dia que el pagament. Precisament és a les 15:40 que l'empresa de correu va remetre a l'empresa la carta enviada pel bufet d'advocats del treballador.

La societat defenent i ara recurrent dona un especial sentit a aquesta coincidència temporal i s'entén que considera que malgrat saber que se li anava a satisfer la paga de Nadal, l'assalariat hauria escollit i preferit dimitir.

Però no compartim aquest punt de vista i això per dues raons diferents.

D'una, potser a partir d'un cert moment l'empresa va mitigar el seu posicionament i va indicar als treballadors que s'estava treballant per poder pagar i que quan disposessin de capital o d'una solució es satisfaria la paga extra. Nogensmenys, al moment del desistiment el Sr. Mena feia setmanes que la situació provocada per l'empresa era paralitzada i l'empleat era legitimat a pensar que l'empresa seguia tenint la intenció de no pagar i imposar-li una modificació unilateral de les condicions pactades. De fet, és de notar que a la pregunta dotzena de dir com és cert que cap de les reunions que la nova direcció ha organitzat, s'ha informat mai al treballador que S.., SAU tenia la intenció de pagar la tretzena paga corresponent a l'any 2013, la Sra. Julián va contestar "que és possible". A més, constatem que l'empresa no havia abandonat del tot la seva voluntat de no pagar la tretzena paga en les condicions pactades puix pel que fa als treballadors que presenta com a "comprensius" es va decidir del pagament fraccionat.

De dos, no existeix cap prova que el Sr. Mena ja sabia que se l'havia pagat quan la carta es va enviar. I és en aquest sentit que s'han d'entendre les consideracions del Batlle quan explica que les 24 minuts que existeixen entre l'operació d'abonament pel banc i la remesa de la carta demostren que quan el Sr. Mena va decidir de presentar la carta de desistiment, i la va entregar a l'empresa de missatgeria per tal que la comuniqués a l'empresa, aquesta darrera encara no havia realitzat el pagament de la referida paga. Tal deducció és lògica i raonable i ens hi adherim.

D'altra banda, el fet que l'assalariat ha deixat passar una mica més de 2 mesos abans de presentar el seu desistiment no es pot interpretar com una voluntat d'aprofitar-se de la situació ja que tal actitud pot tenir varies explicacions, com són la bona voluntat, la fidelitat a l'empresa, la por de no trobar una feina o l'esperança de cobrar. En tot cas, el que és segur és que un assalariat no pot acceptar un ajornament indefinit del pagament del salari fins a l'eventual sanejament de la situació econòmica de l'empresa o un hipotètic penediment actiu de la mateixa.

Per tot l'exposat la sentència d'instància s'ha de confirmar.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat S.., SAU, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 11-07-2016 que confirmen íntegrament ;

IMPOSAR a la societat S.., SAU, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.