BANCARI: prescripció mercantil v/ civil prevista a l'usatge omnes causae.

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000257/2023 ORIGEN: 6000194/2020 - 0

NIG: 5300542120200003137

PARTS:

Apel·lant: Sr. Plaza

Representant: Sra. Ropero

Advocat: Sra. Girona

Apel·lat: Herrera

Representant: Sra. Pla

Advocat: Sra. Arnau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: BANCARI: prescripció mercantil v/ civil prevista a l'usatge omnes causae

SENTÈNCIA 000073/2024

Andorra la Vella, el 22 d'abril del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 14 de gener de 2021, la representació processal del senyor Plaza interposà demanda de responsabilitat per danys i perjudicis per incompliment dels deures bancaris d'informació, classificació de clients, transparència, diligència deguda i bona fe contractual contra l'entitat bancària Herrera (B), tot sol·licitant que se la condemnés a indemnitzar a la seva mandant per raó dels danys i perjudicis derivats del seu comportament inadequat i l'incompliment dels seus deures bancaris d'informació, classificació de clients, transparència, diligència deguda i bona fe contractual, en l'import de 24.978,71.-euros, que es concreta en la pèrdua econòmica que ha patit el seu patrimoni com a conseqüència del venciment del producte estructurat AS 14. Phoenix SAN 8% EUR-2Y, majorat de l'interès legal des de la data de compra, i el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda i totes les despeses i comissions percebudes pel banc amb motiu de l'adquisició i la gestió del producte referenciat; així com al pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit intervinent.

2.- En data 25 de febrer de 2021, la representació processal de l'entitat bancària Herrera (B) va oposar l'excepció peremptòria de prescripció, contestant subsidiàriament a la demanda i oposant-se a la mateixa, tot sol·licitant que es donés lloc a l'excepció de prescripció de l'acció d'impugnació, imposant a l'agent les costes judicials i subsidiàriament, la desestimació de la demanda, imposant a l'agent el pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris de perits, advocat i procurador.

3.- Una volta evacuats els escrits de rèplica, dúplica i practicades les proves declarades pertinents i realitzats els pertinents escrits de conclusions, en data 19 de juliol de 2023, va recaure Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX

Primer.- Estimar l'excepció de prescripció de l'acció formulada per l'entitat B, SA i desestimar conseqüentment la demanda plantejada per la representació processal del Sr. Plaza per escrit presentat el 14 de gener del 2021 i absoldre l'entitat referida de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició a la part demandant del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Cinquè. Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Plaza en considerar, essencialment, que la resolució d'instància incorre en un error en la valoració de la prova i omissió de fets no contradits en la instància, tot afirmant que la seva acció de reclamació de danys i perjudicis no té el seu origen en el contracte de compte corrent sinó en una activitat d'assessorament o gestió assessorada de l'entitat bancària a través de la gestora del compte al senyor Plaza prèviament a la formalització de la compra. Considera que el banc no estava efectuant una mera comercialització del producte financer, sinó un assessorament personalitzat al seu client. Afirma que la seva acció de reclamació es va fonamentar en el negoci d'assessorament dut a terme per l'entitat bancària i en conclou que la relació d'assessorament no té naturalesa mercantil sinó que es tracta d'una relació professional de caire civil que, per tant, es troba sotmesa al termini de prescripció previst a l'usatge omnes causae, de 30 anys. Fonamenta la seva conclusió en la Sentència d'aquesta Sala de data 13 d'octubre de 2000, que fa referència a la prestació d'un servei d'assessorament comptable. Sol·licita la revocació de la resolució d'instància i l'estimació íntegra de la demanda amb la condemna de l'entitat bancària defenent per la responsabilitat per danys i perjudicis per comportament inadequat i incompliment dels seus deures bancaris. La revocació de la imposició de costes processals en primera instància amb condemna a l'adversa i la condemna de la defenent al pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

5.- La representació processal de l'entitat bancària Herrera s'oposa al recurs d'apel·lació formulat. Considera que tota l'argumentació relativa al contracte d'assessorament entre el banc i el senyor Plaza constitueix una argumentació nova i diferent a la sostinguda en la instància, basada en l'existència d'un contracte d'obertura de compte i de compravenda del producte impugnat, que considerava civil. En cap moment va fer referència a l'existència d'una relació d'assessorament. Insisteix en què la prescripció a ampliar a la relació entre el banc i el senyor Plaza és de 3 anys, trobant- se doncs prescrita. Entén que d'entrar sobre el fons, procedirà retornar la causa al Tribunal a quo als efectes de resoldre sobre la inicial de la part agent. Sol·licita la desestimació del recurs interposat, la ratificació de la Sentència a quo i la imposició a l'agent i ara recurrent del pagament de les costes processals generades en ambdues instàncies.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Tot i que en l'escrit de demanda de la part agent es fa referència puntual a l'existència d'un assessorament per part de la gestora del compte del senyor Plaza, senyora Machado, per la compra del producte financer per part del primer, l'acció en demanda de responsabilitat contractual exercida es fonamenta en el contracte de compte corrent subscrit entre les parts; essent en el marc i per causa del mateix que la senyora Machado li va oferir el producte. Oferiment per ella mateixa reconegut en les respostes a les preguntes 4.- i 5.- de l'interrogatori que li fou efectuat a instància de l'entitat bancària defenent.

En conseqüència, tal i com posa de relleu la part recorreguda, tota l'argumentació de la part recurrent relativa a la realització d'assessorament financer per part de l'entitat bancària i a través de la gestora de compte, senyora Machado, és nova i no pot ser tinguda en compte en mèrits del principi "pendente appelationne nihil innovetur", als efectes de no produir indefensió a la part recorreguda i garantir el degut equilibri entre parts. Noti's que en aquesta alçada es centra en l'existència d'aquest assessorament amb la intenció de diferenciar-lo de la simple comercialització, centrant en el mateix l'activitat bancària duta a terme per, com veurem, derivar-ne la inexistència de l'aplicació de la prescripció mercantil. Prescripció mercantil que en primera instància fonamentava en què la naturalesa mercantil dels contractes depenia del seu objecte i del caràcter de comerciant o no dels contractants, no essent-ho el senyor Plaza que era professor d'esquí i regentava un negoci de restauració, no havent doncs contractat el producte d'autes en la seva qualitat de professional, no havent-se desenvolupat tampoc la relació comercial entre les parts arrel del seu negoci.

Segon.- Ara bé, més enllà del tipus de contracte en el que la part agent fonamenta la inversió efectuada pel senyor Plaza -que representava menys d'un 25% del seu patrimoni global i també del financer (f. 152) i amb la que volia obtenir una rendibilitat-, no es pot negar que la relació que el vinculava amb el banc era mercantil.

En aquest sentit hem de fer referència a la nostra resolució de data 5 de febrer de 2015, dictada en el marc del rotlle TSJC-294/2014, que també va invocar la resolució d'instància, i en la que vam posar de relleu que la naturalesa civil o mercantil d'un contracte no ve determinada per la condició de comerciants o no de les parts que intervenen sinó també els que es concerten entre comerciants i particulars "quan la relació es situa en el marc de l'activitat professional del comerciant". Dèiem també en la mateixa que "no pot cabre el més mínim dubte que l'activitat de gestió de cartera de valors entra dins el camp de l'activitat de les entitats financeres i es persegueix un benefici per a les dues parts: el gestor per la comissió que percep i el titular pels guanys que espera obtenir dels seus valors o diners que ha confiat la gestió a l'entitat."

Gestió de cartera de valors o, en aquest cas, assessorament puntual de la gestora del compte corrent que, com hem vist, els hi oferí com a producte d'inversió d'uns diners que no necessitava.

La Sentència de 2015 que ja es referia també a la nostra Sentència de data 13 d'octubre de 2000, dictada en el marc del rotlle TSJC-70/00 i referida per la part recurrent, als efectes d'intentar convèncer de què les activitats d'assessorament dutes a terme pel banc no tenen naturalesa mercantil, sinó civil. Però ja al 2015 vam respondre a aquesta qüestió, posant de relleu que:

"En aquell cas ens trobàvem davant d'un contracte d'assessorament comptable "aliè a tota idea d'àgio, especulació o de tràfic comercial", en canvi, en el cas present, en què es contracta amb l'entitat bancària precisament un negoci d'especulació i de tràfic comercial com són les transaccions autoritzades a fi d'obtenir la màxima rendibilitat d'una cartera de valors o de diners, no resisteix el mateix raonament que en el cas d'un contracte d'assessorament comptable."

Criteri que hem de mantenir amb independència de com qualifiquem el contracte atorgat entre el senyor Plaza i el banc.

En conseqüència, establerta la naturalesa jurídica mercantil de la relació entre el banc i el senyor Plaza, el termini de prescripció no pot ser el general de l'Usatge Omnes Causae, de 30 anys, sinó que ha de ser la triennal, sense que les normes sobre consumidors, que obliguen en cas que existeixin dubtes a interpretar un determinat contracte en el sentit més favorable al consumidor, puguin aplicar-se a l'hora de qualificar-lo.

Tercer.- En relació al còmput dels dies a quo del termini de prescripció, com bé diu la resolució d'instància, aquest ha de ser comptador des del moment en què el senyor Plaza va tenir la informació relativa al resultat de la seva inversió. I aquesta data és, efectivament, el dia del venciment del producte financer adquirit, l'1 d'agost de 2016, en què li foren abonades al seu compte 6.700 accions de l'entitat BE i 173 EUR. Per tant, entre aquesta data i la de la citació per interposar demanda, el 21 d'octubre de 2020, han passat més dels 3 anys de prescripció.

Quart.- Procedeix, en conseqüència, desestimar el recurs d'apel·lació interposat, confirmant la resolució impugnada i imposant les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Plaza contra la Sentència dictada en data 19 de juliol de 2023 dictada pel Tribunal de Batlles, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.