Percepció de complements específics(047/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0006-2/2011 Núm. De Rotlle: TSJA-047/11

S E N T È N C I A NÚM. 14-2012

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: Ferrer

Advocat: Querol

Apel·lada: Cepeda

Ferreras

Tamarit

Morell

Representant : Amorós

Advocat: Vilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el dos de març del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions númeroAD-0006-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 9 de maig de 2011 va estimar parcialment la demanda formulada pels Srs. Cepeda, Ferreras, Tamarit i Morell contra el M.I. GOVERN i va anul·lar la resolució de la Secretaria d'Estat de Funció Pública d'1 de setembre de 2010, declarant el dret dels agents a percebre els complements específics corresponents a llurs places d'origen -amb deducció de la part ja percebuda-, amb efectes des del mes de juny de 2007.

La referida sentència ha considerat que, un cop el Govern ha reconegut el dret dels demandants a percebre el complement específic que reclamaven, procedeix abonar les quantitats corresponents als tres anys anteriors a la seva sol·licitud, en aplicació de la prescripció triennal que contempla l'article 11.1 de la Llei general de les finances públiques.

2n.- La representació del M.I. GOVERN va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual discuteix la interpretació que aquella realitza sobre el còmput del termini de prescripció. Al seu parer, l'acció per reclamar les quantitats litigioses va prescriure un cop transcorregut el termini de tres anys comptats des del moment en què els interessats van canviar de lloc de treball i, en conseqüència, van poder reclamar l'import del complement específic que els corresponia.

3r.- La representació dels agents es va oposar al recurs i va sol·licitar que es confirmés la sentència apel·lada, en considerar que el pagament del complement específic té un tracte successiu i es merita mensualment, per la qual cosa procedeix abonar les quantitats pendents de pagament que corresponen als tres anys anteriors a la reclamació.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Govern, en sessió de 23 de setembre de 2009, va acordar regularitzar la nòmina dels funcionaris agents, en aplicació de la disposició transitòria 5ª de la Llei de la funció pública, la qual estableix:

"Complement específic

Els funcionaris dels cossos especials que, a l'entrada en vigor de la Llei, ocupin places de llocs de treball que tinguin assignada una retribució per complement específic, mantindran la retribució d'aquest complement quan canviïn a una altra plaça d'un altre lloc de treball, tant del cos general com d'un altre cos especial que tingui assignat un complement específic inferior; tot i això, les quanties que es garanteixen s'integraran en els complements corresponents a cada cos, d'acord amb el que estableix l'article 63 de la present Llei i, en el cas de superar la retribució màxima de tots els complements, l'excés resultant passarà a formar part del complement d'absorció. En aquests casos, l'excés resultant no estarà subjecte a la disposició transitòria primera".

No es discuteix que els interessats tenien dret a què els fos aplicada la referida disposició transitòria 5ª de la Llei de la funció pública des del moment en què van obtenir el canvi del lloc de treball, motiu pel qual el Govern va procedir a regularitzar la seva situació. La qüestió litigiosa es redueix, doncs, a determinar si ha prescrit el dret dels agents a reclamar les quantitats endarrerides.

La sentència d'aquesta Sala núm. 59-2011, de 14 d'octubre, va resoldre un supòsit de les mateixes característiques que el present, de manera que procedeix seguir en aquest cas el mateix criteri que va fonamentar aquella resolució.

Tercer.- Segons l'article 11.1 de la Llei general de les finances públiques prescriuen als tres anys les obligacions de despesa i de pagament.

En la interpretació i aplicació d'aquest precepte no es poden compartir els arguments de la part apel·lant, segons els quals el termini de prescripció havia de computar-se des del moment en què els interessats van obtenir el nou lloc de treball i, en conseqüència, va néixer l'acció per reclamar les quantitats que no els havien estat abonades.

Cal partir del caràcter periòdic del meritament de les retribucions dels funcionaris, del qual es desprèn que l'acció per reclamar-les no prescriu fins que transcorre el termini de tres anys comptats des del moment en què havien de ser satisfetes. D'aquesta manera, resulta plenament ajustat a dret el pronunciament de la sentència apel·lada, segons el qual els interessats podien sol·licitar que els fossin abonades les quantitats que no els havien estat pagades, en concepte de complement específic, corresponents als tres anys immediatament anteriors a la seva reclamació.

En conseqüència, procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del M.I. GOVERN contra la sentència dictada el 9 de maig de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.