Laboral - Excepció manca de legitimació passiva - indemnització Art. 76 (0058/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 058/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Bueno va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat ORG_0 i contra el Sr. Tamarit, en reclamació de les quantitats de: 53.159,93 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda; 1.053,16 EUR en concepte de salari del mes de febrer del 2009 i dels dies treballats fins al dia 6 de març del 2009, amb els interessos legals a comptar del dia 9 de març del 2009; 309,40 EUR en concepte de la part proporcional de vacances corresponents al període comprés entre l'1 de gener i el 6 de març del 2009, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar del dia 9 de març del 2009.

II.- El Sr. Tamarit, actuant en nom propi i en nom i representació de la societat ORG_1, va plantejar l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Tamarit a títol personal, i sobre el fons, va sol·licitar la desestimació de la reclamació de la part agent per import de 53.159,93 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet en forma indeguda, i l'estimació només de l'import corresponent al preavís i compensació econòmica que li pertoqui a tenor de l'article 70.1b de la Llei sobre el contracte de treball.

III.- Per sentència de data 25 de gener del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, desestimant l'excepció de manca de legitimació passiva formulada pel Sr. Tamarit i estimant íntegrament la demanda de la part actora, va condemnar solidàriament a la societat ORG_1 i al Sr. Tamarit a satisfer a la Sra. Bueno les quantitats de 53.159,93 EUR, més els interessos legals ocasionats des del dia 18 de maig del 2009, i de 1.362,56 EUR més els interessos legals produïts des del dia 9 de març del 2009, i a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la societat ORG_1 i el Sr. Tamarit han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que està en total desacord amb la sentència de primera instància pel que fa a la interpretació de l'apartat 4 de la Disposició Transitòria Primera de la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada, ja que l'apartat 2 de dita Disposició estableix la necessitat d'adaptació de les societats anònimes i limitades a la nova llei sempre i quan contradiguin els seus preceptes; que en el cas dels estatuts de la societat ORG_1 no hi havia cap contradicció aparent amb la dita llei, amb excepció de l'article relatiu al capital social, però la formalització era d'impossible compliment perquè la societat no comptava amb l'injecció de capital suficient per assolir xifra mínima requerida; que sobre el fons del litigi, està també en desacord amb els arguments de la sentència en relació a condemnar als demandats a la indemnització prevista a l'article 76.1 de la Llei sobre el contracte de treball; que sobre l'argument de que el comiat ha estat fet de forma indeguda per manca d'indicació del termini de preavís, no entén la part recurrent quina privació de coneixement de drets invoca la sentència quan clara, expressa i manifestament l'empresa li atorga allò que li dóna la llei, tal i com és de veure a la carta; que sobre l'argument de que el comiat ha estat fet de forma indeguda per manca de pagament de compensació econòmica, s'ha de posar de manifest que l'empresa va reconèixer a la treballadora la compensació que li atorgués la Llei, fos quina fos, i era evident que en dit moment esqueia reconèixer-li la compensació de l'article 70.1b i no la de l'article 70.2 en relació a l'article 76.3 de la Llei, puix encara no estava decretada la fallida judicial de la societat.

II.- La Sra. Bueno va començar a treballar pel compte de la societat ORG_1 de la qual el Sr. Tamarit n'és l'administrador únic, al mes de maig de 1988. En data 6 de març del 2009, l'empresa va lliurar a la treballadora una carta comunicant-li el seu acomiadament d'immediat reconeixent tanmateix, que li corresponia el preavís i la compensació econòmica previstos a l'article 70.1b de la Llei del 12 de juny del 2003 sobre el contracte de treball, però manifestant que era impossible abonar-li econòmicament les quantitats meritades en dits dos conceptes.

III.- S'ha prèviament de resoldre l'excepció de manca de legitimació passiva formulada pel Sr. Tamarit. És cert que el contracte de treball es va establir entre la Sra. Bueno i la societat ORG_1. Nogensmenys, la Llei 20/2007 del 18 d'octubre del 2007 ha vingut a regular novament el règim jurídic de les societats anònimes i de responsabilitat limitada. En les seves Disposicions Transitòries, primera, apartats 2 i 4, aquesta norma legislativa estableix que: "en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, les societats han d'adaptar els seus estatuts a aquesta Llei quan contradiguin els seus preceptes...transcorregut el darrer termini establert a l'apartat segon d'aquesta disposició, els administradors de les societats anònimes i de responsabilitat limitada que no hagin adaptat els seus estatuts a aquesta Llei, responen solidàriament i amb la societat dels deutes socials generats des de l'entrada en vigor d'aquesta llei i fins a l'inscripció en el Registre de Societats de l'adaptació estatutària". L'article 14 de la Llei estipula que el capital social de les societats anònimes i de les societats de responsabilitat limitada ha de constar en els estatuts indicant-ne la xifra en euros, la qual no pot ser inferior a 60.000 EUR en el cas de les societats anònimes i a 3.000 EUR en el cas de les societats de responsabilitat limitada. Resulta de les proves que consten en autes, que el capital social de la societat ORG_1 és de 30.050,61EUR, i per tant inferior al capital mínim exigit per la Llei de societats, i que dita societat no ha adaptat mai els seus estatuts a la Llei en el termini fixat per la mateixa, respecte a la xifra del seu capital social. Tractant-se d'una obligació exigida per la Llei, importa poc la raó per la qual la societat ORG_1 no va adaptar els seus estatuts, ja que si es trobava en dificultats material per fer-ho, havia de triar qualsevol altra solució, inclosa la seva dissolució. Per conseqüent, quedant acreditat que la societat ORG_1 no va adaptar els seus estatuts amb les prescripcions de la Llei, en el termini legal, l'administrador ha de respondre solidàriament amb la societat dels deutes socials, d'acord amb els referits apartats 2 i 3 de les Disposicions Transitòries de La Llei, ço que determina la desestimació de l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Tamarit.

IV.- Pel que fa a la reclamació de la treballadora en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet en forma indeguda, s'ha de posar de manifest que la Llei sobre el contracte de treball només preveu dos tipus d'acomiadament: un acomiadament d'immediat justificat per una culpa greu del treballador, regulat per l'article 72 i un acomiadament mitjançant preavís i compensació econòmica, regulat per l'article 70. La carta d'acomiadament de la Sra. Bueno lliurada per la societat ORG_1 barreja els dos tipus d'acomiadament esmentats, comunicant a la treballadora el seu comiat d'immediat, sense preavís ni compensació econòmica, però reconeixent que la Sra. Bueno té dret a percebre les quantitats meritades en aquests conceptes. La dita carta no té cap sentit i resulta evident que l'acomiadament de la Sra. Bueno és del tot incorrecte. En efecte, l'acomiadament d'un treballador ha de complir requisits tant de forma com de fons. Aquests requisits són imperatius i l'empresari no pot de cap manera exonerar-se del compliment dels mateixos. Si es tracta d'un acomiadament d'immediat, l'avís de comiat ha d'exposar la seva causa que ha de correspondre a un dels supòsits contemplats en l'article 72 de la Llei laboral, cosa que no fa la carta lliurada a la Sra. Bueno. Si es tracta d'un acomiadament sense culpa del treballador, l'empresa ha de satisfer un preavís i una compensació econòmica i notificar per escrit el termini de preavís al qual té dret el treballador. En el present cas, l'avís de comiat no tant sol no notifica a la treballadora els dies de preavís que li pertoquen, sinó que comunica a la mateixa que no se li satisfarà cap preavís ni compensació econòmica, malgrat li corresponguin ambdós conceptes. La falta de notificació del termini de preavís, com la negació de satisfer el preavís i la compensació econòmica obligatòries, constitueixen una greu vulneració dels requisits tant de forma com de fons de la Llei laboral, obrint dret a la treballadora a l'indemnització prevista en el seu article 76 per acomiadament improcedent.

V.- La desestimació del recurs determina la condemna en costes de la part apel·lant en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ORG_1 i del Sr. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 25 de gener del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat ORG_1 i al Sr. Tamarit a satisfer les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.