RECLAMACIÓ DE QUANTITAT. Obligació de pagament de les obres fetes. Excepció "non adimpleti contractus" exercida però no qualificada per la part defenent (1000063/2021)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000013/2023 ORIGEN: 1000063/2021 - 0

NIG: 5300542120210001005

PARTS:

Apel·lant: Sra. Plaza

Representant: Sra. Yuste

Advocat: Sr. Gomila

Apel·lat: Alcalá

Representant: Sra. Expósito

Advocat: Sra. Calderón

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: RECLAMACIÓ DE QUANTITAT. Obligació de pagament de les obres fetes. Excepció "non adimpleti contractus" exercida però no qualificada per la part defenent.

SENTÈNCIA 000101/2023

Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 31 de maig de 2021, la representació processal de la societat Alcalá interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil ordinari, contra la senyora Plaza, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer- li la suma de 11.259,91 EUR, incrementada amb els interessos legals deguts a comptar des de la data de la contesta a la demanda i al pagament de les costes processals generades, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

2.- En data 14 de juny de 2021, la representació processal de la senyora Plaza contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva íntegra desestimació, amb imposició del pagament de les costes processals a l'agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 25 de novembre de 2022, la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIXO

Primer.- Estimar parcialment la demanda formulada per la societat Alcalá contra la Sra. Plaza, en el sentit de condemnar la segona a abonar a la primera l'import total de 7.599,31EUR pels conceptes detallats al Fonament de dret Vuitè. Dit import meritarà interessos a comptar de la data de la contesta a la demanda i fins al seu efectiu pagament.

Segon.- No efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants segons s'ha raonat en el darrer Fonament de dret."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Plaza en considerar, en síntesi, que conté un error en la determinació de la qüestió litigiosa i de la valoració de la prova practicada. Entén que en no haver-se complert les condicions pactades contractualment, no ha nascut la seva obligació de satisfer la resta del preu acordat; tot sol·licitant la revocació de la Sentència recorreguda i la desestimació íntegra de la demanda interposada, amb imposició de les costes processals generades a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- Per la seva banda, la representació processal de la societat Alcalá s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la confirmació de la resolució recorreguda i la condemna de la part recurrent al pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- No existeix discussió en què les parts litigants van signar un pressupost intitulat "projecte executiu", amb número 00000H, en data de 27 d'agost de 2019, tractant-se de la realització d'una obra de reforma de la unitat immobiliària de la senyora Plaza, radicada a l'XXXX (folis 17 i ss. i 66 i ss.).

El dit pressupost conté la descripció dels treballs a realitzar, la seva quantitat, el preu unitari dels mateixos, el seu total (43.309,91 EUR) i, específicament, el detall de les formes de pagament:

33 % a la firma del pressupost

33% meitat obra

Resta al finalitzar l'obra i comprovar la seva correcta execució.

Segon.- La discussió entre les parts radica fonamentalment -a banda de l'existència d'un termini de finalització de les obres al que després ens referirem- en si la senyora Plaza ha d'abonar la quantitat reclamada per la societat constructora, "Alcalá" , que quantifica en la suma de 11.256,91 EUR, derivats de l'import pressupostat als que afegeix la suma de 2.950 EUR en concepte de treballs extres sol·licitats per la senyora Plaza (2.950 EUR), tot deduint-hi l'import ja abonat de 35.000 EUR.

Import que la senyora Plaza considera que no ha d' abonar per quant entén que el fet de no haver-se acabat les obres i haver-se realitzat diferents dels treballs encomanats de forma defectuosa, obsta a què hagi d'abonar la resta de l'import pactat. Conclusió a la que arriba en base a una interpretació literal de la darrera frase continguda en les formes de pagament acordades en el pressupost signat que, com hem vist, resa que la resta de l'import, -de fet hauria de ser el 34 % restant-, s'abonarà al finalitzar l'obra i comprovar la seva correcta execució.

I en relació als treballs extres que es reclamen i que la part agent i avui recorreguda afirma que són els que es troben manualment afegits i quantificats en el pressupost signat (revers foli 19), la senyora Plaza afirma que les anotacions no tenen cap validesa en no haver estat signades per ella.

Tercer.- Front a la pretensió de la part agent, la resolució d'instància conclou que la societat Alcalá no ha acreditat la realització dels treballs addicionals que reclama per un import de 2.950 EUR, i que obren afegits manualment al revers del foli 19 del pressupost atorgat entre ambdues parts litigants, sense però cap signatura de la senyora Plaza que acrediti la seva conformitat en la realització i/o el seu import. En conseqüència, desestima aquesta pretensió.

A més, en relació a la resta de l'import reclamat, analitza -com no podia ser d'altra manera- si les deficiències en la realització dels treballs executats per la mateixa societat són d'entitat suficient per emparar l'alliberament de la senyora Plaza de pagar l'import que se li reclama, o no.

Considera al respecte que els treballs pressupostats indegudament finalitzats són 5, havent-se quantificat només un d'ells en la suma de 680 EUR (710,60 EUR en sumar-hi l'IGI) -l'identificat amb el número 20 en l'Acta de Presència del Saig a la que després ens referirem i consistent en la manca de mampara-, no considerant però cap d'ells suficient per autoritzar a la senyora Plaza a no satisfer l'import reclamat, decidint descomptar de la suma reclamada l'import de no col·locació de la mampara, suara referit.

Conclou, doncs, parcialment acreditada la reclamació plantejada en l'import de 7.599,31 EUR, derivat de: 43.309,91 EUR (total pressupostat) - 710,60 EUR (valor de no col·locació de la mampara) - 35.000 EUR (ja abonats).

Per contra, la part recurrent considera que l'acreditació de l'existència de treballs mal executats és suficient per alliberar-la del pagament reclamat.

Quart.- En relació al tercer apartat del detall de les formes de pagament retranscrit en el Primer Fonament de Dret, considera la part recurrent que una interpretació literal del mateix duu a concloure que la seva obligació de pagar la resta de l'import acordat no ha nascut, perquè les obres no s'han acabat i alguns treballs s'han executat de forma imperfecta.

Conclusió que la Sentència d'instància no contempla i que la Sala tampoc no pot compartir. Perquè al moment de l'atorgament del pressupost abans referit i que la pròpia part avui recurrent denomina com a contracte d'obra entre les parts, en recollir el seu acord sobre les obres a realitzar i el preu a abonar per les mateixes, va comportar la perfecció del contracte d'obra, havent doncs nascut en aquell moment, el 27 d'agost de 2019, les obligacions recíproques de les parts: l'obligació de la constructora de realitzar les obres acordades i l'obligació de la senyora Plaza d'abonar-ne el preu pactat.

Obligacions recíproques o sinal·lagmàtiques que permeten que en cas que una part no compleixi les obligacions assumides o ho faci de forma incorrecta, l'altra part tampoc no hagi de complir la seva obligació. Així, es permet que una de les parts es pugui alliberar del compliment de la seva obligació, com per exemple abonar la resta de l'import acordat o, resoldre el contracte.

I de la lectura de la contesta a la demanda de la representació processal de la senyora Plaza es deriva que no pretén la resolució contractual sinó que pretén alliberar-se de satisfer la resta del preu pactat per causa de l'incompliment de la correcta execució dels treballs per part de la constructora. Així, malgrat no la identifiqui, la part defenent exercita l'excepció de "non adimpleti contractus " o més específicament la de "non rite adimpleti contractus", als efectes de no haver de satisfer l'import que se li reclama. Excepció que, per a què prosperi, exigeix el compliment d'una sèrie de condicions a les que després ens referirem i que són, precisament, les que analitza la resolució d'instància.

Per tant, no només no és cert que la resolució d'instància es fonamenti en arguments no introduïts pe les parts litigants, sinó que els fonaments de la mateixa es deriven de la pròpia argumentació de la part defenent i avui apel·lant, que exercita una excepció que no identifica.

Cinquè.- De l'anterior es deriva que les obligacions recíproques de les parts van néixer al moment de la signatura del pressupost i que el tercer apartat relatiu a les formes de pagament, únicament i exclusiva regula la forma de pagament de l'obligació assumida en aquell moment, no el seu naixement. Altrament no ens trobaríem en un contracte d'obligacions recíproques o sinal·lagmàtiques, a banda de què es podria produir la situació antijurídica de què treballs correctament realitzats no fossin abonats, no podent ser emparada pel nostre Dret.

I forma de pagament que sembla que tampoc no va ser complerta per la pròpia part defenent i avui recurrent ja que ambdues parts tenen reconegut que en data 10 de juliol de 2020, és a dir, abans de la finalització de les obres, la senyora Plaza ja havia pagat 35.000 EUR sobre el total de 43.309,91 EUR, que representa un 80,81 % de l'import acordat -quan només n'hauria d'haver abonat el 66 %-. Extrem que encara confirma més que l'obligació de pagament ja havia nascut i que per les parts avui litigants les formalitats de pagament acordades no eren essencials. De fet s'ha acreditat que la senyora Plaza va pagar 15.000 EUR el 13 de novembre de 2019 -no a la data de la signatura del pressupost, com s'havia acordat-, altres 15.000 EUR el 26 de novembre de 2019 i els darrers 5.000 EUR el 10 de juliol de 2020.

En conseqüència, la pretensió de la part recurrent consistent en què la seva obligació de pagament de la resta del preu no havia nascut per causa de l'incompliment de la correcta execució dels treballs per part de la constructora, ha de ser desestimada.

Sisè.- Segons hem avançat, l'excepció articulada per la part defenent i avui recurrent exigeix que es determini si s'ha produït incompliment contractual, a quina de les parts és imputable i que es valori la seva gravetat, ja que altrament no podria prosperar l'excepció de non rite adimpleti contractus abans referida i que exigeix que la violació sigui suficientment important perquè el contracti quedi ineficaç, sense que la part contractant hagi de satisfer l'import reclamat. En aquest sentit s'ha pronunciat de forma constant la nostra jurisprudència, entre altres, en la Sentència dictada en data 31/05/2016, rotlle número TSJC-85/14:

"IV.- Quant al segon aspecte, és a dir l'excepció non adimpleti contractus, és també de manera ajustada a dret i als fets acreditats que el tribunal ha afirmat que per donar lloc a dita excepció calia un incompliment suficient, i que en el present cas no es donava aquest requisit.

Cal recordar en la matèria que l'excepció non adimpleti contractus (o non rite adimpleti contractus més aviat aplicable en el present cas) és pròpia de la lògica del funcionament dels contractes sinal·lagmàtics, la qual justifica que, si una part no compleix amb la seva obligació, l'altra part queda legitimada per no complir la seva, essent precisat que dita excepció no s'aplica a qualsevol tipus de violació contractual, sinó a l'incompliment significatiu d'una obligació principal. En el marc d'un contracte d'obra, el contractista té dues obligacions principals que són executar i lliurar l'obra segons les previsions contractuals. El que pot autoritzar una de les parts a no pagar el preu dels treballs és la no realització dels mateixos, supòsit que no queda acreditat en el cas d'autes (prova que requeia sobre la promotora com bé ho ha recordat el tribunal)."

Setè.- El primer incompliment sobre el que insisteix la part recurrent, i que ja va ser extensament valorat per la resolució d'instància és el del termini acordat per les part per finalitzar les obres de reforma del pis de constant referència.

Les parts no van acordar cap termini per finalitzar les obres. Cap termini consta en el pressupost atorgat entre elles i cap prova existeix en autes de què l'haguessin fixat verbalment. Per tant, malgrat el temps transcorregut, aquest no constitueix una causa d'incompliment essencial per part de la societat constructora, no podent-se considerar com a elements de prova suficients les interpretacions arbitràries de la part recurrent sobre els terminis que la societat constructora podia fer constar en altres documents com, per exemple, en el permís d'obres d'interior que obra en el foli 72, en base a expectatives concretes i que no tenen en compte altres motius que podien afectar a la seva extensió, com les peticions de canvis en la realització dels treballs o en els materials que efectuava la pròpia senyora Plaza i que els dos únics testimonis d'autes (senyors Esteban i ENTITY_11) posen de relleu, confirmats amb contingut dels WhatsApps aportats.

I això sense obviar que si la part recurrent hagués volgut fer valer algun termini concret, en no haver estat pactat per les parts, hagués hagut de sol·licitar la pràctica d'una prova pericial que hagués pogut determinar tant el termini raonable de finalització de les obres en el cas concret com d' altres elements relatius a la discussió objecte de la present causa i als que després ens referirem. Tot i així, tot i tenir la càrrega de la prova d'acreditar les seves manifestacions, no ho va fer.

Manca de prova que només a ella pot perjudicar. I això sense perjudici de les proves que obren als autes i als que es refereix la resolució recorreguda de forma detallada i que abans hem mencionat (declaració dels únics testimonis d'autes i relació amb els WhatsApps obrant també en autes) que contradiuen la versió de la senyora Plaza en relació a les peticions de canvis per ella sol·licitats i que de ben segur havien d'afectar a la durada de realització de les obres de constant referència.

Doncs, com bé conclou la resolució d'instància ni s'ha acreditat l'existència d'un termini per a la realització de les obres, ni tampoc que, en el seu cas, aquest tingués entitat suficient per justificar l'impagament del preu pactat.

Vuitè.- En relació a l'anàlisi que la resolució d'instància efectua sobre els 27 treballs executats de forma defectuosa a criteri del Saig, senyor Zapata i que obren detallats en la seva Acta de Presència efectuada en data 3 de juny de 2021, cal posar de relleu que tal i com especifica l'esmentada resolució, el Saig no és un professional de la construcció i, en conseqüència, la seva manca de qualificació en matèria constructiva no permet assegurar si el que ell constata i qualifica de defectes constitueixen defectes de la construcció efectuada o si, en el seu cas, poden haver-se produït amb posterioritat o, fins i tot, si es podien corregir o evitar, donat el caràcter de reforma de l'obra realitzada. Noti's al respecte que de l'anàlisi dels 27 desperfectes mencionats, la Batlle en considera només 5 com a prèviament pressupostats, existents i derivats d'una deficient execució de la feina encomanada. En tot cas, un informe pericial realitzat per un professional de la construcció hagués permès donar resposta tècnica a aquestes qüestions.

En relació a la qualificació professional del senyor Villegas criticada per la part recurrent que li nega la qualitat de professional de la construcció per causa de la seva actual professió de C, el mateix informe pericial tècnic suara referit i que la part defenent no ha sol·licitat, hagués permès també en el seu cas determinar si els treballs per ell efectuats eren correctes o no, ja que per dubtar de la seva qualificació de manobra no n'hi ha prou en demostrar que en l'actualitat la seva tasca principal sigui la de C. Només l'opinió d'un expert pot ser atesa en aquest sentit.

Novè.- Com sigui que la part recurrent no discuteix les conclusions de la resolució d'instància en relació a l'existència de defectes en l'obra de reforma, sinó que ja li sembla bé la conclusió a la que arriba, segons la qual destaca -en relació a l'Acta de Presència del Saig- la manca de col·locació del marc, l'embellidor i la pintura de la finestra, la manca del calaix embellidor del tub extractor (desperfectes numerats de 5 i 6), manca de connexió dels tubs d'entrada d'aigua i de desguàs de la pica (desperfecte 10), manca de col·locació del mirall (desperfecte 11), rajola mal col·locada (desperfecte 19), manca de mampara (desperfecte 20), falta acabar la pintura del segon tub (desperfecte 25), falta tapar de forma adequada el forat del tub de PVC (desperfecte 26); essent els desperfectes numerats de 5, 6 i 11 no previstos al pressupost inicial i essent només quantificat en autes en la suma de 680 EUR la manca de col·locació de la mampara; la Sala no considera oportú efectuar cap altre comentari al respecte de la seva existència.

Únicament procedeix posar de relleu a la part recurrent que la sola existència d'aquests desperfectes no justifica que pugui deixar d'abonar l'import reclamat, ja que l'únic que li hagués permès obtenir aquest resultat hagués estat acreditar que els mateixos eren essencials, en el sentit d'impedir satisfer l'interès del creditor d'aquella concreta obligació, tal i com hem dit de forma reiterada, en la jurisprudència abans referida.

Però no ho ha fet. Ha obviat els requisits que exigeix l'excepció per ella exercida i que li permetria deixar de satisfer el preu que li faltava per abonar. Per tant, en no haver contradit les conclusions a les que arriba la resolució d'instància i que la Sala comparteix, procedeix confirmar la resolució recorreguda.

Desè.- La desestimació del recurs interposat ha de comportar la imposició del pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Plaza contra la Sentència dictada en data 25 de novembre de 2022 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.