CASS. Cotització de compensacions econòmiques. (0071/09)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0041-1/08 TSA: 012/09

S E N T È N C I A NÚM. 71-2009

PARTS:

Apel·lant: CASS Representant: C.M. Advocat: A.M.

Apel·lada: Toll, S.A. Representant: C.S.M. Advocat : F.F.

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de juliol de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0041-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-05, de 14 de gener, va estimar la demanda promoguda per la societat ORG_0 (Coima S.A., d'ara endavant) i va declarar que les resolucions recorregudes, de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de 16 de juny de 2008 i d'1 de setembre de 2008 (que confirmava l'anterior en via de recurs) no són ajustades al Dret.

Les resolucions esmentades reclamaven a ORG_1 les cotitzacions per les compensacions econòmiques fetes a disset treballadors acomiadats en el decurs del mes de novembre de 2007.

La sentència ha considerat que la compensació econòmica prevista en l'article 70 de la Llei del contracte de treball no revesteix caràcter salarial.

2.- La representació de la CASS interposa un recurs d'apel·lació indicant que a diferència de la indemnització per acomiadament improcedent, injustificat o indegut, la compensació econòmica te per objecte compensar el treballador per la pèrdua dels salaris causada per l'acomiadament i per tant te consideració de remuneració. En conseqüència demana que es revoqui la sentència i es declari que les resolucions administratives s'ajusten al Dret.

3.- La representació de Toll, S.A. contesta el recurs d'apel·lació argumentant que l'obligació de cotitzar només s'estén a les contraprestacions salarials, no a les compensacions econòmiques que no tenen naturalesa de percepció salarial.

4.- Les parts han formulat els seus escrits de conclusions amb les manifestacions més adients a la seva posició processal, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La entitat mercantil Toll, S.A. va rescindir, durant el mes de novembre de 2007, els contractes de treball de disset treballadors i en cada quitança on es detallaven les quantitats que es pagaven per cada concepte laboral dels que preveu l'article 77 de la Llei 8/2003, de 12 de juny, sobre el contracte de treball, es va fer constar la quantitat a percebre pel treballador com a compensació econòmica de l'article 70.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social, en considerar que aquest concepte -la compensació econòmica de l'article 70- havia de formar part de la base de cotització dels treballadors assalariats, va requerir Toll, S.A. de cotitzar pel mateix; la sentència ara recorreguda ha considerat que aquesta compensació econòmica no forma part del concepte salarial i, en conseqüència, no és subjecta a cotització.

Tercer.- L'article 12 del Reglament Tècnic indica que la base de cotització que han de satisfer els assalariats comprèn "el total de les remuneracions reembossades durant el període de referència precedent". Per tant, per resoldre la qüestió que se suscita en aquest recurs cal esbrinar si la compensació econòmica prevista en l'article 70 constitueix una remuneració des del punt de vista de la legislació de seguretat social -i salarial des de la perspectiva de la legislació sectorial laboral-, i per tant ha de ser objecte de cotització o, pel contrari, te una naturalesa indemnitzadora i per tant no salarial, com ha sostingut la sentència.

L'exposició de motius de la Llei 8/2003 explica que la principal novetat que conté consisteix en fer més onerós el sistema de comiat lliure anteriorment vigent, que no comportava cap compensació econòmica pel treballador. A tal efecte, l'article 70 segueix admetent la rescissió del contracte de treball per temps indefinit per decisió unilateral -i sense causa que el justifiqui- de l'empresari però establint, en favor del treballador, una compensació econòmica equivalent al salari de 15 dies (si l'acomiadament es produeix durant els primers sis mesos del contracte) o d'un dia i mig de treball efectiu per cada més treballat amb un màxim de 270 dies (si l'acomiadament es produeix transcorreguts els primers sis mesos). En el primer cas, no hi ha preavís d'acomiadament i en el segon el preavís es d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies.

El preavís te per objecte facilitar al treballador la recerca d'una nova col·locació i la compensació econòmica te per efecte neutralitzar la pèrdua de salari que el treballador pateix a conseqüència de la decisió empresarial de resoldre unilateralment un contracte que s'ha pactat per temps indefinit.

En conseqüència, te caràcter de compensació al treballador pels salaris que deixa de percebre, amb el contingut econòmic de mínims i de màxims que la Llei preveu en el mateix article 70.

La circumstància de que aquesta compensació no es contempli en el concepte de "salari" que l'article 56 de la Llei sobre el contracte de treball estableix -segons la qual el salari és la remuneració que l'empresari lliura al treballador com a contraprestació dels seus serveis- no li priva de la naturalesa exposada per què precisament el que fa la compensació de l'article 70 és remunerar uns serveis que en els termes de duració del contracte s'haurien de prestar i no es presten per decisió unilateral i no causal -i per tant, no il·legal- de l'empresari empleador.

Té aquesta compensació, per tant, una naturalesa molt diferent de la indemnització que l'article 76 preveu pels casos en què l'empresari ha adduït una causa d'acomiadament que no és certa o que no ha pogut demostrar, indemnització -associada a una actuació il·legal de l'empresari- que és compatible amb la percepció del salari que correspon al treballador fins la finalització dels efectes jurídics del seu contracte de treball.

En conseqüència, la compensació econòmica de l'article 70 de la llei sobre el contracte de treball integra la base de cotització de l'article 12 del Reglament Tècnic, i la sentència apel·lada, que no ho ha entès així, s'ha de revocar amb estimació del recurs d'apel·lació interposat contra la mateixa.

Quart.- No existeixen circumstàncies que determinin un pronunciament especial sobre la obligació de pagar les despeses processals meritades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència número 2009-05, de 14 de gener de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca.

Declarar ajustades al Dret les resolucions administratives recorregudes.

No fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.