Laboral-desistiment justificat-mobbing per la via penal (5000360-2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TSJC.- 0000370/2016 ORIGEN: 5000360/2015 - 00

NIG: 5300542120150007579

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de gener del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent :

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Vaquero va presentar demanda laboral contra la societat Sandoval, SAU, demanant que se la condemnés a satisfer-li la suma bruta total de 64.868,43.- euros en concepte d'indemnitzacions per desistiment justificat i per acomiadament "no causal i injustificat", al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat Sandoval, SAU, es va oposar totalment a la demanda.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 26 mai 2016, decidint "PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 1 d'octubre de 2015 per part de la Sra. Vaquero contra la societat Sandoval,S.A.U.

SEGON.- Condemnar en costes a l'agent, incloses les derivades d'advocat i procurador."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Vaquero demanant es declari la seva nul·litat, dictant-se una nova estimant totes les seves pretensions inicials.

La representació processal de la societat Sandoval, SAU, demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 15-11-2016, es va decidir donar lloc parcialment a les pretensions probatòries adduïdes per la Sra. Vaquero mitjançant l'escrit de greuges presentat en tràmit d'apel·lació, consistent en què sigui incorporat en autes i a efectes probatoris un Aute de data 05-07-2016 recaigut en el marc de les diligències prèvies 4000305/2015 acompanyant el seu escrit de greuges.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que, des del mes de març del 2008, la Sra. Vaquero treballava com a empleada de gasolinera per la societat Sandoval, SAU, (E ).

La relació laboral es va acabar com a conseqüència del desistiment de l'assalariada mitjançant una carta de data 17-09-2015 exposant :

" Porto en aquesta empresa 17 anys de la meva vida de treball, dedicant-me plenament a les tasques encomanades amb dedicació, vocació i mirant sempre pel progrés i rendiment de l'empresa perquè aquesta tingui els màxims guanys. Però Vostès porten fent-me assetjament moral en el treball, des de l'any 2013. Després els hi vaig trametre una lletra protestant del tracte que rebia. Aquest assetjament, ha continuat tot l'any 2014 i en 2015, culminant amb una falsa denuncia contra la meva persona per apropiació indeguda de diners. Aquesta mentida va suposar una detenció arbitraria de la policia, passar tot un dia detinguda i, la jutge d'instrucció en va deixar lliure sense càrrecs el vespre d'aquell fatídic dia. Els fets injustos han provocat una baixa per un estat depressiu ansiós greu que ha comportat tractament mèdic en els darrers mesos, com a Vostès els hi queda acreditat.

L'article 97 del Codi de relacions laborals (CRL) determina que la treballadora pot rescindir unilateralment el contracte de treball per un acte de l'empresari o dels seus representants que sigui vexatori i, ofengui la meva dignitat com a persona. La qual cosa ha suposat una assetjament moral per a que deixi el treball. Aquest supòsit, la llei per l'art. 98 CRL dona dret al treballador a exigir la indemnització del comiat injustificat. Aquest càlcul representa una indemnització de 45 dies de salari per any treballat a l'empresa, fins un màxim de 30 mesos. S'ha de tenir en compte el salari variable en els 12 darrers mesos. Aquest citat càlcul ascendeix a 48,05 euros per dia x 45 dies x 30 mesos, dona un resultat 64 868,40 euros d'indemnització que legalment hem correspon i que reclamo.

Per tant, en base a l'exposa't, d'acord amb la llei vigent, tingui feta la meva rescissió unilateral del contracte pels motius d'assetjament i persecució vexatòria ofensiva contra la meva dignitat, dins del treball, i en conseqüència legal, vulguin en la major brevetat possible pagar la quantitat indicada d'indemnització per comiat injustificat."

II.- Els greuges de la part recurrent són en essència que pel fet d'haver refusat la major part de les proves sol·licitades per ella, sense justificació ni fonamentació, el tribunal ha pronunciat una sentència arbitrària, vulnerant els seus drets fonamentals i amb una ignorància inexcusable des les lleis, i que el tribunal no ha valorat degudament totes les proves en particular les testificals.

Les greus acusacions que fa la part recurrent en relació al tribunal no són justificades.

No és cert que el Tribunal va denegar la major part de les proves sol·licitades per la part agent puix de les 14 sol·licitades només es van declarar 5 com a innecessàries.

No és cert tampoc que es van denegar sense justificació ni fonamentació ja que el batlle va motivar que dites proves no tendien a acreditar fets concrets que podrien constituir l'assetjament laboral al·legat. I de l'estudi de les preguntes que es proposava efectuar als confessants ressurt que així és. Fins i tot és revelador el fet de sol·licitar la confessió en judici de dos representants de l'empresa (el responsable RH i el director) i no interessar cap pregunta sobre un comportament concret podent-se qualificar d'assetjament sinó només una pregunta sobre si estan "conscient que la demandant...denuncia un assetjament moral de l'empresa contra ella...".

Igual passa amb les testificals denegades que en realitat concerneixen els metges que van atendre a la Sra. Vaquero per tal que ratifiquin els seus informes, i de l'examen dels quals ressurt clarament que la Sra. Vaquero pateix un quadre ansiós depressiu en relació a l'assetjament que diu viure al treball.

Així, el tribunal unipersonal i aquesta Sala en l'Aute del 15-11-2016, vam analitzar la pertinència de les proves sol·licitades i denegades en relació a l'objecte del litigi, i després d'un examen efectiu de les proposicions de prova de les parts. S'ha respectat la igualtat d'armes entre les parts i els mitjans de prova s'han acceptat i presentat d'una manera que permet garantir un procés equitatiu.

Per tant, no existeix cap ignorància d'una norma legal ni cap violació d'un dret fonamental de la Sra. Vaquero.

III.- Pel que fa a la valoració de les proves per part del Tribunal Unipersonal, aquesta és correcta i s'ha de confirmar.

En efecte, de totes les manifestacions de les companyes de feina i amigues de la Sra. Vaquero no es pot extreure l'existència d'un tractament vexatori o d'assetjament que l'empresa hauria dut a terme al perjudici de la Sra. Vaquero.

En relació a la Sra. Aguilar (folis 75-124) i a la Sra. Romeu (folis 79-142) s'ha de constatar que no van manifestar haver presenciat cap comportament d'assetjament sinó que la Sra. Vaquero els hi havia comentat que se li canviava horaris i lloc de treball. La segona afegeix que aquest comportament de l'empresa era destinat a perjudicar a les treballadores i forçar el seu desistiment. Aquestes persones no donen cap precisió sobre els referits canvis horaris.

Estranyament, la demandant no va esmentar aquest tipus de comportament en el seu escrit de demanda, sinó que va pretendre que l'assetjament de que patia des del novembre del 2013 consistia en cridar-la contínuament, en adreçar-se a ella de manera desafiant o de culpabilitzar-la de nombroses absurditats.

En tot cas, força és de constatar que cap prova existeix en autes d'aquests comportaments i que en cap moment s'ha precisat quins representants de l'empresa haurien incurregut en tals actuacions.

Finalment, l'únic element constitutiu d'assetjament seria la denúncia que l'empresa va cursar en contra de la Sra. Vaquero el dia 16-10-2014 i que aquesta qualifica de falsa denúncia.

Però, d'una banda, un fet únic difícilment pot correspondre a la definició de l'assetjament que requereix una certa prolongació en el temps.

En aquest ordre d'idees, cal remarcar que no existeix cap element que pugui relacionar el fet que, en novembre del 2013, l'empleada es va oposar a canviar de lloc de treball (sense que això correspongui a una degradació de la seva classe professional), oposició respectada per l'empresa, i el fet que quasi un any més tard es va presentar la denúncia, sobretot quan no queda acreditat cap comportament de l'empresa corresponent al supòsit de l'article 97.1 h) entre els dos períodes.

D'altra banda, un comportament constitutiu d'assetjament s'ha de poder imputar a l'empresa i ha d'atemptar greument contra la dignitat i la salut del treballador, ja sigui pel desprestigi causat a la pròpia persona, sigui pel descrèdit a la seva feina.

Ara bé, els elements recollits en les presents actuacions no permeten considerar que la denúncia es va practicar de manera temerària o maliciosa o per perjudicar a l'empleada.

És cert que després de la denúncia del 16-10-2014, la Sra. Vaquero fou detinguda el 25-03-2015 per part de la policia. Aquesta detenció va quedar sense efecte el mateix dia, donant-se lloc tanmateix a unes diligències prèvies per un presumpte delicte d'estafa causant un perjudici superior a 600.-euros (4000305/2015). Però, no és perquè la batlle va deixar sense efecte la detenció de la Sra. Vaquero que s'hauria de treure la conseqüència, com ho fa la part agent, que ens trobaríem necessàriament front a una falsa denúncia.

És cert també que al termini d'aquests diligències prèvies i per Aute de data 05-07-2016 es va decidir el sobreseïment provisional fins que l'aparició de nous elements permeti o faci necessària la seva continuació.

Però aquesta decisió tampoc significa que d'una falsa denúncia es tractaria quan ressurt del mateix aute que : és en base a uns elements objectivament sospitosos que l'empresa va denunciar els fets puix és arrel d'una queixa d'una clienta habitual havent descobert que s'havien carregat unes operacions al seu compte que l'empresa va comprovar i justificar que les operacions litigioses s'havien realitzat durant el torn de la Sra. Vaquero i que no en existia cap quan aquesta era de vacances malgrat es comprovà que les signatures no coincidien amb les de la clienta, per tractar-se de signatures de tiquets TPV, i per raons tècniques, no es va poder dur a terme una pericial cal·ligràfica el Ministeri Fiscal va informar que malgrat es desprenen de la instrucció abreujada practicada indicis de culpabilitat respecte l'encausada P...., aquests no són suficients per poder procedir penalment contra la mateixa.

A més a més, en quant a la prova mèdica, la realitat dels símptomes ressurt de les manifestacions dels professionals de salut que la van atendre però no permeten afirmar que serien el fruit de la conducta d'assetjament denunciada, essent del tot evident que el fet de ser detingut per la policia i acusat de furt pot provocar una reacció emocional negativa com això ressurt clarament de l'informe del Dr. B (foli 14).

De fet, dels referits informes en ressurt que és a partir del mes de maig del 2015 que la demandant va ser atesa referint assetjament en el treball. Però això és posterior a la detenció policial i coincideix amb el moment on la Sra. Vaquero es va trobar en situació de baixa mèdica.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de l'agent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Vaquero, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 26-05-2016 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la Sra. Vaquero, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.