Denegació d'un permís de reducció de jornada i no admissió de recurs de reposició per extemporani(63/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0282-2/08 TSA: 63/09

S E N T È N C I A NÚM. 04-2012

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: Zapata

Advocat: Toll

Apel·lada: Pera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte.

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de gener de 2012

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La Sra. Pera va interposar demanda contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava l'anul·lació de la resolució de 30 de juliol de 2008, que, en primer lloc, va desestimar el recurs de reposició formulat contra la resolució de 17 d'abril del mateix any, en virtut de la qual s'havia denegat l'atorgament d'un permís de reducció de jornada, i, en segon lloc, no va admetre a tràmit, per extemporani, el recurs de reposició formulat contra la resolució d'1 d'abril de 2008, relatiu al canvi de destinació de l'agent a l'ambaixada d'Andorra a Portugal.

2n.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Pera i va anul·lar les resolucions d'1 d'abril i 30 de juliol de 2008, en tot allò relatiu a la destinació de l'agent a l'ambaixada a Portugal, i va confirmar les resolucions impugnades, en la part relativa a la denegació d'un permís de reducció de jornada.

3r.- La representació del M.I. GOVERN va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

-El recurs de reposició que va formular l'agent contra la resolució d'1 d'abril de 2008 és extemporani, ja que la interessada va acusar recepció de la mateixa el 10 d'abril següent, mentre que no es va interposar el recurs fins el 8 de maig del mateix any, un cop transcorregut el termini legal de tretze dies.

-La resolució d'1 d'abril de 2008, en virtut de la qual es va destinar l'agent a l'ambaixada a Portugal, resulta ajustada a dret, ja que els agents diplomàtics es regeixen pel principi de mobilitat i s'ha respectat en aquest cas el procediment aplicable. Encara que és cert que van canviar les vacants prioritàries un cop presentades les sol·licituds de trasllat per part dels interessats, aquesta modificació va obeir a les necessitats del servei i es va informar de manera suficient a través dels representants del personal.

4t.- La representació de la Sra. Pera es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta havia realitzat una correcta interpretació de les normes aplicables al cas. En concret, defensa que el recurs administratiu formulat contra la resolució d'1 d'abril de 2008 no era extemporani, ja que aquesta resolució mai va ser notificada en legal forma, i quant al fons al·lega que el procediment que va cloure la referida resolució d'1 d'abril de 2008 no s'ajusta a les normes contingudes en el Reglament aprovat per Decret de 16 de gener de 2008.

5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Atenent a elementals raons de sistemàtica, procedeix examinar en primer lloc la qüestió relativa a si es va interposar de manera extemporània el recurs de reposició formulat contra la resolució d'1 d'abril de 2008, que disposava el trasllat de la interessada a l'ambaixada d'Andorra a Portugal.

Segons l'article 47 del Codi de l'Administració, la notificació d'un acte administratiu s'ha de fer per escrit, ja sigui a les oficines administratives per convocatòria de l'Administració, ja sigui a domicili, per un agent qualificat o per lletra amb acusament de recepció. L'acte de notificació ha de contenir indicacions suficients sobre el seu contingut i la seva data, a més de l'expressió dels recursos que es poden interposar, a fi de què sigui oponible tant a l'Administració com a l'interessat. L'absència o la irregularitat de la notificació suspendran els terminis de recurs.

Aquests requisits de forma s'estableixen en garantia dels ciutadans a qui s'adreça un acte administratiu, de manera que l'extemporaneïtat d'un recurs només pot ser acordada quan està suficientment acreditat que ha arribat al seu poder la notificació de l'acte, en la forma prevista per la llei.

En el cas que ara s'examina, no consta documentada en la deguda forma la notificació de la resolució impugnada a la seva destinatària, de manera que s'han d'aplicar les previsions legals en el sentit de què es mantenia obert el termini de recurs, davant la manca de constància de la notificació per escrit de l'acte administratiu. És cert que la interessada va fer constar, en un escrit de data 10 d'abril de 2008, que acusava recepció de la resolució relativa al seu canvi de destinació, però, com diu la sentència apel·lada, aquesta manifestació no permet apreciar si l'agent disposava de còpia de la resolució administrativa, amb indicació del recursos que procedien contra la mateixa, tal com exigeix el Codi de l'Administració, o bé era merament coneixedora del sentit de la decisió adoptada per la Comissió de valoració per a la mobilitat, sense majors especificacions.

Per tot això, procedeix confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada quant al fet de què no es pot considerar extemporani el recurs de reposició formulat contra la resolució d'1 d'abril de 2008.

Tercer.- Quant al fons de la qüestió litigiosa, s'ha de partir del contingut del Reglament regulador del principi de mobilitat i altres aspectes relacionats amb les funcions diplomàtiques dels agents diplomàtics del ministeri competent en matèria d'afers exteriors, aprovat per Decret de 16 de gener de 2008, que va ser aplicat per les resolucions administratives impugnades.

Després d'establir amb caràcter general que el principi de mobilitat que regula l'esmentat Reglament forma part del règim estatutari dels funcionaris als quals s'aplica, d'acord amb el que determina l'article 4.2 de la Llei de la Funció Pública, l'article 5è del Reglament regula els procediments d'aplicació d'aquest principi de mobilitat, mentre que l'article 6è atribueix a una Comissió de valoració per a la mobilitat la resolució de les sol·licituds de canvi de destinació.

Segons l'article 5.3 del Reglament, "anualment s'obre un període d'informació de caràcter intern al Ministeri que ha d'incloure, com a mínim i per a totes les places: a) La relació de destinacions afectades d'acord amb el que preveu l'article 3 d'aquest Reglament. b) La relació de mèrits que s'han de considerar. c) Els criteris de valoració dels mèrits. d) Les proves que s'han de fer, en el seu cas, d'acord amb la naturalesa i les característiques del lloc de treball". Per la seva part, l'article 5.4 disposa que "L'adjudicació dels canvis de destinació s'ha de fer prenent en consideració la puntuació obtinguda i les preferències de destinació exposades en la sol·licitud".

Quart.- L'examen de les actuacions permet apreciar que el procediment seguit en aquest supòsit per al canvi de destinació dels agents diplomàtics va presentar les següents circumstàncies:

En primer lloc, no es va establir de manera prèvia la relació de mèrits que s'havien de prendre en consideració, ni els criteris de valoració dels mateixos, malgrat que l'article 5.3 del Reglament contempla aquests requisits com a essencials, cosa que d'altra banda resulta ajustat a la mateixa naturalesa de les coses, ja que tot procés de mobilitat exigeix la predeterminació dels criteris d'acord amb els quals ha de ser resolt.

Aquests criteris no van ser determinats fins un moment posterior, com és la reunió de la Comissió de valoració per a la mobilitat de 13 de març de 2008, sense que els interessats tinguessin l'oportunitat d'adaptar la seva sol·licitud als criteris de valoració establerts posteriorment, ni acompanyar la documentació necessària. De tota manera, en la mateixa reunió es va decidir no aplicar aquests criteris (foli 130), precisament pel fet de què s'havien establert després de la convocatòria i de les peticions dels interessats. Això no obstant, quan es va resoldre la sol·licitud de l'agent (foli 131), es van prendre en consideració els criteris esmentats (els del punt 4), malgrat que s'acabava de decidir no tenir-los en compte en aquesta convocatòria, la qual cosa resulta clarament contradictòria.

En segon lloc, es va produir una modificació dels destins que havien de ser objecte del procés de mobilitat, amb posterioritat a la presentació de les sol·licituds per part dels interessats. D'aquesta manera, l'ambaixada d'Andorra a Espanya -destí que pretenia obtenir l'agent amb preferència- va deixar de ser considerada com a vacant prioritària. L'Administració al·lega les necessitats del servei en justificació dels canvis introduïts en la relació de vacants. Tanmateix, aquesta modificació exigia que els interessats haguessin pogut adaptar de forma correlativa les seves peticions, a partir de la nova situació creada, per tal de no patir una situació d'indefensió.

En tercer lloc, com diu la sentència apel·lada, no consta una valoració dels mèrits dels aspirants, al mateix temps que es fa referència als criteris del punt 4, quan en la pròpia sessió de 13 de març de 2008 s'havia acordat no aplicar-los en aquest procés de mobilitat (foli 130), tal i com abans s'ha esmentat.

Aquest conjunt de circumstàncies obliga a considerar que la resolució impugnada no resulta ajustada a les previsions del Reglament de 16 de gener de 2008. Tant la modificació de les vacants que havien de ser objecte del procés de mobilitat, sense que els aspirants poguessin adequar-ne les seves sol·licituds, com la fixació d'uns criteris de valoració amb posterioritat a l'al·legació dels mèrits per part dels candidats, que tampoc van poder ajustar les seves peticions als mateixos, constitueixen irregularitats determinants de la invalidesa de la resolució recorreguda, d'acord amb les previsions de l'article 49.1 del Codi de l'Administració.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el M.I. GOVERN contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles el 14 de juliol de 2009, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.