Reclamació de quantitat no justificada (3000168/2016)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000245/2019 ORIGEN: 3000168/2016 - 00

NIG: 5300542120160001234

PARTS:

Apel·lant : Sr. Zapata Procurador : Sr. Barberá Advocat : Sr. Izquierdo

Apel·lat : Calatayud Procurador : Sr. Águila Advocat : Sr. Manzanares

Apel·lat : Sr. Agullo

Advocat : Sr. Toll

SENTÈNCIA 099-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 28 de juny de 2016, la representació processal del senyor Zapata interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil ordinari, solidàriament contra la societat Calatayud - anteriorment anomenada B, SL- i el senyor Agullo, tot sol·licitant la seva condemna al pagament de la quantitat de 119.000 EUR, majorada amb els interessos legals i amb imposició de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador així com els interessos de les mateixes, des de la contesta a la demanda.

Segon.- La representació processal de la societat Calatayud contestà a la demanda articulada de contrari en data 28 de setembre de 2016, formulant les excepcions peremptòries de manca de legitimació activa, de manca de litisconsorci passiu necessari i de manca de legitimació passiva, oposant-se subsidiàriament al fons de la demanda. Demanava també la imposició de les costes a l'agent, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador, així com dels honoraris que es poguessin generar en període probatori, tals com perits o cost dels documents.

Per la seva banda, la representació lletrada del senyor Agullo procedí a contestar la demanda en data 11 d'octubre de 2016, tot sol·licitant la seva íntegra desestimació i la imposició de les costes processals a l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit o qualsevol altre tècnic, de ser el cas.

Tercer.- Les parts van replicar i duplicar tal i com esdevé acostumat i, després de practicades les proves proposades i declarades pertinents i una volta evacuat el tràmit de conclusions, el Tribunal de Batlles dictà Sentència, quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"DECIDEIX:

Primer.- que desestimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Zapata contra la societat mercantil andorrana per participacions "Calatayud, SL" així com contra el Sr. Agullo, ha d'absoldre i absol lliurement als darreres de tots i cadascun dels pediments efectuats de contrari; imposant tanmateix a l'instant d'aquest plet les costes processals causades als defenents de conformitat amb el que preveu el darrer considerant de la present resolució."

Quart.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Zapata i, mitjançant el seu escrit de conclusions de data 19 de setembre de 2019, sol·licita la pràctica de les proves que li foren denegades en la instància i la revocació de la Sentència recorreguda en el sentit per ell interessat en els seus escrits d'al·legacions i la imposició de les costes, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i saig -si és el cas-, a la part contrària.

Per Aute de data 29 de març de 2021, la Sala va desestimar la pràctica de les proves interessades per la part apel·lant.

Cinquè.- La representació lletrada del senyor Agullo s'oposa al recurs interposat de contrari i demana la seva íntegra desestimació, que es confirmi la resolució d'instància i s'imposin les costes processals causades en aquesta alçada a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat.

La societat Calatayud va ser citada per edictes, sense haver comparegut en aquesta segona instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La part recurrent considera que s'ha acreditat que els diners que reclama, 119.000 EUR, tot i ser originàriament abonats per pagar el lloguer de la casa de G a la que es fa referència a les actuacions, finalment havien de ser destinats a pagar la compra del pis radicat a Canillo i de les accions de la societat B, SL. i que, per tant, en no haver-se dut a terme finalment aquestes compres, li havien de ser retornats. Així mateix entén que el no haver-se practicat les proves sol·licitades en la instància, li ha ocasionat indefensió.

Segon.- La Sentència d'instància fixa adequadament l'objecte del litigi - donat que moltes de les al·legacions fan referència a qüestions alienes al mateix, així com molta de la prova sol·licitada i quina pràctica fou degudament denegada-, en el seu I.- Considerant quan diu: "atès l'abast concret de la demanda, l'únic que aquí ens ha d'ocupar i preocupar és saber si realment i efectivament l'instant d'aquest plet té dret i es troba legitimat per a reclamar el retorn dels cent dinou mil euros (119.000 EUROS) que s'haurien abonat a la mercantil "B SL" per mitjà de tres transferències bancàries documentades i efectuades amb valors 30 de setembre i 10 d'octubre de 2013".

La prova d'aquest extrem sostingut per la part agent i negat per la defenent -de fet per les dues parts contra les que es va interposar la demanda i que van comparèixer en la instància- corresponia aportar-la a la part agent, però no ho va fer.

En relació a la càrrega de la prova, la Sala s'ha pronunciat en diferents ocasions, per exemple en la Sentència de data 5 de febrer de 2015, rotlle número TSJC-265/2014: "TERCER.- Essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem sintetitzar en els següents: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius", o es proclami l'extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat, els denominats fets "extintius" o "impeditius". 2) Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria és transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquest existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal.

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre la càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer 3) als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu"; 4) presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; 5) cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això,

6) la necessària flexibilitat en l'aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria."

Tercer.- Efectivament, la Sala considera que no havia de resultar difícil a la part agent, de ser certa la seva pretensió, l'acreditació dels acords existents entre les parts en relació als 119.000 EUR que reclama. Però no només no aporta cap prova al respecte, sinó que una vegada acreditada per la part defenent la realitat de la seva versió, l'agent i avui recurrent modifica la seva. En efecte, davant l'evidència que es deriva de la declaració del senyor Zapata efectuada a Espanya, al Jutjat d'instrucció núm. 6 de G, en el marc del procediment "Previas 447/2015", assistit de lletrat i incorporada als autes mitjançant Comissió Rogatòria internacional (folis 226 a 234), que és que els 119.000 EUR els va abonar per pagar el lloguer de la casa de G (lloguer quina existència no és discutida per cap de les parts litigants); modifica la seva versió inicial segons la qual els 119.000 EUR els hauria pagat per comprar la unitat immobiliària radicada a Canillo, apartament 0-0 de l'Edifici E, Urbanització U i una societat a Andorra, que tot i que no l'especifica en la demanda resulta ser la societat B, SL, tot afirmant que tot i que els diners es van abonar per pagar el lloguer de la casa de G, per compensar-lo pel desnonament que va patir de la mateixa, les parts van acordar destinar aquests diners a l'adquisició del pis de Canillo i de la societat a Andorra.

A banda, però, de no aportar cap prova sobre aquest extrem, pretén justificar el canvi de versió en què l'edat del senyor Zapata (70 anys) li hauria impedit recordar-ho, sense però aportar tampoc cap acreditació de què l'edat li hagués ocasionat alguna afectació a la seva memòria, sense que evidentment l'edat per sí sola pugui considerar-se causa de limitació de les seves capacitats. Resultant igualment si més no curiós, que de l'import reclamat ni tan sols s'especifiqui la suma que correspon a la compra del pis i la que correspondria a la compra de la societat; així com que tot l'import s'aboni a través d'un tercer a la mateixa societat que havia de ser objecte d'adquisició.

Quart.- No havent-se, doncs, acreditat la realitat dels negocis jurídics dels que portaria causa el pagament de 119.000 EUR impugnat, no es pot donar lloc a la pretensió de l'agent i avui recurrent, procedint en conseqüència la desestimació del recurs interposat i la íntegra confirmació de la resolució d'instància.

Cinquè.- La desestimació del recurs comporta la imposició a la part recurrent del pagament de les costes processals ocasionades, de conformitat amb el que disposa el Codi 7, 51, 5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Zapata contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de data 29 de maig de 2019, que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR les costes processals ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-