Qüestió de la regularitat de l'acomiadament i la data de finalització de la relació laboral; comiat disciplinari i de mutu acord; no hi ha analogia entre discriminació i dona embarassada; plus de nocturnitat; hores extraordinàries; condemna a l'empresari a pagar el perjudici causat per baixa laboral; festes recuperades; incongruència omissiva; interessos deguts (7000394/2017)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000063/2020 ORIGEN: 7000394/2017 - 00

NIG: 5300542120170002224

PARTS:

Apel·lant : Sr. Azorin

Advocat : Sr. Ricart

Apel·lant : Badía

Procurador : Sra. Plaza

Advocat : Sra. Ruiz

SENTÈNCIA 110-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En els Autes laborals seguits sota el número de rotlle 7000394/2017, instats pel Sr. Azorin en contra de la societat Badía, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència del 31-12-2019 decidint:

"Que cal estimar majoritàriament la demanda interposada pel Sr. Azorin contra la mercantil Badía, i declarar l'acomiadament realitzat en data 31 de maig de 2017 com a injustificat, pel que correspon condemnar a la part defenent a:

Primer.- Pagar, en concepte d'hores extraordinàries no pagades, la suma de 1.518,69 EUR augmentada pels interessos legals comptadors des de la fermesa de la present resolució i fins a total liquidació del deute.

Segon.- Pagar, en concepte d'indemnització pel perjudici causat en haver cotitzat quantitats inferiors a la CASS, la suma de 790,93 EUR, augmentada pels interessos legals comptadors des de la fermesa de la present resolució i fins a total liquidació del deute.

Tercer.- Pagar, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, la quantitat de 2.607,35 EUR augmentada pels interessos legals comptadors des de la fermesa de la present resolució i fins a total liquidació del deute.

Quart.- Declarar -o complementar en el que escaigui- i cotitzar a la CASS les quantitats brutes resultant d'aquesta Sentència.

Cinquè.- Sufragar la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

Sense donar lloc a les restants pretensions de la demanda.".

Segon.- Contra aquesta resolució han formulat recurs d'apel·lació ambdues parts.

La representació processal de la societat, Badía, demana la seva revocació total i la desestimació íntegra de la demanda, amb imposició a la contrapart de les costes d'ambdues instàncies.

El Sr. Azorin demana la seva revocació parcial en el sentit de condemnar a l'empresari a pagar :

en concepte d'indemnització per acomiadament l'import brut de 10.746,81.-euros,

en concepte d'hores extraordinàries no remunerades i plus de nocturnitat no remunerat, la quantitat bruta de 2.466,84.-euros,

en concepte de vacances pendents i vacances recuperables, la quantitat bruta de 329,73.-euros,

els interessos de les quantitats esmentades des que varen ser degudes fins al seu pagament,

en concepte d'indemnització pel concepte de perjudici causat en haver cotitzat quantitats inferiors a la CASS, la quantitat bruta de 1.224,11.- euros, més interessos,

la cotització a la CASS pels imports impagats entre els mesos de gener a juny de 2016, sia 654,30.-euros,

totes les costes judicials.

Tercer.- Per Aute del 14-09-2020, vam decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la mercantil Badía, en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El primer aspecte del recurs de l'assalariat concerneix l'acomiadament i sosté al respecte que la data de finalització del contracte es situa en el 01-06-2017 amb la signatura del document de rescissió de mutu acord i no pas en el 31 de maig, i que era un fet no controvertit entre les parts i confessat per la defenent ; que no s'ha demostrat que la carta d'acomiadament disciplinari s'arribà a lliurar mai, i que el Tribunal Unipersonal no ha analitzat si el motiu de l'acomiadament fou discriminatori quan concorren dues causes de discriminació que són d'una part l'estat de salut o discapacitat, la qual té similituds amb la situació d'un dona embarassada a efectes d'indemnització i d'altra part la queixa manifestada a l'empresari que ha provocat una reacció colèrica i irracional per part seva.

Afegeix d'altra part que no s'ha demostrat que ell faltés al respecte al Sr. Soriano sinó que només va aixecar la veu per fer-se escoltar i que el Sr. Soriano el va provocar.

L'altre aspecte concerneix els càlculs del seus drets i havers laborals. Respecte de la qüestió del plus de nocturnitat i de l'increment del 20% corresponent considera que el Tribunal ha valorat erròniament la prova al respecte i tampoc ha analitzat si la feina realitzada és d'aquelles que per la seva pròpia naturalesa és nocturna ; que ell no ha admès mai que les seves tasques eren de forner quan no posava la pasta al forn sinó l'amassaba abans de posar-la al forn i que per tant, no és una feina que per la seva pròpia naturalesa sigui nocturna ; que si és evident que una part de la seva feina era nocturna, una altra, es feia en horari diürn i la que realitzava de les 19:30 a les 22:00 era una feina diürna sia un 25- 30% de la feina realitzada, i que la feina nocturna no s'ha pactat per escrit.

Respecte a les festes recuperables treballades, el recurrent considera també que el tribunal ha fet una valoració errònia de la prova i no ha tingut en compte els actes propis de l'adversa.

Respecte als interessos, sosté que el tribunal no ha aplicat el previst en l'article 84.3 del Codi de relacions laborals segons el qual s'han de cobrar interessos dels salaris deguts i de les liquidacions sense necessitat de posar en mora i l'article 99.2 del mateix codi es remet a aquest mateix article 84.3.

Respecte a les quantitats no cotitzades a la CASS entre gener i juny del 2016 (punt Quart de l'escrit de la demanda i Setè del petitum), el recurrent apunta que la sentència incorre en incongruència omissiva ja que rebutja el pagament de cap quantitat a la CASS quan en canvi reconeix com a vàlid els fulls on es detallen les hores extraordinàries treballades els anys 2016 i 2017 ; que malgrat no pugui reclamar el salari per prescripció anyal, l'empresari té l'obligació de cotitzar a la CASS la part empresarial i la part del treballador, tenint en compte les quantitats que s'haguessin hagut de cotitzar, és a dir amb l'increment per nocturnitat.

SEGON.- En el seu recurs, la part empresarial defèn en primer lloc i en resum que ha quedat acreditat que la resolució de la relació laboral finalment va esdevenir de mutu acord i argumenta que no està conforme amb l'afirmació del tribunal que la signatura del treballador en el document de quitança es va realitzar per la necessitat de cobrar el salari del mes de maig i de la quitança.

Subsidiàriament, pel cas que es consideri que ha de prevaldre l'acomiadament disciplinari, sosté que aquest acomiadament fou totalment justificat i que, conseqüentment no correspon al demandant cap indemnització però que en cas de donar lloc a aquesta indemnització la mateixa no es pot fixar de manera equivalent a la indemnització per perjudici en cas d'acomiadament de la dona embarassada.

Argumenta que la falta greu de respecte del treballador no va ésser provocada per la conducta de l'empresari i que l'actuació del treballador vers l'empresari justifica l'acomiadament d'autes, essent els fets reals els descrits en la carta d'acomiadament notificada a l'adversa en data 31-05- 2017.

En tercer lloc, reitera que tots els havers laborals ja van ésser degudament pagats al treballador ja que la feina de forner del Sr. Azorin era nocturna i per aquest motiu no és admissible l'increment del 20% sobre el salari ordinari ; que en relació a les hores extraordinàries, el tribunal ha donat valor probatori a un document elaborat del puny i lletra del demandant quan aquest document no constitueix un principi de prova i quan s'ha provat a traves de les testificals els horaris que feia el Sr. Azorin ; que feia 7 hores diàries durant 6 dies a la setmana, implicant dues hores extraordinàries setmanals les quals sempre se li han remunerat amb els increments corresponents i un salari global brut de 1.270,59 EUR, és a dir, un net de 1.188,01EUR i, per tant, les hores extraordinàries treballades per l'adversa ja li van ésser pagades ; que es van cotitzar tots els havers laborals a la CASS i no s'ha produït cap perjudici al treballador durant el període que va estar de baixa i no és procedent la condemna de 790,93.- euros ; que no procedeix cotitzar a la CASS cap import a diferència del que es sosté en la Sentència.

Finalment, no admet la seva condemna en costes i afirma que les mateixes s'han d'imposar al demandant per mala fe i temeritat.

TERCER.- Es veu finalment que el dos recursos versen sobre els mateixos aspectes i que hi podem aportar una resposta comuna.

QUART.- El primer que cal resoldre és la qüestió de la regularitat de l'acomiadament i de la data de la finalització de la relació laboral.

No es discuteix que des del gener del 2016 el Sr. Azorin treballava per la societat defenent que regenta un forn de pa, titularitat del Sr. Soriano, ni que la relació laboral era de caràcter indefinit en el marc d'un contracte verbal.

Apareix que el dia 25-05-2017, va existir una forta discussió entre el Sr. Azorin i el Sr. Soriano, després que aquest darrer hagi anunciat al primer que havia de treballar el cap de setmana següent per satisfer una comanda.

Malgrat això, el Sr. Azorin va treballar els dos dies en qüestió.

El dia 31-05-2017, l'empresari ja tenia preparat dos documents dactilografiats de data 31-05-2017.

D'una part una carta de comiat disciplinari fonamentada en l'article 104.2 CRL (actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres treballadors) i en l'article 104.6 CRL (Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general),

D'altra part un document intitulat de "RESOLUCIÓ DE CONTRACTE DE TREBALL de MUTU ACORD" exposant que les parts havien decidit de mutu acord l'extinció de la relació laboral a l'empara de l'article 89 CRL.

Les parts tenen versions diferents sobre els fets que van succeir en aquest moment, en particular sobre el fet de si el Sr. Azorin es va endur o no la carta de comiat disciplinari, però es poden considerar com a establerts els fets següents :

el Sr. Soriano tenia els dos documents i li va oferir escollir entre els dos comiats. Això ho diuen clarament per exemple el Sr. Salamanca un amic del Sr. Soriano i el Sr. Alfaro un antic empleat del forn de pa,

el Sr. Azorin es va negar a firmar la carta d'acomiadament disciplinari i no va voler tampoc acceptar una rescissió de mutu acord; sembla que no es va emportar cap document en tot cas no s'ha aportat cap quitança ni el document de rescissió de mutu acord, i queda un dubte important sobre el fet de si es va emportar la carta d'acomiadament disciplinari.

L'endemà, dia 01-06-2017, el Sr. Azorin va tornar a l'empresa i va firmar el document de resolució de mutu acord però va mencionar "no conforme con la forma de despido".

Junt amb aquest document se li va remetre un document de quitança per un import net de 1.994,97.-euros que tampoc va firmar.

Per carta del 21-06-2017, i després d'haver-se assessorat com ho demostra amb evidència la lectura de la carta, el Sr. Azorin va negar que la rescissió fos de mutu acord i va afirmar que la raó veritable del seu comiat era que l'empresari s'havia assabentat de que havia de tornar a estar de baixa mèdica. En la mateixa carta va denunciar una sèrie d'irregularitats laborals i va reclamar la regularització dels seus havers i la indemnització per comiat irregular.

Per carta del 05-07-2017, l'empresa va contestar, negant els reprotxes i els càlculs fets per l'assalariat, afirmant que donat que s'havia negat en aquest moment a resoldre la relació per mutu acord, se li havia volgut notificar un acomiadament disciplinari el 31-05-2017 pels fets ocorreguts el 25-05-2017, i sostenint finalment que el comiat era per mutu acord.

El Tribunal Unipersonal ha jutjat que la finalització de la relació laboral resultava del comiat disciplinari practicat en data 31-05-2017 però que el mateix no era justificat perquè les causes al·legades no s'havien demostrat ésser suficients.

Però, no podem compartir la conclusió del Tribunal que és el comiat disciplinari que va posar fi a la relació laboral.

En efecte, ressurt de la carta del 05-07-2017 i de les seves explicacions posteriors que és l'empresari que no volia més l'assalariat en l'empresa. A partir d'aquí, el seu posicionament segons el qual existiria un comiat disciplinari totalment justificat seguit no obstant d'una rescissió per mutu acord és paradoxal i sobretot no conforme a dret.

L'acomiadament causal d'un treballador queda regulat per una sèrie d'exigències formals i de fons que condicionen l'actuació de l'empresari el qual ha d'escollir el comiat procedent, és a dir el que correspon a la realitat de la situació, i respectar les formalitats que corresponen.

Per tant, si considera que existeix una falta disciplinària que fa impossible la continuació de la relació laboral (com diu l'empresari un "comportament inadequat i molt greu del treballador no es pot tolerar en l'execució de la relació laboral"), ha de practicar un comiat disciplinari.

Però, el que no es pot admetre és barrejar dues formes de comiat tan antinòmiques com són el disciplinari i el de mutu acord, i demanar a l'assalariat d'escollir entre un dels dos.

Aquesta manera de procedir va en contra dels drets de l'assalariat i l'argument segons el qual es permetria així a l'empleat de no haver d'assumir un comiat disciplinari de cara als empresaris que el podrien contractar després no és de rebut.

D'altra banda, la rescissió de mutu acord l'article 89 b) CRL és una decisió plena de conseqüències pel treballador ja que com dèiem en la sentència del 12-07-2012 té els mateixos efectes que un desistiment unilateral no causal, és a dir posar fi a la relació laboral sense més i sense cap dret per a l'assalariat com a conseqüència d'aquesta resolució.

Per tant, sempre hem motivat que els principis aplicables en matèria de desistiment no causal del treballador són els mateixos quan es tracta d'una suposada rescissió de mutu acord: ha de resultar d'una voluntat lliure, reflexionada i inequívoca, i correspondre a unes conveniències personals del treballador i no a una intervenció de l'empresa. Tota renúncia d'un treballador ha de donar lloc a una interpretació restrictiva, i el desistiment o l'acord per a extingir la relació ha de resultar d'una manifestació inequívoca de la voluntat de l'assalariat de posar fi a la relació laboral (veure per exemple i entre altres TSJC 312/2016 del 29-11- 2016).

En el present cas, tal exigència no es pot considerar com a satisfeta quan d'una part l'assalariat va firmar el document preparat pel l'empresari, que li va "oferir" entre acceptar-ho o quedar acomiadat per la via disciplinària, i que d'altra part l'assalariat va aposar la menció "no conforme con la forma del despido", el que manifesta clarament que no pot existir cap acord vàlid.

A més a més, compartim la conclusió del Tribunal que només va firmar aquest document de rescissió per a poder percebre immediatament la quitança, i fem nostra la seva motivació al respecte.

Per tant, la forma i les condicions de l'acomiadament són del tot irregulars tota vegada que fent així, l'empresa ha pretès canviar un comiat disciplinari per un comiat de mutu acord, i finalment és tot el procés d'acomiadament que queda viciat i improcedent.

De totes les maneres, s'ha de constatar que pel sol fet de fer-li signar aquest document de rescissió per mutu acord l'01 de juny, l'empresari ha renunciat a l'acomiadament disciplinari de la vetlla.

I de fet, sempre l'empresa, és a dir en la seva carta del 05-05-2017 com en el seu escrit de contesta i fins i tot en la seva confessió en judici, ha sostingut que el comiat era de mutu acord, plantejament que manté en aquesta alçada.

Així les coses, no ha pogut existir cap acomiadament vàlid el 31-05-2017 i s'ha de considerar que l'extinció de la relació laboral es va produir l'endemà quan el Sr. Azorin va firmar el document en qüestió.

Tot plegat, si bé aquestes consideracions han de portar a canviar la data de resolució del contracte i la qualificació de l'acomiadament, això no canvia la conclusió del tribunal Unipersonal que l'assalariat té dret a la indemnització de l'article 98 CRL.

Així les coses no cal entrar a examinar els arguments de les parts relatius al caràcter justificat o no de l'acomiadament disciplinari.

Això porta a precisar que si bé ja hem resolt la qüestió de la prova en el nostre Aute del 14-09-2020 sobre la testifical a practicar en el Sr. Tejada en segona instància, podem afegir que la declaració d'aquest testimoni no era útil puix es pretenia que manifestí sobre el comportament del demandant envers al seu cap per tal d'establir la justificació de l'acomiadament disciplinari.

CINQUÈ.- Pel que fa al caràcter discriminatori de l'acomiadament, el mateix no queda establert i si bé l'empresari sabia que l'assalariat havia de ser operat de nou i iniciar una nova baixa mèdica i que l'assalariat es va queixar el dia 25-09-2017 que no se'l informava amb prou antelació del canvi de torn, això no implica necessàriament, a falta d'altra prova al respecte, que la motivació real del comiat fos discriminatòria quan justament va existir aquesta discussió el dia 25 entre l'empleat i seu cap.

El Sr. Azorin ho presenta com una provocació del Sr. Soriano però això no queda acreditat quan s'estableix que l'empleat es va alterar molt.

El fet que les circumstàncies provades del cas puguin portar a considerar que el comiat disciplinari no és justificat no fa desaparèixer la realitat de l'incident que apareix com el fet determinant que va motivar la decisió d'acomiadament.

Així les coses, no apareix que el Sr. Azorin s'hagi vist tractat d'una manera diferent o no igualitària i no pot existir discriminació.

Per acabar sobre aquest punt, és de ressaltar que el Sr. Azorin invoca l'article 27a) del Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i la prohibició de discriminar una persona per raó de la seva discapacitat quan difícilment es pot considerar com a discapacitada en el sentit del referit Conveni una persona que ha de ser intervinguda de l'esquena i quedar de baixa mèdica durant el temps corresponent a la seva recuperació.

SISÈ.- Pel que fa a l'aplicació per analogia de la legislació que protegeix la dona embarassada en cas de comiat, l'article 98.4 relatiu a la indemnització disposa que :

"L'acomiadament injustificat, improcedent o fet en forma indeguda d'una treballadora embarassada comporta una indemnització no inferior a tres mesos de salari per any de servei a l'empresa. Per fixar la quantia de la indemnització de la dona embarassada cal tenir present el perjudici econòmic que es pugui derivar de la manca de percepció del salari i de les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social corresponents al descans per maternitat, així com les despeses farmacèutiques i sanitàries eventuals que, com a conseqüència d'una pèrdua de drets a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, hagi de satisfer la treballadora."

Es tracta d'una disposició molt específica que troba la seva ratio legis en la voluntat de protegir la maternitat (Ratio legis est anima legis). De fet, aquesta voluntat de protegir la treballadora embarassada va fomentar els primers avanços del dret laboral de l'època industrial.

La seva aplicació per analogia a un treballador pel fet que se l'hauria acomiadat perquè s'havia d'operar de la esquena és totalment fora de lloc, encara més quan, com ho hem dit abans, res permet considerar que això fou la real motivació de l'acomiadament.

SETÈ.- Pel que fa al plus de nocturnitat, l'article 81 CRL disposa que llevat que per la seva pròpia natura la feina sigui nocturna, les hores treballades durant el temps comprès entre les 22 hores i les 6 hores de l'endemà tenen la consideració de treball nocturn i, excepte en els casos en què el salari s'hagi convingut per escrit tenint en compte aquesta circumstància, s'han de pagar amb un increment mínim d'un 20 per cent sobre el salari ordinari.

En el present cas, és obvi que la feina duta a terme era una feina nocturna en relació amb la fabricació del pa, i el fet de treballar de nit de manera habitual no li permet al demandant invocar el benefici de l'increment salarial legal.

Contràriament al que sosté l'apel·lant sí que el tribunal ha motivat perquè, explicant com això es podia extreure de les proves practicades i de les pròpies afirmacions de l'agent. Ens adherim a aquesta motivació.

Si bé el demandant nega ara que treballava com a forner, el butlletí salari que ha firmat indica que la seva categoria professional era la de forner, i no es pot establir el contrari en base a la seva interpretació forçada de les seves tasques laborals, segons la qual es presenta com un "amassador"

de pasta que no es podria considerar com un forner pel fet que dites tasques no incloïen la de posar la pasta al forn.

El fet que el seu horari comenci abans de les 22 hores no canvia la realitat que més del 75% es desenvolupava després de les 22 hores fins a les 04 ó 05 hores del mati, i no permet de cap manera canviar la natura nocturna de la feina als efectes i en el sentit de l'article 81.

La falta d'un contracte de treball escrit no modifica les condicions d'aplicació de l'article en qüestió puix l'existència d'un contracte escrit determina les condicions de fixació de l'increment però no és una condició d'aplicació de l'excepció relativa a la natura nocturna de la feina.

VUITÈ.- Pel que fa a les hores extraordinàries, el tribunal ha aplicat l'ara més que assentada jurisprudència de la Sala en virtut de la qual quan l'empresari no respecta les seves obligacions legals en relació al pla del treball, al còmput de les hores i als butlletins de salari destinats en principi a establir la realitat de les hores extraordinàries i protegir els drets de l'assalariat al respecte, es pot veure condemnat a pagar-ne si l'assalariat aporta un document suficientment precís per fer creïble la realització d'hores i permetre que l'empresari es pugui explicar sobre les mateixes i defensar-se al respecte.

El sol fet que el document sigui realitzat pel propi assalariat i del seu propi puny i lletra no pot ser suficient per desvirtuar el document aportat quan justament el mateix es veu obligat a establir personalment un còmput d'aquestes hores per a pal·liar a la carència de l'empresari i quan el més important és que el document sigui un document precís que permet la identificació de les hores reclamades i per tant la seva discussió contradictòria per les parts (veure per exemple 229/13 del 29-10-2013 en un cas comparable).

En el nostre cas, el document establert i aportat pel Sr. Azorin correspon a aquestes exigències doncs conté un relat exhaustiu dia per dia amb el còmput de les hores corresponent. Del seu costat, l'empresari no ha aportat cap prova determinant i les manifestacions dels altres treballadors són massa generals per contradir la realització de les hores extres en qüestió.

Per tant, és amb raó que el tribunal ha donat lloc a la pretensió del Sr. Azorin al respecte i el seu càlcul, que descompta el plus de nocturnitat que l'agent pretenia aplicar, és correcte.

NOVÈ.- En aquest ordre d'idees, també és fonamentada la condemna de l'empresa a pagar en concepte de perjudici durant el període que va estar de baixa l'import que resulta d'aplicar el coeficient de 0,1457 que correspon al percentatge diferencial entre el salari real i el salari pres en compte per les cotitzacions a la CASS. Per tant, la condemna a pagar la corresponent suma de 790,93.-euros.

El greuge de l'empresa al respecte no és justificat.

DESÈ.- Pel que fa a les festes recuperades, les constatacions de la Sra. Batlle al respecte no queden desvirtuades i apareix del butlletí de salari firmat per l'empleat que s'han pagat els dies 27 i 28 així com els 12,5 dies de vacances pendents.

La desestimació d'aquesta reclamació esta totalment fonamentada.

ONZÈ.- Pel que fa a la incongruència omissiva, la part agent, tot i reconeixent que no es podia res reclamar pel període de gener al juny del 2016 per raó de prescripció anyal, reclamava tanmateix que es cotitzi a la CASS l'import de 654,30.-euros corresponent al 22% del salari impagat sobre aquest període.

És cert que la sentència no contesta directament a aquesta petició en el sentit on no es pronuncia sobre l'import precisament reclamat de 654,30.- euros però si que ha aportat una resposta puix ha motivat :

"Pel que fa la petició de condemna a cotitzar a la CASS els imports impagats entre els mesos de gener a agost de 2016, així com aquelles resultant de les condemnes en concepte d'indemnització i havers laborals (Peticions setena i vuitena). Les quantitats brutes resultant d'aquesta Sentència hauran de ser declarades -o complementades en el que escaigui- i cotitzades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 98.1 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre, de la seguretat social).".

Per tant, no existeix cap incongruència omissiva puix ha motivat que eren les quantitats resultants de la sentència que s'havien de cotitzar, desestimant per tant la petició de cotitzar els imports prescrits.

Aquesta solució s'ha de confirmar tota vegada que donat que per l'efecte de la prescripció que ha impedit tota discussió al respecte no s'ha pogut establir de manera contradictòria que existeixen imports impagats que mereixen cotització, i això no té res a veure amb la no prescripció de cinc anys de les cotitzacions previst per l'article 109 de la Llei de la seguretat social.

DOTZÈ.- Pel que fa als interessos deguts, la sentència d'instància, aplicant el principi general in illiquidis non fit mora, va fixar el seu punt de partida a partir de la seva fermesa quan l'article 88.3 relatiu al pagament del salari disposa que el retard en el pagament del mateix o de la liquidació produeix interessos legals a partir del moment de l'impagament, sense necessitat de denunciar la mora.

Per tant aquest punt del recurs de l'assalariat s'ha d'estimar i s'ha de revocar la sentència en el sentit que els interessos legals deguts en relació als imports en concepte d'hores extres i d'indemnització s'hauran de computar a partir del moment on aquests imports s'havien de pagar a l'assalariat.

Cal recordar i precisar no obstant que els càlculs corresponents, necessàriament enutjosos i complicats pel que fa a les hores extres, recauen sobre la part agent.

TRETZÈ.- Quant a les costes de primera instància, la seva imposició a la part empresarial defenent vençuda en aplicació de la regla continguda en el Codi 7,51,5) era justificada i s'ha de mantenir.

CATORZÈ.- La desestimació del recurs de la societat X, comporta la imposició a la mateixa de les costes en relació al seu recurs.

L'estimació encara que parcial del recurs del Sr. Azorin implica no efectuar cap imposició de les costes en relació al seu recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat X, SL ;

SEGON.- ESTIMAR molt parcialment el recurs del Sr. Azorin contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 31-12-2019 que revoquem parcialment en el sentit de dir que l'acomiadament es va realitzar en data 01-06-2017 i no pas 31-05-2017, i que els interessos legals deguts en relació als imports en concepte d'hores extres i d'indemnització s'hauran de computar a partir del moment on cadascun d'ells s'havia de pagar al Sr. Azorin ;

TERCER.- IMPOSAR a la societat «X, SL, les costes judicials de segona instància en relació al seu recurs;

QUART.- NO EFECTUAR cap imposició de les costes de judicials de segona instància en relació al recurs del Sr. Azorin.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat X, SL ;

SEGON.- ESTIMAR molt parcialment el recurs del Sr. Azorin contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 31-12-2019 que revoquem parcialment en el sentit de dir que l'acomiadament es va realitzar en data 01-06-2017 i no pas 31-05-2017, i que els interessos legals deguts en relació als imports en concepte d'hores extres i d'indemnització s'hauran de computar a partir del moment on cadascun d'ells s'havia de pagar al Sr. Azorin ;

TERCER.- IMPOSAR a la societat «X, SL, les costes judicials de segona instància en relació al seu recurs;

QUART.- NO EFECTUAR cap imposició de les costes de judicials de segona instància en relació al recurs del Sr. Azorin.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.