Laboral - Acomiadament fet de forma indeguda (TSJC 462/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000462/2015 ORIGEN: 4000061/2015 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Macias va presentar demanda laboral contra la societat S., ORG_0, demanant que se la condemnés a satisfer-li la suma total de 21.398.- euros en concepte d'acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, al pagament dels interessos legals corresponents, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

La representació processal de la societat S., ORG_0, es va oposar a la demanda i va demanar la seva íntegra desestimació considerant que el comiat era justificat i fet segons els preceptes legals de forma, i que no endeutava cap haver laboral.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 15-03-2016, decidint "Estimar íntegrament la demanda formulada en data 6 de març de 2014 pel Sr. Macias contra la societat S., S.A.U.; condemnar a la defenent a satisfer a la demandant la quantitat de 21.398,99 EUR, més interessos legals generats a comptar del 11 d'abril de 2014, així com les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador.".

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat S., ORG_0, demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant les pretensions del demandant, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies

La representació processal del Sr. Macias demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que el Sr. Macias treballava com a vigilant per la societat S., ORG_0, des del mes de febrer del 2005 encara que fou només en data 21-02-2008 que es va formalitzar un contracte de treball entre les parts.

L'empresa va posar fi a la relació laboral en data 19-02-2014 remetent a l'assalariat una carta indicant : "Per la present li comuniquem que la societat S. ha decidit prescindir dels seus serveis i acomiadar-lo per motius disciplinaris.

En aplicació de la legislació vigent en matèria laboral i, en particular del que preveu els articles 93, 94 i 104.6 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, li comuniquem que a partir de la data de recepció de la present, serà donat de baixa de l'empresa sense necessitat de preavís i sense obligació de satisfer-li cap tipus de compensació econòmica.

Els fets que motiven dit acomiadament s'han de qualificar de faltes molt greus segons el Codi de relacions laborals i en el present cas es tipifiquen per les següents actuacions:

"Els maltractament de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també altres treballadors i al públic en general."

Concretament la seva actuació es materialitza en la publicació d'imatges que atempten contra l'honor de l'empresa, comentaris injuriosos contra S. i la utilització del logotip de la societat sense la corresponent autorització, en la xarxa social de facebook."

El Tribunal va considerar que el comiat no fou ajustat a dret com a fet de forma indeguda, i per conseqüent va donar lloc a la indemnització establerta a l'article 98 del CRL, conclusió que no accepta la part empresarial.

II.- Els arguments de la part recurrent són en essència que: 1) la resolució d'instància constitueix una injustícia del punt de vista jurídic i també del punt de vista de la moral i del sentit comú; 2) els fets que van motivar l'acomiadament han quedat indiscutiblement demostrats i van ser localitzats en la pàgina personal del Facebook del Sr. ENTITY_4; 3) l'empresa va actuar de bona fe, de manera conforme a dret i va verificar la realitat dels fets abans de sancionar l'empleat ; 4) la descripció dels fets imputats en la carta de comiat és prou precisa, i és evident que a la seva simple lectura l'empleat ha pogut conèixer els fets que li eren reprotxats; 5) contràriament al que indica el tribunal, l'empresa no tenia cap obligació de trametre amb la carta de comiat l'acta notarial que fou constatada sobre la pàgina web Facebook de la treballadora que va denunciar els fets a la direcció de l'empresa i 6) el Sr. Macias és responsable del que va publicar al Facebook.

Hem de repetir que la missió dels òrgans judicials en matèria laboral disciplinària no és d'apreciar de manera general el comportament de l'assalariat, sinó de determinar si les sancions imposades en base a les faltes reprotxades tal com expressades en la carta de sanció (teoria de la cristal·lització), ho van ser de conformitat amb les exigències legals, tant al nivell formal que a nivell del fons de la sanció.

No és suficient comprovar la materialitat d'un fet reprotxat, sinó que s'ha de verificar també que el mateix correspon a una falta tipificada per la Llei i que la sanció va ser imposada en els terminis i formes legals.

Pel que fa a l'aspecte formal, els articles 94 i 106 del Codi de relacions laborals preveuen que l'avís del comiat per causa disciplinària s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat, mitjançant una comunicació escrita a la persona treballadora en la qual s'ha de fer constar la data i els fets que la motiven.

No s'ha de perdre de vista que la matèria laboral disciplinària té certa coloració penal (vg. TC 2011-1-PI del 04-06-2012) i per tant l'exposició dels fets motivant la sanció, si bé no ha de ser necessàriament extensa, ha de ser prou concreta per permetre a l'empleat organitzar la seva defensa i al tribunal exercitar el seu control. S'han de poder identificar en la carta els fets reprotxats i situar-los en el temps, en particular per controlar la prescripció eventual.

Per tant, malgrat el caràcter reprotxable dels fets imputats al treballador, les mancances de la carta impedeixen entrar en el fons.

En el present cas, considerem amb el Tribunal Unipersonal que la carta de data 13-03-2013, no és prou precisa i no compleix amb aquesta exigència legal.

En efecte, els fets reprotxats no es troben situats en el temps i una fórmula com "la publicació d'imatges que atempten contra l'honor de l'empresa, comentaris injuriosos contra S. i la utilització del logotip de la societat sense la corresponent autorització, en la xarxa social de facebook" si bé permet entendre de manera general de quin tipus d'actuació es tracta, no corresponen a cap fet precís i no permet situar-se en el temps. No precisa en quina ocasió els fets s'haurien produïts, en particular de quines imatges i comentaris injuriós es tracta, ni en quin compte Facebook apareixen o en quina circumstància s'ha fet servir el logotip de l'empresa.

Tal imprecisió provoca necessàriament indefensió al treballador.

Poc importa el coneixement que el treballador pot tenir per altres mitjans dels fets reprotxats ja que és la carta que l'ha d'assabentar amb prou precisió de dits fets. Són aquests mancaments de la carta que situen el treballador en indefensió.

D'altra banda, l'exigència d'exposar concretament els fets no implica una descripció detallada de cadascuns d'aquests i era del tot possible exposar els elements indispensables per a la defensa del treballador acomiadat sense entrar en la descripció complerta dels missatges o de les fotos.

A més, no solament la carta no és prou precisa, sinó que es pot constatar que la part empresarial tenia la possibilitat de respectar les exigències formals exigides per la llei. En efecte, en data 13-02-2014, i a petició de l'empresa, el Notari Somoza va efectuar una acte de presència i de constatació detallant els fets que, segons la mateixa empresa són els fets als quals la carta de comiat remesa al treballador 6 dies més tard es refereix.

Per tant, com bé ho diu el tribunal unipersonal, aquesta acta, s'hauria pogut haver unit a la carta, quan només s'ha aportat en fase de proves. Si l'empresa considerava que no es podia unir a la carta de comiat, podia almenys fer-ne un resum o com a mínim una referència a la seva existència, per tal de permetre a l'acomiadat de demanar la seva comunicació.

Així les coses, s'ha de confirmar que el comiat s'ha practicat de forma indeguda. Per conseqüent, no calia entrar en l'examen de les faltes reprotxades i el treballador té dret a la indemnització prevista pel article 98 del codi de relacions laborals.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna dels recurrents al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat S., ORG_0, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 15-03-2016 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la societat S., ORG_0, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.