Modificació mesures criteris, costes en cas de desestimació (4000142/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000170/2021 ORIGEN: 4000142/2019 - 00

NIG: 5300542120190001001

PARTS:

Apel·lant: Sr. Villegas

Representant: Sr. Morillo

Advocat: Sr. Toll

Apel·lant: Sra. Vara

Advocat: Sra. Ferrer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: modificació mesures criteris, costes en cas de desestimació

SENTÈNCIA 096-2022

Andorra la Vella, el 15 de juny del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 16-5-2019, la representació processal del Sr. Villegas formulava demanda de modificació de les mesures paternofilials establertes en la Sentència de separació de 26-5-2006, sol·licitant es dictés Sentència, mantenint totes les mesures paternofilials vigents, excepte la pensió d'aliments que havia de satisfer el seu mandant per cada fill, interessant s'estableixi en 100 EUR i, amb assumpció del 20 % de les despeses extraordinàries, anant el restant 80% a càrrec de la mare.

2.- El 30-5-2019, la Sra. Vara contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions del demandant tot sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda, disposant no obstant la suspensió de l'aportació a satisfer en benefici del fill gran, fins el moment en que el mateix reprengués els seus estudis i imposant al demandant el pagament de les costes derivades de la seva reclamació.

3.- El Ministeri Fiscal contestava per escrit del 29 de maig del 2019 que s'oposava als fets relacionats a la demanda sempre i quan de la prova actuada no se'n derivés la seva conveniència.

4.- Practicats els mitjans de prova considerats pertinents i necessaris, i evacuats els corresponents escrits de conclusions, en data 16-2-2021, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Donar lloc molt parcialment a la demanda presentada pel Sr. Villegas a l'atenció de la Sra. Vara en data 30 de maig del 2019 i, declarar l'extinció de l'obligació de sufragar la pensió d'aliments establerta a favor del fill Aguilar, per assoliment de la majoria d'edat i, la independència econòmica. Desestimar els restants pediments.

SEGON.- Inadmetre l'escrit del 18 de gener del 2021 presentat per la representació del Sr. Villegas.

TERCER.- No efectuar especial condemna en costes processals."

5.- Ambdós litigants han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta Resolució. La representació processal del Sr. Villegas sol·licita la seva revocació parcial i que en el seu lloc es disposés que la pensió alimentària que havia de satisfer pel seu fill A en el període comprès entre la data d'interposició de la demanda i el 1-3-2021 es fixés en la suma de 100.- EUR mensuals i la seva contribució en les despeses extraordinàries en el 20%. A comptar d'aquesta data sostenia que la pensió d'aliments s'havia de situar en 250.-EUR mensuals i el 50% de les despeses extraordinàries. Tanmateix interessava que les costes judicials de segona instància s'imposessin a la contrapart.

La Sra. Vara també s'alça contra la Sentència dictada sol·licitant la seva revocació parcial en el sentit exclusivament que les costes d'instància s'imposessin al demandant.

6.- Per Aute de 3-2-2022 s'accedia a les pretensions probatòries adduïdes per ambdós litigants en aquesta alçada i per Aute de 21-3-2022 es desestimaven les noves proves sol·licitades per la Sra. Vara amb posterioritat.

7.- Les parts s'han pogut pronunciar al respecte de les proves complementàries practicades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- EXPOSICIÓ DELS MOTIUS DE RECURS

El Sr. Villegas discrepa de la valoració de la prova realitzada per l'òrgan judicial d'instància. Concretament manté que la decisió de marxar transitòriament d'Andorra, deixant el seu lloc de treball, derivava dels problemes de salut que patia. En aquesta eventualitat defensa que la pèrdua d'emoluments dràstica que havia experimentat no obeïa a un caprici sinó que es trobava absolutament justificada. D'altra part referia que la Batlle havia limitat el seu anàlisis a la capacitat econòmica del pare sense constatar que els emoluments que percebia la Sra. Vara resultaven substancialment superiors dels que tenia en el moment que intervenien les mesures definitives quina modificació ara es pretenia.

Quant a la Sra. Vara la mateixa únicament discrepa de la decisió de no imposar al Sr. Villegas les costes que derivaven de la pretensió de modificació introduïda.

SEGON.- Qualsevol pretensió modificativa d'unes mesures definitives preexistents requereix per a la seva admissió del concurs de les següents condicions:

Que es produeixi una alteració de les circumstàncies tingudes en compte pels cònjuges o pel Batlle per a l'adopció de les mesures establertes al conveni regulador de la separació o el divorci o en la corresponent resolució judicial, de manera que les existents al temps de sol·licitar la modificació d'aquelles mesures siguin diferents de les existents al temps de la seva adopció;

que l'alteració de les circumstàncies sigui substancial, és a dir, de tal importància que faci suposar que, d'haver concorregut al moment de la separació o el divorci, s'haguessen adoptat mesures diferents;

que aquesta modificació o alteració de les circumstàncies no sigui esporàdica o transitòria, sinó que es presenti amb un caràcter d'estabilitat o de permanència al llarg del temps;

i finalment evitar que l'alteració no hagi estat cercada voluntàriament per part de qui la sol·licita, a fi d'obtenir la modificació de mesures ja adoptades, substituint-se per altres que li resultin més beneficioses.

Des d'aquesta perspectiva, la resolució d'instància admet que els ingressos econòmics que el Sr. Villegas justificava quan intervenia la sol·licitud de modificació, s'havien vist reduïts de manera dràstica al respecte d'aquells que mantenia al moment d'adopció de les mesures definitives. Malgrat això, descarta la pretensió articulada considerant en essència que es tractava d'una incidència limitada en el temps i que en tot cas la causa de la pèrdua d'emoluments que referia obeïa a una decisió personal, raonament aquest que compartim plenament per les raons següents.

TERCER.- La representació processal del Sr. Villegas pretén justificar la necessitat de marxar d'Andorra aportant un certificat emès pel seu psiquiatre, on es posa de relleu que presentava un trastorn depressiu ansiós amb manifestació de "burn out" a nivell laboral i desadaptació en l'àmbit psicosocial, recomanant-se-li una temporada d'allunyament d'Andorra per a millorar el seu estat emocional.

Malgrat el diagnòstic realitzat pel psiquiatre tractant però diferents elements permeten qüestionar que la durada de l'estada a Espanya efectuada pel Sr. Villegas resultés imprescindible. En efecte, observarem en primer lloc que malgrat les previsions d'aquest document, en cap moment se li va prescriure una baixa laboral, de manera que en definitiva la seva capacitat de treball es trobava conservada, conclusió aquesta que es confirma si es té en compte que el mateix va treballar amb normalitat a Espanya. D'altra part, tampoc el recurrent ha justificat haver seguit cap mena de tractament mèdic a l'estranger, ni tampoc ha justificat en cap moment que el llarg període de temps en que va romandre lluny d'Andorra resultés necessari a la seva recuperació emocional, amb el benentès que la prova d'aquest extrem a ell corresponia en tractar-se d'un element conformador de la seva pretensió, sense que la càrrega d'aquest fet pugui exigir-se a la Sra. Vara com pretén en aquesta alçada.

En definitiva, de la valoració global dels mitjans de prova practicats de conformitat amb la regla de la sana crítica rectora en aquest àmbit, tot ens aboca a considerar que al marge de la transitorietat de la seva estada a Espanya, en realitat l'excedència laboral sol·licitada a Tur d'Andorra i el seu trasllat a l'estranger sembla més aviat haver estat dissenyada per a justificar una nova demanda en modificació de mesures definitives que no pas a la realitat concurrent. En aquest sentit no podem obviar que després de la Sentència pronunciant el divorci entre els avui litigants, el Sr. Villegas ha articulat tres demandes de modificació, essent la present la quarta.

D'altra banda i pel que es refereix a l'increment de la capacitat econòmica de la Sra. Vara, es tracta aquest d'un argument que s'introduïa de manera extemporània en fase de conclusions, quan els termes del debat ja es troben definitivament fixats, sense que per tant aquestes indicacions puguin ser valorades en aquest alçada atesa la situació d'indefensió que aquest fet comportaria per a la demandada. En tot cas, no podem obviar que si bé la mare ha incrementat els seus ingressos, això s'ha d'atribuir en part a la negativa constant i reiterada del Sr. Villegas de fer front a les seves obligacions alimentàries front als seus fills, incompliments aquests que fins i tot han comportat la seva condemna pels òrgans jurisdiccionals penals pel delicte d'incompliment reiterat de resolució judicial referent al pagament de les pensions alimentàries (Sentència de 25-5-2016 del Tribunal de Corts confirmada per Sentència de 21-11-2016 de la Sala Penal d'aquest Tribunal), mantenint tanmateix el mateix un deute per aquesta raó que l'11- 9-2018 ascendia a 13.451.- EUR. En aquesta situació no pot pretendre el Sr. Villegas veure's beneficiat per una situació per ell mateix provocada.

En definitiva, la valoració de la prova realitzada per l'òrgan judicial d'instància resulta perfectament ajustada a les circumstàncies concurrents i la conclusió assolida ha de ser confirmada, desestimant en conseqüència el motiu de recurs articulat pel Sr. Villegas.

QUART.- Pel que es refereix al recurs articulat per la Sra. Vara, aquest es limita a combatre la decisió de no imposar les costes derivades del litigi al Sr. Villegas.

Al respecte d'aquest motiu del recurs, no podem obviar que malgrat la desestimació de la pretensió principal que el mateix articulava, també introduïa una pretensió tendent a "que es confirmi que ja ni li ha de passar cap pensió alimentària al Sr. Aguilar". Malgrat aquesta pretensió resultés acollida en la instància, la mateixa resultava supèrflua a partir del moment en que no tan sols el Sr. Villegas havia deixat de pagar-la sense que la mare es queixés per aquest fet, sinó especialment quan la Sra. Vara havia comunicat de manera extrajudicial aquest fet al Sr. Villegas per carta certificada de 12-3-2018 (això és més d'un any abans d'iniciar el procediment de modificació ara examinat).

En tal situació, la demanda articulada pel Sr. Villegas havia de veure's absolutament desestimada. Trobant-nos davant de la desestimació d'una pretensió de modificació d'unes mesures definitives anteriors, escau efectuar una aplicació estricta de la regla del venciment objectiu que comporta que les costes ocasionades en la instància hagin de ser imposades a la part vençuda, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la part vencedora, havent d'acollir-se el recurs d'apel·lació articulat per la demandada.

CINQUÈ.- La desestimació del recurs del Sr. Villegas comportarà que les costes derivades del mateix li siguin imposades. Quant a les costes derivades del recurs de la Sra. Vara, el seu èxit comportarà que no hagi de fer-se pronunciament al seu respecte, havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes, en cas d'existir.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs articulat pel Sr. Villegas contra la Sentència de data 16-2-2020 parcialment rectificada per Aute de data 29-3-2021 i estimar el recurs articulat per la Sra. Vara contra la mateixa decisió, revocant la seva part decisòria en el sentit de desestimar íntegrament la demana del Sr. Villegas, imposant al mateix el pagament de les costes ocasionades en la instància.

Segon.- Imposar al Sr. Villegas les costes derivades del seu recurs i no fer pronunciament al respecte de les costes derivades del recurs formulat per la Sra. Vara.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.