No interessos de demora abusius. Passivitat processal (6000121/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000105/2020 ORIGEN: 6000121/2019 - 00

NIG: 5300542120190000735

PARTS:

Apel·lant : Srs. Diez i Puga

Advocat : Sra. Gutierrez

Apel·lat : Corbacho

Procurador : Sra. Manso

Advocat : Sr. Escolano

SENTÈNCIA 104-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El 16-5-2019, la representació processal de la societat Corbacho va formular demanda contra els Srs. Diez i Puga, sol·licitant que en el seu dia es dicti sentència que condemni a aquests darrers a pagar, amb caràcter solidari, la suma de 508.185,94.-euros en concepte de liquidació del préstec hipotecari, majorada dels interessos de demora convinguts i meritats a partir del 22 de gener del 2019 i la imposició a la part defenent del pagament de les costes judicials i extrajudicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

Segon.- El dia 6-6-2019, la part demandada malgrat comparèixer no contestava la demanda ni proposava prova, limitant-se a evacuar el definitiu escrit de conclusions (folis 129 i ss), en que pretenia que es dictès Sentència fixant el deute màxim en la suma de 486.985.- EUR però en cap cas aquella que es contemplava en la Sentència dictada.

Tercer.- Practicats els mitjans de prova proposats per la part demandant que han estat declarats necessaris per l'òrgan judicial d'instància i una volta evacuada la fase de conclusions, en data 6-2-2020, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar de forma integra estimar la demanda formulada per la representació processal de la societat Corbacho contra els Diez i Puga, i condemnar a aquests darrers, de forma solidària, a pagar la suma de 508.185,94.-euros, majorada dels interessos de demora previstos al pacte cinquè del contracte i meritats a partir del 22 de gener del 2019.

Segon.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades en la forma descrita al V. Fonament de Dret de la present resolució judicial".

Quart.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la part demandada i per escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el dia 24-7-2020 interessa la seva revocació i en el seu lloc es declari la resolució del contracte de préstec fixant el deute total a la suma màxima de 485.869,07.- EUR, així com considerant que s'han de descomptar els interessos de demora superiors al 5% que han resultat abusius, sol·licitant l'estimació del recurs pel que respecta als interessos de demora, amb imposició de costes, a la part apel·lada i subsidiàriament que no s'imposin les costes judicials.

Cinquè.- La representació processal de Corbacho s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegra confirmació de la decisió dictada per l'òrgan judicial d'instància, amb imposició a la part apel·lant de les costes generades en aquesta alçada.

Sisè.- Per Autes de dates 16-11-2020 i 29-3-2021 es decidia donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per ambdues parts litigants, tot concedint-los un termini per a pronunciar-se al seu respecte.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El present litigi ho és en reclamació de quantitat i deriva de l'incompliment dels Srs. Diez i Puga de llur obligació d'amortització mensual del préstec amb garantia hipotecària atorgat al 15-10-2014.

La part demandada si bé compareixia en cada ocasió en que era citada, ni contestava la demanda ni proposava prova, limitant-se a evacuar el definitiu escrit de conclusions (folis 129 i ss), en que pretenia que es dictès Sentència fixant el deute màxim en la suma de 486.985.- EUR però en cap cas aquella que es contemplava en la Sentència dictada.

La Sentència dictada per l'Òrgan judicial d'instància acull íntegrament les pretensions de la part actora, i és contra aquesta decisió que la part demandada articula recurs d'apel·lació que fonamenta en els motius de greuge que s'exposen en l'apartat següent.

Segon.- exposició dels motius de recurs

El primer motiu de discrepància intervé al respecte de la interpretació que l'Òrgan judicial d'instància efectuava, de la clàusula contractual relativa als interessos de demora. Es sosté que el contracte de préstec atorgat era un contracte d'adhesió i que la reclamació articulada pel banc demandant es recolzava en una liquidació del préstec en que al marge de l'interès remuneratori i de les comissions per impagament pactades, es reclamava l'interès de demora pactat (5%) que es tornava a incrementar amb l'interès remuneratori ordinari. En aquesta eventualitat considera que els interessos de demora aplicats resultaven abusius i menystenien els articles 24 i 34 de la Llei 13/2013 de 13 de juny de competència efectiva ï protecció del consumidor, afegint que tampoc el banc havia estat diligent pel que fa a l'obligació de informació, el que comporta que el consentiment atorgat es vegi afectat per un vici, que causa un desequilibri en la relació de les parts, abusant de la seva posició, i per tant, malgrat no s'ha anul·lat el contracte, s'hagin d'anul·lar les clàusules abusives.

D'altra part avançava que la Sra. Diez havia estat pagant totes les quotes generades l'any 2019 però que el banc les imputava a les quotes anteriors impagades de tal manera que sempre s'estava generant comissions í interessos de demora, no podent mai regularitzar la seva situació. Tanmateix referia haver efectuat pagaments que no havien estat contemplats pel banc ni pel Tribunal de Batlles de tal manera que la quantitat total que es devia ascendia a 485.869,07.- EUR però en cap cas aquella que es contemplava en la Sentència dictada.

Tercer.- Abans d'abordar els diferents motius de recurs suscitats per la part recurrent, hem de destacar l'absoluta passivitat processal mostrada per la part demandada. En efecte, malgrat comparèixer personalment al llarg del procediment, no han contestat la demanda ni proposat prova encaminada a combatre les al·legacions i pretensions del banc demandant, i només ha estat en seu de conclusions en primera instància, que de manera extemporània han introduït arguments obstatius que han estat reproduïts en aquesta alçada a través del recurs interposat.

Aquest comportament processal no pot ser admès. En efecte, els termes del debat entre les parts es troben definitivament fixats en la contesta a la demanda, de tal manera que aquell litigant que voluntàriament no ha evacuat escrit de contestació ni ha proposat mitjans de prova, no pot al·legar tardanament excepcions ni suscitar qüestions diferents a les plantejades en la demanda, que és on van quedar fixats definitivament els termes del plet a partir del moment que no va existir oposició. En aquesta eventualitat, no resulta possible a la part demandada, al·legar vàlidament fets nous impeditius, obstatius o extintius, ni plantejar qüestions processals de manera intempestiva o extemporània, una volta el tràmit d'al·legacions li ha preclòs i és que el contrari suposaria crebantar els principis d'igualtat d'armes processals i de tutela judicial efectiva de la part demandant.

Quart.- Malgrat que en el principal motiu de recurs que es plantegi s'invoqui el caràcter abusiu dels interessos de demora, en realitat no es qüestiona la regularitat del concret tipus pactat (5%) sinó que el que es denuncia és la concreta pràctica adoptada pel banc que infringiria el contracte. Aquest argument no és de naturalesa impeditiva o obstativa sinó que es circumscriu a l'execució dels termes del contracte, extrem aquest que ha de ser controlat per la jurisdicció i en conseqüència verificat en aquesta alçada.

Efectuades les anteriors precisions, la interpretació que la Sentència d'instància efectua al respecte de la clàusula que fixa els interessos de demora en el seu fonament de dret tercer no tant sols s'ajusta a la seva literalitat sinó que resulta coincident amb la que la part recurrent refereix: l'interès de demora ascendeix a 5 punts, que ha d'aplicar-se sobre les quotes d'amortització que ja incorporen l'interès remuneratori (EURIBOR + 0,75 punts) el tot incrementat de la comissió corresponent.

La liquidació practicada pel banc (foli 63) però no s'ajusta a les previsions del contracte de tal manera que quan la Sentència estableix el seu pronunciament condemnatori en suport a la mateixa, assoleix una conclusió que no resulta ajustada a dret en apartar-se de les previsions del contracte. En efecte, si s'examina amb deteniment l'esmentat document (foli 63) s'observa com en el mateix es desglossa cada quota impagada en d'una banda capital (segona columna) i d'altra interessos i comissions (tercera columna) amb indicació del tipus remuneratori aplicat en cada ocasió (quarta columna), i sobre el cúmul dels dos imports que ja comprenen els interessos remuneratoris corresponents, hi aplica un interès de demora equivalent a tipus de demora pactat incrementat del tipus remuneratori (oscil·lant el tipus definitiu aplicat en concepte de demora entre el 5,750 i el 5,90), obtenint així un enriquiment que no es sustenta en cap previsió contractual.

En conseqüència escaurà acollir el motiu del recurs que articula la part recurrent, deduint de la quantitat global que es reclamava (508.185,94.- EUR), la quantitat de 3.853,76.- EUR corresponent als interessos de demora aplicats i disposant que la suma de 504.332,18.- EUR que en resulta, haurà de ser incrementada dels interessos de demora al tipus del 5% pel període anterior a la liquidació del deute segons es contempla en el certificat de liquidació obrant en el foli 63.

Cinquè.- Pel que es refereix en segon lloc a les amortitzacions que la part recurrent sustenta haver efectuat i que no haurien estat contemplades en la liquidació per l'entitat bancària demandant, els motius que esgrimeix no podran prosperar. En efecte, deixant de banda que les al·legacions que planteja, havien de ser introduïdes en el moment processal oportú i no en aquesta alçada, de l'examen de les actuacions probatòries practicades davant d'aquesta Sala, n'ha resultant que els pagaments invocats ja han estat contemplats per la part demandant i repercutits en la liquidació practicada (folis 43 i ss de les actuacions practicades en aquesta alçada).

Aquest motiu del recurs es veurà per tant abocat al fracàs.

Sisè.- Pel que es refereix a les costes ocasionades en la instància, l'estimació substancial de la demanda justificava que les mateixes fossin imposades, en mèrits de la regla del venciment objectiu a la part demandada.

Pel que es refereix a les costes ocasionades en aquesta alçada, l'èxit parcial del recurs comporta que no escaigui efectuar pronunciament al seu respecte.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat pels Srs. Diez i Puga contra la Sentència 26/2020 de data 6-2-2020 dictada pel Tribunal de Batlles que revoquem parcialment, disposant en el seu lloc l'estimació substancial de la demanda, condemnant de forma solidària els recurrents a satisfer a Corbacho la suma de 504.332,18.- EUR que haurà de ser incrementada dels interessos de demora al tipus del 5% per les quotes vençudes amb anterioritat a la data de liquidació del deute (22-1-2019), confirmant per la resta la seva part dispositiva

I sense fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-