Naturalesa jurídica de la carta de llibertat a un esportista professional (1000351/2018)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000087/2021 ORIGEN: 1000351/2018 - 00

NIG: 5300542120180002195

PARTS:

Apel·lant : Sr. Palau Procurador : Sra. Girona Advocat : Sr. Briones

Apel·lat : Salamanca

Advocat : Sra. Martin

SENTÈNCIA 103-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 17-7-2018, la representació processal del Sr. Palau formulava demanda laboral contra la Salamanca, sol·licitant es dictés Sentència condemnant la demandada a satisfer al seu representat, en concepte d'indemnització per extinció anticipada de contracte, l'import de 20.873,80 euros (nets), augmentat tot amb els interessos legals corresponents a partir de la data de l'obligació de pagament de les sumes previstes contractualment, a cotitzar prop de la CASS l'import precedentment esmentat, i al pagament íntegre de les costes judicials que es produeixin, inclosos honoraris d'advocat i procurador, i altres despeses que portin causa de la tramitació de les presents actuacions a acreditar en període d'execució de Sentència.

Segon.- El dia 15-10-2018, el president del club Salamanca contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant i tanmateix formulava demanda reconvencional, sol·licitant es dictés Sentència: 1) estimant la demanda reconvencional declarant la nul·litat de la clàusula 6.2 del contracte laboral signat de data 01.09.2017, considerant que s'ha d'aplicar la clàusula realment acordada entre les parts; 2) Subsidiàriament, declarant que la interpretació que s'efectua pel demandant de l'esmentada clàusula era errònia i abusiva, i que el treballador tenia dret a cobrar únicament 33 dies de salari en cas de resolució anticipada del contracte per part del Club; 3) condemnant a l'adversa al pagament de les costes processals generades per la demanda reconvencional, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part; 4) desestimant íntegrament la demanda principal formulada pel senyor Palau, considerant que el Club no havia resolt el contracte unilateralment i de forma anticipada i, subsidiàriament, considerant que la indemnització que li correspon és de, únicament, 33 dies de salari calculat en base a l'article 82.3 del CRL 5) i finalment, condemnant a l'adversa al pagament de les costes processals generades per la demanda principal, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Tercer.- El dia 12-11-2018, la representació processal del Sr. Palau contestava la demanda reconvencional articulada oposant-se a la mateixa, interessant la íntegra desestimació.

Quart.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts litigants que han estat declarats necessaris per l'òrgan judicial d'instància i una volta evacuada la fase de conclusions, en data 31-12-2020, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Que desestima la demanda formulada pel senyor Palau, fent condemna en costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a la part agent".

Cinquè.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Palau i mitjançant escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el dia 1-3-2021 interessa la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència acollint íntegrament les pretensions contingudes en el seu escrit de demanda inicial i que tanmateix s'imposin a l'adversa el pagament de les costes derivades de la seva demanda reconvencional.

Sisè.- El President del club demandat s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegra confirmació de la decisió dictada per l'òrgan judicial d'instància, amb imposició a la part apel·lant de les costes generades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Sr. Palau, és futbolista professional, i en tal condició, el dia 1-9- 2016 iniciava una relació laboral per compte de la Salamanca amb data prevista d'extinció el dia 30-6-2017. Abans d'assolir-se aquesta darrera però, les parts acordaven l'1-2-2017, l'ampliació de la relació contractual per una temporada suplementària, i el dia 1-9-2017 s'atorgava un nou conveni que finia el darrer dia del mes de juny del 2018, en que es plasmaven les condicions que el regien.

El dia 29-5-2018, el president de l'associació esportiva demandada concedia la carta de llibertat al jugador "quedant lliure de compromís amb el club i podent inscriure's lliurement amb qualsevol altre club". Coetàniament es satisfeia al jugador el salari del mes de maig i la prima que en mèrits del contracte atorgat li corresponia per haver-se classificat el club per a la "EL" i el dia 30-5-2018 se'l donava de baixa prop de la CASS.

En data 17-7-2018 i en considerar que havia estat acomiadat de manera indeguda i improcedent, la representació processal del Sr. Palau reclama la indemnització pactada en el contracte de treball subscrit que segons el seu criteri ascendiria a 20.873,80.- EUR. La representació processal de la Salamanca, s'oposava a la reclamació articulada i via reconvencional perseguia la nul·litat del contracte signat en data 1-9-2017; subsidiàriament discrepava de la interpretació que el treballador efectuava de la clàusula 6.2 en que fonamentava la reclamació econòmica que introduïa sostenint que eventualment la reclamació a que podia pretendre no podia ser superior a 33 dies de salari. En tot cas referia que la iniciativa del trencament de la relació laboral era exclusivament atribuïble al Sr. Palau i que en tal eventualitat la clàusula 6.2 no resultava d'aplicació, especialment quan aquesta havia estat alterada de manera maliciosa pel seu beneficiari.

La Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància desestima la demanda, imposant al jugador demandant el pagament de les costes ocasionades i és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal del Sr. Palau en mèrits de l'aparell argumental que succintament s'exposa seguidament.

Segon.- exposició dels motius de recurs.

En primer lloc manté que la Sentència dictada no recollia en la seva part dispositiva la desestimació integra de la demanda reconvencional interposada per l'adversa, fet que tanmateix havia de comportar la condemna en costes a l'adversa, sol·licitant que s'adoptés el corresponent pronunciament per la Sala que així ho declarés.

S'alça tanmateix contra la desestimació de les seves pretensions i ho fa argumentant que la Sentència dictada equiparaba els efectes de la carta de llibertat amb el desistiment voluntari del treballador, quan els seus efectes però eren diferents. Referia d'altra part que tenia dret a jugar competicions europees i va ser apartat de l'equip de futbol per motius exclusivament relacionats amb el pagament del salari que el jugador reclamava. Que quan va ser donat de baixa a la CASS el dia 30-5-2018, es va fer de manera absolutament improcedent atès que en cap moment s'havia justificat que la voluntat del treballador era d'abandonar el club de manera voluntària amb el benentès que si aquest hagués estat el cas, necessàriament havia de respectar-se les formalitats exigides pel CRL en el seu article 96.

Finalment considera que les costes d'ambdues instàncies havien de ser imposades a la contrapart.

Tercer.- Seguint una lògica prelació argumental al respecte dels concrets motius d'apel·lació introduïts, abordarem en primer lloc el relatiu a la desestimació de la demanda del treballador, per analitzar posteriorment la pretensió revocatòria que s'articula al respecte del pronunciament assolit sobre les costes.

Ningú qüestiona en aquesta alçada que el 29-5-2018, el president del club de futbol demandat remetia al jugador una carta de llibertat per la qual s'alliberava el jugador de tot compromís amb el club, podent inscriure's lliurement amb qualsevol altre club (foli 12) i que aquesta document va ser expedit per raó de la insistència del Sr. Palau en obtenir-lo.

El primer extrem que haurà de ser resolt en aquesta alçada atesa la seva incidència pràctica, passarà per pronunciar-nos al respecte de la naturalesa jurídica de la carta de llibertat, amb el benentès però que cap dels litigants ha considerat escaient justificar-ne la seva regulació material quan tractant-se de normativa pròpia, segons sembla, a federacions esportives internacionals, el seu contingut i vigència havia de ser provada al Tribunal. Malgrat aquest fet, de l'examen del propi document atorgat i del certificat emès per la F (folis 12 i 13), pot afirmar-se que la carta de llibertat que figura en les actuacions, deriva d'una declaració unilateral del president del club, a través del qual es desvinculava esportivament el Sr. Palau de la Salamanca, podent a partir del seu atorgament ser contractat per altre entitat esportiva. Es tracta per tant d'una declaració unilateral de voluntat emesa pel president del club, que per si sola no pot ser equiparada a un desistiment del contracte de treball pel treballador o una extinció per acord mutu entre les parts del contracte de treball (en ambdues modalitats s'exigeix la concurrència de la voluntat del treballador ço que aquí no concorre).

Però és que tampoc la valoració integral dels mitjans de prova obrant en les actuacions avala la postura del club demandat i que ha estat apreciada per l'òrgan judicial d'instància. En efecte, resulten especialment rellevants les indicacions de la Sra. Vara (folis 139 i ss), gestora assignada al club demandat prop de l'entitat bancària corresponent i sola testimoni directe de les vicissituds sorgides en el decurs de l'entrega de la carta de llibertat a diferència dels altres testimonis que han pogut declarar. La mateixa referia que des del club s'exigia al treballador signar el document de quitança de la relació laboral per tal de lliurar-li la carta de llibertat, i que el Sr. Palau s'hi va negar rodonament. No obstant atesa la insistència que el mateix mostrava, el Sr. Sarabia finalment entregava la carta de llibertat sense que el treballador signés el document de quitança. Quant als restants testimonis que han pogut declarar en el procediment si bé posen de relleu la voluntat que el treballador tenia de marxar cap a Espanya, en cap cas les seves indicacions permeten acreditar que tenia la voluntat de rescindir el contracte de treball existent. I idèntica conclusió s'extreu dels missatges WhatsApp que han estat incorporats a les actuacions.

En aquest sentit hem pogut repetir reiteradament que l'extinció del contracte de treball a instància del treballador o fins i tot de comú acord entre els litigants no es pot presumir i ha de resultar d'actes concloents i inequívocs que ho confortin, sense que aquests es donin però en el supòsit que s'examina.

En realitat, els elements de prova practicats ens porten a considerar que la voluntat del treballador passava per obtenir la carta de llibertat del club, i sota vigència del contracte de treball (que recordem vencia tant sols un mes després), cercar altre equip disposat a contractar-lo, moment a partir del qual extingiria el contracte de treball. El que no podia però l'empresari fer, era trobant-se encara vigent el contracte de treball, donar de baixa el treballador prop de la CASS, comportament al respecte del qual hem pogut declarar repetidament suposa un acomiadament fet en forma indeguda que obre dret al treballador a obtenir la indemnització que en dret correspongui.

Quart.- Pel que es refereix a la indemnització, la mateixa es troba ja contemplada en el contracte de treball, sense que es pugui oblidar que en l'especial àmbit cognitiu en que ens trobem, el Codi de Relacions Laborals resulta d'aplicació no imperativa i subsidiària (cfr. art. 2.2.d de la Llei 35/2008 aplicable al supòsit que s'examina), de tal manera que no resulta procedent recórrer a les previsions indemnitzatòries contemplades en l'art. 98 del CRL si el contracte preveu quelcom de diferent com aquí succeeix.

L'article 6.2 del contracte de treball subscrit estableix: "De igual manera el CLUB puede rescindir el contrato o apartar al JUGADOR del equipo; en dicho supuesto el JUGADOR tendrá derecho al cobro de una indemnización igual a todas las mensualidades, así como las primas a las que tenga derecho, sin importar el momento de finalización del propio contrato". I és en mèrits d'aquesta clàusula que la representació processal del Sr. Palau reclama l'import de 20.873,80.- EUR que correspon en definitiva a tots els ingressos generats i que es generarien durant la vigència del darrer contracte de treball subscrit (10 mesos de salari i de contribució a despeses d'allotjament, la prima per qualificació a EL i per 9 gols marcats).

La literalitat d'aquesta clàusula no aboca però a una realitat jurídica indiscutible, sinó que admet interpretacions diverses que són fruit de la manca de precisió sobre l'àmbit objectiu o temporal de la indemnització que es contempla. Dit en altres termes, quan la clàusula estableix una indemnització igual a totes les mensualitats, aquesta pot correspondre a totes les mensualitats generades des de l'inici de la relació contractual com ho pretén el recurrent, però també a totes les mensualitats satisfetes fins la data o fins i tot a les mensualitats que quedarien fins a extinció del contracte de treball que en definitiva era el règim que es contemplava sota vigència del contracte anterior.

La clara ambigüitat interpretativa a que ens acabem de referir, cohonestada amb la circumstància que les parts no s'avenen sobre els seus efectes i que cap element concorre en les actuacions que permeti verificar quina va ser la concreta intenció comuna dels seus atorgants, ens inclina a fixar la indemnització en l'import equivalent a les mensualitats que restaven per vèncer quan intervenia la resolució del contracte i això perquè correspon a la modalitat que ja existia en el règim contractual anterior (vegi's per això el contracte de treball de 1-9-2016, folis 50 i SS) que assegura una indemnització acord a les expectatives de guany global que el treballador podia tenir en perfeccionar-se el contracte de treball, assegurant-li amb independència del moment en que la decisió extintiva s'adoptava, una indemnització equivalent al salari íntegre que hauria generat.

En aquest context, escaurà fixar la indemnització en l'import de 1.756,56.- EUR bruts equivalents al seu darrer salari atès que el contracte de treball expirava el mes de juny següent. Aquesta quantitat haurà de ser augmentada dels interessos legals devengats des del dia de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament de conformitat amb la regla "lite contestata usurae currunt" i tanmateix haurà de ser declarat prop de la CASS.

Cinquè.- Pel que es refereix al motiu del recurs d'apel·lació articulat al respecte de les costes, el mateix també ha de prosperar. En efecte, encara que en la part dispositiva de la Sentència dictada no s'hi faci referència, la demanda reconvencional articulada per la Salamanca va ser desestimada tal i com es raona en el Fonament de Dret Quart de la resolució recorreguda. En aquesta eventualitat i en mèrits del principi del venciment objectiu resultava procedent que les costes derivades de la reconvenció, fossin imposades a la part demandada.

Tanmateix no pot obviar-se que les pretensions de la part demandant han resultat parcialment acollides i en aquesta eventualitat, seguint els criteris jurisprudencials d'aplicació en l'àmbit laboral en que ens situem, les costes ocasionades en ambdues instàncies, han de ser imposades a la part defenent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Palau contra la Sentència 145/2020 dictada en data 31- 12-2020 pel Tribunal Unipersonal del Batlle que es revoca disposant en el seu lloc l'estimació parcial de la demanda condemnant la Salamanca a satisfer al demandant una indemnització per extinció anticipada de contracte a raó de 1.756,56EUR bruts que haurà de ser incrementada dels interessos legals generats des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i ser declarada prop de la CASS.

Imposem a la Salamanca, el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies, incloses les derivades de la demanda reconvencional articulada per la mateixa.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-