ACCIÓ DE REPETICIÓ COMPANYIA ASSEGURADORA: responsabilitat extracontractual, còmput dies a quo termini prescripció (1000162/2021)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000026/2022 ORIGEN: 1000162/2021 - 00

NIG: 5300542120210002104

PARTS:

Apel·lant: B SA

Representant: Sra. Agullo

Advocat: Sra. Gaya

Apel·lat: C SA

Representant: Sr. Roda

Advocat: Sra. Pino

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: ACCIÓ DE REPETICIÓ COMPANYIA ASSEGURADORA:

responsabilitat extracontractual, còmput dies a quo termini prescripció

SENTÈNCIA 097-2022

Andorra la Vella, el 14 de juny del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 30 d'agost de 2021, la representació lletrada de la companyia C, ORG_0 presentà demanda en reclamació de quantitat pel procediment abreujat contra la B, SA, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li l'import de 8.999,03 EUR, així com els seus corresponents interessos des de la contesta a la demanda i la totalitat de les despeses judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit.

2.- La representació processal de la B, ORG_0 contestà la demanda articulada de contrari en data 8 d'octubre de 2021, oposant-se a la mateixa i sol·licitant, amb caràcter principal, la seva desestimació íntegra per prescripció, tot imposant a la part contrària les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. Subsidiàriament sol·licita també la seva desestimació íntegra per manca de responsabilitat de la seva representada, imposant a la part contrària les costes processals ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador. I més subsidiàriament encara, l'estimació parcial de la demanda en el sentit de condemnar-la a satisfer com a màxim l'import de 2.896,74 EUR, sense que en aquest cas correspongués imposar cap mena de condemna en costes, en mèrits de l'article 350.3 del Codi de procediment civil.

3.- En data 20 de desembre de 2021 l'Hble. Sra. Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIXO

Primer-. Estimar en la seva integritat la demanda formulada per la part agent, la societat C, ORG_0 i condemnar a la societat demandada la B, SA, a satisfer a la primera la suma total de 8.999,03 euros, suma augmentada a comptar del 08.10.2021, data prevista per la contesta a la demanda, de l'interès legal i fins a total liquidació.

Segon.- Condemnar en les costes processals, inclosos en honoraris d'advocat, de procurador i de perit devengats per la part agent, a la part defenent."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la B, SA, en base a la següent argumentació, a mode de síntesi: que en haver-se produït el sinistre el dia 28/08/2020 i tractar-se d'un fet únic generador dels danys immediats, l'acció exercitada per la part agent es troba prescrita; subsidiàriament, en no haver-se acreditat en autes el pretès defecte d'impermeabilització de la terrassa no s'ha acreditat tampoc la culpa del seu assegurat en la causació del sinistre i, encara més subsidiàriament, en haver intervingut cas fortuït o força major en la producció dels sinistre, demana que s'apliqui una minoració de la responsabilitat de forma que el seu assegurat assumeixi un 20 % del total reclamat; tot sol·licitant la revocació de la resolució d'instància i que se'n dicti una de nova que desestimi la demanda per concórrer la prescripció; subsidiàriament per manca de responsabilitat del seu assegurat, amb imposició de les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i procurador tant de primera com de segona instància. I encara més subsidiàriament, la revocació de la resolució d'instància en el sentit de què la seva representada tan sols assumeixi un 20% de la reclamació formulada, essent l'altre 80% atribuïble a un cas fortuït o de força major, sense que en aquest cas hi hagi imposició de costes judicials, havent d'assumir cada part les pròpies.

5.- La representació processal de la societat C, ORG_0 s'oposa al recurs d'apel·lació articulat de contrari, tot sol·licitant la íntegra confirmació de la resolució d'instància i la condemna de la part recurrent al pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- La resolució d'instància considera acreditat que durant el vespre del dia 28 d'agost de 2020 (divendres) es van produir fortes tempestes, amb precipitacions abundants que fins i tot van provocar algunes inundacions al centre d'Escaldes-Engordany i d'Andorra la Vella. En canvi, a criteri de la jutgadora d'instància no existeix en autes prova de què que la inundació que va afectar al local "L" -i de la que els seus titulars es van adonar el dia 31 d'agost de 2020 (dilluns)- es produís el mateix dia 28 d'agost. Considera, en conseqüència, que el dies a quo pel còmput de la prescripció de l'acció de responsabilitat extracontractual exercitada és el dia 31 d'agost i, per tant, l'acció interposada per la part agent el dia 30 d'agost de 2021 no es troba prescrita.

Així mateix, considera la mateixa resolució que la inundació de la referida botiga no es va produir a causa de força major -de les fortes pluges del dia 28- sinó per les indegudes condicions d'impermeabilització de la terrassa del primer pis de l'edifici i per la manca d'assegurament de filtracions d'aigua per les finestres situades arran del sòcol de la mateixa terrassa, sobre tot quan al 2018 ja s'havia produït una altra inundació del mateix local en el mateix indret i per filtracions d'aigua des de la mateixa zona de la mencionada unitat immobiliària.

En conseqüència, la resolució d'instància estima la demanda interposada. Contra la mateixa s'alça la part recurrent.

SEGON.- En relació a l'acció de prescripció:

Quant a l'excepció de prescripció que es planteja, no es discuteix en aquesta alçada que l'acció interposada per la representació processal de la B és de naturalesa extracontractual que té associat un termini de prescripció d'un any com determinen, entre altres, les sentències d'aquest Tribunal de 29-4-99 i 30-11-2000 i així es desprèn del que s'estableix al Codi 9,35,5.

La qüestió que es planteja consisteix a determinar la data a partir de la qual s'ha de computar el termini de prescripció. La nostra jurisprudència ha establert que el termini de prescripció s'ha de computar a partir del dia en el qual l'acció es va poder exercitar. Ara bé, quan es tracta d'un fet únic generador de danys immediats, el termini s'ha de computar a comptar de la data del sinistre. Però, si es tracta de danys continuats no es pot fins que estiguin consolidats.

Així, aquesta Sala ha pogut declarar: "que en supòsits de danys perllongats al llarg del temps, el dia a quo només s'inicia quan la persona que ha patit el dany coneix l'abast del mateix i l'entitat de les seves lesions, de manera que solament a partir d'aquell moment s'inicia el còmput de la prescripció, a la vegada que quan una nova seqüela, conseqüència de la mateixa acció o omissió desencadenant del dany, apareix amb posterioritat a la reparació dels danys manifestats correspon iniciar un nou termini de prescripció en relació a la mateixa, atès que solament des d'aquell moment s'ha pogut tenir coneixement exacte de l'abast dels danys soferts.

En la mateixa línia també s'ha precisat la Sentència de 17-7-2006, referència TSJC-041/2006: "En matèria de responsabilitat extracontractual, la jurisprudència ha establert de forma clara que el termini de prescripció és comptador des del moment en que l'acció es pot exercitar. Atès que la prescripció és una institució que no es fonamenta en principis d'estricta justícia sinó en la necessitat de la seguretat jurídica davant d'una evidència d'abandó o de deixada en l'exercici del propi dret, i que per tant la seva aplicació ha d'ésser cautelosa i restrictiva, s'ha de considerar que el moment en el qual es pot exercitar l'acció, a partir del qual s'ha de computar el termini de prescripció, és el moment on l'actor té coneixement de tots els factors del sinistre, no tant sol l'abast dels danys i l'import de la indemnització corresponent, sinó àdhuc l'origen i l'autor dels fets. En efecte tant que el perjudicat no pot determinar quin és l'origen i/o el responsable dels danys contra el qual ha d'exercitar l'acció, no es pot considerar que existeix un abandó o una deixada del seus drets i el termini de prescripció no pot començar a transcórrer".

En el supòsit concret analitzat es desconeix si el sinistre d'aigua es va produir de forma immediata el mateix dia de la tempesta -28 d'agost de 2020- o de manera continuada durant els dies següents a la mateixa i fins que el dia 31 d'agost en què es va reobrir el local afectat i es van constatar els danys. En tot cas, tal i com diu la resolució d'instància l'inici del còmput del dies a quo no es pot produir abans de què el perjudicat tingués coneixement de l'existència del sinistre procedint, en conseqüència, la confirmació d'aquest extrem de la resolució impugnada i, doncs, confirmant la manca de prescripció de l'acció exercitada.

TERCER.- Quant al fons, procedeix analitzar la causa de producció de les filtracions d'aigua a la botiga "L". I al respecte procedeix novament confirmar el contingut de la resolució d'instància.

Perquè tal i com vam posar de relleu en la Sentència de 24 de juliol de 2018, rotlle 108/2018, en matèria de responsabilitat extracontractual "els òrgans judicials han d'atribuir l'obligació de reparar el dany causat conforme a criteris o paràmetres subjectius d'imputació, fonamentats en la noció de culpa, la llei Aquília estableix que la culpa lleu és suficient per a integrar l'obligació de respondre (D.9,2,44 "In lege Aquilia et levissima culpa venit")" (TSJC del 09-06- 2005 núm 2517 del llibre).

En aquest sentit, motivàvem en la nostra Sentència 335-11 del 31-01-2012 que "És cert que per tal de fer responsable civilment a algú dels danys que ha patit un altre en la seva persona o béns és precís que s'acrediti la seva existència, l'actuació del defenent, la relació de causalitat entre una i altre i que el causant dels mateixos ha actuat amb culpa o negligència encara que sigui lleu."

I en el concret supòsit que ens ocupa, la responsabilitat de l'assegurat de la part recurrent recau en no haver extremat les mesures d'impermeabilització de la terrassa ni haver-se assegurat de què no es poguessin tornar a produir filtracions d'aigua a través de les finestres situades arran del sòcol de la mateixa, tot i haver-se produït un sinistre similar durant l'any 2018. Perquè resulta de tota evidència que d'haver estat ben impermeabilitzada l'aigua no s'hagués filtrat cap als diferents punts afectats de la botiga que es troba al pis de sota (sense perjudici de la manca de realització de cates en la mateixa), perquè no es tracta d'un fet puntual, sinó que s'ha reproduït en dues ocasions.

Precisament per això no es pot admetre l'argumentació relativa a la producció de força major per causa de les fortes pluges produïdes, per quant no era la primera vegada que es produïen fets similars, essent aquest tipus de pluges força habituals a Andorra. Per això l'assegurat de la part recurrent hagués hagut de prendre les mesures de precaució escaients per a què malgrat les pluges el sinistre no es tornés a produir.

Procedeix, en conseqüència, confirmar novament aquest extrem de la resolució recorreguda.

QUART.- En haver-se descartat la concurrència de força major o cas fortuït degut, sobre tot a la inexistència d'imprevisibilitat de fortes tempestes al Principat i l'acreditada manca d'adopció de mesures de precaució per part de l'assegurat de la part recurrent, procedeix també desestimar el darrer greuge oposat per la part apel·lant contra la resolució d'instància i consistent en atribuir-li només un 20% de responsabilitat.

CINQUÈ.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la imposició de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat B, SA contra la Sentència dictada en data 20 de desembre de 2021 per l'Hble. Batlle d'instància, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.