Laboral- acomiadament fet de forma indeguda

Sentència

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000065/2026

ORIGEN: 3000400/2024 - 0

NIG: 5300542120240002259

SENTÈNCIA 000081-2026 DE 03/07/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 03/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000065/2026

Nig : 5300542120240002259

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00081

SENTÈNCIA 000081/2026

PARTS:

Apel·lant: FUNDACIÓ X

Representant: Sra. Carla

Advocat: Sr. Bernat

Apel·lant: Sra. Benilde

Representant : Sra. Elena

Advocada: Sra. Càndida

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Laboral- acomiadament fet de forma indeguda

Andorra la Vella, a 3 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Des del mes de setembre del 2022, la Sra. Iolanda cotitzava per compte de la Sra. Benilde, la seva cuidadora, en qualitat d'assalariada, per un import mensual que va anar creixent fins arribar a 3.802.-euros bruts al 2024.

En data 07/12/2023, la Sra. Iolanda va atorgar testament obert instituint a la Sra. Benilde com a hereva universal.

Al juliol del 2024, i arran de l'examen d'unes Diligències Prèvies obertes al setembre del 2022 com a conseqüència d'una denúncia de la Sra. Iolanda, i de les quals ressortia que aquesta darrera, soltera i sense cap familiar a Andorra, nascuda el NUM000/2034, podria estar en una situació d'abús, conflicte d'interessos i/o influència deguda per part dels Srs. Abel, Hélder, Marta, el Ministeri Fiscal va formular una demanda de mesures provisionals i demanda de provisió de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat de la referida senyora.

Per Aute de mesures provisionals del 15/07/2024, la Sra. Batlle va decidir declarar provisionalment la necessitat de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat de la Sra. Iolanda, sotmetent-la al règim de curatela i, més concretament, es va establir una curadoria assistencial pel que afecta a les activitats bàsiques i instrumentals de la vida de la darrera i representativa en l'àmbit econòmic, mèdic i jurídic/administratiu de la referida, nomenant curadora a la Fundació X.

En el mateix Aute la Sra. Batlle va requerir a la Fundació X per tal que de forma immediata :

- rescindís qualsevol eventual contracte que pogués existir entre la Sra. Iolanda i la Sra. Benilde,

- amb càrrec al patrimoni de la Sra. Iolanda contractés els serveis necessaris per tal que la Sra. Iolanda pogués continuar residint al seu domicili i tingués un acompanyament les vint-i-quatre hores del dia,

- canvies de forma immediata el pany del domicili de forma que la Sra. Benilde no pogués accedir més al domicili.

També la Sra. Batlle va decidir revocar els poders de representació atorgats per la Sra. Iolanda a la Sra. Benilde.

En data 16/07/2024, la Fundació X es va presentar al domicili de la Sra. Iolanda comunicant a la Sra. Benilde l'aute de mesures provisionals i la rescissió dels seus serveis. Front a la negativa d'aquesta de marxar del domicili de la Sra. Iolanda es va requerir la intervenció de la policia.

El mateix dia, la Fundació X va procedir a donar de baixa a la Sra. Benilde com a treballadora per compte de la Sra. Iolanda amb efectes al mateix dia.

Per carta d'acomiadament per causes disciplinàries de data 19/07/2024 lliurada el 31/07/2024, la Fundació X va comunicar a la Sra. Benilde una carta que diu :

"Distingida Senyora,

La direcció de l'empresa li comunica que ha constat la comissió reiterada d'un seguit de faltes, les quals hem qualificat com a una falta molt greu, i que detallem a continuació:

El lloc de treball que ve ocupant a com a cuidadora de la Sra. Iolanda, des del dia 01 de setembre de l'any 2022.

Per AUTE DE MESURES PROVISIONALS, dictat el 15/07/2024, en el marc del procediment especial 2000303/2024, es nomena a la ORG000 com a curadora de la Sra. Iolanda, i al mateix torn, es requereix a la ORG000 a resoldre qualsevol eventual contracte que pugui existir entre la Sra. Iolanda i vostè.

Aquesta decisió de la Batllia prové de diverses faltes considerades molt greus per I'

art. 99.1 b) de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals

, "actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades" comeses sobre una persona dependent. D'entre les faltes comeses, l'Aute de la Batllia en destria els següents:

1) Acompanyar a la Sra. Iolanda a la Notaria per ordenar un testament on deixava tot el seu patrimoni a favor seu, tot i no mantenir cap lligam personal amb ella part de la relació laboral. Aquest testament no es va arribar a signar per negar-s'hi el Notari Robert.

2) Quan els serveis sociosanitaris en volien posar en contacte amb la Sra. Iolanda per valorar la necessitat de prestar-li algun suport, vostè es va negar a deixar-los entrar al domicili manifestant que la Sra. Iolanda no necessitava cap suport, tot i tenir 90 anys i tenir un grau de dependència important que requereix d'un acompanyament per a les activitats més bàsiques de la seva vida.

3) En la declaració efectuada per la Sra. Iolanda en seu policial, sempre estava acompanyada per vostè i responia per la Sra. Iolanda o li deia el què havia de dir, pràcticament anul·lant la seva voluntat,

4) La Sra. Iolanda havia ordenat la transferència de quantitats elevades de diners, aquesta no recorda haver-les fet, en el moment d'efectuar aquestes transferències sempre estava acompanyada per vostè.

5) La Sra. Iolanda és conscient que estava sent víctima de la seva pròpia situació de vulnerabilitat i que tenia por de vostè ja que, en cas de retirar-li els poders o l'accés que tenia sobre els seus diners, vostè "s'enfadaria" i no tenia a ningú més que la cuidés.

Mitjançant la present li notifiquem que prepararem la seva quitança amb els imports deguts en els terminis fixats en dita Llei.

Cordialment,

ORG000

( Carina)".

El 30/07/2024, la Fundació X, actuant en nom de l'empresa " Iolanda" va procedir al dipòsit judicial de la quitança laboral de data 16/07/2024, i es va transferir des del compte de la Sra. Iolanda al compte de l'AFA l'import corresponent de 38.983,30.-euros. Però per Aute del 25/09/2024, es va decidir no admetre el referit dipòsit.

Per carta d'advocat del 01/08/2024, la Sra. Benilde va requerir al President de la Fundació X per tal, entre altres extrems, de corregir la quitança i satisfer-li la indemnització de l'article 92 LRL per acomiadament "improcedent".

La Sra. Iolanda va morir el dia 22/09/2024.

2.- Per escrit del 10/10/2024 rectificat el 24/10/2024 i el 13/11/2024, la representació processal de la Sra. Benilde va presentar demanda laboral en reclamació de quantitat en contra de la Fundació X i dels desconeguts i ignorats hereus de la Sra. Iolanda, sol·licitant la condemna de la primera, i "subsidiàriament o solidària" dels segons, a pagar-li :

- l'import de 35.910,62.-euros (data d'inici de la relació laboral al 2014) i subsidiàriament de 8.876,27.-euros (data d'inici de la relació laboral al 2022), en concepte d'indemnització de l'article 92.1 LRL, per acomiadament injustificat,

- l'import de 365,75.-euros en concepte de despeses d'advocat per requeriment extrajudicial,

i amb condemna a l'adversa a satisfer totes les costes judicials.

3.- Per Aute del 20/11/2024, el Sr. Batlle va decidir no admetre a tràmit la demanda respecte dels ignorats hereus de la Sra. Iolanda, per manca d'identificació dels mateixos. Però va admetre-la respecte de la Fundació X.

Aquest Aute no fou recorregut.

4.- Per escrit del 14/01/2025, la representació processal de la Fundació X es va oposar a la demanda formulant, ad processum, a títol principal i ad causam, a títol subsidiari, una excepció de manca de legitimació passiva i una excepció de confusió en la part demandant i la part demanda, sol·licitant la seva íntegra desestimació.

5.- Després d'haver iniciat i suspès el judici oral del 02/07/2025, per Aute del 08/07/2025, el Sr. Batlle va decidir desestimar les excepcions ad processum al considerar que l'excepció de manca de legitimació passiva era ad causam, havent-se de resoldre amb el fons del litigi, i que no es donava la confusió entre part demandant i part demandada.

6.- Per Sentència de data 19/02/2026, el Sr. Batlle va decidir :

"Primer.- que estimant parcialment la demanda laboral articulada per la Sra. Benilde i dirigida contra la Fundació X, ha de declarar i declara que el comiat practicat el dia 16/07/2024 en la persona de la Sra. Benilde i quin patró era aleshores la Sra. Iolanda -q.e.p.d-, s'ha fet de forma indeguda i mereix la indemnització xifrada segons s'ha resolt en el Primer Fonament de Dret -quantificada a raó de la suma global de nou mil dos-cents vuitanta-quatre euros amb cinquanta-vuit cèntims (9.284,58.- EUROS)-, sense però que aquesta ni l'altra reclamació dinerària pretesa puguin ser reclamades a la Fundació X ja que aquesta en assumir la curadoria representativa en els àmbits econòmic, mèdic, jurídic i administratiu segons aute del 15/07/2024 dictat en el marc de la causa civil amb número 2000303/2024, es trobava sotmesa a les regles del mandat i no pot respondre patrimonialment en base a les pretensions aquí discutides i que tenen a veure amb la rescissió de la relació laboral d'autes.

Amb imposició de les costes processals a la Fundació X segons s'ha resolt en el darrer Fonament de Dret.(...)".

5.- En contra d'aquesta Sentència ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

6.- La representació processal de la Fundació X (ara nomenada ORG000 del Principat d'Andorra) demana "estimar íntegrament la nostra Contesta i les excepcions en ella formulades, imposant les costes processals de la primera instància a la part apel·lada (entre les quals els honoraris d'advocat i procuradora), així com en el sentit de no imposar les costes processals de la primera instància a aquesta part, revocant consegüentment la Sentència de primera instància apel·lada.".

Fonamenta el seu recurs en una infracció de les normes processals, una errònia valoració de la prova i en una infracció en l'aplicació de la Llei, sostenint que la sentència és il·lògica i incongruent.

Argumenta en primer lloc que tenia només una curadoria assistencial i representativa, i que la resolució laboral la va resoldre de facto la Sra. Batlle mitjançant Aute ferm de data 15/07/2024 recaigut en els autes 2000303/2024, en ordenar-li que, de forma immediata, manés a la Sra. Benilde que abandonés l'habitatge de la Sra. Iolanda (amb qui convivia), procedís a canviar el pany i s'ocupés de fer les tramitacions per a la satisfacció a la demandant dels seus havers laborals, i que per tant, qui va resoldre la relació laboral fou l'autoritat judicial i no va ser una decisió de la Fundació.

Argumenta en segon lloc que té una personalitat jurídica diferent de la Sra. Iolanda i que en no haver hi cap relació laboral amb la Sra. Benilde, perquè no havia estat contractada per la Fundació, ni tampoc s'havia subrogat en cap posició d'empresària, no podia ser demandada en mèrits d'un procediment laboral en el que s'exercien accions laborals contra un patró, com així havia fet la part ara apel·lada en adreçar la demanda contra la ORG000.

En treu la conclusió que no hauria d'haver estat demandada en aquest procediment laboral i que no ha de respondre per la indemnització laboral pretesa per la demandant, sinó que s'hauria d'haver demandat als successors de l'empresària.

D'altra banda, sosté que el Sr. Batlle ha estimat parcialment una demanda contra una part que explícitament en la Sentència ha reconegut que no havia de ser part demandada, malgrat ho faci sota la justificació que es tractava d'una pretensió declaratòria quan la pretensió declaratòria s'ha d'adreçar cap a la persona que és titular de la relació jurídica que fonamenta la litis, vulnerant així el principi de justícia pregada i d'impuls processal, quan a més, el propi Tribunal a quo va inadmetre la demanda contra els ignorats hereus, sense donar-les-hi audiència abans d'estimar la demanda.

També denuncia que s'ha desestimat la seva excepció de manca de legitimació passiva sense però motivar-ho.

Finalment exposa que, de manera contradictòria amb la pròpia motivació de l'Aute que reconeix que no existeix relació laboral amb ella, se l'hi ha aplicat l' article 290.3 de la Llei del Text consolidat del Codi de procediment civil , específic per a les reclamacions laborals, i que imposa les costes a l'empresari quan s'estimen parcialment les pretensions de l'assalariat.

7.- La representació processal de la Sra. Benilde demana la revocació parcial de la sentència en el sentit de :

- Confirmar la Sentència de primera instància en tot allò que respecta a la determinació de l'acomiadament de la Sra. Benilde com a improcedent, així com l'import de la quantia indemnitzatòria, confirmant la responsabilitat en la producció del mateix, de la ORG000,

- Condemnar la ORG000 al pagament en favor de la demandant de la quantitat de 9.284,58.-euros en concepte d'acomiadament improcedent, degudament cotitzada davant de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i amb l'interès legal corresponent a comptar de la data de la contesta de la demanda,

- Confirmar la Sentència de primera instància en la condemna en costes processals a la ORG000, inclosos honoraris d'advocat i procurador, així com en la resta de termes.

Fonamenta el seu recurs en una indeguda valoració dels conceptes jurídics concernits, confonent-se en la sentència els conceptes "contracte de mandat o mandat" i la figura del curador, responsabilitats del qual es troben clarament definides per Llei, i per tant en una vulneració del seu dret fonamental a la jurisdicció, en la vessant d'obtenir una resolució judicial fonamentada en Dret i no incongruent.

Argumenta en primer lloc que no es pot permetre que una institució que ha de vetllar per la curadoria de les persones que requereixen de mesures de suport, no hagi d'assumir cap responsabilitat pels actes efectuats indegudament en el marc de dita curadoria, representaria un greu precedent. Afegeix que el curador ha d'actuar amb la diligència d'una persona responsable.

Argumenta en segon lloc que no existeix cap mandat entre la Fundació i la Sra. Iolanda ; que la FUNDACIÓ havia d'exercir la curadoria representativa a la Sra. Iolanda, en aquell moment, en suport a la seva condició d'empresària i per tant, havien d'exercir dites actuacions suplint de forma plena la capacitat de l'ara difunta, i que es trobava assistint de forma plena dita senyora, devent complir la legislació laboral per tal de procedir a l'acomiadament de la Sra. Benilde i no ho va fer ; que si l'empresària era la Sra. Iolanda, la Fundació va actuar en representació seva en el sentit de l' article 287 CPC .

En treu la conclusió que resulta incongruent pretendre que la demandada no ha de fer front a la indemnització laboral.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Abans de procedir a l'examen dels recursos, escau exposar els raonaments de la sentència per arribar a la decisió que hem transcrit íntegrament en els antecedents.

Pel que interessa ara, dita sentència resol que :

- el comiat de la Sra. Benilde practicat el 16/07/2024 per la Fundació es va fer incomplint la legislació laboral vigent, i per tant escau donar lloc a la indemnització prevista per l'article 92 LRL per haver-se produït el comiat de forma indeguda.

- les reclamacions de la demandant s'emmarquen en l'existència d'una relació laboral entre ella i la Sra. Iolanda,

- la ORG000 actuà assumint les funcions de curadora representativa, trobant-se sotmesa a les regles del mandat i no pot la referida respondre patrimonialment en base a les pretensions aquí discutides, d'aquí que aquest pediment s'hauria d'haver fet contra els hereus de la difunta Sra. Iolanda o bé contra l'herència jacent de la darrera.

- donat que s'ha produït l'estimació parcial dels pediments de la demanda, escau condemnar a la defenent, és a dir la Fundació, a pagar les costes en aplicació de l' article 290.3 CPC .

Segon.- Començarem per estudiar el recurs de la part defenent ja que la seva estimació fa decaure el de la part agent.

Tercer.- Doncs bé, el primer que s'ha de posar de relleu és que la sentència no resol les excepcions plantejades per la part defenent.

Pel que fa a l'excepció de confusió entre part demandant i part demandada no es pronuncia de cap manera.

Pel que fa a l'excepció de manca de legitimació passiva, tampoc motiva res en relació a la seva estimació o desestimació però exposa que, compte tingut que actuà assumint les funcions de curadora representativa, "trobant-se sotmesa a les regles del mandat i no pot la referida respondre patrimonialment en base a les pretensions aquí discutides, d'aquí que aquest pediment s'hauria d'haver fet contra els hereus de la difunta Sra. Iolanda o bé contra l'herència jacent de la darrera. Tot el que obliga a desestimar tots els altres pediments de la demanda.".

Fent així, la sentència resol la qüestió de la legitimació passiva, de manera indirecta, però de manera inadequada.

En efecte, abans d'entrar en el fons d'un litigi tal com conformat per les parts i resoldre la qüestió de la legalitat formal de l'acomiadament, s'ha de resoldre prèviament la qüestió de la legitimació passiva per determinar qui pot respondre de les peticions contingudes en la demanda, i abans de resoldre la qüestió de la legitimació passiva escau determinar quina acció s'està exercitant.

Quart.- Pel que fa a l'acció exercitada en el present cas, el plantejament de l'assalariada és que no és que pretengui que la Fundació s'hauria substituït a la Sra. Iolanda sinó que dita Fundació és responsable de no haver degudament complert el mandat judicial que se li va donar en l'Aute de mesures provisionals del 15/07/2024 de resoldre el contracte de treball, tota vegada que no va respectar les exigències legals per fer-ho.

Però el fonament de la demanda no és una acció en responsabilitat envers la Fundació sinó una acció laboral per acomiadament fet en forma indeguda.

En cap moment la demandant va fonamentar la seva demanda en la responsabilitat pròpia de la Fundació sinó que sempre s'ha situat en el marc d'una reclamació de l'assalariat front a l'empresari en el sentit de l'article 11 LRL que disposa :

"Es considera empresari:

a) Tota persona física o jurídica legalment autoritzada a exercir una activitat al Principat d'Andorra, amb ànim de lucre o sense, que percep el producte del treball dels seus assalariats, i els dirigeix i remunera mitjançant salari.

b) Les empreses de treball temporal legalment autoritzades a exercir aquesta activitat, encara que el poder de direcció l'exerceixi l'empresa usuària.

c) Als efectes d'aquesta Llei, les comunitats de béns, associacions, clubs esportius o d'oci o qualsevol persona física o jurídica que tingui assalariats.".

Pretendre en aquesta alçada portar el debat sobre la responsabilitat civil pròpia de la Fundació constituiria una clara vulneració del principi pendente appellatione nihil innovetur

A més, en virtut de l'article 87 LRL, qui pot acomiadar la persona assalariada per causes disciplinàries és l'empresa, titular del poder de direcció i disciplinari, i ningú més. Per tant és ella qui ha de respondre d'un acomiadament injustificat, improcedent o fet en forma indeguda, i ha de satisfer la indemnització legal.

De fet, és en el nom de l'empresària, la Sra. Iolanda que la Fundació va enviar la carta d'acomiadament disciplinari i establir la quitança que es va pagar des del compte personal de la Sra. Iolanda.

Per consegüent, ens trobem en el marc d'un procediment exclusivament de naturalesa laboral, per dirimir una pretensió laboral, i on no hi ha dubte que l'empresari és la Sra. Iolanda i no pas la Fundació.

Cinquè.- Això precisat hem de recordar que, de forma general, la legitimació passiva ad causam correspon a la possibilitat de formular una demanda en contra d'un subjecte en funció de la relació material preexistent i de la que deriva el conflicte que precisament determina la dinàmica del procés, en el nostre cas, la indemnització deguda a la persona assalariada per l'empresari. És a dir que per admetre la legitimació passiva escau constatar la necessària relació jurídico-material preexistent que s'exigeix entre la petició concreta i la persona demandada.

En aquest sentit l' article 34.2 CPC disposa que tenen legitimació per actuar en el procés els titulars de la relació jurídica o de l'objecte litigiós que tinguin interès en l'estimació o la desestimació de les pretensions que s'hi exerceixin.

Justament, l' article 34.3 CPC preveu certes excepcions que no es donen en el present cas.

En el marc del procediment laboral, l'article 287.1 disposa que :

"Són part demandant o demandada en el procediment laboral la persona assalariada, l'empresari o els seus representants, d'acord amb el que estableix la legislació laboral o les altres lleis aplicables.".

Al respecte, la part agent invoca ara la noció de representant a la qual es refereix l'article en qüestió. Però la mateixa no correspon a la present problemàtica, ja que dit article es refereix als representants interns de l'empresa, és a dir les persones que formen part de l'empresa i que disposen d'un poder atorgat per la mateixa per facultar-la a actuar pel seu compte, situació que no té res a veure amb la ORG000.

Sisè.- Justament, pel que al marc legal de l'acció de la Fundació i la qualitat en la què va actuar, la sentència d'instància motiva que

"Recordem que el mandat judicial que comportava que la Fundació X, com a representant de l'empresari, legítimament pogués i hagués de rescindir qualsevol contracte privat existent entre la Sra. Iolanda i la Sra. Benilde, i per tant la relació laboral aquí discutida".

I després :

"...la ORG000 actuà assumint les funcions de curadora representativa en els àmbits econòmic, mèdic, jurídic i administratiu segons aute del 15/07/2024 dictat en el marc de la causa civil amb número 2000303/2024, trobant-se sotmesa a les regles del mandat...".

Doncs bé, el que cal precisar és que no existeix cap mandat entre la Sra. Iolanda i la Fundació. Existeix certament un "mandat" judicial, és a dir la missió concreta que la Sra. Batlle va confiar a la Fundació, i que fonamenta, emmarca i limita la seva intervenció. Però això res té a veure amb un contracte de mandat que existiria entre la Fundació i la Sra. Iolanda.

La finalitat de les mesures de suport decidides per l'autoritat judicial és assistir la persona amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat i possibilitar el ple desenvolupament de la seva personalitat.

Els titulars de càrrecs en institucions de protecció o de suport han d'exercir les seves funcions en interès de les persones posades en tutela o curatela per al compliment de les finalitats respectives.

En virtut de l' article 56.4 de la Llei 30/2022 , del 21 de juliol de la persona i de la família, el curador té el deure de mantenir contacte personal amb la persona a qui presta suport i ha d'exercir el càrrec amb la diligència d'una persona responsable. Si ha d'exercir funcions d'administració patrimonial té els deures d'inventari, d'adopció de mesures de garantia de la gestió i de rendició de comptes establerts per a la tutela i necessita autorització judicial per dur a terme els mateixos actes subjectes a aquesta autorització en la tutela.

De cap de les maneres, fins i tot quan la curatela inclou la representació de la persona en curatela, pot existir una confusió entre la personalitat de la persona que necessita les mesures de suport i la del curador.

Setè.- Quant a l'argument que és l'autoritat judicial qui va decidir de l'acomiadament; no és de rebut per dues raons.

Primera, si bé l'Aute de mesures provisionals, pel fet de requerir de rescindir els contractes i de posar fi a la intervenció de la Sr. Benilde comporta necessàriament el seu acomiadament, és la Fundació qui havia de practicar-ho de manera efectiva, i respectant les normes legals, en particular les exigències formal d'un acomiadament.

Segona, el curador continua sent sempre responsable de les seves accions, incloent-hi els que realitza amb autorització i la decisió del jutge li deixa tota la responsabilitat de realitzar o no l'acte projectat i no l'eximeix de cap falta personal.

Al respecte, no és que pretengui que la Fundació no hagi d'assumir cap responsabilitat pels actes efectuats indegudament en el marc de la curadoria.

Però, si han existit mancances en el marc del compliment de la missió judicial a l'hora de resoldre el contracte de treball, la Sra. Benilde, com a tercer perjudicat que seria per aquesta actuació, en cap cas ha entaulat una acció en responsabilitat en contra de la Fundació.

De la mateixa manera, si l'acció s'hagués dirigit en contra dels successors de l'empresària, aquells també haurien disposat d'una eventual acció en responsabilitat en contra de la Fundació.

Però, al marge d'aquesta problemàtica de la responsabilitat de la Fundació que no forma part del present litigi, el que no es podia fer era resoldre un litigi en absència de la part passivament legitimada per respondre de la concreta pretensió articulada.

Vuitè.- En conclusió, reconèixer la legitimació passiva de la Fundació demandada seria reconèixer la possibilitat que el seu patrimoni personal incorpori el deute reclamat, ço és del tot impossible a partir del moment on no és ella la part empresarial i on no existeix cap altre fonament per justificar la seva condemna al pagament del referit deute per indemnització de l'article 92 LRL.

Per tant, la defenent manca de legitimació passiva ad causam i escau estimar el recurs i revocar la sentència d'instància en el sentit d'admetre l'excepció aixecada, de desestimar la demanda, i de revocar tots els seus altres pronunciaments.

Novè.- Els mateixos arguments haurien justificat la revocació del pronunciament relatiu a la imposició de les costes de primera instància a la Fundació per aplicació de l' article 289.3 CPC , doncs el mateix només es d'aplicació quan s'estima parcialment una demanda laboral i que es condemna l'empresari.

Però l'estimació del recurs i per tant de l'excepció de manca de legitimació passiva ad causam i la conseqüent desestimació de la demanda comporten imposar les costes de primera instància a la part agent vençuda en aplicació de l' article 350.1 CPC .

Desè.- L'estimació del recurs de la Fundació X en virtut dels arguments que acabem d'exposar comporta la desestimació del recurs de la Sra. Benilde tota vegada que no només es confirma que la demandada no ha de fer front a la indemnització laboral, sinó que també es revoquen tots els altres pronunciaments de la sentència.

Onzè.- Pel que fa a les costes de segona instància, i de conformitat amb l' article 354.2 CPC , l'estimació del recurs de la Fundació X comporta no efectuar cap imposició de les costes generades pel seu recurs, mentre que la desestimació del recurs de la Sra. Benilde comporta imposar-li les costes generades pel seu recurs.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs de la Fundació X, en contra de la sentència de 19/02/2026 que revoquem íntegrament.

En el seu lloc, estimem l'excepció de manca de legitimació passiva formulada per la Fundació X i desestimem la demanda de la Sra. Benilde, i condemnen la Sra. Benilde a pagar les costes de primera instància.

SEGON.- Desestimar el recurs de la Sra. Benilde.

TERCER.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància generades pel recurs de la Fundació X.

QUART.- Imposar a la Sra. Benilde les costes de segona instància generades pel seu recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.