PERSONAL. Sanció de resolució definitiva de contracte. Infracció molt greu art. 47.2 de la Llei d'Ensenyament Superior. (6000001/2019)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 6000001/2019 Núm. Rotlle: TSJA-0000003/20223

SENTÈNCIA 35-2023

PARTS :

Apel·lant: Sr. Raya

Representant: Sr. Pombo

Advocat: Ídem

Apel·lat: I.

Representant: Sra. Montenegro

Advocada: Sra. Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 6000001/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Raya va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Rector de la I, de data 29 de setembre del 2017, mitjançant la qual es declarava resolt l'expedient disciplinari incoat envers el demandant, resultant la imposició al Sr. Raya de la sanció prevista a l'article 47.2 de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d'ordenació de l'ensenyament superior (en endavant, LES), consistent en la resolució definitiva del seu contracte de treball que mantenia amb la I (en endavant B), per raons disciplinàries, amb efectes immediats després de la notificació d'aital resolució.

2.- En la sentència núm. 1/2023, del 23/11/2023 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Raya estima, en substància,

que:

La sentència apel·lada no respon la qüestió relativa a que no s'han concretat les dades, dates i detalls del motiu de l'acomiadament.

La LES estableix un període de prescripció de 6 mesos per les infraccions greus i d'un any per les molt greus, tanmateix, la falta de concreció de les dates en les que suposadament es van cometre les infraccions, dificulta la valoració de la prescripció.

La I no ha obert un expedient per cadascuna de les 14 infraccions greus.

Els fets descrits a la resolució impugnada no es poden encabir en la tipificació de cap infracció molt greu.

El Codi de Relacions Laborals (en endavant CRL) estableix un seguit de formalitats que s'han de seguir per acomiadar a un treballador, com ha reconegut la Sala Civil d'aquest Tribunal Superior de Justícia.

L'assignatura Xarxes I i Xarxes II que impartia, seguia el temari proporcionat per la plataforma ORG_0, i la tasca del professor es limitava a aclarir dubtes, sense tenir l'obligació de proporcionar cap tipus de material.

Si bé és cert que a l'inici del curs -es refereix al curs 2016-2017-, no hi havia penjat tot el calendari, sí que ho estava a meitat del curs.

La modificació de la data de l'examen final fou sol·licitada pels estudiants.

No es pot imputar que l'agent tingués un rol passiu envers els estudiants, compte tingut que les pràctiques de l'assignatura es feien amb el simulador de la plataforma ORG_0, com confirmen les testificals practicades en la instància.

És de llengua materna castellana i tot i que els Estatuts de la I li permetien fer les classes en castellà, va fer un esforç per fer-les en català. En qualsevol cas, no va ser contractat per donar classes de català, i les errades ortogràfiques comeses són menors, sense que puguin ser considerades com a una manca d'aptitud manifesta.

No es pot considerar que hagi comés faltes de puntualitat pel fet que no se'l trobés a l'aula uns dies concrets, compte tingut que podia estar en altres aules treballant.

-La I hauria d'haver fet una mitja ponderada de les valoracions dels estudiants.

Els alumnes no es van adreçar a ell per preguntar sobre si havien de fer l'examen de recuperació.

Només havia un alumne que seguia les classes a distància, per la qual cosa no tenia sentit utilitzar el fòrum i el campus virtual. Les instruccions es donaven a classe i es transmetien per correu electrònic a l'alumne que seguia les casses a distància.

La pèrdua en un vol d'una maleta de mà -dins la qual havia un portàtil propietat de la I- s'ha de considerar un fet fortuït.

Sí que va realitzar materials nous pels alumnes durant el curs 2016/2017.

Durant els 23 anys en els quals va treballar a la I no va tenir mai un problema disciplinari.

Insisteix en l'argument que els fets pels quals ha estat sancionat no poden encabir-se en una infracció molt greu, sinó greu, que prescriuen als sis mesos.

Al sol·licito del seu escrit, demana la revocació de la sentència apel·lada i que es dicti una altra "en el sentit interessat per aquesta part", que s'ha de buscar al final de l'al·legació vuitena (darrer paràgraf del foli 31 del recurs d'apel·lació), on es diu que "correspon declarar el present comiat com a injustificat i de fet indeguda (sic), el quin dona lloc a una indemnització de la persona treballadora, quedant el quantum indemnitzatori final en 116.616,30 euros, així com les corresponents cotitzacions prop de la CASS...", o, subsidiàriament, cas que es considerés que la relació laboral del Sr. Raya es va iniciar el 01/11/2022 (i no el 01/09/1994), que la quantitat de la indemnització es fixés en 83.153,40 euros, més les corresponents cotitzacions a la CASS.

4.- En la seva contesta, la I estima, en substància, que:

El recurs d'apel·lació s'ha d'inadmetre perquè no compleix les previsions de la Llei 9/2022, del Procediment Contenciós Administratiu (en endavant LPCA), compte tingut que no indica les normes que considera vulnerades, i si considera que la sentència incorre en error en la valoració de la prova, ha d'indicar en quin fonament es troba l'error i fonamentar-lo. Tampoc no ha demanat vista, conclusions o que el procediment quedi vist per sentència.

L'agent només ha comés una única falta, molt greu, si bé per arribar a aquesta conclusió s'han tingut en compte fets o actituds reiterades que han palesat la manca d'aptitud manifesta del recurrent per al lloc de treball objecte de contracte.

S'ha acreditat que dotze fets o actituds reiterats que a la sentència apel·lada considera provats, es cometeren durant el curs 2016- 2017, per la qual cosa en el moment en que es va incoar el procediment disciplinari -el 6 de juliol del 2017-, la infracció molt greu comesa no havia prescrit.

La falta imposada no s'ha de valorar a la llum de la jurisprudència civil, sinó de la LES.

La part agent torna a reproduir les al·legacions formulades al seu escrit de conclusions presentat al procediment seguit prop la Batllia, sense una critica de la sentència apel·lada i sense argumentar perquè, al seu judici, la sentència d'instància no ha fet una valoració correcta de la prova.

El propi agent reconeix que, pel que fa el curs 2016-2017, no va publicar al campus virtual el calendari de l'assignatura Xarxes I.

També l'agent reconeix que no va donar publicitat al canvi de la data de l'examen al campus virtual.

El Sr. Raya va informar al campus virtual que la avaluació seria continua quan en realitat no va ser així.

L'agent no seguia el pla docent de l'assignatura ni feia el seguiment dels estudiant.

El Sr. Raya feia les classes en català però amb un ús incorrecte, i amb faltes d'ortografia en les comunicacions amb els alumnes.

Si bé és cert que a la resolució es fa esment únicament dels dies 3 i 15 de febrer i el 4 d'abril del 2017 com a dates en les quals l'agent va arribar tard a la feina, l'agent incomplia de forma reiterada el seu horari, compte tingut que la seva jornada laboral començava a les 8 hores, i no era possible que la complís compte tingut que acompanyava al seu fill de forma habitual a l'escola entre les 8:45 i les 9 hores del matí.

De la prova practicada ha quedat acreditat que el Sr. Raya no efectuava classes presencials, ni elaborava material docent, ni pràctiques més enllà de les que oferia la plataforma ORG_0, limitant-se a resoldre dubtes.

Les baixes valoracions i les queixes dels alumnes, i l'escassa presència a les classes demostren la poca implicació del professor.

S'ha acreditat que no va informar adequadament als alumnes que no havien de presentar-se a un examen que estava programat i que finalment no es va dur a terme, pel qual van estar estudiant, inclòs un cap de setmana enmig. Considero que aquesta situació va suposar un greuge als estudiants, motiu pel qual es van queixar.

El fet que tingués un únic alumne no presencial no justifica la manca d'ús de les eines del campus virtual, a més, al final la majoria dels alumnes van optar per fer les classes de forma virtual.

L'agent va mantenir un baix rendiment laboral i una dedicació per sota dels estàndards establerts per la direcció del centre.

Si bé és cert que la propietat intel·lectual del material didàctic elaborat per l'agent és d'ell mateix, la I té un dret d'explotació, i l'agent no en va tenir cura compte tingut que va col·locar dins una maleta el portàtil de la pròpia I i l'únic disc dur on es trobava una còpia d'aquest material didàctic i finalment es va perdre tot (portàtil i dics dur), amb la qual cosa es va perdre també el material didàctic que s'hi contenia sense possibilitat de recuperar-lo. A més, la I facilitava als professors un espai privat al "núvol" per guardar aquest material.

Durant el curs 2016-2017 pràcticament no va elaborar cap material nou.

5.- Al seu escrit de conclusions, a banda d'insistir en els arguments del recurs d'apel·lació, l'agent considera que els 32 folis del recurs sí contenen els motius en el qual es fonamenta, per la qual cosa no pot ser inadmés.

6.- Per la seva part, la demandada va donar substancialment per reproduïdes les al·legacions del seu escrit d'oposició al recurs d'apel·lació de la part agent.

7.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- La primera qüestió que cal resoldre és la relativa a si el recurs d'apel·lació pot ser admès. Doncs bé, l'art. 57 de la ja derogada Llei Administrativa i Fiscal disposava que:

"L'escrit d'apel·lació adreçat al Tribunal Superior de Justícia d'Andorra comprendrà necessàriament:

totes les indicacions que permetin identificar de manera clara i completa l'apel·lant i llurs representants;

còpia simple de la sentència contra la que es formula l'apel·lació; exposició dels motius de l'apel·lació;

proposta de noves proves, que procedeixin d'acord amb l'article 64;

peticions precises sobre el principal o incidents resolts en 1a instància, que l'apel·lant pretengui que siguin revocats pel Tribunal;

lloc, data i signatura de l'apel·lant o del seu representant degudament acreditat."

Aquesta previsió ha estat substituïda per l'actual art. 48 de la nova LPCA, que estableix:

"1. El recurs d'apel·lació es pot fonamentar en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, en l'error en la valoració de la prova, i en la transgressió de l'ordenament administratiu.

Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, l'apel·lant ha d'assenyalar les normes que considera que s'han infringit i argumentar, si escau, la indefensió que ha sofert, i ha d'haver denunciat prèviament aquesta infracció, si processalment era possible fer-ho.

Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en l'error en la valoració de la prova, l'apel·lant ha d'assenyalar el fonament de dret en què considera que es troba l'error relatiu a la valoració de la prova practicada en el procés, i argumentar-lo.

Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de la llei, l'apel·lant ha d'assenyalar la suposada manca d'aplicació o l'aplicació incorrecta per part del tribunal de la llei o la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia sobre la matèria de què es tracti, i argumentar-la.

En el recurs d'apel·lació contra les sentències, les parts no poden formular peticions, fer valer fonaments de fet o proposar proves que no ho hagin estat en la primera instància, llevat que al·leguin fets nous o de nova notícia o que proposin la pràctica de proves d'acord amb el que estableix aquesta secció."

D'aquesta manera, la regulació del recurs d'apel·lació que conté la nova LPCA posa l'èmfasi en l'obligació que té el recurrent de centrar la seva impugnació en la sentència -i no en l'acte administratiu que fou l'objecte de la seva demanda-, compte tingut que l'objecte del recurs d'apel·lació és, precisament, la sentència que s'apel·la.

I és cert que, en el cas que ens ocupa, la part apel·lant dirigeix gran part de la seva argumentació a l'acte administratiu impugnat, i, molt especialment, a reiterar la valoració de la prova feta al recurs de conclusions presentat en el procediment seguit davant del Tribunal de Batlles. Però també és cert que al recurs es fa alguna referència a la sentència d'instància. Així, es diu que aquesta ha deixat incontestades les al·legacions de la demanda, o que accepta que es va cometre una infracció molt greu en comptes de 14 -o 12, que es corresponen amb els fets que la sentència considera provats-, quan la part agent no ho comparteix.

Per això, no procedeix la inadmissibilitat del recurs, com la part demandada defensa.

Tercer.- Una altra consideració que cal fer amb caràcter previ és la de determinar que l'agent fou sancionat per la comissió d'una infracció molt greu tipificada a l'art. 46.3.e) de la LES aplicable per raons temporals, que establia que constitueix una infracció molt greu els "Fets o actituds reiterades que facin palesa una manca d'aptitud manifesta per al lloc de treball objecte de contracte".

Per això, tot i que, certament, la relació de l'agent amb la I era laboral, resulta d'aplicació la LES, i l'art. 48.3 determinava que la resolució que posi fi al procediment sancionador només pot ser recorreguda davant la jurisdicció administrativa i fiscal.

En el cas que ens ocupa els fets que s'han tingut en compte per concloure que l'agent havia comés la referida infracció molt greu són els següents:

"1.- Vostè no va penjar a l'aula virtual el calendari de l'assignatura Xarxes I abans de l'inici de curs, en contra del requerit pel document "Descripció de les tasques del professorat del Diploma professional avançat i de titulacions de primer i segon cicle de l'I".

2.- Vostè no ha respectat el calendari establert en la planificació de l'assignatura Xarxes I, concretament en no incloure en el calendari de l'assignatura cap informació relativa a la repetició d'un control presencial, i en modificar la data de l'examen final del mòdul 2 d'aquesta assignatura.

3.- Vostè no ha respectat els criteris acadèmics d'avaluació establerts al pla docent de l'assignatura Xarxes I.

4.- Vostè no ha ofert als alumnes la possibilitat de seguir l'avaluació continuada per a les assignatures Xarxes I i Xarxes II, possibilitat que s'estableix a la "Guia de l'Estudiant de la formació reglada de l'I per al curs 2016-2017", la qual a més es desenvolupa en el model d'avaluació de l'assignatura Xarxes I, establert en el pla docent de l'assignatura.

5.- Vostè no fa el seguiment dels estudiants en el seu procés d'aprenentatge ja que no es corregeixen les pràctiques lliurades i no es dona retroacció als estudiants. De fet, vostè mateix reconeix que els alumnes han tingut una actitud molt passiva i fins i tot en l'assignatura de Sistemes Operatius cap alumnes ha lliurat les pràctiques. Davant d'aquesta situació, vostè hauria d'haver mostrat un rol actiu en el sentit d'esbrinar els motius de la passivitat dels estudiants i redreçar la situació, enlloc d'haver-se mantingut també passiu.

6.- Vostè ha efectuat unes valoracions subjectives inapropiades en la comunicació escrita amb l'estudiant que va remetre una queixa a l'I. És inconsistent el fet d'aprovar finalment aquest estudiants, en aplicació de la normativa de la universitat, amb el fet de dir-li per escrit que no es mereix aquest aprovat. Així mateix, tampoc trobo apropiat que al llarg de les seves al·legacions vostè acusi contundentment l'estudiant d'haver comès frau sense aportar cap prova al respecte.

7.- Vostè es comunica amb els estudiants amb un ús incorrecte de la llengua catalana, amb textos que contenen nombroses errades ortogràfiques. Si bé és cert que quan l'B el va contractar no s li va exigir cap nivell mínim, vostè està impartint les seves assignatures en català i el nivell d'error ortogràfics que vostè comet no és acceptable.

8.- S'han produït diverses absències i retards en el seu lloc de treball.

9.- Vostè no aporta pràcticament res als estudiants de les assignatures Xarxes I i Xarxes II, els quals segueixen l'assignatura pràcticament des de cada, de manera que no imparteix classes presencials, ni els corregeix les activitats i no elabora material docent, de manera que els estudiants tenen la sensació que vostè no hi és mai ni els dona cap retroacció de la seva resolució.

10.- Uns estudiants, malgrat estaven aprovats per vostè, no van conèixer aquest fet fins moments abans de presentar-se a un examen que estava programat i que finalment no es va dur a terme, pel qual van estar estudiant, inclòs un cap de setmana enmig. Considero que aquesta situació va suposar un greuge als estudiants, motiu pel qual es van queixar.

11.- Vostè no utilitza el fòrum i pràcticament no utilitza el campus virtual, al qual està obligat d'acord amb la "Guia de l'ús docent del campus virtual", la qual detalla com s'han de dur a terme aquests usos, d'obligatorietat per a tot el professorat.

12.- La valoració real de la seva dedicació per al curs acadèmic 2016-2017 es troba molt per sota del compliment de la dedicació que hauria d'haver assolit d'acord amb els objectius marcats per a vostè a l'inici de dit curs.

13.- Vostè no vetlla per la conservació del patrimoni de l'I. D'altra banda, vostè va perdre un ordinador de l'I i tota informació que aquest contenia, el qual no s'ha recuperat, en facturar-lo en un vol aeri. En tant que professor d'informàtica vostè hauria d'haver mostrat una diligència superior atès que és de sentit comú no facturar un ordinador d'empresa amb informació e treball de la qual a més no n'ha guardat cap còpia. D'altra banda, el fet de ser l'autor de materials els drets d'explotació dels quals corresponen en exclusiva a l'I no l'autoritza a eliminar-los de manera unilateral amb l'excusa que no estan actualitzats. L'I ha de poder conservar tots els materials produïts pels seus treballadors.

14.- Durant el curs acadèmic 2016-2017, vostè no ha generat pràcticament cap material nou per als estudiants, excusant-se en motius que mostren novament la seva manca de dedicació a les tasques que li han estat encomanades."

Al recurs d'apel·lació s'insisteix en l'argument que els fets que es detallen a la resolució s'haurien d'haver sancionat de forma independent i s'haurien de tipificar com a infraccions greus, i, seguint aquesta línia argumental, considera que totes les infraccions estarien prescrites, ja que, al seu parer, es van cometre abans dels sis mesos de l'inici del procediment sancionador.

Tanmateix, la sentència d'instància, raona correctament que "no estem davant la imposició d'una sanció per reincidència en faltes greus, entesa la falta greu com l'incompliment dels deures del personal docent i del personal no docent establerts a l'article 41 de la Llei d'Ensenyament Superior (article 46.3 f)), sinó davant la imposició per part de l'Administració d'una falta molt greu de naturalesa autònoma i independent i que, per tant, no exigeix que l'I hagi sancionat cada incompliment de deures pretesament comès per l'agent, de forma prèvia a l'aplicació de la falta molt greu de l'article 46.3 f) ni tampoc aplica el termini de prescripció de sis mesos previst a l'article 61.4 de la precitada Llei, tal i com exigeix l'agent a la seva demanda."

I seguidament, a la sentència del Tribunal de Batlles es raona i justifica perquè es consideren provats 12 dels 14 fets que es recullen a la resolució (no es consideren provats els identificats amb els números 3 i 6). I aquest Tribunal comparteix la minuciosa i detallada valoració de la prova realitzada a la sentència d'instància, que no ha estat rebatuda al recurs d'apel·lació. De fet, l'apel·lant es limita a reproduir la valoració de la prova que va fer al seu escrit de conclusions, sense tenir en compte ni qüestionar la valoració continguda a la sentència impugnada, que era, en definitiva, la que era obligat qüestionar.

També cal dir que la totalitat dels fets que s'imputen a l'actor es van cometre al curs 2016-2017, que va començar al setembre del 2016, i l'inici del procediment sancionador es va acordar el 06/07/2017, per la qual cosa la infracció no ha prescrit (el termini de prescripció per les infraccions molt greus és d'un any, d'acord amb l'art. 46.4 de la LES). I, si això és així, la manca de concreció de les dades en les que es cometeren el fets cap repercussió pot tenir sobre la prescripció de la infracció.

En qualsevol cas, de les pròpies al·legacions de l'agent s'infereix que reconeix la majoria dels fets que, globalment considerats, comporten que hagi comés una infracció molt greu. En efecte, al recurs d'apel·lació es diu que és cert que a l'inici del curs (quan era el moment de fer-ho) no hi havia penjat tot el calendari; reconeix que va haver una modificació de la data de l'examen final del mòdul II, de la qual no consta que s'informés mitjançant la publicació d'una notícia al campus virtual, com era obligat, sense que el fet que s'hagés sol·licitat pels estudiants excusés la manca de publicitat pel mitjà establert per la I; manté que les pràctiques de l'assignatura es feien amb el simulador de la plataforma ORG_0, i que la seva funció es limitava a revisar-les (tot i que també afirma que sí va realitzar nous materials nous pels alumnes durant el curs 2016/2017, ço que demostra que la seva funció no era simplement la de resoldre els dubtes dels alumnes sobre les pràctiques de la plataforma CISCO); admet les errades ortogràfiques comeses, però considera que són menors; admet que no va informar sobre l'examen de recuperació (però diu que es alumnes no es van adreçar a ell per preguntar sobre si l'havien de fer o no); admet que no utilitzava el fòrum i el campus virtual (eines que són d'obligada utilització per a tot el professorat, obligació de l'agent no nega), tot i que ho justifica pel fet que només havia un alumne que seguia les classes a distància (quan en realitat els alumnes van optar majoritàriament per seguir les classes a distància); reconeix la pèrdua de la maleta de mà dins la qual havia un portàtil propietat de la UA (però ometent que també va perdre el disc dur on tenia la còpia de seguretat del material didàctic).

A més, el Sr. Raya va informar al campus virtual que la avaluació seria continua quan en realitat no va ser així; no seguia el pla docent de l'assignatura ni feia el seguiment dels estudiants; no complia el seu horari (a la resolució es fa esment únicament dels dies 3 i 15 de febrer i el 4 d'abril del 2017 com a dates en les quals l'agent va arribar tard a la feina, però l'agent incomplia de forma reiterada el seu horari, compte tingut que la seva jornada laboral començava a les 8 hores, però si agent acompanyava regularment al seu fill a l'escola entre les 8:45 i les 9 hores del matí, com acredita el certificat del director de l'escola a la que acudeix el menor, document del qual no se'n fa cap esment al recurs d'apel·lació, és evident que no era possible que a les 8h estigués a la feina, ni a la seva aula, ni a cap altre lloc de la Universitat); el Sr. Raya no solament va perdre un portàtil de la I -amb el material didàctic que s'hi contenia, que va ser irrecuperable, compte tingut que el disc dur on suposadament guardava la còpia de seguretat també el va extraviar, quan, a més, els professors disposaven d'un "núvol" on guardar els documents, i el fet de no utilitzar aquest sistema és especialment greu en un professor d'informàtica, que ha de conèixer els seus avantatges, com també els riscos de fer una copia de seguretat en un disc dur del propi usuari que, a més, és portàtil-, sinó que a l'expedient es van incorporar unes fotografies (foli 859 de les actuacions) que demostren la descurança de l'agent amb el material de la Universitat, i fins i tot la plaça d'aparcament que li fou assignada no la utilitzava per la finalitat que li és pròpia -aparcar el vehicle amb el que es desplaça al seu lloc de treball- sinó que el venia utilitzat com a traster (hi havia un remolc ple de retalls de fustes); i la prova practicada ha quedat acreditat que el Sr. Raya no efectuava classes presencials, ni elaborava material docent, ni pràctiques més enllà de les que oferia la plataforma ORG_0, limitant-se a resoldre dubtes (de fet, segons la seva tesi la seva funció com a professor és limitava a això).

A l'expedient també s'acrediten les baixes valoracions i les queixes dels alumnes, així com la seva escassa presència a les classes, ço que demostra la poca implicació del professor.

En definitiva, es consideren provats els 12 fets que, conjuntament considerats, fan palesa una manca d'aptitud manifesta per al lloc de treball objecte de contracte.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Raya.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la la resolució del Rector de la Universitat d'Andorra, de data 29 de setembre del 2017 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.