GOVERN. aprovació d'un conveni col·lectiu d'empresa. TSJA-007/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0068-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-007/13

SENTÈNCIA 62-2013

PARTS:

Apel·lant: Viñas Representant: Escolano Advocat: Pulido

Apel·lat: M.I. GOVERN Representant: Manso Advocat: Olmo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, dinou de juny de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0068-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat "Viñas" va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 12 de setembre de 2012, del recurs de reposició interposat contra la resolució del Ministre de Justícia i Interior del 27 de juliol de 2012, sol·licitant la seva revocació i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat "Viñas" mitjançant sentència del 7 de gener de 2013.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 28 de febrer de 2013, la societat "Viñas" manifesta principalment que:

els pics d'activitat de l'empresa només afectaven els dos únics xofers de la societat apel·lant;

els demés empleats no estaven interessats en modular o canviar l'horari laboral;

no tenia cap delegats del personal en no assolir el mínim legal de 20 assalariats;

el Codi de relacions laborals no preveia la representació obligatòria dels assalariats en aquelles empreses amb menys de 20 treballadors, ni l'obligació de designació d'una representació legal dels assalariats pels acords col·lectius (article 123.3);

els xofers tenien més garanties sense la intervenció dels altres treballadors;

la negociació havia estat transparent.

4.- En la seva contesta de data 20 de març de 2013, el GOVERN manifesta principalment que:

la distribució horària de l'article 58 només es podia només pactar per conveni col·lectiu d'empresa o de sector;

l'adscripció a un sector econòmic quedava determinat per l'activitat principal de l'empresa i no per l'activitat professional i individual dels seus treballadors;

es podien concloure acords col·lectius entre l'empresari i els treballadors designats i mandatats pels treballadors de tota la plantilla de l'empresa, seguint els procediments i formalitats dels articles 129.1, 130, 144 i 145 del Codi de relacions laborals.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La societat "Viñas" va formular demanda jurisdiccional contra el M.I. GOVERN, a resultes de la inadmissió a tràmit, per part del Ministre de Justícia i Interior, d'un acord laboral celebrat entre la recurrent i dos assalariats.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda perquè estima que l'acord presentat per la societat "Viñas" no respecta el procediment de designació dels representants dels treballadors ni el mode d'aprovació que estipula el Codi de relacions laborals.

És pacífic que en data 20 de juliol de 2012, la recurrent va adreçar al Departament de treball un "acord col·lectiu d'empresa", signat entre el President del seu consell d'administració i dos treballadors (folis 11-14), als efectes de registre i de publicació. Tampoc es discuteix que la part apel·lant disposa de 9 treballadors i que només dos van signar l'anomenat "acord col·lectiu d'empresa", tractant-se dels xofers de l'empresa. En el seu escrit de recurs de reposició, "Viñas" va precisar que la presentació del repetit acord interessava el còmput de la distribució de la jornada laboral i només respecte del "gremi" de xofers. (folis 5-6). D'acord amb l'article 58 del Codi de relacions laborals, la distribució horària ordinària pot ser modificada per "conveni col·lectiu d'empresa o de sector". Per tant, "Viñas" va denominar incorrectament l'instrument que volia registrar, doncs en realitat cercava la inscripció i publicitat d'un conveni col·lectiu d'empresa.

Els convenis col·lectius d'empresa es negocien entre "l'empresa i la representació legal dels treballadors d'una empresa, d'un establiment o d'un grup d'establiments". La representació legal pot ser constituïda pels delegats de personal (article 142.1) o, en el seu defecte o nombre insuficiència, per "treballadors de l'empresa degudament mandatats" (article 143) o "treballadors designats i mandatats pels mateixos treballadors de la plantilla de l'empresa" (article 144). Força és de constatar que els efectius de l'empresa (9 persones) no autoritzen la designació de delegats del personal, en exigir la norma un mínim de 20 persones (article 110). Ara bé, la llei dóna una altra possibilitat (els esmentats treballadors mandatats) i sobretot dissenya formalitats indisponibles als efectes: d'obertura de les negociacions, de designació dels mandataris (article 144.1), de contingut del mandat (article 144.2) i d'aprovació del conveni final (article 145). I aquest procediment afecta la totalitat de l'empresa i no només un col·lectiu concret doncs, de contrari, no es satisfaria el caràcter general i unitari que persegueix el Codi. Aquestes formalitats essencials no han estat respectades, de manera que el GOVERN ha actuat conforme a dret.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la societat "Viñas" contra la sentència 2013-001, de 7 de gener de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.