EXPULSIÓ PÚBLICA. Naturalesa i comptabilitat amb un procés penal. El control judicial s'estén als fets en què es basa i a la proporcionalitat de la mesura. Inculpació en un procés penal per tràfic de drogues. TSJA- 0000020/15

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1200070/2014 (AD-0070-1/2014) Núm. de Rotlle: TSJA-0000020/2015

SENTÈNCIA 27-2015

PARTS:

Apel·lant: Sra. Salcedo

Representant: Sr. Amorós

Advocat: Sr. Amorós

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Pla

Advocat: Sra. Sanz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-set de maig del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1200070/2014 (AD-0070-1/2014).

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 26 de gener de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda interposada per la Sra. Salcedo contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions de 16 de maig i 9 de juliol de 2014, en virtut de les quals s'havia acordat l'expulsió de la interessada del territori nacional durant un període de 10 anys.

2.- La representació de la Sra. Salcedo va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta substancialment en dos arguments diferents. En primer lloc, es neguen els fets en què es basen les resolucions administratives i es defensa que es tracta d'una mera denúncia del Servei de Policia, que no ha estat acreditada. En segon lloc, s'afirma que existeix una prejudicialitat penal, ja que els mateixos fets que han donat lloc a l'expulsió són objecte d'un procés penal, en el qual es troba encartada la recurrent.

3.- La representació del M.I. GOVERN s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada. En concret, afirma que la mesura administrativa d'expulsió no té caràcter sancionador i és compatible amb el procediment penal que se segueix contra la interessada. A més, els fets en què es basa la resolució impugnada són greus i van donar lloc a l'ingrés de l'agent al Centre penitenciari.

4.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en no haver-se sol·licitat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons l'article 121 del Text refós de la Llei qualificada d'immigració, aprovat per Decret Legislatiu de 26 de març de 2014:

"1. L'expulsió administrativa és una mesura destinada a interrompre l'estada i/o a prohibir l'accés d'un estranger al territori andorrà. 2. L'expulsió administrativa no s'ha de confondre en cap cas amb la pena accessòria d'expulsió que pot pronunciar un tribunal penal".

Per la seva part, l'article 122 del mateix text legal disposa que:

"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura".

Com ha declarat aquesta Sala en la recent sentència núm. 18-2015, de 30 d'abril:

"Resulta d'aquest text que l'expulsió administrativa és una mesura preventiva de policia administrativa. Com ja ha jutjat aquesta Sala, "aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública" (sentència núm. 16-2011, de 4 de març). "En conseqüència, en no tractar-se d'una mesura pròpiament sancionadora, no es pot parlar de la vulneració del principi de presumpció d'innocència, això sens perjudici de que la resolució s'hagi de basar en fets degudament contrastats, dels quals es pugui deduir raonablement l'existència d'un risc per a la seguretat i per a l'ordre públic. En garantia de l'afectat, el control judicial s'estén a la verificació d'aquests fets" (sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol)".

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha proclamat igualment el caràcter preventiu i no pròpiament punitiu o sancionador d'aquest tipus de mesures (sentència Üner c. Països Baixos de 18 d'octubre de 2006).

En conseqüència, l'argument de la recurrent segons el qual l'expulsió governativa no es pot efectuar quan hi ha una causa penal endegada sobre els mateixos fets, no pot prosperar.

Tercer.- Pel que fa a la realitat dels fets que s'atribueixen a la recurrent, cal tenir en compte que les resolucions administratives no es basen simplement en una denúncia formulada pel Servei de Policia, com s'afirma en el recurs, sinó que aquests fets han estat objecte d'un procés penal, en el marc del qual es va adoptar la mesura de presó preventiva de la interessada, cosa que implica una primera valoració per part dels òrgans judicials penals sobre la versemblança i la gravetat de la imputació.

A més, la pròpia representació de la recurrent ha aportat la sentència dictada pel Tribunal de Corts el proppassat 4 de maig, en la qual es condemna la Sra. Salcedo a les penes de 5 anys de presó, dels quals 3 anys ferms i la resta condicional, i a una multa de 6.000 euros, com autora d'un delicte major de cessió de droga tòxica, cocaïna, en gran quantitat i en grup organitzat, i d'un delicte major de cessió de cànnabis, en gran quantitat, facilitada a menor d'edat, en centre d'esbarjo i en grup organitzat.

Com és evident, els elements de judici que van determinar l'expulsió administrativa de la interessada no s'han vist sinó reforçats pel contingut d'aquesta sentència condemnatòria. És cert que la mateixa no ha imposat la pena complementària d'expulsió, però això no prejutja la decisió d'aquest procés, ja que, com abans s'ha dit, la mesura d'expulsió administrativa té una substantivitat pròpia i s'adopta en funció dels paràmetres legals continguts en l'article 122 de la Llei qualificada d'immigració. En conseqüència, la decisió del tribunal penal no resulta contradictòria amb la resolució administrativa que aquí s'impugna.

Quant a la proporcionalitat, s'han de confirmar íntegrament els raonaments de la sentència apel·lada, ja que, encara que la recurrent té els seus pares al Principat, aquests han estat també objecte d'una mesura d'expulsió anàloga, de manera que no es pot apreciar una situació d'arrelament que desvirtuï l'adopció de l'acte impugnat.

Quart.- Els arguments anteriors condueixen a desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació de la part agent i a confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades, ja que no s'aprecia una especial temeritat o mala fe.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Salcedo contra la sentència dictada el 26 de gener de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.