Contracte per a obra concreta, no comiat il.legal (TSJC-028/13)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-028/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1418-3/2011, instades pel Sr. Oller contra la societat "Palau", en data 9 de gener de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que desestimant íntegrament la demanda principal interessada pel Sr. Oller contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Palau", ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots i cadascun dels pediments exercitats de contrari, amb imposició de les costes processals causades en aquesta instància al primer segons s'ha articulat en el II.- Considerant".

II.- El Sr. Oller ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: considerava haver estat contractat per durada indefinida; no entenia els termes contractuals per raó de la seva formació bàsica i desconeixement de la llengua catalana; l'empresa li havia promès ocupació en tornar de la baixa mèdica; els dubtes relatius a la qualificació del contracte havien de conduir a revocar la condemna a satisfer les costes de la part adversa; el Tribunal a quo havia oblidat de pronunciar-se respecte de les vacances pendents de pagament.

II.- La demanda inicial del treballador Sr. Oller perseguia dos extrems: el pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per comiat disfressat, més l'abonament de l'import de 2.231,21 EUR en concepte de vacances no gaudides (39,53 dies). L'Hble Batlle ha desestimat la demanda en la seva totalitat. Per una banda, perquè entén que l'assalariat havia conclòs un contracte de treball per una obra concreta, la qual havia finalitzat mentre l'apel·lant es trobava de baixa mèdica. I, per altra banda, el mateix jutjador estima que el Sr. Oller havia percebut la liquidació de tots els havers laborals pendents.

III.- El primer extrem de la sentència impugnada no està combatuda per l'apel·lant. En efecte, l'empresa ha aportat el contracte de treball del 19 d'abril de 2010. El pacte segon estipula clarament que el contracte es "convé per una durada determinada fins a la finalització del treballs a l'obra de M. a Encamp" (foli 37). La societat "M., ORG_0" ha certificat que les obres van acabar "a finals del passat mes de febrer del dos mil onze" (foli 38). El Sr. Oller va romandre de baixa mèdica entre els mesos de desembre de 2010 i juny de 2011, de manera que, en ésser donat d'alta mèdica, no podia exigir la reincorporació en una obra ja executada. A més, la duració determinada del contracte era perfectament coneguda pel recurrent segons la seva pròpia confessió en judici (resposta 3, foli 329), sense que l'interessat hagi acreditat que l'empresa li va prometre un nou contracte en expirar el primer. Per tant, el treballador no podia defensar, en la instància, la producció d'un comiat il·legal.

Pel que fa les vacances, l'empleat assegura no haver gaudit de cap dia de vacances al llarg de la relació laboral, mentre que l'empresa al·lega que havien estat abonades, juntament amb el salari. L'Hble Batlle no analitza amb detall aquesta qüestió, sinó que dedueix que la percepció de la quantitat de 72,50 EUR el dia 24 de juny de 2011, equival a la liquidació de les sumes pendents. Aquest raonament és una mica precipitat, tota vegada que la societat apel·lada no va establir cap quitança detallada i que el treballador no pot renunciar, sense cap contrapartida, al seu dret constitucional a les vacances pagades. Endemés, consta al foli 70 de les actuacions, un correu electrònic que adreça la societat "Palau" al seu advocat, on explica la raó del pagament de l'import de 72,50 EUR, tractant-se d'una mera regularització de la nòmina del mes de novembre de 2010.

El cert és que la prova del pagament de les vacances anyals pertoca a l'empresa segons reiterada jurisprudència d'aquesta Sala. En aquest sentit, força és de constatar que els butlletins de salari no mencionen el gaudiment o pagament efectiu de cap dia de vacances. La societat "Palau" no ho discuteix seriosament però manté que el salari satisfet mensualment (1.600 EUR nets) era superior al pactat (1.408 EUR nets) i que la diferència radica en el pagament de les vacances. Aquest raonament no resulta satisfactori perquè ni consta acreditat cap pacte en aquest sentit, ni es pot descartar que l'increment porti causa d'altres prestacions del treballador (hores extraordinàries per exemple) i sense que s'expliqui el motiu pel qual es va pagar un salari de només 990 EUR al mes d'agost de 2000 (foli 83). Per conseqüent, hi ha lloc al pagament sol·licitat i quin càlcul no és objecte de debat.

IV.- L'estimació del recurs i, per via de conseqüència, de part de la demanda inicial, determina, en raó del caràcter laboral de la matèria, de fer imposició de les costes judicials d'ambdues instància a la societat "Palau", inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4; revocar parcialment la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 9 de gener de 2013, en el sentit de condemnar la societat "Palau" a satisfer al Sr. Oller l'import de 2.231,21 EUR i a cotitzar l'esmentada quantitat a la CASS. Condemnar la societat "Palau" a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.